Quan mirem una imatge o una obra d’art no ens podem quedar simplement en si ens agrada o no. Evidentment si ens agrada ens hi sentirem molt més atrets, i això pot ser positiu. Però si no ens agrada aixecarem un mur entre nosaltres i l’obra que no farà més que impedir-ne la seva contemplació. Per evitar-ho cal que mirem què hi ha més enllà del nostre gust. Les barreres del gust són difícils de trencar però hem d’intentar-ho perquè sovint suposen un inconvenient per poder percebre bé l’obra. Hem d’evitar eme­tre judicis de valor, i no opinar sobre si creiem que l’obra és bona o dolenta, si és cara o barata, si és fàcil o difícil de fer. Hem d’evitar idees preconcebudes, no esperar-ne res i mostrar-nos oberts, amb ulls nets, i amb la sufici­ent ingenuïtat, pre­pa­rant-nos per entrar en el seu joc i deixar-nos seduir pel seu món.

La contemplació ha de ser activa, cosa que requereix un esforç de percepció i de pensament. Cal que ens fem preguntes i en trobem possibles respostes, que seran correctes, sempre hi quan tinguin un mínim de coherència amb allò que hem observat. Les obres d’art contemporani no tenen un únic significat, cal que nosaltres n’hi atorguem un, que mai no serà del tot definitiu.