Antoni Tàpies. Petjades sobre fons blanc
1965, tècnica mixta sobre tela, 162 x 130 cm
Colònia, Erzbischöfliches Diözesanmuseum

 

1. Observem bé la imatge
1.1 Què hi veiem?

2. Observem els seus elements visuals
2.1 Com són el colors de la imatge? Per què ha triat aquests colors?
2.2 Com són les textures? Són totes les petjades iguals?
2.3 De quina manera ha ordenat Tàpies les petjades dins el format vertical del quadre?
2.4 Per què les petjades són de sabates i no de peus descalços?

3. Interpretació lliure
3.1 Fes una interpretació lliure d’aquesta obra d’Antoni Tàpies. Evita qualsevol idea preconcebuda. Fes-ho d’una manera intuïtiva, sense contextualitzar-la, és a dir, sense saber res de l’obra, ni de l’autor, ni de l’època… No la valoris (és bona o dolenta, és fàcil de fer o difícil…) ni comentis si t’agrada o no. Deixa’t anar, amb una contemplació oberta i digues què et suggereix i quin pot ser el seu missatge.

4. Contextualització
4.1 Coneguem més aspectes sobre el seu context: el seu autor i la seva època
Les obres d’Antoni Tàpies són alhora pobres i extremadament elegants, caòtiques i altament estructurades, anecdòtiques i profundament transcendentals.
La pintura matèrica es caracteritza per la investigació dels valors vinculats a l’ús dels materials, la tècnica es torna important i s’utilitza força el collage. S’incorporen a l’obra objectes variats, efímers i quotidians. A vegades les obres de Tàpies semblen, pel tractament de les superfícies, facsímils d’autèntics paisatges, com mapes orogràfics. En una fase successiva, influïda pel POP, incorpora elements figuratius i objectes que accentuen el seu aspecte icònic i descriptiu. A través de l’abstracció passa a una reconstrucció de la realitat però no fingida ni mimètica, sinó reproduïda pels mateixos materials naturals. Una prova de la humanitat del seu art són les sensacions tàctils suggerides per aquests elements que inspiren i suggereixen naturalesa.
Tàpies és un artista del buit, i s’ha interessat molt per l’art Oriental.
Un dels seus símbols més freqüents és la creu. Que ja la veiem en les seves primeres obres abstractes abans del Dau al set. Pot ser la seva inicial la T, o la de la seva dona Teresa. També és el signe +. A vegades expressa ràbia, negacions, ratllades. En certes ocasions es relaciona amb la mort.
A l’obra que ens ocupa, Tàpies ens parla de caminar en cercles. Tant pot ser per reflexionar, com d’estar perdut o portar una vida rutinària, seguint sempre les mateixes rutes. També pot fer referències al retorn cíclic de la reencarnació budista. Es tracta de petjades de fang, brutes, però amb sabates, per tant urbanes, no naturals. Petjades que es desgasten amb tanta rutina.

4.2 Altres obres

A l’obra Blanc amb taques roges (1954, tècnica mixta sobre tela, 115 x 88 cm.) veiem, sobre una superfície envernissada una taca blanquinosa que té esgrafiada una forma circular. Amb pintura vermella veiem 3 línies que són el rastre dels dits, un cercle més petit amb una creu i unes taques que regalimen. Tot això ens recorda un tros de paret vella i els grafits que hi acostuma a haver-hi. Les tres ratlles també recorden l’origen de la bandera catalana amb Guifré el Pelós. Les taques que gotegen evoquen la sang i la creu el martiri o una marca de negació. El mateix Tàpies ens diu: “De la imatge del mur poden desprendre’s gran quantitat de suggestions. Separació, enclaustrament, mur de lamentació, testimoni del pas del temps, superfícies netes, serenes, plàcides, aèries, o d’altres de torturades, velles, decrèpites, etc. […] Em permetien fer també empremtes humanes o d’objectes, o de donar una sensació de lluita, d’esforç…Allò que era brut i fet malbé em semblava sovint més digne que totes les asèpsies i totes les higienes burgeses.” En aquestes obres Tàpies vol anar en contra de la moda del moment d’obres abstractes geomètriques que ell veu com poc humanes i massa relacionades amb el progrés tecnològic i l’artificialitat de les màquines. Tàpies vol parlar més aviat de l’home i del seu sofriment, d’allò natural i relacionat amb les emocions i els instints.
Utilitza signes figuratius, com un peu, o més abstractes, però sempre amb un aire força primitiu i espontani. Són formes de traç ràpid, sense retocs ni detalls afegits. Tàpies vol “aconseguir la pinzellada única que diuen els xinesos. Aquella amb què hauries de poder representar tot l’univers… fer una pintura que sols necessiti una pinzellada” Formes que tant recorden els graffitis de les ciutats com les pintures de les coves prehistòriques i els jeroglífics misteriosos de les cultures antigues. Els seus signes no tenen un únic significat, els podem interpretar lliurement, tenint clar que ens suggereixen un món natural incontaminat per la indústria. El tipus de traç ràpid i maldestre prové de l’experiment surrealista anomenat: automatisme psíquic que consistia en deixar anar la mà lliurement sense el control de la ment, deixar sortir el nostre inconscient, els nostres pensaments veritables, amagats per les normes socials.

Matèria en forma de peu
1965, procediment mixt sobre tela , 130 x 162 cm
Barcelona, Fundació Tàpies

 

5. Idees per a la seva interpretació
5.1 El peu
Tàpies refusa qualsevol cànon de bellesa ideal i tracta de transgredir conscientment els seus postulats bàsics escollint temes considerats tradicionalment desagradables i fetitxistes: un anus defecant, una sabata abandonada, un peu i d’altres. La imatge del peu és especialment representativa per tal com fou utilitzada per Tàpies ja amb anterioritat a les pintures matèriques i ho ha continuat sent fins al present en diferents formes, des de la representació icònica d’un peu fins a la petjada del peu mateix. Per a Tàpies el peu és quelcom humil i passiu, més relacionat amb la materialitat de la terra que no pas amb l’espiritualitat del pensament. El peu de Matèria en forma de peu (1965) no presenta una superfície neta i atractiva, sinó tumefacta i bruta, en aparèixer coberta per durícies i cicatrius. No sembla ja “útil” i s’oposa, per tant, a qualsevol ideologia de producció.
Tàpies ha insistit que la seva motivació consisteix a revalorar aquests objectes condemnats socialment al desús. El seu missatge se centra en la revaloració del que és baix, repulsiu, material. La matèria és l’element substancial de la vida; per això, la missió dels intel·lectuals i els artistes és donar expressió a una perspectiva materialista del món.

 

6. Comparació amb altres obres

1

Pintures prehistòriques de la cova de Pech Merle, Cabrerets, Lot,  França. Uns 24.000 anys a.C.

 

2

Francesc Català Roca. El progrés. 1950. Fotografia.

3

Antoni Abad. Últims desitjos. 1995. Videoinstal·lació, projecció contínua.

7. Proposta de treball

7.1 Empremtes
Elabora una imatge amb empremtes de mans, peus, rodes, dits, cara… Utilitza pintura o qualsevol altre material que pugui deixar un rastre visible, com ara fang, tinta, carbó… Abans de fer res pensa com organitzaràs les empremtes i quin color tindran. Però sobretot pensa en l’expressivitat d’aquests elements i del sentit que vols donar a l’obra. Presenta-la sobre un suport de cartolina. Posa-li un títol i explica’n el seu significat.