Goya. Els afusellaments del 3 de maig Títol sencer: “El 3 de maig de 1808 a Madrid: els afusellaments a la muntanya del Príncep Pío”. 1814. Oli sobre tela. 268 x 347 cm. Museo del Prado, Madrid

1. Observem bé la imatge
1.1 Què hi veiem? Què està passant?
1.2 Les persones estan agrupades en dos blocs. Com es diferencien? Quins són els gestos i les expressions dels personatges?
1.3 Com és la llum de l’escena?

2. Observem els seus elements visuals
2.1 Com són els colors de la imatge? Per què ha triat aquests colors?
2.2 Com treballa les formes Goya?
2.3 Fixem-nos en la composició. Com ha organitzat Goya l’escena? Dibuixa una estructura lineal de la composició.
2.4 Quins són els punts focals i com s’han aconseguit?

3. Interpretació lliure

3.1 Fes una interpretació lliure d’aquest quadre de Goya. Evita qualsevol idea preconcebuda. Fes-ho d’una manera intuïtiva, sense contextualitzar-la, és a dir, sense saber res de l’obra, ni de l’autor, ni de l’època… No la valoris (és bona o dolenta, és fàcil de fer o difícil…) ni comentis si t’agrada o no. Deixa’t anar, amb una contemplació oberta i digues què et suggereix i quin pot ser el seu missatge.

4. Contextualització

4.1 Coneguem més aspectes sobre el seu context: el seu autor i la seva època.

Francisco de Goya representa en aquest quadre la insurrecció espanyola contra les tropes franceses de Napoleó, que va començar el 2 de maig de 1808. Concretament les execucions que es van dur a terme l’endemà durant tota la nit a la muntanya del Principe Pio, a Madrid. Hi veiem un frare, uns quants morts davant seu i una gran taca de sang. El personatge vestit de blanc fa un crit sense obrir la boca (Goya s’havia quedat sord el 1792) Té els braços oberts, com en una mena de crucifixió, fins i tot a la mà dreta hi podem veure una marca com d’un forat. Un dels morts, repeteix la posició de braços, com en una mena d’abans i després. Una figura del darrera es posa les mans a la boca, com mossegant-se les ungles. Un parell es tapen la cara de por.

La llum que ve del fanal fa destacar el personatge de blanc i deixa a contrallum els soldats. La foscor de la nit dóna un clima més tètric. Els soldats són com una màquina de matar, anònims, sense rostre, units en un sol gest. Els representants de la revolució francesa, de la llibertat i la il·lustració venen a Espanya i en principi són ben rebuts per molts intel·lectuals com Goya que ho veien com un sistema d’alliberar el país, encara ancorat en el feudalisme i les supersticions religioses. Però les coses no milloren pas i el romanticisme fa ressorgir amb més força el nacionalisme espanyol.

El 24 de febrer de 1814 Goya va sol·licitar al Consell de Regència el permís per il·lustrar episodis importants de la sublevació de Madrid contra els francesos. Feta després del 9 de març de 1814, que fou quan li concediren l’auxili de 1500 rals per a fer aquest quadre i el seu company: “La lluita contra els mamelucs del 2 de maig a la Puerta del Sol”. Les dues obres van poder servir per decorar un arc de triomf durant l’entrada de Ferran VII a la seva tornada a Madrid. La lluita entre espanyols i francesos tingué lloc a la Puerta del Sol el 2 de maig. A les quatre de la matinada afusellaren els últims 43 detinguts a la muntanya del Príncipe Pío.

El 2 de mayo de 1808 en Madrid, o “La lucha con los mamelucos”. 1814. Oli sobre tela. 268,5 cm x 347,5 cm. Museo del Prado, Madrid

Al quadres romàntics hi predomina el color i la matèria pictòrica en front del dibuix precís i escultòric del neoclassicisme. La tècnica es simplifica, la pinzellada es torna vigorosa i s’adequa millor al contingut emocional. La rigidesa de l’exèrcit contrasta amb el desordre del poble, sense uniforme. La llum accentua la tensió i el dramatisme de l’escena. Fa destacar les víctimes heroiques, però també té un contingut simbòlic, és “la llum de la raó” que portaven els il·lustrats francesos i dels quals Goya n’havia estat admirador. Ara prové de la massa uniforme sense rostre, de la màquina de matar. En els espanyols hi ha més diferenciació individual, amb diferents expressions i reaccions.

4.2 Biografia Francisco de Goya y Lucientes (Fuendetodos, Zaragoza, 1746-Bordeaux, 1828).
Parteix del barroc i el rococó i s’adapta a les elegàncies de la Cort, però va anar evolucionant. Primer es va il·lusionar amb els ideals de la il·lustració francesa, però els fets el van desencisar. Mentre David podia lluitar per un ideals, a Goya només li queda els seu món interior i les seves obres per alliberar-se. Va ser nomenat pintor del Rei el 1786. Després d’una greu malaltia es quedà sord. El 1797 va dimitir com a director de pintura de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Després de la guerra i d’una altra greu malaltia compra una casa a costat del Manzanares, coneguda com “La Quinta del sordo”, les parets de la qual pintarà amb les “pintures negres”, màxima expressió de soledat i desencís del pintor vell i malalt que tant desastres havia presenciat. En retornar Ferran VII se n’anà a Bordeaux.

5. Idees per a la seva interpretació

5.1 El romanticisme
El tema de la mort és romàntic. La recerca de la bellesa i l’harmonia deixa pas a les emocions, a allò dramàtic i horrible. Goya mostra per primera vegada la guerra amb tota la seva crueltat. Fins ara s’havia presentat de forma optimista, heroica i gloriosa, mostrant-nos els reis triomfants, sense mort ni tragèdia. Goya fa un pas més cap al realisme i converteix el quadre en un testimoni d’informació periodística. Comença l’autonomia de l’art, que ja no neix d’un encàrrec sinó d’una necessitat expressiva de l’artista que es declara seguidor del seu temps. Aquest quadre és una de les icones de la inhumanitat (citat per Gerald Holton com a influència pel disseny del símbol de la pau). Idea de l’antiheroi (al contrari de El jurament dels Horacis -David 1784- que mostra uns herois romans disposats a morir per la causa). Goya és un precursor de l’expressionisme. És a la vegada objectiu i fantàstic (gravats, pintures negres), a través del realisme cru arriba a unes imatges que semblen més aviat producte del somni.

5.2 Desastres de la guerra
Goya va veure d’amagat alguns afusellaments. També, fugint de Saragossa cap a Madrid, va veure horroroses matances que li haurien servit de material iconogràfic per la sèrie de gravats del Desastres de la guerra de 1810. Amb el romanticisme l’art es converteix en expressió personal. Goya ens mostra la història com a experiència viscuda.

Vegem-ne una petita mostra. (Si els voleu veure tots cliqueu sobre l’enllaç anterior)

 

6. Comparació amb altres obres

1

Antoine-Jean Gros. Napoleó a la batalla d’Eylau. Oli sobre tela. 521 x 784 cm. 1808.
Museu del Louvre, París

2
Pablo Picasso. Massacre a Corea. Oli sobre contraxapat. 110 x 210 cm. 1951. Musée National Picasso, Paris

3

Antoni Tapies. Pintura gris i verda. Pintura a l’oli, resina epoxi i pols de marbre sobre tela. 114 x 161 cm. 1957. Tate Modern, Londres

 

7. Proposta de treball

7.1 Collage sobre el tema de la guerra
Busca imatges sobre conflictes bèl·lics en diaris i pàgines web. Retalla o imprimeix aquells fragments que et semblin més interessant, més punyents, més il·lustratius o més originals. Abans de Goya les guerres es veien com a fets heroics, però amb el romanticisme es van començar a entendre com a desastres per a la població innocent. Avui dia malgrat que tothom pensa que les guerres no són positives, no acaben de desaparèixer mai de tot. Sempre hi ha conflictes en algun lloc del planeta perquè hi ha persones que en treuen algun profit o altre, ja sigui econòmic o polític. Fes amb totes les imatges que has recollit una una composició lliure que expressi alguna idea relacionada amb la guerra. Posa-hi títol i explica breument la teva obra en una redacció.