Piet Mondrian.Tableau 2
1922, oli sobre tela, 55,6 × 53,4 cm
New York, Solomon R. Guggenheim Museum

1. Observem bé la imatge
1.1 Què hi veiem? Quan no hi ha semblança amb elements de la realitat parlem d’una imatge abstracta.
1.2 Fixem-nos amb la senzillesa de les formes, els colors i la composició.

2. Observem els seus elements visuals
2.1 Com són les formes de la imatge?
2.2 Com són les textures?
2.3 Quins colors va utilitzar Mondrian? Per què ha utilitzat aquests colors i no uns altres, quin sentit podem donar a cada color. Fixem-nos en la diferència entre el negre que separa els rectangles de colors i el rectangle negre de la part superior dreta.
2.4 Fixem-nos en la composició. És simètrica o asimètrica? És oberta o tancada? Quins son els punts focals o centres d’interès? És equilibrada? Com aconsegueix aquest equilibri? Són iguals les superfícies que ocupen cadascun dels colors? Explica l’espai i el lloc que ocupa cada color i com s’equilibren aquestes superfícies.

3. Interpretació lliure
3.1 Fes una interpretació lliure d’aquesta obra de Piet Mondrian. Evita qualsevol idea preconcebuda. Fes-ho d’una manera intuïtiva, sense contextualitzar-la, és a dir, sense saber res de l’obra, ni de l’autor, ni de l’època… No la valoris (és bona o dolenta, és fàcil de fer o difícil…) ni comentis si t’agrada o no. Deixa’t anar, amb una contemplació oberta i digues què et suggereix i quin pot ser el seu missatge.

4. Contextualització
4.1 Coneguem més aspectes sobre el seu context: el seu autor i la seva època

Piet Mondrian (Pieter Cornelis Mondriaan) (1872-1944) va ser membre del moviment holandès De Stijl des de la seva creació en 1917. Fill de pares calvinistes va dubtar entre l’ofici de pintor i el de predicador. El 1909 es va fer membre de la Societat Teosòfica Holandesa. El 1912 va anar a París on va treballar en solitari al seu taller. Influenciat pel Cubisme va continuar fent variacions sobre el tema de l’arbre que havia començat anys enrere. Progressivament anirà donant més importància a la forma, deixant de banda el color. Utilitza en els seus quadres signes + i – (ritme vertical-horitzontal: igualtat dels dos principis universals: masculí-femení, espiritual-material) El 1919-20 publica el llibre: “Realitat natural, realitat abstracta” on hi exposa les seves idees: oposició de colors primaris (vermell, blau i groc) amb no-colors (blanc, negre i gris); oposició horitzontal-vertical; oposició de dimensions. A principis de la dècada de 1920, va restringir les seves composicions a base de blanc trencat, dividit per línies horitzontals i verticals negres que, sovint emmarquen taques planes de colors primaris individuals. Entre el 1925 i 1926 va crear altres obres en forma de quadrat inclinat 45º, tot just llavors havia trencat la seva relació amb el grup per la discussió amb Theo van Doesburg sobre l’ús de les línies diagonals. Prescindia de diagonals i corbes perquè atreien l’espectador cap a l’interior del quadre. Les verticals i horitzontals creen una barrera que disminueix el contacte entre l’espectador i el quadre. Trobant l’equilibri en l’asimetria.

Les seves obres amb formes geomètriques d’angles rectes s’oposen clarament a les formes lliures, orgàniques o en forma d’ameba, com ara Kandinsky o Miró. Aquesta xarxa quadriculada es va convertir en sinònim de modernitat, sobretot en el camp del disseny i l’arquitectura. Però per Mondrian la geometria tenia un principi espiritual, una manera d’establir un nou ordre universal davant del caos de la naturalesa. Pretén provocar en l’espectador un sentiment espiritual d’harmonia, impersonal, més enllà d’allò subjectiu relacionat amb la personalitat de l’artista. Però la seva obra no està elaborada matemàticament sinó per la seva intuïció, cosa que es pot veure en analitzar amb rajos X les seves obres, on es veuen retocs i variacions en les línies. Tots els quadres de Mondrian entre 1920 i 1940 s’assemblen. Les línies negres serveixen perquè els colors no s’influenciïn, segons Mondrian entre els colors no han d’existir relacions de força sinó mètriques. No són els sentits, sinó la ment el que els ha de valorar.

Altres obres:

Composition in Red, Blue, and Yellow
1937-42, oli sobre tela, 60,3 x 55,4 cm
New York, MoMA

Tableau No. IV; Lozenge Composition with Red, Gray, Blue, Yellow, and Black
(quadre nº IV, composició en rombe amb vermell, gris, blau, groc i negre)
c. 1924/1925, oli sobre tela, 142.8 x 142.3 cm
Washington, National Gallery of Art.

 

5. Idees per a la seva interpretació
5.1 Evolució de l’estil de Mondrian

5.2 L’abstracció i la realitat
Mondrian pensa que l’essència de les coses no es coneix per la percepció, sinó per mitjà d’una reflexió sobre la percepció. Donat que la constitució de la ment és igual per a tots, tot procés mental ha de partir de nocions comunes. Ens diu: “l’art abstracte tendeix a l’expressió objectiva, universal; elimina de la imatge del món els detalls realistes i subjectius. L’abstracció no és practicada amb la finalitat d’apartar-se del món, sinó amb la de penetrar en la seva essència”.

 

6. Comparació amb altres obres

1

Johannes Vermeer. Dona davant el virginal. 1672-73. 51,7 × 45,2 cm, National Gallery, Londres

 

2

Joan Miró. Pagès català al clar de lluna. Acrílic sobre tela. 162 x 130 cm. 1968. Fundació Joan Miró.

3

Dan Flavin. Instal·lació a la la Richmond Hall. 1996. Menil Collection, Houston Texas.

 

7. Proposta de treball

7.1 Influència de Mondrian en el disseny i l’arquitectura
Busca objectes i edificis en el disseny dels quals l’obra de Mondrian hagi tingut una influència visible.
Presenta fotografies d’aquests dissenys amb les següents dades: autor, data, material. Explica de quina manera hi ha influït Mondrian: en la forma, en els colors, en la composició…

7.2 Creació d’una obra abstracta
Retalla formes geomètriques amb papers de colors i enganxa’ls sobre una cartolina per tal de fer una obra abstracta. Has de buscar un equilibri asimètric i obert amb poques formes de manera que hi hagi una harmonia original de formes, colors, espais i composició. Retalla dues “L” de cartolina i fes-les servir per triar el millor enquadrament del teu collage. Vés movent les formes i no les enganxis fins a trobar la millor composició.