Vermeer de Delft. Dona llegint una carta
1662/63, oli sobre tela, 46’5 x 39 cm. Rijksmuseum, Amsterdam

1. Observem bé la imatge
1.1 Què hi veiem? Defineix l’actitud de la dona i els elements que l’envolten.
1.2 Quin moment ha triat Vermeer per representar en aquesta obra?

2. Observem els seus elements visuals
2.1 Fixa’t en la llum. D’on ve? Com la definiries? Fixa’t bé en els contrastos de llums i ombres.
2.2 Observa la manera com Vermeer ha ordenat aquesta imatge. Fes un croquis en un paper de l’estructura de línies principal que poden resumir la composició del seus elements.
2.3 Com són els colors i les textures? Fixa’t en els colors que es repeteixen en diferents llocs de la imatge.

3. Interpretació lliure
3.1 Fes una interpretació lliure d’aquesta obra de Johannes Vermeer de Delft. Evita qualsevol idea preconcebuda. Fes-ho d’una manera intuïtiva, sense contextualitzar-la, és a dir, sense saber res de l’obra, ni de l’autor, ni de l’època… No la valoris (és bona o dolenta, és fàcil de fer o difícil…) ni comentis si t’agrada o no. Deixa’t anar, amb una contemplació oberta i digues què et suggereix i què hi pot estar passant. Per què la dona llegeix una carta? Hi pot tenir a veure alguna cosa el mapa del darrere? Què et suggereix la llum, l’espai, la composició…?

4. Contextualització
4.1 Coneguem més aspectes sobre el seu context: el seu autor i la seva època
Es tenen poques dades de la vida de Johannes (o Jan) Vermeer (Delft 1632 – Delft 1675) i de les seves obres. Va ser marxant de quadres com el seu pare, que també tenia una fonda. Durant tota la seva vida va tenir problemes econòmics. La seva vídua va haver de pagar uns deutes amb el forner do­nant-li alguns quadres. Vint anys després de la seva mort es va subhas­tar la major part de les seves obres: 21 quadres. No sabem massa bé qui va ser el seu mestre tot i que potser va rebre la influència de Fabritius que havia estat deixeble de Rem­brandt. A la seva època, hi havia a Delft diferents pintors preocupats per la representació de la llum i l’espai que en van especialitzar en pintar interiors d’esglésies. També va ser contemporani d’A. van Leeuwenhoek que va perfeccionar el micros­copi i ambdós van compartir l’interès per la llum i l’observació de la realitat.

Vermeer s’hagués pogut convertir amb el millor pintor de bodegons de la seva època. Malgrat tot, va triar un tipus de pintura diferent, propera a la pintura de gènere de Jan Steen, però amb unes obres que van més enllà de la simple descripció d’escenes de la vida quotidiana. Volia transmetre la vida silen­ciosa d’homes i dones immer­sos en els seus pensaments, aturats en un instant de les seves vides i transportats cap a un estat que transcendeixen la seva quotidianitat. Un altre tret destacat de les seves obres, i que el diferencia d’altres autors de gènere de l’època, és l’interès per captar els efectes lluminosos i atmosfèrics amb una precisió propera a la càmera fotogràfica. Però durant la seva vida mai va tenir el suficient reconeixement artístic. Només va ser apreciat a partir del segle XIX, quan la pintura realista i les primeres imatges fotogràfiques van reivindicar el valor avui dia indiscutible de les seves obres.

En aquest quadre, fet durant la seva joventut, ens mostra l’ús d’un cert puntillisme cromàtic. Com en la majoria de les seves obres, hi veiem una dona dins una habitació que rep una llum difosa provinent d’una finestra a la nostra esquerre. Finestres que normalment no veiem, però que omplen de llum l’espai de l’habitació. Representa amb gran precisió les qualitats tàctils i els colors dels objectes i de la pell humana. La gamma de colors alterna tons blavosos amb tons ocres més càlids i daurats. Les ombres a la paret tenen un to blavós. Vermeer suavitza els contrastos forts i no desfà les formes, aconseguint un espai sobri i silenciós, amb una composició ferma equilibrada a través de línies verticals i horitzontals. No accentua la individua­litat de la dona, com ho faríem en un retrat, sinó que l’aïlla de la seva realitat quotidiana, atura la seva acció en el temps i converteix l’escena en universal.

Altres obres de Vermeer

5. Idees per a la seva interpretació
5.1 Cartes en escenes de gènere
Quan Vermeer va pintar aquest quadre, el tema de les cartes era força habitual en moltes escenes de gènere d’altres artistes holandesos, com és el cas de Gabriel Metsu. El mateix Vermeer l’havia utilitzat abans en altres obres on veiem dones escrivint cartes, rebent-les o llegint-les. En algunes d’aquestes obres es tractava de cartes d’amor, cosa que es pot entendre per altres elements de context. El ventre de la dona ens fa pensar que podria estar embarassada, però desconeixem el contingut de la carta, només sabem que sobre la taula hi ha un altre paper, així com un collaret de perles que hi ha deixat la dona, en aquest moment de suspensió temporal que provoca la lectura de la carta. El seus llavis estan lleugerament oberts, com si estigués llegint cosa que li dona més sensació de vida i realisme.

5.2 Vermeer i la llum
Vermeer i Leeuwenhoek van néixer a Delft el mateix any, i van compartir interès per l’observació de les coses, sobretot per les de la seva realitat més propera. No està clar que es coneguessin, tot i que és molt provable que coincidissin, ja que vivien l’un a prop de l’altre. Leeuwenhoeck era comerciant, utilitzava lents per veure millor les teles que venia. Va acabar inventant el microscopi i es va dedicar a observar els microorganismes del sen entorn i del seu cos. Podem dir que ambdós van aprendre a mirar el món d’una manera diferent, o bé captant amb claredat la llum i els objectes dins d’una habitació, o bé observant els éssers vius a través del microscòpic.

Aquesta passió per la llum era compartida per molts filòsofs i científics del seu temps.  Descartes va estudiar la refracció de la llum, Huygens va elaborar la teoria ondulatòria de la llum i Newton la teoria corpuscular. Spinoza, que també era holandès, a part de filòsof va ser el millor fabricant de lents d’Europa. Als Països Baixos de l’època, també hi va haver molt interès per la cartografia i podríem dir que els mapes estaven de moda. En moltes obres de Vermeer veiem mapes a les parets, que també servien per reivindicar el sentiment nacional pel seu país.

No està clar si Vermeer va utilitzar la càmera obscura, caixa de fusta precursora de la càmera fotogràfica que ja era coneguda des de l’antiguitat. Sembla segur que en aquests anys es va perfeccionar la lent de l’objectiu. La qual cosa millorava l’enfocament de la imatge, que es podia projectar sobre un vidre i després calcada sobre un paper o simplement ser observada per l’artista. En qualsevol cas, gràcies a la càmera fosca, la realitat tridimensional es convertia en una imatge plana, més propera i simple que el pintor podia copiar més fàcilment al seu quadre. Els talls en l’enquadrament dels objectes situats als límits del format en els quadres de Vermeer, fan pensar molt en l’ús de la càmera fosca, tal com va passar a finals del segle XIX amb les composicions dels pintors impressionistes gràcies a l’invent de la fotografia.

5.3  L’art fora de les esglésies
Al segle XVII, a Holan­da, el calvinisme va excloure el quadres i les imatges de les esglésies. La qual cosa va fer que els artistes busquessin una nova clientela entre la burgesia enriquida que anava en augment. Això va fer aparèixer nous temes al mercat de l’art, amb natures mortes, paisatges i escenes de la vida quotidiana. En general eren quadres de petites dimensions, més assequibles per a la burgesia i amb un clar canvi en el gust, que valorava la realitat quotidiana per sobre de les grans escenes religioses, històriques o mitològiques. Paral·lelament, va aparèixer un mercat interessat en els llibres i les làmines amb gravats. Per part de les classes més cultes, també va augmentar l’interès per obres de caire més simbòlic i moralitzant, que reflectien la preocupació pel caràcter efímer de la vida humana.

Als Països Baixos de l’època, hi havia molt interès per la cartografia i en moltes cases burgeses podíem trobar mapes a les parets, així ho veiem en algunes obres de Vermeer. Tenien sovint una funció reivindicativa del sentiment nacional holandès. En aquest quadre hi ha un mapa d’Holanda i Frísia occidental dibuixat per Balthasar Florisz el 1620 i publicat després per Willem Jansz Blaen.

6. Comparació amb altres obres

1

Jan Steen. La dona malalta. 1663- 66. Oli sobre tela. 76 x 63 cm. Rijksmuseum

2

Rembrandt. Autoretrat. 1628 -29. Oli sobre tela. 18 x22 cm. Rijksmuseum

3

Mondrian. Composició amb vermell groc i blau. 1927. Oli sobre tela. 40 x 52 cm. The Kröller-Müller Museum

7. Proposta de treball
7.1 Realitza una sèrie de fotografies sobre instants quotidians
Busca escenes de la teva vida quotidiana que reflecteixin aspectes habituals del teu dia a dia. Fes servir models amb qui tinguis confiança, amics i amigues, pares, germans/nes… Fes que facin alguna activitat habitual, però prepara un enquadrament similar als de Vermeer, amb una llum lateral que vingui d’una finestra a l’esquerre, que no es vegi. Procura que siguin imatges nítides, amb un sol personatge, que no miri la càmera i que estigui absort en la seva activitat.

Cal que les imatges obtingudes semblin obres de Vermeer, però amb els objectes, la roba i els elements de mobiliari actuals.