Tag Archives: Color

Julie Brook. Inversion 2

Leave a reply

Julie Brook. Inversion 2. 2007-2011. 400 x 400 cm. Obra feta a l’illa de Skye, a Escòcia. Patró quadriculat de  7 x 7 cubs foradats al terra, tenyits amb pigment ocre, on hi encenia petites foguerades durant la nit.

Brook és una artista de Land art, això vol dir que treballa directament en paisatges naturals, fent-hi intervencions normalment a partir de materials extrets del mateix entorn. Les seves primeres earthworks (literalment obres de terra) les va començar a l’illa escocesa de Jura el 1992, quan s’hi va estar una temporada vivint sola. Aquí va deixar de pintar i dibuixar, per concentrar les seves accions creatives en el paisatge. “Estic interessada en la manera en què formes esculturals canvien la dinàmica de l’entorn del paisatge…” Des d’un primer moment ja es va mostrar molt interessada pel foc, element que li servia per sobreviure i cuinar mentre vivia a l’illa. La seva obra més coneguda són les Firestacks, construccions cilíndriques de pedra en zones de costa que la marea baixa deixava lliures. Omplia els cilindres amb troncs i encenia fogueres que acabaven apagades per l’aigua quan pujava la marea. Brook va fer una primera versió de l’obra Inversion a l’illa de Mingulay. Pretenia crear una estructura geomètrica que utilitzés el buit com a forma escultòrica i pertorbés l’espectador pel seu contrast amb el paisatge natural. L’obra es veu de manera diferent segons la llum del moment. Durant el dia, el pigment ocre dels cubs, il·luminat pel sol, dona una lluminositat daurada als forats. Però és sobretot de nit, quan els focs estan encesos, que l’obra adquireix una nova dimensió plena de color i vida, que evoca l’energia de la terra i la natura. Talment com pinzellades vermelles, les flames empeses pel vent surten fora dels forats amb la intenció d’omplir de color i energia el paisatge dur i fred escocès.

Julie Brook (RAF Rintein, a Alemanya, 1961) és una artista britànica que treballa en mitjans diversos però sobretot en obres de land art o que tenen molta connexió amb el paisatge. Viu a l’illa de Skye a Escòcia.  Utilitza una àmplia varietat de materials naturals i també la fotografia i el cinema per enregistrar i fer accessible al públic les seves earthworks o obres fetes a la natura. Moltes obres seves neixen a partir d’estades en llocs allunyats de la civilització, com ara els deserts de Líbia o Namíbia. La solitud és un ingredient molt important per a la seva creació. Ha treballat en paisatges remots i indòmits d’Escòcia, com a ara a les illes de Hoy, Jura, Mingulay, Skye i les Hèbrides Exteriors. Més recentment ha estat a Ishikawa, al Japó (2015-2022)

Altres obres de Julie Brook: Firestack (Jura, 1992-94); Sand drawing (Líbia, 2008-09); Thrown drawing 2 (Namibia, 2011-16)

Sam Gilliam. Untitled

Leave a reply

Sam Gilliam. Untitled. 2011. Pintura acrílica sobre polipropilè. Dimensions variables, aproximadament: 307 x 181 x 168 cm.

L’obra de Sam Gilliam s’engloba dins del corrent de l’abstracció lírica, iniciada per Kandinsky que sovint s’inspirava en la música. Gilliam també busca en la improvisació de jazz una font per a les seves obres. Comenta que de la mateixa manera que John Coltrane es va passar molt de temps practicant abans de fer improvisacions de jazz, ell també ha practicat molts anys amb la pintura abans de llançar-se a fer les seves improvisacions cromàtiques abstractes. Seguint el camí dels pintors del Color Field Painting, com Mark Rothko, Gilliam va baixar els quadres del cavallet per treballar-los a terra aplicant la pintura amb eines no convencionals, com ara rasclets i aixades. Però va fer un pas més, utilitzant teles sense tensar que acaben esdevenint escultures. El quadre es converteix en un drapejat penjat a la paret només per un punt que cau, s’arruga i envaeix l’espai de l’espectador. Gilliam plega la tela abans que la pintura s’assequi, la qual cosa fa que s’hi formin interessants efectes de textura pictòrica. La pinta per ambdues cares amb una gamma predominantment freda, amb blaus, verds, morats, tons pastels, i alguns tocs més càlids, amb groc, taronja i rosat. La taca de pintura és fluida, penetra i tenyeix la tela sense crear-hi gruixos pictòrics. El quadre perd el marc i el bastidor, l’esquelet de fusta que li dona rigidesa i una forma excessivament geomètrica, per convertir-se en una forma orgànica més en harmonia amb la taca lliure de pintura. Gilliam diu que es va inspirar en la roba estesa que observava des del seu estudi de Washington. Aquesta obra ens recorda els drapejats de les escultures clàssiques però canviant el blanc del marbre per un cromatisme variat que ens evoca l’energia de la policromia pictòrica. És com si els colors d’una obra abstracte haguessin lliscat cap a nosaltres creant un entorn harmònic que ens envolta.

Sam Gilliam va néixer el 1933 a Tupelo (Mississipí, Estats Units) i és un dels grans pintors nord-americans de postguerra. Viu i treballa a Washington des del 1962. Al principi de la seva carrera feia abstraccions netes, però amb els anys va canviar cap una obra més lliure amb pintura abocada sobre el llenç i manipulada amb eines diverses. A mitjans dels seixanta va fer la seva major aportació estilística amb les anomenades Drapes (cortines), teles de grans dimensions alliberades del bastidor que penjava com cortinatges o amb les quals creava instal·lacions i cada vegada que les exposava penjava les teles de manera diferent. El 1972 va ser el primer artista afroamericà que va representar els Estats Units a la Biennal de Venècia. Ha exposat al Whitney Museum of American Art, al MoMA de Nova York i al Kunstmuseum de Basel. Ha obtingut nombrosos premis i té obres en grans col·leccions i institucions, com ara l’Art Institute of Chicago, la Tate Modern de Londres, el MoMA de Nova York i el Musée d’Art Moderne de la Ville de Paris. La seva obra ha assolit preus de record en importants subhastes com a Christie’s (New York) i a Sotheby’s (Londres)

Altres obres de Sam Gilliam: Lady Day II (1971); Carousel (1972); Untitled (2019)

Olafur Eliasson. Multiple shadow House

Leave a reply

Olafur Eliasson. Multiple shadow House. 2018. Fusta, metall, llums halògens, vidre, pantalles de projecció. Instal·lació lluminosa al DAC, Danish Architecture Center. Copenhaguen.

La Casa d’ombres múltiples és una instal·lació interactiva on els mateixos espectadors creen l’obra a través dels seus moviments. En passar davant dels focus de diferents colors, les ombres acolorides es projecten multiplicades sobre les parets. Aquest efecte ens activa, ens incita a moure’ns, a crear danses efímeres improvisades i a omplir de color l’espai d’aquesta “casa” de la mateixa manera que amb els nostres cossos omplim de vida les nostres cases. Un simple moviment s’amplifica i cobra vida multicolor. No estem davant d’una obra, l’habitem nosaltres mateixos. L’obra sempre és diferent i per entendre-la hem de fer-la nostre i viure-la en primera persona, com un autoretrat vivent. Prenem consciència de la nostra presència a l’espai i de com a través del cos donem forma a aquestes siluetes de color. Eliasson trenca el convencionalisme de l’espectador estàtic dins d’una sala d’exposicions, perquè no observem l’obra quiets sinó que ens hi impliquem. En altres obres seves ens proposa experiències lluminoses i ritmes geomètrics amb superposicions i transparències. Aquests jocs de llums i de les nostres percepcions ens porta al que ell anomena “veure’ns a nosaltres mateixos veient”.

Olafur Eliasson (Copenhaguen, 1967) viu i treballa a Berlín i a Copenhaguen. Àmpliament reconegut internacionalment, ha exposat als centres artístics més importants d’arreu de món, com ara la Biennal de Venècia, el museu Guggenheim de Nova York, el Museu d’Art Contemporani de Los Angeles o la Tate Modern de Londres. Com a professor de la Universität der Künste (Berlin) va fundar el 2009 l‘Institut für Raumexperimente (Institut d’Experiments Espacials) un model innovador d’educació artística. El 2012, va idear una petita làmpada d’energia solar:  Little Sun, pensada per il·luminar les nits dels milions de persones arreu del món que no tenen accés a l’electricitat. El 2016 Eliasson va fer diferents intervencions al palau i als jardins de Versalles, entre les quals una enorme cascada artificial. En les seves obres treballa amb l’aigua, la llum i el color, així com amb fenòmens naturals com ara l’arc de Sant Martí, elements meteorològics, il·lusions òptiques, reflexos i ombres. Obres que ens interpel·len com a observadors del món i sovint ens fan interactuar amb la llum. En altres obres treballa la geometria, l’arquitectura i l’espai. Sempre s’ha sentit compromès amb la societat i el medi ambient, treballant temes relacionats amb el canvi climàtic, l’energia i les migracions. A l’obra Ice Watch (2018) va portar dotze grans fragments de gel de Groenlàndia davant la Tate Modern de Londres i va deixar que s’anessin desfent lentament. A la Font del Big Bang (2014) crea efímeres escultures “congelant visualment” petits sortidors d’aigua gràcies a la llum estroboscòpica.

Altres obres d’Olafur Eliasson