Retaule del Sant Esperit

04-Serra-S esperit (2)
Pere Serra. Taula central del Retaule del Sant Esperit
1393-94. Retaule, tremp sobre taula, Seu de Manresa.

Retaule sencer

04-Serra-S esperit-1394

Detall de la taula central

04-Serra-S esperit (1)

 

1. Observem bé la imatge
1.1 Què hi veiem a la taula central?
1.2 Fes una descripció dels personatges, els seus rostres, els gestos, la seva posició dins de l’obra.
1.3 Què et sembla que està passant?
1.4 Vegem-ne més detalls de prop de tot el retaule.

2. Observem els seus elements visuals
2.1 Com són les formes amb què Pere Serra va representar aquests personatges? Són molt realistes? Segueixen unes convencions o uns esquemes geomètrics? Estan proporcionades de manera naturalista? Dins de quina forma geomètrica es pot encaixar la figura central? Per què és més gran la figura central?
2.2 Com són els colors i les textures? Per què utilitza tant el daurat?
2.3 Fixem-nos en la composició. Com és? Simètrica o asimètrica. Oberta o tancada. Quin és el seu punt focal o centre d’interès?

3. Interpretació lliure
3.1 Fes una interpretació lliure d’aquesta obra de Pere Serra. Evita qualsevol idea preconcebuda. Fes-ho d’una manera intuïtiva, sense contextualitzar-la, és a dir, sense saber res de l’obra, ni de l’autor, ni de l’època… No la valoris (és bona o dolenta, és fàcil de fer o difícil…) ni comentis si t’agrada o no. Deixa’t anar, amb una contemplació oberta i digues què et suggereix i quin pot ser el seu missatge.

4. Contextualització
4.1 Coneguem més aspectes sobre el seu context: el seu autor i la seva època

Pere Serra era el tercer de tres germans pintors, va anar d’aprenent al taller de Ramon Destorrents per aprendre els secrets de taller de l’hereu dels Bassa -ja mort. Els clients dels Bassa eren la noblesa mentre els dels Serra, l’obrador que rebia més encàrrecs a Barcelona, van ser els gremis i confraries.

Es tracta d’un dels retaules gòtics més importants conservats a Catalunya. Des de finals del XIII, Manresa creix en població i riquesa. El 1315 rep el títol de ciutat per part de Jaume II. També aconsegueix la concessió de diferents fires. Es desenvolupa una classe burgesa. La séquia de Manresa s’inicia abans de la pesta de 1348 i no s’acaba fins el 1383.

El 1322 els burgesos van acordar pagar la Seu amb almoines i li van demanar al millor arquitecte català del moment, Berenguer de Montagut, que també farà el Pont nou. Les capelles eren pagades per les confraries o gremis. El gremi dels cuireters van contractar Pere Serra per fer el retaule del Sant Esperit. El 1394 el pintor signava un document reconeixent haver rebut 1000 sous, equivalents a 50 lliures (segurament era el tercer pagament del que costava: 150) a compte del retaule, ja col·locat a la Seu. Algunes cases modestes venudes a Barcelona es podien adquirir per un preu similar. Hem de tenir present les nombroses despeses que tenia el pintor en materials (fusta, pigments, or…) ajudants i les hores de feina.
Durant el gòtic el culte a la Verge Maria es va anar expandint perquè va augmentar el seu valor com a Mare de Déu, i també perquè s’identificava simbòlicament amb l’església. En aquesta taula central de Pere Serra es veu clarament com es vol donar protagonisme a la Verge. L’escena representada és la Pentecosta, l’inici simbòlic de l’acció de l’Església a la terra. Quan l’Esperit Sant infon als apòstols un do de llengües per difondre el cristianisme arreu del món. L’artista inclou la Verge en aquesta escena tot i no sortir al textos sagrats. Sant Pere és a sota, a l’esquerra. La Verge és més gran, en un tron, el seu ventre fa al·lusió a l’antic embaràs. La seva forma s’engloba dins d’una màndorla, com la del Pantocràtor. Obre les mans en un gest litúrgic. L’Esperit Sant, en forma de colom, surt del cel blau amb estrelles daurades i escampa rajos vermells que arriben al cap de tots els personatges espantats per aquest fenomen. Al llibre obert, als peus de la Verge, llegim els versos del Magnificat, resposta que canta Maria després de la salutació d’Isabel, la seva cosina, quan estan embarassades de Jesús i de Sant Joan Baptista. En tota l’obra destaquen els moviment de mans i cossos per expressar confusió i agitació.

A sobre de la taula central hi trobem l’escena de la Coronació de la Verge. Al capdamunt la Crucifixió. La narració va d’esquerra a dreta i de dalt a baix i després continua a la dreta. La Creació, la creació d’Adam, l’Anunciació, el Naixement, l’Epifania i la Presentació al temple. La vida pública de Jesús s’inicia a l’altre costat amb el Baptisme, la Transfiguració (la manifestació de Jesús com a Déu), la Resurrecció, la Presentació de Jesús als apòstols, l’Ascensió on només es veu la part inferior de Jesús. La següent escena hauria de ser la Pentecosta però com que ja és a la taula central, ara hi trobem la Predicació de Sant Pere. La part central de la predel·la està ocupada per una taula de Lluís Borrassà que és al lloc de les tres taules originals avui perdudes.

Descripció iconogràfica més detallada del retaule.
En començar el segle XIV predominava l’estil francogòtic o gòtic lineal de figures perfilades i retallades. Les relacions amb Itàlia donaran pas l’estil italogòtic (capella de Sant Miquel a Pedralbes, de Ferrer Bassa, 1346). Els germans Serra, dins dels corrent italogòtic eren influïts per la pintura sienesa però inspirats per la iconografia francesa. Les imatges són amables i mai dramàtiques, a vegades massa inexpressives. Tots els rostres són similars, idealitzats, i parteixen de models italians. La gama de colors és reduïda i suau. El fons és daurat i irreal. L’escena no ens dóna massa sensació espai tot i les superposicions de figures i aurèoles. Hi veiem una perspectiva cònica intuïtiva en la representació del tron de la Verge. L’ombrejat incipient de les figures no és massa contrastat, i sobretot els caps femenins són una mica plans.
Edu3.cat

 

5. Idees per a la seva interpretació
5.1 Augment del naturalisme
Amb la pintura gòtica trobem unes representacions més humanitzades i realistes que en la pintura romànica. Augmenta l’expressivitat i hi ha més il·lusió d’espai. El conjunt es converteix en un text en imatges pels illetrats, com un còmic d’escenes seriades que pretén convèncer per la seva espectacularitat, per la grandària, pels daurats, que s’associen al simbolisme de la llum divina com en els vitralls. El món encara es veu altament jeràrquic i perfectament ordenat. Déu es veu com un personatge més amable i humanitzat, i es representa més sovint en la seva forma humana, Crist.

 

6. Comparació amb altres obres

1
Pentecosta_Giotto_Padua
Giotto di Bondone. Pentecosta. 1306. L’última de les 36 escenes dels Frescos de la Capella dels Scrovegni, Pàdua

2
Pentecosta-El Greco-1597
El Greco. La Pentecosta. Oli sobre tela. 275 x 127 cm. 1597-1600. Museu del Prado, Madrid

3
valldosera
Eulàlia Valldosera. Envasos: el culte a la mare (#1 Dona-Llavor, #2 Trinitat, #3 Fada, #4 Seductora). Sèrie de 4 Instal·lacions de llum amb envasos de detergent i documentació. Dimensions variables. 1996.  MACBA, Barcelona

 

7. Proposta de treball

7.1 Projecte d’instal·lació
Fes el projecte d’una instal·lació, com va fer l’Eulàlia Valldosera, on el tema principal sigui una reinterpretació actual de la Pentacosta. Utilitza tots els mitjans que vulguis, com ara làsers, projeccions de vídeo, fotografies…

Presenta el treball en forma de plànols, croquis i fotografies, amb totes les explicacions necessàries per entendre el muntatge de la teva instal·lació.

Explica el significat de l’obra i la seva relació amb la Pentacosta i l’obra de Pere Serra de la Seu de Manresa.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *