Tintoretto. El lavatori
1548-9, oli sobre tela, 210 x 533 cm.
Madrid, Museu del Prado

1. Observem bé la imatge
1.1 Què hi veiem? Fes una descripció dels personatges i les seves accions.
1.2 … i al fons a la dreta?
1.3 Quin et sembla que pot ser el personatge més important i per què ?
1.4 Fes una descripció de l’espai i el fons on es desenvolupa aquesta escena.

Detalls de l’obra

2. Observem els seus elements visuals
2.1 Quins sis recursos visuals utilitza Tintoretto per aconseguir una intensa sensació d’espai o profunditat en aquest quadre?
2.2 Com estructura o organitza la composició en aquest format horitzontal panoràmic? La composició és simètrica o asimètrica? Quins punts focals podem destacar?
2.3 Fixa’t en la situació dels personatges a primer terme, més o menys de mida real, als dos marges laterals de format. Per quin motiu els posa en aquest lloc?
2.3 D’on ve la llum? Quines zones destaquen gràcia a la llum? Fixa’t amb l’alternança en profunditat de zones clares i fosques.

3. Interpretació lliure
3.1 Fes una interpretació lliure d’aquest quadre de Tintoretto. Evita qualsevol idea preconcebuda. Fes-ho d’una manera intuïtiva, sense contextualitzar-la, és a dir, sense saber res de l’obra, ni de l’autor, ni de l’època… No la valoris (és bona o dolenta, és fàcil de fer o difícil…) ni comentis si t’agrada o no. Deixa’t anar, amb una contemplació oberta i digues què et suggereix i quin pot ser el seu missatge.

4. Contextualització
4.1 Coneguem més aspectes sobre el seu context: el seu autor i la seva època
Jacopo Robusti, dit Tintoretto (1518-1594) va pintar aquest quadre per a la capella major de l’església veneciana de Sant Marcuola. Aquest quadre es complementava amb un altre de l’Últim Sopar, també de Tintoretto, situat originalment al davant del Lavatori.

Tintoretto. Sant Sopar. Oli sobre tela. 157 × 443 cm. 1547. Església de San Marcuola. Venècia.

Aquest Sant Sopar, fet un any abans, ens mostra una composició més convencional, molt simètrica i amb una escassa sensació d’espai o profunditat. En canvi en el Lavatori veiem un domini molt gran de la perspectiva cònica i d’altres efectes per aconseguir una intensa sensació de profunditat que ens porta com a espectadors a penetrar l’escenari on es desenvolupa l’acció. El realisme de l’escena és molt més gran, i les accions dels personatges són molt més convincents. El resultat és molt teatral, i fins i tot podríem dir-ne cinematogràfic. A través del format horitzontal, ens podem imaginar una filmació amb un moviment de càmera en forma de panoràmica horitzontal que va d’esquerra a dreta i que ens va mostrant les diferents accions de tots els personatges.

Tintoretto aconsegueix un l’efecte d’espai gràcies a l’ús magistral de la perspectiva cònica, molt visible a les rajoles, la taula i l’arquitectura. Però també utilitza altres recursos com els següents:

– La superposició. Les formes dels personatges i dels objectes es superposen uns amb els altres creant diferents zones de profunditat.

– La mida relativa. Des dels personatges situats als laterals del format, que tenen una mida aproximadament real, anem trobant progressivament persones de mida cada vegada més petita. Comparem, a l’esquerra, la mida del primer apòstol, vestit de taronja, amb la de l’apòstol vestit de blau.

– La posició respecte de l’horitzó. Com més amunt i més a prop de l’horitzó, els personatges i objectes es veuen més lluny de nosaltres.

– La llum i les ombres. També ens ajuden a definir volums i espais, sobretot aquesta alternança de zones clares i fosques a mesura que anem entrant en profunditat.

– La perspectiva aèria. Les formes que es volen fer veure més allunyades a l’espectador es pinten amb colors més clars, més blavosos i amb menys detall. Fixem-nos amb les barques del canal i el paisatge del fons.

L’efecte de perspectiva tan exagerat es diu que pot ser degut a la situació original del quadre a la paret dreta de l’església, la qual cosa faria que la posició de Crist, a primer pla, quedés més a prop nostre. Des d’aquest punt de vista no es veurien tan grans els espais entre les figures. Els personatges estan sobreposats a la composició general en perspectiva. Amb els anys la pintura a l’oli s’ha anat fent més transparent i deixa veure, per exemple sota de Jesús, la continuació del dibuix de les rajoles.

El tema del quadre està basat en un passatge de l’Evangeli de Sant Joan en què Jesús renta els peus als seus deixebles, un moment abans de l’Últim Sopar. Jesús, agenollat a la dreta, renta els peus a Sant Pere. La resta d’apòstols es preparen per ser rentats o fan altres activitats. Es tracta d’una escena que simbolitza humilitat i amor fraternal. L’últim sopar també el veiem representat al mateix quadre, al fons a la dreta, de manera molt esbossada, amb traços molt ràpids de pinzell.  Sobre la taula, un tros de pa i una copa són senyals que també ens fan pensar en el Sant Sopar.

A sota podem veure un altre Sant sopar de Tintoretto, molt posterior. És significativa l’evolució de l’artista cap a composicions molt més mogudes, amb jocs de llums més espectaculars i un gran domini de la representació de l’espai.

Tintoretto. Sant Sopar. 1592-94. Oli sobre tela, 365 x 568 cm. Basílica de San Giorggio Maggiore, Venècia.

 

 

5. Idees per a la seva interpretació
5.1 Arquitectura clàssica
L’arquitectura que veiem al Lavatori no és la de Jerusalem, s’assembla més aviat a una escenografia del renaixement venecià, amb un fons d’arquitectura clàssica idealitzada inspirada en l’scena tragica de Vitrubi. Segons l’arquitecte romà Vitruvi, els decorats de l’escenari per a cada gènere teatral serien diferents. Pel gènere dramàtic o tràgic es representarien vil·les clàssiques i palaus reials.

 

6. Comparació amb altres obres

1

Tintoretto. Crist rentant els peus dels seus deixebles. Oli sobre tela. 204,5 x 410,2 cm. 1575-1580. National Gallery de Londres

2
Lewis Hine. Rhodes Mfg. Co., Lincolnton, N.C. Spinner. A moments glimpse of the outer world Said she was 10 years old. Been working over a year. Location: Lincolnton, North Carolinade. De la sèrie Child labor in America, 1908-12. National Child Labor Committee Collection

3

George Grosz. Metrópolis. Oli sobre tela. 100 x 102 cm. 1916-1917. Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid

 

7. Proposta de treball

7.1 L’espai
Realitza una sèrie de fotografies on has d’intentar fer visible l’espai o la profunditat. No facis fotografies indiscriminadament. Busca o prepara escenografies on es posin de manifest els sis recursos visuals que ens ajuden a donar una bona sensació d’espai en una imatge: la superposició, la mida relativa, la posició respecte de l’horitzó, la perspectiva cònica, la perspectiva aèria; i els jocs de llums i ombres.