Jeff koons. Puppy (cadell)
1992, plantes amb flors, terra, acer inoxidable, 12,4 x 8,3 x 9,1 m.
Bilbao, Museu Guggenheim

1. Observem bé l’escultura
1.1 Què hi veiem? Amb quin material està fet?
1.2 Per què va triar l’autor aquest material i no un altre?

2. Observem els seus elements visuals
2.1 Com són el colors de l’escultura? Per què ha triat aquests colors?
2.2 Com és la textura?
2.3 Fixem-nos amb les seves dimensions tenint en compte que representa un cadell de gos com és que l’ha fet tant monumental?
2.4 Vegem-ne altres imatges. Fixem-nos que les flors són vives i s’han de regar, mantenir en bon estat i canviar-les si cal. Per tant es tracta d’una escultura que en podríem dir viva, en creixement i canvi constants.

3. Interpretació lliure
3.1 Fes una interpretació lliure d’aquesta escultura de Jeff Koons. Evita qualsevol idea preconcebuda. Fes-ho d’una manera intuïtiva, sense contextualitzar-la, és a dir, sense saber res de l’obra, ni de l’autor, ni de l’època… No la valoris (és bona o dolenta, és fàcil de fer o difícil…) ni comentis si t’agrada o no. Deixa’t anar, amb una contemplació oberta i digues què et suggereix i quin pot ser el seu missatge.

4. Contextualització
4.1 Coneguem més aspectes sobre el seu context: el seu autor i la seva època

Jeff Koons (1955, York, Pensilvania) va arribar a la ser famós cap a mitjans de la dècada de 1980, treballant l’art en un món saturat pels mitjans de comunicació. Treballa amb un llenguatge influït per la publicitat i la indústria de l’oci i la cultura de masses, als límits entre la cultura popular i l’elitista. Sovint utilitza objectes quotidians, sota la influència de Duchamp, el pop art i el minimalisme. Les seves escultures inclouen aspiradors en caixes de plexiglàs, pilotes de bàsquet surant en peixeres de vidre, figuretes de porcellana de Michael Jackson i la Pantera rosa, vidrieres amb  imatges seves fent l’amor amb qui era la seva dona, Ilona Staller, coneguda amb el nom de Cicciolina (exestrella de cinema porno i exdiputada del parlament italià). Presenta el seu art com un producte de consum.

Amb Puppy es relaciona amb els jardins clàssics del XVIII, però necessita un sofisticat programa d’ordinador per crear l’obra. La forma edulcorada de flors i gossets, carregada de sentimentalisme, és la d’un west highland terrier gegant. També recorda la ceràmica decorativa kitsch i les targetes de felicitació. El conjunt és monumental, atrau l’atenció i transmet optimisme, i segons ell mateix “confiança i seguretat”. Majestuós vigilant del museu Guggenheim de Bilbao.

Vegem-ne altres obres

 

 

5. Idees per a la seva interpretació
5.1 La Gestalt
La paraula Gestalt no té una única traducció, però es pot entendre com a forma, també com a figura o configuració. Segons la psicologia de la Gestalt, sorgida a Alemanya a principis del segle XX, les nostres percepcions visuals tendeixen a organitzar-se de manera que el resultat sigui el més simple possible. Per això, quan veiem formes petites semblants i molts properes tendim mentalment a combinar-les en una forma única, sempre i quan el conjunt tingui una certa semblança amb una figura concreta simple i coneguda.

Què hi veiem en aquest dibuix? El conjunt de taques negres no semblen més que formar una imatge desordenada. Però si ens hi fixem bé, acabarem ordenant visualment un conjunt de taques que s’agrupen visualment per configurar la forma d’un gos dàlmata.

5.2 El Kitsch
Es tracta d’una paraula alemanya que es fa servir per parlar d’aquells objectes o imatges que tenen un estil que en podríem dir de mal gust. Sovint tenen pretensions artístiques o s’inspiren en obres d’art, però en tot cas no són més que còpies maldestres, amb un estil inferior i vulgar, amb materials barats, com ara el plàstic, i amb colors vius combinats sense cap gràcia o elegància. Malgrat tot es comercialitzen força objectes kitsch, sobretot com a souvenirs i objectes decoratius. Els objectes kitsch només copien certes formes de les obres veritablement creatives però ho fan d’una manera superficial, sense voluntat expressiva, ni estètica, ni comunicativa. Es fan barreges d’estils diferents, es busca la complexitat i s’ignora absolutament la funcionalitat de l’objecte.

Alguns artistes, com Jeff Koons, pretenen elevar alguns objectes d’estètica kitsch a la categoria d’art i s’inspiren en aquesta estètica popular per fer les seves obres.

 

6. Comparació amb altres obres

1

Damien Hirst. For the Love of God (Per l’amor de Déu). 2007.  Calavera humana autèntica amb 8.601 diamants incrustats.

2

Giuseppe Arcimboldo. Tardor. 1573

 

7. Proposta de treball

7.1 Busca objectes petits i agrupa’ls de manera que tots junts facin una forma nova. Fes-ho de manera que el conjunt tingui un significat concret. La nova forma pot ser del tot diferent o contradictòria amb els objectes agrupats. Per exemple, tot de pistoles formen el símbol de la pau. També pot ser que els objectes s’agrupin en una forma que tingui similitud amb ells, o que hi hagi una barreja d’objectes sense aparentment cap relació… Un cop ho tinguis decidit, fes-hi una fotografia, dibuixa tot el conjunt o estampa cada objecte (embrutat amb pintura) sobre un paper. Posa títol a l’obra.