Jackson Pollock. Eyes in the heat (Ulls en la calor)
1946, oli i esmalt sobre tela, 137,2 x 109,2 cm
Venècia. Peggy Guggenheim Collection.
1. Observem bé la imatge
1.1 Què hi veiem? Et sembla una obra abstracta o figurativa?
2. Observem els seus elements visuals
2.1 Com són el colors de la imatge? Per què ha triat aquests colors?
2.2 Com són les formes i les textures? Com ha pintat Pollock aquesta obra? (és a dir, de quina manera, com movia la seva mà…)
2.3 Fixem-nos en la composició. És oberta o tancada? Hi ha algun punt focal o centre d’interès?
3. Interpretació lliure
3.1 Fes una interpretació lliure d’aquesta pintura de Pollock. Evita qualsevol idea preconcebuda. Fes-ho d’una manera intuïtiva, sense contextualitzar-la, és a dir, sense saber res de l’obra, ni de l’autor, ni de l’època… No la valoris (és bona o dolenta, és fàcil de fer o difícil…) ni comentis si t’agrada o no. Deixa’t anar, amb una contemplació oberta i digues què et suggereix i quin pot ser el seu missatge.
4. Contextualització
4.1 Coneguem més aspectes sobre el seu context: el seu autor i la seva època
Jackson Pollock (1912-1956) va ser el màxim representant del moviment americà Action Painting. Amb aquesta obra anunciava les seves famoses pintures amb dripping (degoteig) o pintura abocada, que va començar l’hivern del 1946-47. Forma part de la sèrie Sounds in the Grass (Sons a l’herba) formada per 7 teles. Pollock s’havia traslladat a una casa a Long Island el 1945. Aquest canvi va fer que introduís colors menys urbans i que evoqués formes naturals poc visibles sota les capes gruixudes d’empastament. Una mena d’ulls inquietants de criatures ocultes sota la pintura apareixen aquí i allà imitant el moviment inquiet dels ulls de l’espectador.
Aquesta predilecció pel signe i l’element cal·ligràfic junt amb l’asimetria i la recerca gestual tenen una relació directa amb l’art japonès i xinès. Hi ha una influència del budisme Zen, ko-tzu, concepte que significa l’espontaneïtat de l’acció, coneixement subjectiu no transmissible pel qual en apoderar-se d’un procediment determinat entrem en possessió d’un veritable coneixement del món. Un altre concepte que també s’hi pot relacionar és el del wabi, que vol dir recerca de senzillesa, amor pel material bast, element de renuncia i absència. En la pintura japonesa sumiye s’utilitza un pinzell carregat de pintura sobre un paper d’arròs prim i absorbent, i la inspiració ha de ser transmesa en el període de temps més breu possible, sense admetre cap reflexió, ni repetició, ni retoc. La improvisació, l’atzar, la casualitat, fins ara havien estat absents de l’art occidental. Un altre concepte que podem relacionar amb la pintura de Pollock és el d’informalisme, que s’oposa a tota forma. En certa manera els noms d’informalisme, tachisme, action painting i expressionisme abstracte són equivalents.
En Pollock trobem la intenció de trencar amb els esquemes del quadre de cavallet, bell, amb colors agradables i tendres empastaments. Barreja dues tradicions l’expressionista i la surrealista.
Podem associar els ritmes acumulatius dels seus quadres amb el moviment, la vibració de la llum, el tremolor del fullatge, les ones del mar, però també amb els inútils i rutinaris itineraris de la gent a les grans ciutats.
The She-Wolf (La lloba)
1943, oli, gouache, i guix sobre tela, 106.4 x 170.2 cm
New York, MoMA
Number 1A
1948, oli i esmalt sobre tela, 172.7 x 264.2 cm
New York, MoMA
White Light
1954, oli, esmalt i pintura d’alumini sobre tela, 122.4 x 96.9 cm
New York, MoMA
5. Idees per a la seva interpretació
5.1 Frases de Jackson Pollock
“A terra em sento més bé. Més a prop, formant part de la pintura, d’aquesta manera puc caminar al seu voltant, treballar-hi pels quatre costats i trobar-me literalment dins la pintura.”
“No tinc por de fer canvis, de destruir la imatge… Perquè la pintura té una vida pròpia.”
“Quan estic pintant no sóc conscient del que estic fent.”
“L’energia i el moviment fan visibles els records detinguts en l’espai.”
5.2 Pollock pintant
6. Comparació amb altres obres
1
Peter Paul Rubens. Els horrors de la guerra. Oli sobre tela. 206 × 345 cm. 1637. Palazzo Pitti, Florència.
2
Joan Miró. El carnaval de l’Arlequí. Oli sobre tela. 66 x 93 cm. 1924-25. Albright-Knox Art Gallery, Buffalo
3
Barnett Newman. Vir Heroicus Sublimis. Oli sobre tela. 242,2 x 541,7 cm. 1950-51. MoMA, New York
7. Proposta de treball
7.1 Pinta un Pollock sense embrutar-te les mans. Vés a aquesta web i fes un Pollock amb el ratolí. Quan acabis imprimeix la pantalla i des d’un programa d’edició d’imatges digitals imprimeix la teva obra.
7.2 Realitza un Pollock amb llum.
Posa una càmera fotogràfica en un trípode. Prepara la càmera per una foto nocturna, a l’aire lliure o en una habitació a les fosques. Posa-hi una exposició llarga. Prepara dues llanternes, agafa’n una amb cada mà. Posa el disparador automàtic i mentre l’obturador de la càmera està obert posa’t davant de la càmera i mou els braços i les mans per tal d’enregistrar els teus moviments a la càmera, convertits en línies lluminoses.