Quan abatut arribis a Lleida la llunyana,
la medina cabdal del Zugr-al-Aqsa,
gaudiràs al punt del goig inefable
dels amants.

Beure l’aigua delitosa del seu riu
d’ones agitades,
feliç i ressonant entre les ribes,
és com abeurar els llavis
de la meva Itimad
quan acluca les parpelles.

Lleida, la Llunyana (de Abu Bakr al-Balagi)