Jaume Plensa. Crown Fountain. 2004. Dues torres de 16 metres d’alt amb maons de vidre darrere dels quals uns llums LED permeten visualitzar vídeos digitals de cares d’habitants de Chicago. Entre les dues torres trobem una superfície de terra antilliscant de granet negre de 70 x 14 metres, sobre la qual hi ha una làmina d’aigua. Millennium Park de Chicago, EUA.
La Crown Fountain és una obra d’art total. Uneix arquitectura, imatge i escultura en un espai públic, que connecta la gent amb l’entorn i permet la interacció de l’espectador. Les dues torres encarades són enormes pantalles de vídeo que projecten cares de mil habitants de Chicago. Mostren la diversitat d’edats i cultures de gent anònima convertida en grans divinitats. És com si els gratacels es tornessin transparents i prenguessin vida a través de l’ànima dels seus habitants. A Plensa li interessava la idea de plaça pública i de font, on la gent ve a buscar l’aigua -símbol de vida- i comparteix idees i experiències. Com a les gàrgoles de les grans catedrals gòtiques, l’aigua brolla de les boques, com també ho fa la paraula que pren vida per la boca. La làmina d’aigua, entremig de les dues torres, compleix el desig de Plensa de caminar damunt l’aigua i esdevé l’espai d’aquest diàleg líquid. Un espai comú que uneix les seves vides i les de qui hi posen els seus peus i es “mullen” amb les seves paraules. Les cares de Plensa, sempre allargades, són com flames que irradien energia i il·luminen.
Jaume Plensa (Barcelona 1955) que viu entre Barcelona i París, té el taller a Sant Feliu de Llobregat. És l’artista català actual més internacional. Ha exposat i té obres en espais públics d’arreu del món. Treballa amb materials molt diversos: resina de polièster, acer, fibra de vidre, marbre, alabastre, llum, so… Per ell els materials només són vehicles per transmetre les idees. Sempre s’ha sentit molt atret per la literatura i les paraules formen part de moltes de les escultures. Les seves obres, sempre poètiques i properes a la bellesa, busquen l’essència de l’ésser humà. Sovint li interessa la dualitat o el diàleg entre contraris, entre allò personal i allò general, entre petit i gran, entre l’ésser humà i la natura, entre pensament i matèria. Moltes de les seves cares tenen els ulls tancats, absortes serenament en el seu pensament.
Altres obres de Jaume Plensa