Kandinsky. Composició VII
1913, oli sobre tela, 195 x 300 cm. Galeria Estatal Tretyakov, Moscou

1. Observem bé la imatge
1.1 Què hi veiem?
1.2 És un quadre figuratiu o abstracte?

2. Observem els seus elements visuals
2.1 Observem les formes. Com les podem descriure?
2.2 Com són les textures?
2.3 Com és la composició de l’obra? (Simètrica o asimètrica, tancada o oberta) Hi ha algun punt focals o centre d’interès? Tenim sensació d’ordre o desordre? El conjunt és estàtic o ens dóna la impressió de moviment?
2.4 Descriu els colors utilitzats i la gamma cromàtica

3. Interpretació lliure
3.1 Fes una interpretació lliure d’aquesta obra de Kandinsky. Evita qualsevol idea preconcebuda. Fes-ho d’una manera intuïtiva, sense contextualitzar-la, és a dir, sense saber res de l’obra, ni de l’autor, ni de l’època… No la valoris (és bona o dolenta, és fàcil de fer o difícil…) ni comentis si t’agrada o no. Deixa’t anar, amb una contemplació oberta i digues què et suggereix i quin pot ser el seu missatge.

4. Contextualització
En l’evolució de l’obra de Wassily Kandinsky (Moscou 1866 – Neuilly-sur-Seine 1944) podem distingir dues etapes, que es desenvolupen a Munic (Alemanya) Una primera etapa figurativa, amb influències de l’impressionisme i el simbolisme. Amb temes de llegendes i del món popular rus, també amb influència del fauvisme, de qui prendrà la llibertat del color i la simplificació. En l’evolució d’aquesta etapa cada vegada costarà més distingir-ne les formes. La segona etapa, influïda per la forta impressió que li van causar els quadres de Monet, el portarà cap a l’abstracció. El 1905 es funda a Dresden el grup Die Brücke, amb Kirchner, Bleyl, Heckel i Schmidt-Rottluff, que es dissol oficialment el 1913. El 1908 es publica l’obra de Worringer: Abstraktion und Einfuhlung, que tindrà una influència important a la seva obra. El 1911, Kandinsky, Marc, Macke, i més tard Klee, funden a Munic el grup Der Blaue Reiter (el genet blau) També en faran una publicació. Kandinsky i Marc organitzen la primera exposició dels redactors de Der Blaue Reiter, només se’n farà una altra el 1912. En aquestes exposicions hi participen molts artistes convidats. El 1910 Kandinsky acaba d’escriure “D’allò espiritual en l’Art” que publicarà el 1911. El 1910-13 pinta la “1a aquarel·la abstracta” . El 1914 el grup Der Blaue Reiter es dispersa amb la 1a guerra mundial.

Kandinsky: Oriental (1909)

Kandinsky: 1a aquarel·la abstracta  (1910)

Kandinsky: Improvisació trencada (1914)

Kandinsky i l’Abstracció
L’evolució de Kandinsky cap a una pintura totalment abstracta culmina en la Composició VII, que representa l’obra més important de l’època de Munic pels nombrosos treballs preparatoris que en va fer. Com a preliminars existeixen al voltant de 15 variants afins en dibuixos, aquarel·les, gravats i olis. Tots ells giren en torn a temes com ara el Diluvi, la Resurrecció, i el Judici final, com a metàfores de la renovació artística desitjada. Va realitzar 30 dibuixos i aquarel·les preparatoris, des dels d’estudis detallats fins a esbossos de la composició general. Sembla que va acabar el quadre només en tres dies. Malgrat tots els dibuixos preparatoris, la composició final conserva la frescor i espontaneïtat dels estudis. Partint d’un centre amb grafies negres, esclata un univers ple de formes. Junt amb intensos contrastos cromàtics suren suaus tons més pàl·lids. Imatges senzilles es combinen amb altres de més complicades. Formes d’aspecte orgànic que s’apilen i semblen confluir cap al centre. Hi ha molta varietat de colors en repetició rítmica per tot el format. Sobretot blaus i vermells, però també blancs i negres, i taronges i ocres, amb algun verd i violeta. Tons en general força saturats, equilibrats amb matisos més pàl·lids. Les textures també són variades. La pinzellada és visible en alguns llocs, en altres trobem taques més planes de color. També hi ha degradats i alguns ratllats. La composició té un aspecte força caòtic, molt carregada, amb una certa estructuració a partir de la diagonal ascendent del format horitzontal. Composició oberta i asimètrica, més carregada per la part superior que per la inferior. Hi ha ritmes de formes corbes i ondulades, amb diagonals que augmenten la sensació dinàmica o inquieta del conjunt.

A partir d’aquestes obres, Kandinsky ja no intentarà pintar imatges del món interior, sinó composicions de caràcter espiritual. Amb ell neix l’art abstracte i la seva teorització. Ens explica que per a ell va ser força impactant l’experiència de veure un quadre seu del revés i no entendre què hi havia representat, encara que s’hi va sentir fortament atret per la composició de formes i colors, així com per l’energia del gest de la pinzellada. En aquestes primeres obres hi ha una certa suggestió de figuració, perquè era conscient del perill que suposava independitzar totalment la forma i el color buidant-los de contin­gut figuratiu.

5. Idees per a la seva interpretació
5.1 Què és l’abstracció?
Wilhelm Worringer (1881-1965) va escriure el 1908 el llibre “Abstracció i Empatia”  (Abstraktion und Einfuhlung) Era la seva tesi doctoral, on exposava una teoria de l’abstracció com impuls oposat a la projecció sentimental. Segons Worringer, les civilitzacions mediterrànies, representades pel classicisme grec, mostren la tendència a establir un vincle de comunió amb la natura que s’expressa en l’afany de representar-la. En canvi, la civilització nòrdica tendeix a un enfrontament amb el món natural que la porta a buscar la serenitat i la bellesa en allò que és inorgànic, cristal·lí, que està regit per lleis i necessitats abstractes. Mentre els fauvistes es podien relacionar amb el classicisme, dins d’una cultura llatino-mediterrània, els expres­sionistes ho fan amb el romanticisme d’arrels germàniques. El seu romanticisme és entès com a condició existencial de l’ésser humà, l’angoixa de posseir la realitat i a la vegada l’angoixa de ser posseïts per aquesta realitat a què s’enfronten. El treball industrial obeeix a lleis racionals, el treball de l’artista és no-racional. La imatge no és, es fa, d’aquí el valor de la tècnica. L’obra no repro­dueix, materialitza. Importància de l’acció. L’art no ha d’imitar o repre­sentar la realitat sinó crear-la i així ha de partir de zero. El moviment Der Blaue Reiter va voler justificar l’art amb temes teòrics. També va voler reaccionar contra el racionalisme cubista, per la qual cosa valorava la llibertat d’experimentació i de creació, amb una orientació més espiritualista. Segons la qual els impulsos interiors del subjecte determinen les formes artístiques i tota forma té un contingut intrínsec, no de coneixement sinó una capacitat d’estimulació psicològica. En aquest sentit la pintura tenia una font comuna amb la música. Creien que amb la caiguda de l’època materialista sorgiria el regne d’allò immaterial expressat a través de la pintura abstracta.

L’obra d’art es convertirà definitivament en un suport material on s’aboquen les emocions, cosa que obrirà el camí a l’expressionisme abstracte o a l’action painting de Pollock. Es dóna prioritat a l’experiència emocional més que a la forma per sí mateixa. La pintura abstracta es convertirà amb el paradigma de la pintura del segle XX. Sobretot pel nom abstracte, que esdevindrà tan popular que fa que molta gent digui que les obres de Dalí o Picasso, són abstractes. Amb l’abstracció, la creació artística s’allunya de la realitat quotidiana de les persones i fa que aquestes no vegin cap relació entre l’art i les seves vides. L’art augmentarà la distància amb la realitat i s’anirà tornant cada vegada més conceptual, és a dir que requerirà de més explicacions o discursos teòric que el sostingui i, d’aquesta manera, s’allunyarà més de la cultura popular.

5.2 Tres tipus d’obres segons Kandinsky
Kandinsky considera tres tipus d’obres segons el seu origen:
1.IMPRESSIONS: impressió de la natura exterior
2.IMPROVISACIONS: expressions inconscients,impressions de la natura interior.
3.COMPOSICIONS: expressions interiors però més lentes i elaborades. “Els objectes habituals tenen efectes superficials. No obstant els objectes percebuts per primera vegada ens impressionen immediatament de manera psicològica. El nen, pel que tot és nou, veu una flama i l’atrau de tal manera que intenta tocar-la. Llavors es crema i li ve sensació de por (…) Després el món perd el seu misteri (…)” Kandinsky vincula la pintura abstracta amb la música. D’aquesta manera voldrà fer una pintura, que com la música, no es vinculi directament amb la realitat, sinó que es converteixi en una composició lliure de formes i colors, com la música ho és de tons i ritmes.

5.3 Textos de Kandinsky
“La forma és l’expressió exterior del contingut interior”. “Com que la forma només és una expressió del contingut i el con­tingut és diferent per a diferents artistes, resulta clar que puguin donar-se al mateix temps moltes formes diferents que siguin igualment bo­nes (…) la forma porta el segell de la personalitat (…) El més important en la qüestió de la forma és que hagi sorgit de la necessitat interior.”

“L’artista viu una vida complexa, subtil, i l’obra nascuda d’ell, provocarà necessàriament en l’espectador capaç de sentir-les, emocions més matisades que les nostres paraules no poden expressar. Avui l’espectador rarament és capaç de tals vibracions. Busca en l’obra d’art una pura imitació de la naturalesa […]  tota forma té un contingut intern. Quan una forma resulta indiferent i sembla no “dir res”, no hem de prendre-ho al peu de la lletra. No existeix cap forma ni res en aquest món que “no digui res”[…] La bellesa interior és la que s’utilitza per una necessitat interior imperiosa, renunciant a la bellesa habitual. Naturalment sembla lletja al qui no està acostumat a ella, ja que l’ésser humà en general tendeix a allò extern i no està disposat a reconèixer la necessitat interior.”

6. Comparació amb altres obres

1

Piet Mondrian. Broadway boogie woogie. Oli sobre tela. 127 x 127 cm. 1942-43. MoMA, New York

2

Joan Miró. Personatge davant del sol. Acrílic sobre tela. 174 x260 cm. 1968. Fundació Miró

7. Proposta de treball
7.1 Pintura inspirada en una peça musical
Tria una peça musical. Escolta-la amb atenció i mentre l’escoltes realitza traços lliurement amb llapis de colors, ceres, pastels… o qualsevol altra material sobre un paper. Vés canviant de color segons l’instrument que sentis, o segons les sensacions que et doni la melodia que estàs escoltant. Segueix un ordre compositiu determinat, per exemple, del centre cap a les vores, o de dalt cap a baix, o d’esquerre a dreta… Un cop acabada la peça mira’t el resultat, guarda’l i torna a fer un altre esbós a partir de la mateixa peça musical, però canviant l’ordre compositiu, i els colors i les formes. Fes-ne uns quants més. Un cop ja en tinguis prou, mira-te’ls tot junts i prepara una obra de dimensions més grans que combini aquelles parts dels esbossos que trobis més interessants i representatives de les emocions que has anat sentint.