Edward Munch. La dansa de la vida (Livets dans)
1925-29, oli sobre tela, 143 x 209 cm
Oslo, Oslo Kommunes Kunstsamlinger. La dansa de la vida (versió anterior a 1900)

1. Observem bé la imatge
1.1 Què hi veiem?
1.2 Què estan fent les persones representades al quadre? Descriu els seus gestos, actituds i expressions de les cares.
1.3 Fixa’t també amb allò que envolta els personatges i en les seves robes.

2. Observem els seus elements visuals
2.1 Com són el colors de la imatge? Per què ha triat aquests colors?
2.2 Fixem-nos en la composició. Com ha ordenat tots els personatges i els colors de l’obra?
2.3 De quina manera pinta les formes Munch? Fixa’t amb les línies del contorn.

3. Interpretació lliure
3.1 Fes una interpretació lliure d’aquesta obra d’Edward Munch. Evita qualsevol idea preconcebuda. Fes-ho d’una manera intuïtiva, sense contextualitzar-la, és a dir, sense saber res de l’obra, ni de l’autor, ni de l’època… No la valoris (és bona o dolenta, és fàcil de fer o difícil…) ni comentis si t’agrada o no. Deixa’t anar, amb una contemplació oberta i digues què et suggereix i quin pot ser el seu missatge.

4. Contextualització
4.1 Coneguem més aspectes sobre el seu context: el seu autor i la seva època
A Munch (Noruega 1863-1944) li van afectar profundament les morts de la seva mare el 1868 i la seva germana Sophie de 15 anys, el 1877, ambdues de tuberculosi. El 1885, gràcies a una  beca va anar a París, on es veurà influït per Manet. En tornar a Oslo pinta obres com La nena malalta i Pubertat, on trobarem l’univers personal de temes com ara la malaltia, l’angoixa, la desolació, la soledat.

Pubertat

Per a ell la dona és objecte d’atracció i repulsió a la vegada, i acaba encarnant la força negativa i destructora. El 1896 fa la primera litografia en color i la primera xilografia. Treballa en la sèrie d’obres titulada El fris de la vida (titulada en principi: divuit quadres inspirats en la vida moderna de l’ànima), 10 quadres que va exposar al Salon des Indépendants, a París. El 1900 acaba la primera versió de La dansa de la vida que es pot considerar un resum d’aquest conjunt del fris de la vida. Il·lustra una concepció pessimista del destí humà. Hi podem veure influències del Jugendstil (nom donat al Modernisme a Alemanya) del sintetisme de Gauguin i també estilitzacions degudes a la pràctica de la xilografia. Del 1898 al 1908 viatja freqüentment i acaba amb una depressió nerviosa. Cap als anys 20 va fer repeticions d’obres que ja havia pintat a principis de segle, com és el cas de La dansa de la vida.

 

El Crit (1893, oli i tremp sobre cartró, 87 x 73 cm) tanca la sèrie del Fris de la vida.

Munch explora les tendències emocionals de la ment humana, lligades a eros, la mort i l’angoixa davant la vida. Utilitza el color de manera que sembla que descriu la impressió d’allò sentit més que d’allò vist. Utilitza el blanc i el negre com a colors contraris i com a símbols de puresa i mort respectivament. El negre té uns reflexos vermellosos, com de sang, ferida o agonia. El blanc té uns reflexos grogosos, de llum, d’optimisme. El verd on es desenvolupa l’acció és símbol de vegetació però també de mort, és el pont entre la vida animal i la descomposició i la mort; a la vegada és també el color de Venus, la natura i la fertilitat. Munch també utilitza sovint el color verd en els rostres de La gelosia, o de L’assassí. Segurament el vermell de la noia central és utilitzat en un sentit de passió i sentiment amorós. Cap a la dreta de la composició veiem una parella on el cap d’ella sembla fugir de l’assalt d’ell, un home amb cap fantasmagòric. Trobem un tema similar en el gravat de 1894 La donzella i la mort, en què veiem abraçats, una dona nua i un esquelet. Són molt significatives les mans de les dues dones, el seu rostre, la seva posició, les flors al costat de la primera i el fet que l’acció es desenvolupi de nit. A la parella del mig, la roba vermella de la dona sembla engolir l’home, li tapa els peus i delimita tot el seu contorn com si el vestit es fongués al seu voltant.

La donzella i la mort

El petó

La dansa de la vida sembla fer al·lusió a la continuïtat del temps, al transcurs de la vida. En aquest sentit és important l’ordre de lectura d’esquerra a dreta, i fins i tot en profunditat, on trobem parelles que segueixen el fil temàtic dins l’ordre de lectura establert. Ens marquen aquesta línia de lectura la horitzontalitat del quadre i del mar. Les dues dones del marge són les úniques que traspassen l’horitzó, a la vegada creen un marc per la història. Fixem-nos com enfosqueix el mar al voltant del cap de la primera dona, perquè hi hagi més contrast (de to i intensitat). En un dibuix titulat també La dansa de la vida de 1899 podem veure la parella central rígida, sense moviment, mentre al voltat hi ha altres parelles movent-se. Però no hi veiem les dues dones a esquerra i dreta. Les dues dones ens fan pensar en una mateixa dona abans i després. A l’esquerra quan és jove, pura, amb ganes de viure. Al mig durant el procés de relació amorosa, plena de passió vibrant. I finalment a la dreta, ja de gran, sola, trista, decebuda, buida, passiva.

Munch utilitza línies fluïdes en les seves formes, fetes amb un traç ràpid. Prescindeix dels detalls, fa les mans sense dits. Ressegueix els contorns de les figures com si hi hagués una vibració al seu voltant, que els dóna moviment i les fon amb l’entorn. Cromàticament destaquen el contrast del vermell amb el verd, i del blanc amb el negre. La composició és gairebé simètrica, amb ritmes verticals marcats pels blancs, la lluna, el reflex i els vaixells; i una rítmica línia ondulada si seguim les posicions dels caps.

La seva obra influirà l’expressionisme alemany.

El 1976, Peter Watkins va fer una pel·lícula titulada: Edward Munch, la Dansa de la vida.

5. Idees per a la seva interpretació
5.1 Dissecar les ànimes
“De la mateixa manera que Leonardo da Vinci estudiava l’anatomia humana i dissecava cadàvers, així jo intento de dissecar les ànimes”
“Amb el meu art he intentat explicar la vida i allò que la vida ha significat per mi. També volia ajudar els altres a arribar a una millor comprensió de la vida”
“No hi hauria d’haver més pintures d’interiors, de gent que llegeix, de dones que fan mitja. En el futur, s’hauria de representar gent que respira, que sent emocions, que pateix i estima”
“He començat un nou quadre, La dansa de la vida. Una nit lluminosa d’estiu, al bell mig d’un prat un capellà jove balla amb una dona de cabellera llarga i sinuosa. Es miren fixament als ulls i els cabells d’ella s’embullen al voltant del cap d’ell. El fons és una massa de gent arremolinada -homes grassos que mosseguen les dones al coll. Caricatures i homes fornits estrenyent dones entre els braços”

2. La dona als països nòrdics
La dona és un motiu freqüent dels quadres de Munch. En la literatura escandinava, des d’Ibsen a Strindberg, un dels temes més freqüents era la condició social de la dona, el lligam profund que la uneix a la natura i a l’espècie humana, però que limita o impedeix la seva participació a la vida intel·lectual i activa a la societat moderna. Els seus quadres poden ser la il·lustració d’un drama o una novel·la, i també el primer senyal de la influència de l’existencialisme de Kierkegaard en l’art. Les obres de Munch no són noves per la descripció de situacions psicològiques sinó per l’ús de símbols, que il·lustren tabús socials. Símbols que serveixen per comunicar alguna cosa que no es pot dir de manera clara o directa. Les noies de Munch han de viure en una societat plena de censures i prohibicions. La dansa és símbol d’un procés, d’un esdevenir. Com una de les més antigues formes de la màgia, la dansa és símbol d’una metamorfosi, d’una transformació, i sobretot facilita la unió entre l’home i la dona, la qual cosa porta a unes conseqüències que Munch veu com a nefastes.

6. Comparació amb altres obres

1

Auguste Renoir. El ball al Moulin de la Galette. Oli sobre tela. 131 x 175 cm. 1876. París, Museu d’Orsay

2

Oscar Gustav Rejlander. Els dos camins de la vida. Impressió al carbó feta amb 32 negatius. 40.6 x 76.2 cm. 1857. New York, The Metropolitan Museum of Art.

3

Tracey Emin. The Last Thing I Said to You was Don’t Leave Me Here II (L’últim que et vaig dir va ser que no em deixessis aquí II) Impressió digital sobre paper. 80,5 x 109,5 cm. 2000. Londres, TATE modern

 

7. Proposta de treball

7.1 Com veus les relacions de parella?
Primer de tot pensa com són les relacions de parella, o com han estat les teves relacions amoroses. Redacta les teves idees, opinions i experiències personals. Després, il·lustra les teves idees a través d’una fotografia, d’un díptic (dues fotografies) o un tríptic (tres fotografies).