Pablo Picasso. Guernica
1937, oli sobre tela, 351 x 782 cm.
Madrid, Museu Reina Sofia

1. Observem bé la imatge
1.1 Què hi veiem? Què pot estar passant?
1.2 Fes una descripció de les expressions dels personatges i animals que hi veus.

2. Observem els seus elements visuals
2.1 Com són les formes que utilitza Picasso per representar les figures del quadre?
2.2 Com són els colors de la imatge? Per què ha triat aquests colors?
2.3 Com són les textures?
2.4 Fixem-nos en la composició. Com és? Fes un esquema lineal de la seva estructura.
2.5 Com representa l’espai Picasso? On estan situades les figures, en un exterior o dins d’una casa?

3. Interpretació lliure
3.1 Fes una interpretació lliure d’aquesta obra de Picasso. Evita qualsevol idea preconcebuda. Fes-ho d’una manera intuïtiva, sense contextualitzar-la, és a dir, sense saber res de l’obra, ni de l’autor, ni de l’època… No la valoris (és bona o dolenta, és fàcil de fer o difícil…) ni comentis si t’agrada o no. Deixa’t anar, amb una contemplació oberta i digues què et suggereix i quin pot ser el seu missatge.

4. Contextualització
4.1 Coneguem més aspectes sobre el seu context: el seu autor i la seva època

El 1935 Picasso estava treballant en la minotauromàquia on hi veiem el cavall, el toro. Vivia un trastorn emocional després de desfer-se el seu matrimoni. Es relaciona amb altres gravats de curses de braus després d’un viatge que va fer per Espanya el 1934.

El gener del 1937 havia fet una sèrie de dos gravats Somni i mentida de Franco. Aiguaforts editats en una carpeta i amb un poema satíric en castellà; els diners de l’edició de 1000 exemplars els va posar a disposició de la República espanyola.

El Guernica va ser un encàrrec del govern de la República espanyola per al Pavelló a l’Exposició universal de París. El Pavelló l’havia projectat Josep Lluís Sert, i també s’hi va exposar el quadre de Miró, El segador i la font de mercuri feta per Alexander Calder. Tres mesos després de l’encàrrec, el 26 d’abril de 1937, avions alemanys de la Legió Còndor -posada per Hitler a les ordres del general Franco-, van bombardejar Guernica, la ciutat sagrada dels bascos, fins a reduir-la a runes. El brutal atac -en dia de mercat- va servir d’inspiració a Picasso, que es va assabentar del bombardeig pels diaris francesos, cosa que pot explicar l’ús del blanc i negre per a l’obra. Durant els anys del franquisme es va voler fer creure que foren els propis bascos els qui incendiaren la ciutat. El 1939 Picasso va enviar el Guernica al MOMA de Nova York, per salvar-lo de la 2a Guerra Mundial. Va indicar que el quadre era allà en dipòsit i que hauria de ser retornat a Espanya un cop es recuperessin les llibertats democràtiques. El quadre va arribar a Espanya, no sense dificultats, el 1981, quan en feia sis que Franco era mort.

Durant la ocupació alemanya de París, Picasso va respondre uns alemany que criticaven el Guernica: “no va ser obra meva sinó vostra”

Observant el quadre tenim una forma impressió de caos, com després d’un bombardeig. La figura de la dreta amb els braços aixecats ens recorda la de Goya en els Afusellaments del 3 de maig. A sota hi ha una dona que corre tant que li queda la cama enrere. El cavall té una ferida. En un estudi anterior hi havia un petit cavallet alat que sortia de la ferida per simbolitzar esperança, com les ànimes en quadres medievals. Només hi ha un home, un guerrer desmuntat, amb ulls fora de lloc perquè està mort. La flor que té a la mà, junt amb una espasa trencada, es pot veure com a símbol d’esperança. Una dona fa un crit desencaixat, amb nen mort, com desinflat. Per Picasso, el toro i el cavall són símbols mitològics espanyols, el toro pot representar la brutalitat, també la força noble i la península ibèrica; el cavall pot ser el poble o la república. Picasso ha eliminat qualsevol rastres del color per fer-lo més dramàtic, amb menys vida. La seva força expressiva prové bàsicament de la forma. La seva composició té una estructura triangular clàssica, que ajuda a organitzar el caos del conjunt.

Dibuixos preparatoris i altres materials

Guernica, pintura de guerra
Documental de TV3 al voltant de la història del famós quadre de Picasso.

5. Idees per a la seva interpretació
5.1 Llenguatge cubista
Picasso encara utilitza en certa manera el llenguatge cubista creat 30 anys abans. Amb formes essencials, simples, influït per l’art primitiu, ibèric, africà i oceànic. Als quadres cubistes no es pinta tan el que es veu com el que se sap. Té per finalitat construir en lloc de copiar. Si pensem en un violí el podem “veure” per tots costats al mateix temps. L’objecte es dibuixa des de l’angle en què s’entén més bé i es dóna una visió simultània de diferents punts vista. La pinzellada es deixa visible, s’utilitza el collage i força textures pictòriques, com ara puntejats, traços lineals, degradats… La forma es torna força geomètrica, estructurada en plans que es fusionen amb l’espai del voltant. Els colors acostumen a ser poc saturats o apagats. Els objectes es trenquen i superposen, es combinen amb formes abstractes, i un mateix contorn pot ser compartit per vàries formes. Es trenca la perspectiva cònica renaixentista, l’espai es descompon i s’anul·la la distinció figura-fons. Amb el cubisme Picasso va demostrar que el realisme era relatiu, i que si una imatge egípcia no ens sembla realista és perquè no hem après a llegir-la. Reduint tota la representació a un problema de codificació i convenció.

Picasso. Violí, got i pipa sobre una taula. Oli sobre tela. 81 x 54 cm. 1912

5.2 Decoració, expressió o reivindicació.
Al segle XX el concepte de bellesa pràcticament ha desaparegut. Moltes de les dificultats que existeixen avui en la valoració de l’art provenen pel fet que encara s’identifica art amb bellesa. Els artistes de principis del segle XX van sentir intensament el sofriment humà, la pobresa, la passió i van veure hipòcrites les preocupacions de l’art per l’harmonia i la bellesa.  Picasso va dir: “La pintura no està feta per decorar les habitacions. És un instrument de guerra ofensiu i defensiu contra l’enemic”. El Guernica es pot considerar com una intervenció de la cultura en la lluita política.

5.3 Biografia de Picasso
Pablo Ruíz Picasso (1881 Málaga – 1973 Mougins). Passa la joventut a Barcelona on desenvolupa el període blau. El contacte amb el modernisme el portarà a París, on s’hi instal·larà definitivament el 1904 i començarà el període rosa, amb temàtica de circ i vida marginal, però sense pessimisme. El 1906 va a Gósol, comença la influència de l’art primitiu i desapareix el sentimentalisme. El 1907 pinta Les demoiselles d’Avignon que anuncia el cubisme amb el tractament geomètric i la influència de l’escultura negra. El 1908 comença el Cubisme cezannià. El terme cubisme s’utilitza a partir d’una exposició de Braque. El juliol de 1909 Picasso va a Horta d’Ebre i perfila el cubisme analític, que té lloc el 1910-12, arribant gairebé a l’abstracció amb el cubisme hermètic. El 1913-14 trobem el Cubisme sintètic, amb colors més vius, i la tendència a formes planes rectangulars més grans. El 1920 es considera el final del cubisme amb “Els tres músics”.

6. Comparació amb altres obres

1

Goya. El 3 de maig de 1808 a Madrid: els afusellaments a la muntanya del Príncep Pío. Oli sobre tela. 268 x 347 cm. 1814. Museo del Prado, Madrid

2

Robert Motherwell. Elegy to the Spanish Republic XXXIV. Oli sobre tela. 208 x 259 cm. 1953–54. Albright-Knox Art Gallery, Buffalo

3

Urs Fisher. You. Espai de la galeria excavat. 2007

 

7. Proposta de treball

7.1 Collage sobre la guerra
Busca fotografies de conflictes bèl·lics en revistes, diaris o internet. Retalla-les a mà o amb tisores i realitza un collage que il·lustri de manera expressiva la idea de la guerra. Segueix l’estil fragmentat del cubisme i busca una composició impactant.