Matrimoni Arnolfini

arnolfini-2
Jan Van Eyck. Retrat del matrimoni Arnolfini
1434, Oli i tremp sobre taula, 82 x 60 cm, National Gallery, Londres.

1. Observem bé la imatge
1.1 Què hi veiem? Fixem-nos ens els nombrosos detalls minuciosament descrits.

2. Observem els seus elements visuals
2.1 Com són els colors i les textures de la imatge?
2.2 Com està il·luminat i com està representat l’espai?
2.3 Quin tipus de composició ha utilitzat Van Eyck?

3. Interpretació lliure
3.1 Fes una interpretació lliure d’aquesta pintura de Van Eyck. Evita qualsevol idea preconcebuda. Fes-ho d’una manera intuïtiva, sense contextualitzar-la, és a dir, sense saber res de l’obra, ni de l’autor, ni de l’època… No la valoris (és bona o dolenta, és fàcil de fer o difícil…) ni comentis si t’agrada o no. Deixa’t anar, amb una contemplació oberta i digues què et suggereix i quin pot ser el seu missatge.

4. Contextualització
4.1 Coneguem més aspectes sobre el seu context: el seu autor i la seva època

Jan Van Eyck (? prop de Maastricht, 1390/1400 – Bruges 1441) va ser el fundador de l’escola flamenca. És considerat l’inven­tor de la pintura a l’oli, cosa que li va permetre fer millors degradats i veladures. El 1432 va acabar el políptic de Gant, junt amb el seu germà.  Va treballar per a Felip el bo, duc de Borgonya, el senyor més poderós de Flandes. La seva influència és patent a l’obra de Vermeer. Aquesta obra, molt ben conservada, ens mostra una tècnica acurada, amb nombrosos detalls. Tot i les seves dimensions reduïdes si ens hi acostem podem apreciar-ne el treball minuciós del seu autor.

arnolfini-detall-01

arnolfini-detall-02

arnolfini-detall-03

arnolfini-detall-04

arnolfini-detall-05

Té uns colors radiants i seductors detalls amb textures perfectament imitades. La llum, que entra per la finestra de l’esquerra, unifica el quadre donant-li un realisme màgic i espiritual. La composició és simètrica. La línia de les mans es repeteix al canelobre del sostre. Van Eyck, igual que Masaccio, deixa de banda els esquemes harmònics i les corbes sinuoses de l’estil gòtic, però a diferència de l’estil italià, més preocupat per la geometria de l’espai i la solidesa dels cossos, la pintura flamenca es caracteritza per la representació dels detalls, de la llum i l’atmosfera. Al renaixement augmenta l’Interès pel retrat i la representació d’escenes quotidianes. Trobem imatges amb més realisme però amb simbolisme. Les figures encara mantenen gestos, mans i rostres convencionals. L’espai és molt més real, sense fons daurats. La llum no és divina, també és real, prové exterior, de la finestra que deixa entreveure un tros de paisatge. Anticipa la pintura flamenca de paisatge i natura morta.

Jan van Eyck havia datat algunes pintures posant-hi fins i tot el dia, però en aquest quadre només hi ha l’any, la qual cosa ha fet pensar que més que la representació d’un moment específic, sim­bolitzi la continuïtat. No només representa un prometatge de noces, sinó tot un conjunt de relacions: el nuviatge, el matrimoni i les seves vides juntes a la llar. La parella d’aquest matrimoni concertat ens mostra el seu ric escenari domèstic ple de símbols camuflats en objectes quotidians.

5. Idees per a la seva interpretació
5.1

6. Comparació amb altres obres

1
2
3

7. Proposta de treball

7.1 Realitza

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *