Edward Weston. Pebrot, nº 30
1930, gelatina de plata sobre paper, 29 x 18,9 cm
Nova York, Metropolitan Museum of Art

1. Observem bé la imatge
1.1 Què hi veiem? Sembla un cos humà però no ho és.
1.2 Per què ha triat aquesta forma natural i no una altra?

2. Observem els seus elements visuals
2.1 Com són el colors de la imatge? Per què ha triat aquests colors?
2.2 Com són les textures? Com està il·luminat? Mirem com destaca la forma del pebrot en relació al fons fosc.
2.3 Fixem-nos amb el contorn del pebrot i amb les seves línies interiors. Quines línies hi predominen? Quina expressivitat ens transmeten aquestes línies?
2.3 Fixem-nos amb l’enquadrament. Per què el pebrot ocupa tot l’espai del format vertical de la imatge?

3. Interpretació lliure
3.1 Fes una interpretació lliure d’aquesta fotografia d’Edward Weston. Evita qualsevol idea preconcebuda. Fes-ho d’una manera intuïtiva, sense contextualitzar-la, és a dir, sense saber res de l’obra, ni de l’autor, ni de l’època… No la valoris (és bona o dolenta, és fàcil de fer o difícil…) ni comentis si t’agrada o no. Deixa’t anar, amb una contemplació oberta i digues què et suggereix i quin pot ser el seu missatge.

4. Contextualització
4.1 Coneguem més aspectes sobre el seu context: el seu autor i la seva època.

El 1932 el grup de fotògrafs Ansel Adams, Willard Van Dyke, Imogen Cunningham, John Paul Edwards, Sonya Noskowiak, Henry Swift i Edward Weston van formar un grup anomenat f/64. Defensaven la idea de la fotografia directa o pura. El seu treball era diferent però coincidien en valorar la fotografia creativa i diferenciar-la de la pictorialista (aquella fotografia que intentava imitar la pintura). El nom del grup, f/64, venia donat pel número del diafragma més tancat de l’objectiu fotogràfic, que dóna com resultat una imatge de màxima nitidesa.
Edward Weston (1886-1958) utilitzava una càmera de gran format (10 x 8 polzades), una gran profunditat de camp i una prolongada exposició. Amb això obtenia molt detall i una gran sensació de relleu.

Sobre un fons negre, la forma del pebrot queda monumental, sembla ser més gran. Transforma l’objecte en una escultura mig abstracta que també ens dóna una estranya impressió d’erotisme. Captura la bellesa formal, la llum i els seu matisos i la textura suau de la pell. Al seus treballs fotogràfics hi trobem objectes naturals en primer terme, buscant formes poc corrents, mig abstractes. També fotografies de paisatges i de models nus. Va anar més enllà de la forma habitual de l’objecte, buscant, a través de la llum, aquell detall original que ens apropés a la seva essència però que ens fa dubtar d’allò que realment representa.

Vegem-ne a continuació més obres d’Edward Weston

 

5. Idees per a la seva interpretació

5.1 La foto en color i la foto en blanc i negre
El primeres diapositives en color van ser produïdes per la marca Kodak, les anomenades Kodachrome, que es van comercialitzar el 1935. La casa AGFA va presentar la seva pel·lícula en color el 1936, la Agfacolor, de la qual van venir tots els processos de revelatge posteriors. El 1942 Eastman Kodak va començar a produir pel·lícules negatives en color de les quals es podien obtenir còpies positives en color, la Kodacolor. Les fotografies instantànies en colors van ser produïdes per la casa Polaroid el 1963.

El 1930 encara no es podien fer fotografies de qualitat en color. Si Weston hagués pogut triar entre el color i el blanc i negre, què hauria triat? Què ens aporta la fotografia en blanc i negre que no té la fotografia en color?

5.2 Representar la realitat
El 1930, la fotògrafa Sonya Noskowiak, amb qui convivia, va portar a Weston uns quants pebrots verds, i durant quatre dies va fer uns trenta negatius. D’entre els quals la imatge que ara estem veient, i que es considera una de les obres mestres de la història de la fotografia.

Weston va escriure als seus diaris: “La càmera ha de ser utilitzada per a l’enregistrament de la vida, per a la prestació de la quinta essència de la cosa en si… em sento definit en la creença que l’acostament a la fotografia és mitjançant el realisme.”

La fotografia es pot considerar com un art o és un simple registre objectiu de la realitat? Weston va començar sent pictorialista, creus que amb aquest estil es trobava més a prop de la fotografia com a art que amb les obres que va fer posteriorment, dins del del grup f/64,  que tenien un caire més realista?

6. Comparació amb altres obres

Compara la fotografia d’Edward Weston, Pebrot nº 30, amb les següents imatges. Les dues primeres també són fotografies en blanc i negre. La tercera és una instal·lació de l’artista americana Zoe Lleonard feta amb pells de fruites cosides. La quarta és una escultura monumental de l’artista anglès d’origen hindú, Anish Kapoor.

En cada cas busca-hi semblances i diferències. Compara’n les seves formes, colors i composicions, però també compara les idees o possibles significats de cada obra.

1.

2.

Harry Callahan: Eleanor

3.

Zoe Lleonard: Strange fruit for David. Vista general de la instal·lació i, a sota, detalls

 

4.

 

7. Proposta de treball

7.1 Fes la fotografia d’una forma natural
Busca un objecte natural, mira-te’l bé. Busca els seus punts de vista més interessants. Si es tracta d’una fruita o una verdura pots tallar-la. Prepara una bona il·luminació, que pot ser natural (sol) o artificial (focus). Només s’ha de veure l’objecte de prop, el fons ha de ser neutre (pots fer servir una cartolina o un roba llisa) Tria la millor càmera de fotos o mòbil que tinguis. Fes unes quantes fotografies apropant-te el màxim, però compte! vigila que quedi ben enfocat, i que es vegi bé la seva forma i la seva textura. Tria la millor fotografia que hagis fet posa-hi títol.

Segueix l’exemple i el model de les fotografies d’Edward Weston. Les seves fotos eren en blanc i negre però la teva, si et sembla bé, la pots deixar en colors.

7.2 Modela una forma escultòrica
Realitza una escultura modelant fang o plastilina. Pren de model la forma d’una fruita. Fes-ne primer uns quants dibuixos per tal d’observar-ne la seva forma essencial, busca punts de vista originals, talla la fruita pel mig, dibuixa’n diferents detalls… Finalment  treballa el modelat en volum i fes una escultura abstracta a partir de les observacions fetes. Planteja els resultat com si fos la maqueta d’una escultura monumental semblant a la d’Anish Kapoor, posa-hi algunes petites formes de persones per fer-nos una idea de la gran escala d’aquesta escultura.