Tag Archives: Casa

Joana Vasconcelos. Marilyn

Joana Vasconcelos. Marilyn. 2009-2011. Olles i tapes d’acer inoxidable i formigó. 297 x 155 x 410 cm. Col·lecció de l’artista.

Marilyn és una escultura formada per un parell de sabates de taló d’agulla, de gairebé 3 metres d’alt, fetes amb tapes i cassoles d’acer inoxidable. El nom és una clara referència a Marilyn Monroe, una icona de cosificació sexual de la dona, que el cinema va convertir en objecte de desig. Les sabates, que veiem de lluny, per les seves grans dimensions, remeten a l’atractiu sexual, al glamour, l’elegància i l’atractiu femení a través de la sofisticació en el vestit. Quan ens hi acostem, veiem que estan fetes de cassoles, que fan referència a la cuina i en general a les tasques domèstiques que sovint s’adjudiquen a la dona com a part de l’estereotip de mestressa de casa. Vasconcelos diu que fa obres en dos temps, el que hi veiem de lluny i el que hi descobrim quan ens  hi acostem. Aquest xoc dona sentit a l’obra a través de la dicotomia entre vida publica i vida privada. En ambdós casos, tant en l’àmbit domèstic de les olles com en l’àmbit social dels talons, Vasconcelos ens fa pensar en la situació social de la dona i els convencionalismes als que està sotmesa. Com una ventafocs moderna el seu vestit elegant desapareix en acostar-nos-hi per deixar al descobert el davantal humil de les feines de la llar.

Joana Vasconcelos va néixer a París (8 de novembre de 1971) però als tres anys ja va anar a viure a Portugal. És l’artista portuguesa contemporània amb més projecció internacional. Destaquen en la seva carrera la participació a la Biennal de Venècia (2005), l’exposició al Palau de Versalles (2010) i la del museu Guggenheim de Bilbao (2018) A les seves obres combina tradició i modernitat. Utilitza materials tradicionalment considerats femenins, com ara els teixits i el ganxet, per construir obres d’art i grans instal·lacions. També empra objectes quotidians que omplen de connotacions les seves obres de temàtica social i identitària, amb temes com ara les migracions i el feminisme. A l’obra Seré el teu mirall (2018) construeix un gran antifaç fet d’un multitud de miralls. Les seves obres, sempre originals i trencadores, tenen un aire Kitsch amb influències del Pop Art. En algunes instal·lacions, sovint exuberants i plenes de color també utilitza la llum i so. Al seu taller de Lisboa, a costat del riu Tajo hi treballen una cinquantena de persones de professions diverses.

Altres obres de Joana Vasconcelos

 

Olafur Eliasson. Multiple shadow House

Olafur Eliasson. Multiple shadow House. 2018. Fusta, metall, llums halògens, vidre, pantalles de projecció. Instal·lació lluminosa al DAC, Danish Architecture Center. Copenhaguen.

La Casa d’ombres múltiples és una instal·lació interactiva on els mateixos espectadors creen l’obra a través dels seus moviments. En passar davant dels focus de diferents colors, les ombres acolorides es projecten multiplicades sobre les parets. Aquest efecte ens activa, ens incita a moure’ns, a crear danses efímeres improvisades i a omplir de color l’espai d’aquesta “casa” de la mateixa manera que amb els nostres cossos omplim de vida les nostres cases. Un simple moviment s’amplifica i cobra vida multicolor. No estem davant d’una obra, l’habitem nosaltres mateixos. L’obra sempre és diferent i per entendre-la hem de fer-la nostre i viure-la en primera persona, com un autoretrat vivent. Prenem consciència de la nostra presència a l’espai i de com a través del cos donem forma a aquestes siluetes de color. Eliasson trenca el convencionalisme de l’espectador estàtic dins d’una sala d’exposicions, perquè no observem l’obra quiets sinó que ens hi impliquem. En altres obres seves ens proposa experiències lluminoses i ritmes geomètrics amb superposicions i transparències. Aquests jocs de llums i de les nostres percepcions ens porta al que ell anomena “veure’ns a nosaltres mateixos veient”.

Olafur Eliasson (Copenhaguen, 1967) viu i treballa a Berlín i a Copenhaguen. Àmpliament reconegut internacionalment, ha exposat als centres artístics més importants d’arreu de món, com ara la Biennal de Venècia, el museu Guggenheim de Nova York, el Museu d’Art Contemporani de Los Angeles o la Tate Modern de Londres. Com a professor de la Universität der Künste (Berlin) va fundar el 2009 l‘Institut für Raumexperimente (Institut d’Experiments Espacials) un model innovador d’educació artística. El 2012, va idear una petita làmpada d’energia solar:  Little Sun, pensada per il·luminar les nits dels milions de persones arreu del món que no tenen accés a l’electricitat. El 2016 Eliasson va fer diferents intervencions al palau i als jardins de Versalles, entre les quals una enorme cascada artificial. En les seves obres treballa amb l’aigua, la llum i el color, així com amb fenòmens naturals com ara l’arc de Sant Martí, elements meteorològics, il·lusions òptiques, reflexos i ombres. Obres que ens interpel·len com a observadors del món i sovint ens fan interactuar amb la llum. En altres obres treballa la geometria, l’arquitectura i l’espai. Sempre s’ha sentit compromès amb la societat i el medi ambient, treballant temes relacionats amb el canvi climàtic, l’energia i les migracions. A l’obra Ice Watch (2018) va portar dotze grans fragments de gel de Groenlàndia davant la Tate Modern de Londres i va deixar que s’anessin desfent lentament. A la Font del Big Bang (2014) crea efímeres escultures “congelant visualment” petits sortidors d’aigua gràcies a la llum estroboscòpica.

Altres obres d’Olafur Eliasson