Experiència estètica
L’observació d’una obra d’art no té perquè ser igual que l’observació d’una imatge qualsevol, per exemple en una revista. Encara que en ambdós casos la nostra ment busca un significat o simplement una lògica que n’expliqui les formes i colors que hi veuen els nostres ulls. El concepte d’experiència estètica ens pot servir per explicar les nostres reaccions davant  d’una imatge o una obra d’art.
Davant d’una imatge qualsevol només hi busquem l’explicació ràpida d’uns esdeveniments normalment quotidians i acabem traient-ne conclusions de tipus descriptiu, como ara: hi veig una caseta, unes muntanyes al fons, uns arbres a la dreta, sembla que és a l’hivern, a primera hora del matí…  En canvi, davant del que en podem dir una producció artística, el procés de contemplació no és simplement intuïtiu sinó que pot constar de diferents fases que acabaran tenint com a objectiu una comprensió més profunda, amb unes pretensions de significat més universals o globals. El procés de l’experiència estètica es pot ordenar en tres etapes.

1. Sensació. Basada en la captació dels valors sensorials. La pura percepció d’allò que estem contemplant a través dels nostres sentits: la vista, l’oïda, el tacte…

2. Emoció. Posterior a la sensació, consisteix a reaccionar emotivament davant d’allò contemplat. Sobretot ve donada per les associacions que establim entre allò que observem i els valors vitals (relacionats amb la vida, com ara l’egoisme, l’angoixa, la guerra, la por, l’alegria…) i formals (relacionats amb la forma de l’obra d’art, com ara l’harmonia, l’equilibri, el color, la textura, el ritme…) que formen part d’altres experiències anteriors. Per exemple una imatge que tracti el tema de la guerra ens portarà a la memòria totes les nostres experiències emotives relacionades amb aquest tema, que tan poden ser viscudes en primera persona (si hem viscut alguna guerra) com altres experiències estètiques produïdes per pel·lícules, novel·les, etc. Una imatge que tingui colors verds ens portarà a recordar aquelles experiències visuals que haguem tingut amb aquests colors, com ara la visió d’uns camps de blat a la primavera.
Els elements d’una obra d’art són expressius perquè estableixen associacions amb altres sensacions i experiències anteriors. Si diem que un objecte expressa certes emocions és perquè gràcies a les nostres experiències fixades a la memòria les hi podem associar. El foc irradia escalfor, llum i una certa violència, característiques que podrem associar també al color vermell. Però això només són associacions generals molt bàsiques, segurament comunes per a tothom però que després caldrà matisar i combinar amb altres components de la imatge i del context de la seva observació.
Puc tenir empatia cap a una persona quan em poso al seu lloc i visc les seves emocions com si fossin meves. Però el concepte d’empatia també permet explicar l’expressió dels objectes inanimats. Gràcies a l’empatia podem projectar-nos sobre un objecte contemplat, de manera que ens identifiquem emocionalment amb ell. Quan miro una roca a la vora del mar, erosionada per la força de l’aigua, puc sentir la força de les ones que l’ha desgastada, la pressió i la seva resistència al desgast, i tot això em permet donar-li expressivitat.

3. Judici. Quan racionalitzen les nostres emocions, les ordenem, classifiquem i els donem forma. Quan en fem una interpretació, i interpretar una obra vol dir traduir-la a paraules, fer intel·ligible la nostra experiència als altres. Però tot i el valor de les paraules, hem de procurar que aquestes no substitueixin l’obra, el judici no pot substituir l’emoció, en tot cas l’ha de completar.

Visió i coneixement actuen plegats. Hem d’estar atents als aspectes purament visuals (una taca de color) i a aquells més conceptuals (un símbol, una calavera en una natura morta). L’artista normalment treballa els dos aspectes conjuntament.