Mestre de Taüll. Pantocràtor
1123. Pintura al fresc.
Absis de Sant Climent de Taüll, Vall de Boí (Alta Ribagorça)
Actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona.
1. Observem bé la imatge
1.1 Què hi veiem?
1.2 Com està organitzada la imatge?
1.3 Mira’t amb detall aquesta obra
1.4 Descriu l’expressió, el gest, els elements, les formes i els objectes que té o envolten la figura central.
2. Observem els seus elements visuals
2.1 Com són les formes que hi ha representades? Són realistes i ben proporcionades?
2.2 Com és la composició d’aquesta pintura? Hi ha un punt focal destacat?
2.3 Com són els seus colors ? Tenen una funció descriptiva o realista o un significat més aviat simbòlic? Quin pot ser el seu significat?
3. Interpretació lliure
3.1 Fes una interpretació lliure d’aquesta pintura mural. Evita qualsevol idea preconcebuda.
Fes-ho d’una manera intuïtiva, sense contextualitzar-la, és a dir, sense saber res de l’obra, ni de l’autor, ni de l’època… No la valoris (és bona o dolenta, és fàcil de fer o difícil…) ni comentis si t’agrada o no. Deixa’t anar, amb una contemplació oberta i digues què et suggereix i quin pot ser el seu missatge.
4. Contextualització
4.1 Coneguem més aspectes sobre el seu context: el seu autor i la seva època
L’artista que va pintar aquestes pintures és anònim, i es coneix amb el nom de mestre de Taüll, pintor ben format, que dominava les tècniques i coneixia la iconografia de l’època. Els pintors d’aquesta època, considerats com a artesans, partien d’àlbums de models i esquemes recollits de miniatures o altres arts. Aquesta pintura es va inspirar en el text de l’Apocalipsi de Sant Joan que anuncia la segona vinguda de Crist a la fi del món. Però sobretot en el Comentari a l’Apocalipsi del Beatus, abat del monestir asturià de Liébana (s. VIII), molt popular durant els segles VIII-XI.
Com a figura central hi veiem un Crist en Majestat dins la màndorla (ametlla mística: unió de dos cercles, el món superior i l’inferior, cel i terra, símbol de divinitat) L’alfa (o A, la primera lletra de l’alfabet grec) també és el compàs de la creació (Déu com a arquitecte del món) i simbolitza el principi de tot. L’omega (última lletra de l’alfabet grec) és un canelobre i simbolitza el final del món, per això el foc de les espelmes del canelobre serien la destrucció. Per tant ens mostra una imatge de Déu alhora creador i jutge. Als seus peus hi trobem una esfera que simbolitza la terra. La figura és severa i beneeix amb la mà dreta, a l’esquerra hi té un llibre on llegim: ego sum lux mundi (sóc la llum del món). Recordem que les esglésies romàniques estaven construïdes amb l’absis orientat cap a l’est. D’aquesta manera, amb la sortida del sol, la llum entraria per la finestra de sota de la figura del Pantocràtor, creant un efecte escenogràfic ple de simbolisme.
Al voltant del Pantocràtor, dins de quatre cercles, trobem els evangelistes: el tetramorf, segons una visió del profeta Ezequiel, que representen els quatre moments de la vida de Crist. Sant Mateu amb un àngel o un home, Sant Marc amb el lleó, Sant Joan amb l’àguila, Sant Lluc amb un brau. També poden associar-se amb els quatre punts cardinals o els quatre elements. A sota veiem la verge amb un calze i alguns apòstols.
L’art romànic es desenvolupa a Europa del segle X al XIII, amb influència de l’art bizantí. El primer l’estil va ser molt funcional i auster. Al s. XII es produïren les grans construccions, amb pintures murals, grans campanars i claustres. La pintura tenia una funció pedagògica, i simbòlica. Les esglésies es construïen amb arcs de mig punt i voltes de canó, amb escasses finestres, formades per una o tres naus i altars amb absis orientats a l’est. Taüll té dues esglésies: Sant Climent i Santa Maria (dins el poble), Sant Climent, als afores, té tres naus separades per columnes, i tres absis. Les pintures originals són al Museu d’Art de Catalunya.
A l’edat mitjana la religió era una raó de viure, una esperança en el més enllà que compensava les privacions terrenals. El sistema feudal es fa visible amb la imatge jeràrquica de Déu com a autoritat a la qual ens hem de sotmetre. Crist jerarquitza la composició simètrica, tancada i equilibrada. Està representació d’una forma molt convencional, gens realista. Amb unes formes planes sense volum, esquemàtiques i geomètriques. La seva forma es podria encaixar dins d’una combinació d’un cercle un triangle i un quadrat. Els contorns estan traçats amb línies gruixudes negres. No hi ha cap sensació d’espai realista, amb un fons abstracte de franges de color. El cel és fàcilment identificable amb el color blau. La tècnica de les formes i els colors recorda els esmalts de l’època. Els colors, en general força vius i contrastats, permetien una bona visió de la pintura dins l’església fosca i poc il·luminada. Tots els rostres, cossos i mans estan reduïts a un mateix esquema geomètric.
Interior i exterior de l’església de Sant Climent de Taüll.
5. Idees per a la seva interpretació
5.1 Bellesa exterior-bellesa interior
Les imatges religioses esdevenen, en aquesta època, símbols i elements de comunicació, no pas còpies de la realitat natural. Il·lustren una idea. Contraposen la bellesa exterior amb la bellesa interior. Davant de la fugacitat de la bellesa terrenal, l’única garantia de permanència ens la dóna la bellesa interior de l’ànima immortal. En aquest sentit l’art romànic es fonamenta en el neoplatonisme. L’obra d’art ha de captar l’essència de les coses i amb la contemplació de la bellesa material, com a reflex de la bellesa absoluta, podrem accedir a les veritats eternes i a Déu.
5.2 Abstracció o realisme
L’estètica medieval era més abstracta que realista. Les obres pictòriques o escultòriques es dirigeixen més a l’intel·lecte que a al gaudi de la percepció. Basades en el simbolisme de les formes, allò important no era tant la seva visió, com els conceptes o idees transmesos, que tenien una funció pedagògica i sobretot doctrinal. Avui estem acostumats a veure les esglésies romàniques nues, sense gairebé pintures, amb la pedra al descobert. Però això no era així a l’edat mitjana. Probablement ens desagradarien la visió de tota l’església pintada.
Les figures s’adaptaven als espais arquitectònics, de manera que pintura, escultura i arquitectura formaven un tot, amb una clara finalitat comunicativa religiosa. Les formes geomètriques de les figures tenen més a veure amb un ordre diví que amb la realitat natural. El quadrat simbolitza la terra, el triangle les tres formes de la divinitat cristiana i el cercle el cel.
6. Comparació amb altres obres
1
Miquel Àngel. Judici final. Fresc. 3,70 x 12,20 m. 1537-42. Capella Sixtina, Vaticà
2
Hyeronymus Bosch. El jardí de les delícies. Oli sobre taula. 220 x 389 cm. (taules laterals: 220 x 97 cm.) Cap el 1500-05 Madrid, Museo del Prado.
3
Yves Klein. IKB 79. Pintura sobre tela. 139 x 119 cm. 1959. Tate Gallery, Londres
4
Antoni Tàpies. Creu de paper de diari. Collage i aquarel·la sobre paper. 40 x 31 cm. 1946-1947. Fundació Tàpies, Barcelona
7. Proposta de treball
7.1 Crea una obra abstracta sobre el tema del judici final
Seguint l’estil d’Antoni Tàpies, fes una obra de tipus simbòlic, que tingui com a missatge els significats i les idees que hem vist de l’obra del mestre de Taüll. Cal que barregis elements abstractes (formes geomètriques, colors…), d’altres de figuratius (semblants als que hem vist, com ara el compàs, el canelobre…) i d’altres de simbòlics (lletres, creus, signes…)
Tria la tècnica que vulguis: pintura, collage, pastels… O combina diferents tècniques.
Redacta una petita explicació del significat que has volgut donar a l’obra i justifica els elements visuals que has utilitzat (formes, colors, símbols…)