La contemplació d’una obra d’art és un procés íntim i sensible que ens fa arribar l’obra a través de les nostres percepcions. No sé si es pot dir que l’entendrem, però en tot cas la seva contemplació ens l’ha de fer més propera, més nostra, i hem de ser capaços d’explicar-la, encara que sigui a la nostra manera. Encara que el missatge que ens hagi arribat sigui més nostre de no pas de l’artista que l’ha creada.
La contemplació ha de ser un procés actiu, no es pot limitar només a l’una simple observació. Pot seguir un procés ordenat o més caòtic, però tard o d’hora haurem d’arribar a formular algunes conclusions sobre allò que l’obra ens ha provocat, ens ha fet arribar o ha despertat en nosaltres. Potser no serem capaços de trobar de seguida els arguments necessaris per explicar el resultat d’aquesta contemplació. Sovint ens costa trobar les paraules adequades tot i que també podem traduir-la a música o a un altre llenguatge.
La comparació ens pot ajudar a ser més receptius i conscients de la seva anàlisi. Quan comparem dues obres d’art hem de buscar aquells aspectes en què s’assemblen i en què es diferencien, la qual cosa ens fa ser més receptius a les seves qualitats i ens ajuda a contemplar-les amb més atenció.
Les obres que triem per comparar poden ser d’un mateix artista, ja siguin properes o distants en el temps. També podem comparar obres d’artistes diferents que siguin d’un mateix període històric o d’èpoques molt allunyades temporalment. El procés de comparació es pot dur a terme amb obres d’artistes molt diferents d’un mateix període històric però amb una visió o amb un discurs estètic molt diferent. Tanmateix podríem comparar obres formalment molt diferents però que tinguin un mateix contingut. O bé comparar obres visualment molt semblants però amb un contingut o missatge molt diferent.
Quan comparem dues obres molt diferents, cadascuna ajuda l’altra a ressaltar les seves particularitats d’una manera més evident. Fins i tot podem trobar-hi punts de contacte allunyats, els quals no hauríem apreciat si no les haguéssim posat una al costat de l’altra. Quan comparem obres similars, refermem els seus trets més evidents i es fan més destacables els petits matisos que les poden diferenciar i que es convertiran en detalls particulars diferenciadors de l’obra.
Compara les obres següents
En primer lloc compara’n els seus elements formals o visuals: el color, les formes representades, les textures i la composició. Després compara’n el seu missatge, les idees que podem trobar-hi en comú o aquelles que no comparteixen. Finalment busca informació dels seus creadors així com del període en què treballaven i dels seus objectius o pretensions. Amb aquesta informació torna a observar amb atenció les obres i fes-ne una nova comparació.
1
2
3
4
5
6
7
8
