Tag Archives: Abstracció

Sam Gilliam. Untitled

Sam Gilliam. Untitled. 2011. Pintura acrílica sobre polipropilè. Dimensions variables, aproximadament: 307 x 181 x 168 cm.

L’obra de Sam Gilliam s’engloba dins del corrent de l’abstracció lírica, iniciada per Kandinsky que sovint s’inspirava en la música. Gilliam també busca en la improvisació de jazz una font per a les seves obres. Comenta que de la mateixa manera que John Coltrane es va passar molt de temps practicant abans de fer improvisacions de jazz, ell també ha practicat molts anys amb la pintura abans de llançar-se a fer les seves improvisacions cromàtiques abstractes. Seguint el camí dels pintors del Color Field Painting, com Mark Rothko, Gilliam va baixar els quadres del cavallet per treballar-los a terra aplicant la pintura amb eines no convencionals, com ara rasclets i aixades. Però va fer un pas més, utilitzant teles sense tensar que acaben esdevenint escultures. El quadre es converteix en un drapejat penjat a la paret només per un punt que cau, s’arruga i envaeix l’espai de l’espectador. Gilliam plega la tela abans que la pintura s’assequi, la qual cosa fa que s’hi formin interessants efectes de textura pictòrica. La pinta per ambdues cares amb una gamma predominantment freda, amb blaus, verds, morats, tons pastels, i alguns tocs més càlids, amb groc, taronja i rosat. La taca de pintura és fluida, penetra i tenyeix la tela sense crear-hi gruixos pictòrics. El quadre perd el marc i el bastidor, l’esquelet de fusta que li dona rigidesa i una forma excessivament geomètrica, per convertir-se en una forma orgànica més en harmonia amb la taca lliure de pintura. Gilliam diu que es va inspirar en la roba estesa que observava des del seu estudi de Washington. Aquesta obra ens recorda els drapejats de les escultures clàssiques però canviant el blanc del marbre per un cromatisme variat que ens evoca l’energia de la policromia pictòrica. És com si els colors d’una obra abstracte haguessin lliscat cap a nosaltres creant un entorn harmònic que ens envolta.

Sam Gilliam va néixer el 1933 a Tupelo (Mississipí, Estats Units) i és un dels grans pintors nord-americans de postguerra. Viu i treballa a Washington des del 1962. Al principi de la seva carrera feia abstraccions netes, però amb els anys va canviar cap una obra més lliure amb pintura abocada sobre el llenç i manipulada amb eines diverses. A mitjans dels seixanta va fer la seva major aportació estilística amb les anomenades Drapes (cortines), teles de grans dimensions alliberades del bastidor que penjava com cortinatges o amb les quals creava instal·lacions i cada vegada que les exposava penjava les teles de manera diferent. El 1972 va ser el primer artista afroamericà que va representar els Estats Units a la Biennal de Venècia. Ha exposat al Whitney Museum of American Art, al MoMA de Nova York i al Kunstmuseum de Basel. Ha obtingut nombrosos premis i té obres en grans col·leccions i institucions, com ara l’Art Institute of Chicago, la Tate Modern de Londres, el MoMA de Nova York i el Musée d’Art Moderne de la Ville de Paris. La seva obra ha assolit preus de record en importants subhastes com a Christie’s (New York) i a Sotheby’s (Londres)

Altres obres de Sam Gilliam: Lady Day II (1971); Carousel (1972); Untitled (2019)

Ian McKeever. Day Painting 5

Ian McKeever. Day Painting 5. 2013-14.Oli i pintura acrílica sobre tela. 127 x 91’4 cm

Ian Mckeever treballa sovint en obres agrupades en sèries. Aquesta, titulada Pintures del dia, va ser iniciada el 1999 i va concloure el 2015. A McKeever li interessa la llum que impregna i irradia la pintura, en abstracte, sense cap representació figurativa. Està interessat en els efectes que la llum crea sobre els objectes que l’envolten i que sovint captura amb fotografies. Instants de llum que McKeever considera moments de canvi i transmutació. Fotografies en blanc i negre que capten detalls de realitat però que esdevenen abstractes amb l’ús de primers plans, amb objectes tallats i a vegades amb imatges capgirades. En altres obres combina fotografies i pintures. En aquesta hi veiem un treball de capes pictòriques mig transparents, que es superposen i generen un espai obert que ens porta cap a l’interior del quadre. Contràriament al que passa en altres pintures abstractes l’obra no esdevé una paret texturada que ens barra el pas. Les transparències anul·len la materialitat del quadre que es converteix en una atmosfera transitable que ens convida a entrar-hi. Les seves formes biomòrfiques ens recorden vèrtebres, o núvols, o un món microscòpic sobredimensionat. És tracta d’una obra monocromàtica, com les de Pollock, però mentre en aquestes hi ha una forta sensació de moviment, la de McKeever ens convida a la quietud. L’obra crea un espai sense estridències, que ens parla silenciosament i ens fa observar-la sense presses, gaudint dels petits detalls de les taques fluides que semblen escampar-se amb lentitud. A través d’un llenguatge plàstic pur i abstracte McKeever reconstrueix una experiència lluminosa que ens fa prendre consciència del nostre interior i del nostre entorn vital.

Ian McKeever (Withernsea, Yorkshire, 1946) viu i treballa a Dorset, Anglaterra. Pintor, fotògraf i gravador, a vegades combina fotografies i pintures en una mateixa obra. Es va llicenciar en literatura anglesa però el 1969 va començar a pintar. Els primers treballs mostraven un interès conceptual pel paisatge. Després es va interessar per les creacions abstractes, les estructures arquitectòniques i l’interès per les qualitats de la llum. Les obres són de format monumental, de pinzellades amples que combinen nombroses capes pictòriques. El 2003 va ser escollit acadèmic a la Royal Academy of Arts de Londres. La seva obra es troba a importants institucions artístiques arreu del món, com ara la Tate de Londres, l’Scottish National Gallery of Modern Art a Edimburg, el Neues Museum a Nuremberg, el Museu d’Art Modern de Louisiana a Dinamarca, el Metropolitan Museum a Nova York, o el Museu de Belles Arts de Boston. Ha ocupat càrrecs docents a Frankfurt, a la Royal Academy School of Arts de Londres, i actualment és professor a la Facultat d’Art i Arquitectura de la Universitat de Brighton.

Altres obres d’Ian McKeever (Hour Painting No12, 2019; Three III, 2012-13; Hartgrove Photograph F14, 2010)