Giuseppe Penone. Soffio di foglie (Bufada de fulles)
1979, fulles de boix i empremta del cos de l’artista, 30 x 300 x 300 cm. aproximadament
Barcelona, Exposició al CaixaFòrum.
1. Observem bé l’escultura
1.1 Què hi veiem?
2. Observem els seus elements visuals
2.1 Fixem-nos en el fet que Penone no utilitza els materials convencionals i sòlids de l’escultura, com ara el marbre, el bronze, el ferro o la fusta. Quina diferència hi ha entre aquests materials i les fulles que ha utilitzat?
2.2 La forma humana està suggerida, només en veiem un buidat o un negatiu que podríem dir que forada la pila de fulles. Per què et sembla que la forma humana està feta en negatiu?
3. Interpretació lliure
3.1 Fes una interpretació lliure d’aquesta escultura de Penone. Evita qualsevol idea preconcebuda. Fes-ho d’una manera intuïtiva, sense contextualitzar-la, és a dir, sense saber res de l’obra, ni de l’autor, ni de l’època… No la valoris (és bona o dolenta, és fàcil de fer o difícil…) ni comentis si t’agrada o no. Deixa’t anar, amb una contemplació oberta i digues què et suggereix i quin pot ser el seu missatge.
4. Contextualització
4.1 Coneguem més aspectes sobre el seu context: el seu autor i la seva època
Giuseppe Penone (Garessio, Piemont, 1947) cap als anys 60 es va unir al grup d’art povera. Ha estudiat en les seves obres la relació entre la humanitat i la natura. Explorant els límits que hi ha entre el nostre cos i la natura. En 1970 va iniciar la seva sèrie d’Alberi (arbres), on treu la fusta de la superfície de grans arbres o de bigues de fusta fins arribar a un nivell de la forma de l’arbre més jove, que es mantenia dins de l’arbre gran. Es tracta d’anar avançant, amb molta cura, seguint els nivells de creixement de l’arbre. També va fer la seva obra, Rovesciare i propri occhi (invertir els propis ulls), en què utilitzava unes lentilles de mirall que li impedien la visió i que reflectien en paisatge del seu davant. Els seus materials eren: els arbres, els boscos, les pedres, les basses i els rierols, i al llarg dels anys ha anat adquirint nous materials i matisos, però sense perdre la seva aparent senzillesa.
En les seves obres es posa de manifest el pas del temps. L’home pot superar els seus límits renunciant a les tecnologies sofisticades i integrant-se en l’ordre natural. Sovint treballa empremtes i en concret en l’empremta que deixa l’home a la natura. No és possible captar l’obra només a través de la contemplació, cal reviure l’experiència de l’artista. Hi alguna cosa d’arqueologia en la sèrie dels arbres, en el sentit de retrobar la forma amagada pels anys, la veritat oblidada, buscar la forma latent, no pas crear-ne una de nova. Desplega la memòria personal sobre els elements naturals. Per evitar la representació l’artista explora totes les modalitats de generar imatges mitjançant l’autoformació: l’empremta, el frotagge, el motlle… donen lloc a la forma a partir del mateix objecte. Com han fet altres artistes del segle XX, Penone no ha renegat mai de la bellesa.
La pila de fulles reté a la seva memòria el cos de l’artista. En un munt de fulles de boix, s’hi estira i deixa la concavitat del seu rastre, del seu pas. Una escultura en negatiu que podem dir que ens parla de la fragilitat humana. També ens suggereix una desaparició, una dissolució del cos, del qual la natura només en conserva un rastre petit, impersonal i gairebé no identificable. Hi podem veure la idea de l’absorció o unió del cos amb la mare natura.
Altres obres de Penone
Alps marítims. Continuarà creixent excepte en aquest punt. (1968)
L’arbre en recordarà el contacte (1968)
Carbasses (1978-79)
Arbre-porta (1993-95)
Obres a la TATE
Obres al MoMA
Penone i l’Art Povera
Dossier de premsa de l’exposició a Caixafòrum el 2004-05
Marian Goodman Gallery
Young Tree Carved Inside Old Tree
5.2 De quina manera incorpora Penone la natura a l’art?
No ho fa com en un paisatge, no copia o representa la imatge d’un entorn natural. Tampoc la converteix en una al·legoria, amb personatge mitològics que personifiquin la Flora, o els vents. Utilitza materials naturals i els manipula de manera que prenen vida o posen de manifest el seu procés vital o el seu creixement. L’obra pot ser aparentment simple però realment molt treballada o elaborada. En aquest cas trobem una obra de realització senzilla però conceptualment complexa. Tots hem vist i trepitjat fulles, les trobem arreu, no els donem valor. Però ara que les veiem en una sala d’exposicions es converteixen automàticament en una cosa valuosa, que no ens atreviríem a moure o trepitjar. Amb una forma fràgil, que es pot perdre en qualsevol moment. D’aquesta manera no és l’artista que representa la natura, és la natura qui entra al museu i agafa la forma de l’artista, ella es torna artista.
5.3 El Land Art
Es tracta d’un moviment artístic que va aparèixer als Estats units cap a finals dels anys 60 del segle XX. La seva finalitat era alterar, amb un sentit artístic, el paisatge, per produir el màxim d’efectes i sensacions a l’observador. Sobretot pretenia reflectir la relació entre l’home i la terra, el medi ambient i el món, i sovint volia posar de manifest el malestar pel deteriorament del medi ambient. Les obres del Land Art es feien directament a la natura, tan sols es portaven a les galeries fotografies o filmacions, això vol dir que per veure-les l’espectador havia d’anar al lloc concret de l’espai natural on es trobaven. No es tracta de simples escultures situades al paisatge, sinó que el paisatge és el mitjà de l’obra. Les obres es troben en espais oberts, lluny de la civilització i pateixen els canvis i l’erosió de les condicions naturals. Es deixen materials a la intempèrie per tal que hi quedi el rastre del vent, la pluja, la pols.
6. Comparació amb altres obres
1
Salomon van Ruysdael: Paisatge fluvial amb transbordador. 1649. Oli sobre tela, 101 × 134 cm. National Gallery of Art, Washington.
2
Perejaume. Suro Pelagrí. 2011. Columna de La Pedrera folrada de suro.
3
Anna Mendieta. Tree life. 1976.
7. Proposta de treball
7.1 Realització d’una escultura
Busca materials naturals i objectes o materials produïts industrialment. Fes una escultura que confronti un material natural amb un altre d’industrial. Busca-hi un significat semblant a l’obra que hem estudiat de Penone. Fes-ne fotografies.
Tria la millor fotografia on es vegi bé l’escultura. Posa-hi títol i explica el seu significat.