Joana Vasconcelos. Marilyn. 2009-2011. Olles i tapes d’acer inoxidable i formigó. 297 x 155 x 410 cm. Col·lecció de l’artista.

Marilyn és una escultura formada per un parell de sabates de taló d’agulla, de gairebé 3 metres d’alt, fetes amb tapes i cassoles d’acer inoxidable. El nom és una clara referència a Marilyn Monroe, una icona de cosificació sexual de la dona, que el cinema va convertir en objecte de desig. Les sabates, que veiem de lluny, per les seves grans dimensions, remeten a l’atractiu sexual, al glamour, l’elegància i l’atractiu femení a través de la sofisticació en el vestit. Quan ens hi acostem, veiem que estan fetes de cassoles, que fan referència a la cuina i en general a les tasques domèstiques que sovint s’adjudiquen a la dona com a part de l’estereotip de mestressa de casa. Vasconcelos diu que fa obres en dos temps, el que hi veiem de lluny i el que hi descobrim quan ens  hi acostem. Aquest xoc dona sentit a l’obra a través de la dicotomia entre vida publica i vida privada. En ambdós casos, tant en l’àmbit domèstic de les olles com en l’àmbit social dels talons, Vasconcelos ens fa pensar en la situació social de la dona i els convencionalismes als que està sotmesa. Com una ventafocs moderna el seu vestit elegant desapareix en acostar-nos-hi per deixar al descobert el davantal humil de les feines de la llar.

Joana Vasconcelos va néixer a París (8 de novembre de 1971) però als tres anys ja va anar a viure a Portugal. És l’artista portuguesa contemporània amb més projecció internacional. Destaquen en la seva carrera la participació a la Biennal de Venècia (2005), l’exposició al Palau de Versalles (2010) i la del museu Guggenheim de Bilbao (2018) A les seves obres combina tradició i modernitat. Utilitza materials tradicionalment considerats femenins, com ara els teixits i el ganxet, per construir obres d’art i grans instal·lacions. També empra objectes quotidians que omplen de connotacions les seves obres de temàtica social i identitària, amb temes com ara les migracions i el feminisme. A l’obra Seré el teu mirall (2018) construeix un gran antifaç fet d’un multitud de miralls. Les seves obres, sempre originals i trencadores, tenen un aire Kitsch amb influències del Pop Art. En algunes instal·lacions, sovint exuberants i plenes de color també utilitza la llum i so. Al seu taller de Lisboa, a costat del riu Tajo hi treballen una cinquantena de persones de professions diverses.

Altres obres de Joana Vasconcelos