Policlet. Dorífor
Còpia romana d’un original de Policlet del 450-440 aC. (Grècia, segle V a.C.) Marbre, 212 cm d’alt. Museo archeologico Nazionale di Napoli

1. Observem bé l’escultura
1.1 Què hi veiem?
1.2 Observa la posició del cos, fes una descripció de la situació dels braços, les cames i els malucs.

2. Observem els seus elements visuals
2.1 Com són les formes de l’escultura?
2.2 Hi ha algunes peces de marbre que només serveixen per aguantar millor l’escultura. On són?
2.3 Fixem-nos en la seva posició. És simètrica? Està quiet o en moviment? Què està fent?
2.4 Per què està nu?
2.5 Fixa’t en l’esquelet, dibuixa una estructura lineal de la posició de la columna vertebral, els malucs i les espatlles.

3. Interpretació lliure
3.1 Fes una interpretació lliure d’aquesta escultura de Policlet. Evita qualsevol idea preconcebuda. Fes-ho d’una manera intuïtiva, sense contextualitzar-la, és a dir, sense saber res de l’obra, ni de l’autor, ni de l’època… No la valoris (és bona o dolenta, és fàcil de fer o difícil…) ni comentis si t’agrada o no. Deixa’t anar, amb una contemplació oberta i digues què et suggereix i quin pot ser el seu missatge.

4. Contextualització
4.1 Coneguem més aspectes sobre el seu context: el seu autor i la seva època

La Grècia Clàssica és el fonament de la cultura occidental (la llengua, la política, la filosofia, la ciència, l’art …). Des del segle VI aC les colònies gregues mantenien enllaços culturals. Al segle IV aC, el món grec era el més desenvolupat i avançat del món. Els pensadors grecs van iniciar la recerca de la regularitat matemàtica al món. Consideraven la geometria i les proporcions matemàtiques com a garantia de bellesa, d’ordre i d’harmonia. La bellesa es veia com a mesurable i creien que es podia reduir a fórmules matemàtiques. Neix la idea del cos ideal, perfecte, d’elegància austera, sense formes exagerades. El filòsof Plató deia: “la lletjor és l’absència de mesura”. Pitàgores considerava que la idea de bellesa es troba en aquells objectes que tenen proporcions amb números petits (1/1, 1/2, 2/3…)  Les formes geomètriques es veien belles per la seva perfecció. La bellesa es veia com un atribut del món natural. Per Plató la nostra ànima identifica la bellesa perquè la recorda del món d’on prové, però les escultures no són prou perfectes perquè són una simple imitació d’aquesta bellesa ideal.

El seu nom, Doryphorus, vol dir portador de llança. Aquesta escultura de marbre, conservada a Nàpols, és la còpia més completa del bronze original. Policlet va introduir les proporcions de la bellesa ideal, per representar la perfecció i l’harmonia del cos humà. Va escriure un tractat titulat Cànon, que s’ha perdut, on deia: “És necessari que el cap sigui la setena part de l’alçada total de la figura…”  Va aconseguir un aspecte natural i harmoniós en la representació del cos. El Dorífor té una postura asimètrica, amb el pes repenjat a la cama esquerra i les espatlles i el cap lleugerament inclinats cap a la dreta, amb el braç esquerre alçat i el dret penjant. Aquesta alternança de membres tensos i relaxats és el que es coneix com a contrapposto, i li dóna sensació de moviment i vida. També es pot observar per l’estructura en forma d’essa invertida, que va ser molt utilitzada en obres escultòriques posteriors.

El tronc d’arbre adossat a la cama, que serveix de suport per al marbre, no era a l’escultura original de bronze. També hi ha una altra peça de marbre que sosté la mà dreta. La mà esquerra aguantaria una llança, segurament d’un altre material, que no s’ha conservat.

Policlet (vers 480 aC – 410 aC) va ser un dels escultors grecs més importants i també arquitecte. Una altra obra famosa seva és el Diadumen. Era probablement d’Argos per ciutadania i de Sició per naixement. Va estudiar junt amb Fídies i Miró. Va fer una Amazona a la ciutat d’Efes. També una colossal estàtua en or i ivori d’Hera per al temple de la deessa a Argos, que va ser equiparada al Zeus de Fídies a Olímpia. Tot i que no s’ha conservat cap original seu, ens han arribat diverses còpies d’algunes obres, sobretot d’època romana.

5. Idees per a la seva interpretació
5.1 El culte al cos
L’escultura del Dorífor era a la ciutat de Pompeia i recordava als joves aristòcrates els ideals de la cultura grega. És possible que representi l’heroi homèric d’Aquil·les. A Grècia, aquest heroi era honrat als gimnasos, i segurament a Pompeia l’escultura estava relacionada amb rituals de caràcter heroic.

Policlet feia escultures d’atletes per encàrrec de les famílies benestants gregues. A les societats grega i romana hi havia una gran preocupació per tenir cura del seu cos i mostrar un bon aspecte. Són coneguts els banys, l’aplicació d’olis, la depilació i l’afaitat, els perfums i ungüents, les màscares facials… Els nostres cànons de bellesa provenen en bona part dels seus. Les classes benestants romanes tot i tenir banys casa, anaven sovint als banys públics, que eren uns importants espais de relació social.

A Grècia els exercicis físics formaven part important de l’educació dels nois. El mot gimnàstica ve del grec gymnós, que vol dir nu, perquè els que la practicaven anaven nus, i s’untaven amb oli i sorra per protegir el cos. Les ciutats gregues feien competicions esportives dedicades als seus déus. Els d’Olímpia s’han fet famosos, sobretot després de la seva recuperació l’any 1896 per par del baró de Coubertin. Al recinte sagrat d’Olímpia es podien erigir escultures dels guanyadors així com gravar els seus noms.

 

6. Comparació amb altres obres

1

Curos (o koúros del grec antic κοῦρος) trobat a Anavyssos, Attica. Marbre. 194 cm d’alt. Cap el 530 a. de C. Museu Arqueològic Nacional d’Atenes

2

Michelangelo Buonarroti. David. Marbre blanc de Carrara. 517 cm. d’alt. 1501-04.  Galleria dell’Academia, Florència

3

Rineke Dijkstra. Odessa, Ucraïna. 4 d’agost de 1993. De la sèrie Beach Portraits

4

 

7. Proposta de treball

7.1 Busca exemples en la publicitat gràfica que potenciïn el culte al cos i utilitzin imatges de cossos de nois i noies musculats i ben proporcionats per promocionar el seu producte. Comenta’ls i compara’ls amb les escultures clàssiques. Comenta el seu possible efecte negatiu sobre els joves en relació amb les malalties o trastorns alimentaris com l’anorèxia.

7.2  Realitza collages d’homes i dones ideals barrejant imatges de nois i noies d’anuncis publicitaris.