J. M. William Turner. Pluja, vapor i velocitat
1844, oli sobre tela, 91 x 122 cm
Londres, The National Gallery
1. Observem bé la imatge
1.1 Què hi veiem? Té una aparença força abstracta però entre les taques diferenciem elements figuratius que configuren un paisatge.
2. Observem els seus elements visuals
2.1 Quins són el colors principals de la imatge? Per què ha triat Turner aquests colors?
2.2 Com són les textures? Fixem-nos com es dissolen les formes entre les textures i les taques de color per aconseguir un conjunt unitari.
2.3 Observem la llum, els reflexos, la relació entre zones fosques i clares, i l’efecte atmosfèric que aconsegueix Turner.
2.4 Fixem-nos en la composició. Quin espai ocupen el cel, l’aigua, i els altres elements sòlids del conjunt?
3. Interpretació lliure
3.1 Fes una interpretació lliure d’aquesta obra de Turner. Evita qualsevol idea preconcebuda. Fes-ho d’una manera intuïtiva, sense contextualitzar-la, és a dir, sense saber res de l’obra, ni de l’autor, ni de l’època… No la valoris (és bona o dolenta, és fàcil de fer o difícil…) ni comentis si t’agrada o no. Deixa’t anar, amb una contemplació oberta i digues què et suggereix i quin pot ser el seu missatge.
4. Contextualització
4.1 Coneguem més aspectes sobre el seu context: el seu autor i la seva època
J. M. William Turner (1775-1851) va pintar els paisatges com un esclat de llum i color. En les seves obres la definició de les formes es perd entre les ones, els núvols i les boires. Són quadres poderosos, plens de força, que comuniquen perfectament el caos d’una tempesta. S’avancen a l’impressionisme i l’abstracció. Parteix de la tradició del paisatge clàssic de Claude Lorraine i de les visions perspectives de Canaletto. Però obre l’art modern en rebutjar les històries figuratives i la tradicional funció al·legòrica, històrica i religiosa de la pintura anterior.
Turner representa la realitat com un ambient, que pot ser acollidor o hostil. En els seus quadres no es busca la claredat, sinó l’efecte dramàtic, un desig d’impressionar al públic, que li va donar un èxit extraordinari. En Turner la natura expressa sentiments humans, ens sentim petits per les seves forces que no podem controlar i que a la vegada admirem. En les seves obres predomina la grandiositat de la natura en front de la mida de l’home, indefens. La força plàstica s’aconsegueix sobretot pel color, el joc de llums i la textura. El moviment de Turner prové de la mateixa mà de l’artista, com si la tempesta vingués d’ell mateix i deixés els seus rastres sobre la tela.
Dividit en dues parts horitzontals. La superior amb una atmosfera esponjosa grogosa i d’un gris blavós. A la part inferior podem identificar a l’esquerra una barca i un pont que ens ajuden a reconstruir l’escena. A la dreta una diagonal de marró fosc representa el pont de Maidenhead, amb un tren en moviment que se’ns acosta. Les espurnes del motor estan fetes amb taques vermelles i blanques d’espàtula. En la diagonal oposada veiem línies blanques que ens suggereixen la pluja. (També hi ha una llebre, molt poc visible, que intenta competir amb la velocitat del tren) Il·lustra el principi de l’era del ferrocarril, i ell personalment va experimentar aquesta manca de nitidesa que produeix la velocitat del tren i la pluja.
5. Idees per a la seva interpretació
5.1 El paisatge romàntic
Els paisatges romàntics són escenografies on la natura es converteix en un element expressiu i la figura humana empetitida es fon en la immensitat de l’atmosfera natural. El paisatge comença sent pintoresc i acaba sent sublim. El paisatge pintoresc és agradable, harmònic i equilibrat, es tracta d’un entorn natural que sembla una pintura o que trobem que seria digne de ser pintat. El paisatge sublim va més enllà de la nostra percepció racional, no el podem explicar, ens hi sentim atrapats per la seva força i grandiositat. A Anglaterra hi ha una important tradició paisatgista en la creació de jardins que busquen efectes escenogràfics jugant amb l’aigua, l’arquitectura i la vegetació.
5.2 El tren
George Stephenson va construir la primera locomotora sobre rails el 1814. El 1823 es va aprovar el projecte per unir els pobles d’Stockton i Darlington amb una via de tren. Aquest quadre de Turner va ser exposat per primera vegada a la Royal Academy el 1844. Altres pintors no veien cap interès en representar en els seus quadres temes relacionats amb la industrialització i la modernitat de l’època. No és el cas de Turner que tria el modern pont de Maidenhead Railway Bridge, sobre el riu Thames entre Taplow i Maidenhead, acabat el 1838.
6. Comparació amb altres obres
1
Pintures de nenúfars de Claude Monet a l’Orangerie, conegudes com a Nymphéas (1895-1926)
2
C. D. Friedrich: Monjo a la vora del mar (1808-10) Oli sobre tela, 110 x 171 cm. Alte Nationalgallerie, Berlín
3
Gerhard Richter: Abstract Painting (726), 1990. Oli sobre tela, 251 x 351 x 3,8 cm. Tate, Londres
7. Proposta de treball
7.1 Pintura atmosfèrica a partir d’un monotip
Agafa una làmina de plàstic. Posa-hi a sobre diverses taques de pintura de colors. Barreja i escampa la pintura amb els dits per sobre de tot el plàstic. Abans no s’assequi la pintura, posa-hi un paper a sobre. Prem fortament el paper per tal que s’embruti amb la pintura d’una manera més o menys uniforme. Treu el paper, gira’l i mira’t les taques que hi han quedat. Un cop seca aquesta capa de pintura, acaba de pintar-hi les formes que hi vegis suggerides per les taques. Fes-hi un paisatge de tema atmosfèric semblant a les obres de Turner.