Anish Kapoor. Shooting into the corner
(trets al racó) 2009–2013. Instal·lació. Dimensions variables.

Canó que dispara 11 kg de cera vermella cap a un racó, entre dues parets.
Instal·lació exposada a diversos llocs. Martin-Gropius-Bau, Berlin 2013. ARoS, Aarhus, 2012–13. De Pont Museum, Tilburg, 2012–2013. Pinchuk Art Centre, Kiev, 2012. Mehboob Studios, Mumbai, 2010–2011. Guggenheim Bilbao, 2010. Royal academy of Art, London, 2009. MAK, Vienna, 2009. Royal Academy of Arts 2009. Mehboob Studios 2010–2011. Guggenheim Bilbao 2010. MAK Vienna 2009. De Pont Museum of Contemporary Art 2012–2013. Pinchuk Art Centre 2012.

1. Observem bé la instal·lació
1.1 Què hi veiem? Fes una descripció de la instal·lació i els seus components.
1.2 L’obra canvia amb el temps, cada dia augmenta el nombre de taques de cera vermella  projectades cap a la cantonada. Què és més important, el resultat visual en cada moment o el procés de disparar la cera vermella?

2. Observem els seus elements visuals
2.1 Per què et sembla que ha triat Kapoor el color vermell i la cera com a material?
2.2 Quines connotacions té un canó disparant?
2.3 Quines connotacions pot tenir una cantonada?
2.4 Quines sensacions et donen les taques vermelles pastoses regalimant per les parets blanques?

3. Interpretació lliure
3.1 Fes una interpretació lliure d’aquesta instal·lació d’Anish Kapoor. Evita qualsevol idea preconcebuda. Fes-ho d’una manera intuïtiva, sense contextualitzar-la, és a dir, sense saber res de l’obra, ni de l’autor, ni de l’època… No la valoris (és bona o dolenta, és fàcil de fer o difícil…) ni comentis si t’agrada o no. Deixa’t anar, amb una contemplació oberta i digues què et suggereix i quin pot ser el seu missatge.

4. Contextualització
4.1 Coneguem més aspectes sobre el seu context: el seu autor i la seva època

Kappor va néixer a Bombai, a l’Índia, el 1954. Es va graduar a les escoles d’art de Hornsey i Chelsea, a Londres. Es va començar a fer famós a la dècada de 1980 per les seves escultures  i grans instal·lacions, dins del grup conegut com a nova onada d’escultors britànics. Utilitza materials tàctils o molt reflectants, pigments purs i brillants, cera vermella, fibra de vidre pintada, pedra, acer inoxidable polit.  Molts dels objectes que fa qüestionen el seu caràcter físic, i semblen anar més enllà de la matèria. Les seves obres són íntimes i viscerals. Moltes tenen algun aspecte auto-generat, s’han fet elles mateixes, no han estat realitzades per ningú, com si haguessin sorgit soles. Les màquines o mecanismes diversos reemplacen la mà de l’artista en la realització de l’obra.

“Vaig arribar a l’obra Shotting into de corner d’una manera molt estranya. Quan estudiava Belles Arts, vaig fer una obra que incorporava una arma o un canó. Però no es tractava de disparar. El que volia fer era ocupar l’espai entre el centre i el perímetre de la sala i vaig pensar que podria fer-ho disparant en aquella direcció. Així que vaig fabricar aquests projectils i vaig crear aquest procés tan dramàtic que consisteix a disparar des del centre de la sala cap a un racó.”

Un operari va introduint a intervals regulars les càrregues de cera al canó. Surten a 80 km/h, fent molt soroll i impacten sobre la paret blanca. I així es van acumulant les masses pastoses de vermell intens. L’obra té unes clares connotacions bèl·liques, però també sexuals.

“… el racó té tot tipus de connotacions simbòliques que lentament se m’anaven revelant a mesura que treballava en el procés d’aquesta obra. El racó, en forma d’angle, és un fonament de l’arquitectura. Sense cantonada no hi ha arquitectura, i per extensió no hi ha cultura… veient aquesta obra, una espècie de masculinitat-feminitat duchampiana es posa de manifest…”

Kapoor està fascinat pel temps i l’espai. L’obra com a procés, canviant, es va modificant, generant, creixent. La quantitat de cera vermella projectada a la cantonada va augmentant dia a dia, i amb ella la sensació angoixant produïda per la gran quantitat de vermell que embruta l’espai impol·lut de les sales d’exposició. L’obra segueix un procés de creació-desctrucció.

Altres obres d’Anish Kapoor

Mother as a mountain. 1985

As if to celebrate I discovered. 1981

1000 names. 1982

Adam. 1988

Sea mirror. 2006

Cloud gate. 2004

Melancholia. 2004

Hive (Rusc). 2009

 

5. Idees per a la seva interpretació

5.1 La cera vermella
El seu ús ens evoca la sang i el cos i la podem trobar en moltes altres obres seves. El vermell és alhora agressiu i espiritual.

“M’obsessiona el vermell. No sempre il·lumina. També hi ha foscor en el color. En el vermell hi ha una certa foscor perquè està íntimament associat al nostre cos. És tenebrós, profund, més que el gris o el negre. El to escollit per aquestes peces és el de l’interior del nostre cos. La meva pàtria és el meu cos.”

“Vaig voler tornar a uns materials més tradicionals com ara la pintura a l’oli. La cera que utilitzo és una mescla amb oli intensament acolorit i altres olis que permeten aquest estat de solidesa pastosa. Però allò que m’interessa d’aquest material és el color com a condició, no com una capa o una pàtina”

My red homeland (La meva pàtria vermella) 2003

 

Svayambh (traduït del sànscrit vol dir auto-generat). Cera i pintura a l’oli. Un bloc de cera vermella de 8 metres de longitud i 3,5 d’alt es mou molt lentament sobre rails. Dimensions variables. 2007

 

5.2 Comentaris d’Anish Kapoor
“…m’interessa la manera en què l’obra es transforma d’objecte en imatge, i després en pintura… i finalment en arquitectura… jugant entre aquestes tres coses el cicle de creació i destrucció.”

 “En totes les meves obres conflueixen les tres qüestions principals del meu treball. La primera respon a un intent d’anar cap al principi, de buscar l’origen. La segona tracta el problema de l’objecte, que hi és però no hi és, que fa referència a les obres de pigment i d’acer, peces plurals que s’escapen de la simple definició d’objecte. No són només un objecte, són una cosa entremig, un no objecte que és una paradoxa. La tercera qüestió es refereix a l’autogeneració o autocreació…”

“No vull fer objectes, vull fer una cosa que provoqui efectes per un instant. Alguna cosa que notis per al teu cos quan veus una obra d’art, que et faci sentir que estar aquí i després recordar-ho, és alguna cosa seriosa. La vida no es broma. És tràgica… Quan observes una obra d’art canvia el sentit de la teva presència, el sentit del temps s’eixampla. Hi ha lleugeres variacions al teu interior, quasi poètiques.”

 

5.3 Límits entre pintura i escultura
La seva obra sovint creua els límits entra l’escultura i la pintura, sobretot quan utilitza pigments que donen color als seus objectes. Els colors no són simples recobriments de l’escultura, són colors purs com a material escultòric. O també quan utilitza els reflexos que s’incorporen com a imatges dins els seus volums.

L’obra Shooting into the corner, si bé tot el material que la forma ocupa un espai tridimensional, el resultat final acaba sent com una pintura que ocupa dues parets i el terra i deixa uns rastres que evoquen la pintura expressionista abstracte o l’accion painting.

 

A l’escultura Sky mirror  (mirall del cel) de 1996, el que acabem observant, com a espectadors, no és tant el seu volum, com la imatge del cel que s’hi reflecteix.

 

A l’escultura When I am pregnant (Quan estic embarassada) de 1992, el volum s’integra i es fon de tal manera a la paret, que és la mateixa paret la que es converteix en escultura. Però de fet acabem contemplant l’obra com si fos un quadre penjat, i prenem consciència del seu relleu a través de les ombres que crea el suau volum sobre la pintura blanca.

 

6. Comparació amb altres obres

1

Escultura de Shiva com a Nataraja en un cercle de foc. Altura: 89,5 cm. Bronze. Entorn de l’any 1100. De Tamil Nadu, sud de l’Índia, Dinastia Chola. British Museum, Londres

2

Joan Miró. Personatge davant el sol. Acrílic sobre tela. 174 x 260 cm. 1968. Fundació Miró, Barcelona

3

Ori Gersht, Big Bang,2006 from Noga Gallery of Contemporary Art on Vimeo.

Ori Gersht. Big Bang. 2006

 

7. Proposta de treball

7.1 Projecte d’escultura
Mira’t els esbossos d’Anish Kapoor i fes un projecte d’escultura monumental sobre la creació del món. Escriu-hi indicacions sobre les mesures, els materials… Procura que el color hi tingui un cert protagonisme. Explica el seu significat.