Joseph Beuys. 7000 roures
Del 1982 al 1987, projecte d’intervenció a l’entorn urbà, dimensions variables.
Kassel (Alemanya) en motiu de la Documenta VII de Kassel (1982)

1. Observem bé el projecte d’intervenció urbana
1.1 Pròpiament no es tracta d’una única imatge, tampoc d’una escultura, ni d’una instal·lació. Per què en diem intervenció a l’entorn urbà? Perquè Beuys va amuntegar 7000 pedres de basalt negre a la plaça Friedrchsplatz de la ciutat de Kassel. La condició per treure una pedra era plantar un roure, llavors la pedra es posava al costat de l’arbre. El dia de la inauguració de la Documenta 7 a Kassel, el 19 de juny de 1982, Beuys va plantar el primer arbre a la Friedrchsplatz i aquí volia plantar-hi l’últim dels roures, però la mort li ho va impedir. El projecte es va acabar el 1987. Com et sembla que es pot descriure l’obra? Com una pila de pedres? Com una col·lecció de pedres escampades per la ciutat al costat d’un roure?
1.2 Per què et sembla va triar pedres de basalt i roures?
1.3 Per què et sembla que va crear tanta polèmica aquest intervenció de Beuys?

2. Observem els seus elements visuals
2.1 Et sembla que a Beuys li interessen els colors, les textures i la composició, en aquesta obra?
2.2 …i les formes dels arbres i les pedres?
2.3 En quin moment et sembla que té més sentit l’obra, quan acaba d’amuntegar totes les pedres, mentre es van repartint per la ciutat, o quan s’ha situat l’última pedra? Per què?
2.4 L’obra es prou entenedora per sí mateixa o necessitem alguna explicació del seu procés?

3. Interpretació lliure
3.1 Fes una interpretació lliure d’aquesta obra de Joseph Beuys. Evita qualsevol idea preconcebuda. Fes-ho d’una manera intuïtiva, sense contextualitzar-la, és a dir, sense saber res de l’obra, ni de l’autor, ni de l’època… No la valoris (és bona o dolenta, és fàcil de fer o difícil…) ni comentis si t’agrada o no. Deixa’t anar, amb una contemplació oberta i digues què et suggereix i quin pot ser el seu missatge.

4. Contextualització
4.1 Coneguem més aspectes sobre el seu context: el seu autor i la seva època

Joseph Beuys (Krefeld, Holanda, 1921- Düsseldorf, Alemanya, 1986), tot i ser el representat més important de l’art conceptual europeu, a les seves primeres obres hi veiem més preocupació per l’objecte. Amb materials pobres i a vegades proper a l’art minimalista.

Els alps. Vitrina i materials diversos, 23 x 92 x 46. 1965. Museu d’Art Modern d’Estocolm)

El 1961 Beuys va ser nomenat catedràtic d’escultura monumental a la Staatliche Kunstakademie de Düsseldorf. El 1962 va començar la seva activitat al grup Fluxus i també la seva projecció internacional. Durant els anys setanta va mantenir un compromís polític envers una educació progressista. Va qüestionar el procés de selecció i va admetre a classe a més de 140 alumnes rebutjats. Això li va provocar la destitució com a professor de l’Acadèmia de Düsseldorf, l’any 1972. Joseph Beuys va treballar entre d’altres en els moviments de l’art conceptual, el body-art, el minimal, el land-art, i l’art povera.

El grup Fluxus es movia entre el neodadaisme, que negava els valors estètics burgesos, i l’art povera, que volia desmaterialitzar l’objecte artístic i treballar amb materials considerats vulgars o pobres.  Manifestant en les seves creacions una clara actitud contra el mercantilisme artístic i contra l’entorn social. Joseph Beuys, preocupat per la llibertat i la creativitat, creia en l’educació estètica com a la millor eina per aconseguir la llibertat. Moltes obres seves es basen en l’acció (o com les anomenava: demostracions FLUXUS) ,  i les manifestacions artístiques efímeres que fan interactuar el públic amb l’obra. Aquestes accions tenien un caire espiritual i de compromís social, i plantejaven una crítica al mercat de l’art i a l’actitud destructora cap a la natura. Ell actuava com una mena de sacerdot laic que amb les seves paraules tractava de persuadir l’auditori sobre alguns principis ètics i estètics. Hi ajudava el seu aspecte físic, prim, d’ulls blaus penetrants, i sempre amb el seu barret característic.

Les seves obres no destaquen per la bellesa, estan fetes amb materials extraartístics, com ara el plom, el greix, la mel, el feltre… que prenen més importància pel seu simbolisme que no pas pel seu aspecte visual. La cera, la mel i el greix, prenien unes connotacions d’energia. Donat que presenten formes diferents segons l’estat sòlid (amb estructura ordenada) o líquid (amb molècules en estat amorf i caòtic), i que la transició d’un estat a l’altre demana l’aplicació d’energia. Per aquest motiu, Beuys els integrarà en les seves performances per tal d’obtenir d’ells, des d’un punt de vista simbòlic,  l’energia necessària per a desenvolupar l’acció.

L’obra 7000 roures està vinculada amb l’art conceptual per la importància donada al pensament i als processos artístics per sobre del resultat final; i també es relaciona amb el land-art pel fet de treballar amb elements naturals i reivindicar el medi ambient. Va rebre moltes queixes per part dels ciutadans, que no entenien perquè aquesta acumulació de pedres podia ser una obra d’art. Però el seu objectiu era la plantació arbres per tota la ciutat de Kassel per tal de millorar el seu aire massa contaminat. Beuys convidava tota la gent a participar-hi i a millorar, d’aquesta manera, la seva vida. Els seus seguidors, a través de l’Oficina de coordinació 7000 roures van continuar l’acció i es van plantar arbres en escoles, guarderies, zones de joc i carrers.  Alguns dels arbres van ser donats per ciutadans i institucions de Kassel, però la majoria provenien de patrocinadors externs. Des del Japó es van apadrinar més de 1000 roures. Coincidint amb la inauguració de la Documenta 8, el 12 de juny de 1987, el fill de Beuys, Wenzel, va plantar el roure número 7000, tal i com volia el seu pare. Amb aquesta obra de “plàstica social”, despertava la consciència respecte la conservació del medi ambient.

“Jo penso que plantar aquests roures no és solament un acte de necessitat ecològica, és a dir, una relació purament material-ecològica, sinó un conducte del qual ha de resultar un concepte d’ecologia ampliat i això ha d’augmentar amb el pas dels anys, perquè nosaltres no volem mai posar fi a l’acció de plantar! La plantació de set mil roures representa només un començament simbòlic, i per aquest començament simbòlic necessito també una pedra mil·liar, aquesta columna de basalt. En una acció com aquesta ens referim a la transformació de la vida de tota la societat i de l’espai ecològic.”

 

Joseph Beuys. Es compta darrere l’os – Espai de dolor (Hinter dem Knochen wird gezählt – Schmerzraum). Plom, ferro, anelles de plata i bombeta.  2,95 x 5,45 x 7,4 m. 1983. Caixafòrum, Barcelona.
Aquesta obra és una instal·lació, terme que defineix un tipus d’obres formades per materials i procediments diversos en les quals l’espai és un dels elements principals i l’espectador hi té un paper important perquè el conviden a actuar físicament davant de l’obra. Es tracta d’un espai rectangular que té les parets, el terra i el sostre completament folrats de plom. Al sostre hi veiem una petita bombeta i dues anelles de plata al seu costat. És un espai hermètic acull i tanca l’espectador i ofereix molt pocs elements per poder-hi establir cap comunicació. El plom, un material pesant, mat, que absorbeix tots els sons, i dins la cambra, quedem completament aïllats del món. L’obra és un espai real, transitable, fosc, fred, metàl·lic, i el títol hi afegeix noves connotacions al seu interior. No hi ha res que faci referència explícita al dolor físic. Podem trobar-hi associacions amb els zulos, els refugis antiatòmics, les presons, les sales d’interrogatori, etc. Les anelles de plata corresponen als diàmetres de dos caps, el d’un nadó i el d’una persona gran. Per tant hi ha una referència a la vida, al cos com a espai tancat, que recull el principi i el final, i que representa un trajecte de dolor.

Obres de Beuys a la TATE de Londres

5. Idees per a la seva interpretació

5.1 Roures i pedres de basalt
El roure és l’arbre de les llegendes nòrdiques (druïdiques, cèltiques i germàniques), connecta el món terrenal amb el cel, símbol de força, espiritualitat i longevitat, es conserva bé perquè és molt resistent. Beuys va manifestar públicament el seu agraïment envers els arbres perquè, segons ell, sofrien per nosaltres. Les columnes basàltiques al costat de cada arbre representen la transformació alquímica de les pedres en arbres.

Per a Beuys, el concepte de forma és variable. La seva obra és una metàfora dels canvis i les transformacions dinàmiques de les substàncies. La columna basàltica, és el punt de referència del creixement dels arbres. La pedra no pot créixer, però l’arbre que l’acompanya ho fa per ella.

5.2 Concepte ampliat de l’art
Beuys va entendre la seva pròpia biografia com un fet artístic. De la seva vida en destaca la participació a la segona guerra mundial, quan pilotant un avió alemany fou abatut per tropes russes i va caure a la zona de Crimea. Allà Beuys va ser recollit inconscient per un grup de nòmades tàrtars que el van cuidar fins que es va recuperar. Per curar-lo van empastifar el seu cos amb greix animal i el van cobrir completament amb feltre. Així és com va decidir integrar aquests dos materials en la major part de les seves obres. De l’època de la guerra daten els seus primers dibuixos, de caràcter esquemàtic amb gran força expressiva. Acabada la guerra va estudiar al taller d’un escultor i l’any 1952 va fer una Pietà de ferro que recorda el romànic pel seu esquematisme geomètric.

Beuys tractava de mostrar a la societat el camí cap al que anomenava l’autodeterminació de l’home. Creia en la democratització de l’art i de l’experiència sensitiva. I anava en contra de la imatge que té la gent de l’artista: ric, famós, poderós, genial i hàbil, capaç de fer malabarismes que cap altre persona podrà arribar a fer mai. Rebutjava la mercantilització de l’art i el posava a l’abast de tothom.

En una entrevista del 1985 responent a l’afirmació que tothom és un artista deia el següent: “[…] Ho entenc també com una provocació, per què la gent ho provi […] no és més complicat que sumar un més un, l’únic que es requereix és fer-ho seriosament i recórrer al pensament lògic. La creació essencial del món és l’home, actualment s’està ocupant de coses que no tenen sentit. Ha de ser capaç de decidir-se a no fer-ho més. No fabricar més armament, negar-se a complir el servei militar, això és art! […] La mateixa banca és criminal, de forma que crea immensos beneficis acumulant grans capitals de diner, però no finança allò imprescindible, no finança la lluita contra les malalties engendrades per la mateixa societat: el bosc que es mor, els nens malalts, els ancians. Ni tant sols creuen que tot això tingui a veure amb ells mateixos. […] mentre prevalgui la idea actual de diner no tindrem drets humans.“

Beuys ampliava la noció d’art als nostres actes quotidians. En qualsevol de les nostres activitats diàries podem ser artistes si busquem una manera diferent de fer les coses per tal de millorar la nostra societat. L’art al servei de la recerca de l’home nou, l’home intel·lectualment lliure, sense ideologies que l’impedeixin la percepció de la realitat.

5.3 Acció Manresa

L’acció MANRESA va tenir lloc el dia 15 de desembre de 1966 a la Galeria Schmela de Düsseldorf.  La seva reconstrucció es fa difícil perquè no es gravar o filmar, només en resten algunes fotografies, textos i croquis.  A més de Beuys també hi van participar el compositor Henning Christiansen i l’escultor Björn Nörgaard, ambdós danesos. Beuys admirava Ignasi de Loiola pels seus Exercicis Espirituals com a mètode per alliberar l’anima. Ell i els seus col·laboradors van visitar la ciutat de Manresa abans de l’acció.

En una paret negre de la Galeria Schmela hi havia l’Element 1, una creu migpartida de feltre, i la part que hi faltava estava dibuixada amb guix. Davant hi veiem una barra de coure amb un mànec de feltre. Enfront d’aquests dos objectes hi trobàvem l’Element 2, una caixa de fusta amb elements inconnexos. Hi havia entre d’altres, un plat amb un crucifix, aparells elèctrics i joguines.

L’acció de Beuys relacionava art i religió. La creu migpartida simbolitzava la fragmentació de l’home i la seva absència de dimensió espiritual. Per restablir aquesta totalitat l’home s’hauria de completar, per això va dibuixar la resta de la creu amb guix. Amb la barra de coure establia fluxos entre l’element 1 i l’element 2. També utilitzava un tub de Geissler i un arc voltaic, que Beuys s’apropava al cor i a un plat amb un crucifix. Així utilitzava a Crist com a impuls i l’home com a transportador de substància espiritual. Durant l’acció es formulava sovint la pregunta: On és l’element 3? Una absència, amb reminiscències de la trinitat cristiana, que remarcava la necessitat de buscar la unitat espiritual perduda, una síntesi entre la raó i la intuïció. L’home es trobava davant el repte de completar-se. L’objectiu de l’acció era una crida a la recerca del jo. El greix, com a transmissor d’energia segons Beuys, també va tenir una presencia important en l’acció, de tal manera que la sala va quedar, segons sembla, plena de greix.

El novembre de 1994 es va realitzar a la sala de la Plana de l’Om de Manresa l’exposició Joseph Beuys. Manresa Hauptbahnhof, on es feia un homenatge a l’acció de l’any 1966. La mostra recollia dibuixos preparatoris, quaderns, partitures i fotografies de l’acció. Paral·lelament els seus dos col·laboradors danesos van realitzar una acció a la Cova de Sant Ignasi de Manresa.

 

6. Comparació amb altres obres

1

Tiziano VECELLIO. El concert campestre. Oli sobre tela. 105 x 137 cm. Cap el 1509. Musée du Louvre, París.

2

Jean-Baptiste-Camille Corot. El Roure a la Vall. Oli sobre tela. 39,8 x 52,8 cm. 1871. The National Gallery, Londres.

3

Giuseppe Penone. Albero porta (Arbre porta). Sequoia. 256 x 120 x 120 cm. 1993
Col·lecció de l’artista

4

Giuseppe Penone. Triplice (triple). 2013. Versailles.

 

7. Proposta de treball

7.1 Fes alguna cosa diferent a la teva vida quotidiana
En relació amb el concepte ampliat d’art que ens comentava Joseph Beuys et proposo que siguis un artista en la teva vida quotidiana. Trenca amb la rutina, innova ens els esdeveniments diaris que t’envolten. Això també és art.
Per exemple en lloc d’anar a casa amb autobús, un dia hi vas caminant. Fixa’t en tot allò que t’envolta i que normalment no hi pares atenció. Aquest dia et mires els núvols, la cara de la gent que passa pel teu costat, els sorolls que sents, les olors…
Després de dinar en comptes de fugir cap al sofà o cap a l’habitació, avui poses els plats al rentaplats, i et fixes en les reaccions dels pares o germans, et fixes en l’aigua, en el sorolls dels plats…

Fes una redacció explicant  les novetats que has dut a terme. Com han afectat a la teva rutina i al teu entorn (pares, companys…) Apunta tot allò que observis de nou, que has escoltat i sentit. Fes alguna fotografia o vídeo com a testimonis dels canvis que has fet. Entrevista o demana l’opinió a algú del teu entorn… Com a conclusió escriu si ha valgut la pena, si ho tornaries a fer, si ho faràs sovint, si ha millorat alguna cosa en la teva vida o en el teu entorn,  o si serveix per millorar alguna cosa en el món (encara que sigui en forma d’un petit granet de sorra)