Hola nois! La primera feina que us encarregaré serà anar escrivint els comentaris que resumiran les vostres llegendes.
Cal que poseu el títol de la llegenda que treballeu en majúscules. Tot seguit feu un salt de línia i escriviu un resum d’unes deu línies. No us oblideu de fer-hi aparèixer tots els personatges i d’esmentar el lloc i el moment en què succeeixen els fets de la vostra història.
Bona feina!
LES ENCANTADES DE LA NIT DE SANT JOAN
Hi havia una vegada, als pics pics del Montseny, els rius baixaven amb força a causa de la neu de la muntanya del Montseny. A les nits fredes d’hiverns hi havien unes encantades que cantaven i ballaven. A la nit de Sant Joan van sortir a fer la bugada, a estendre roba i tres xicots s’e l’es van trobar. Es van trobar afortunats en veure-les i els hi van agafar un mocador que estaven enstenent. Aquest mocador no era normal, sinó, si l’estiraves es convertia amb or, i els tres xicots el van estirar i el van partir amb tres trossos. L’any després hi van tornar per fer el mateix i quan van agafar el mocador, el van estirar i en comptes de convertir-se en or es va convertir en pedres. Això els hi va passar per el càstig d’ambició.
Rubén Rosa i Carles Cotano
1rA
EL GRAN CAÇADOR
Hi havia una vegada, en un bosc deien que a la nit es sentien gossos bordant com bojos. Aquesta llegenda trcta d’un caçador que estava caçant i de sobte va veure una llebre. Ell i els seus gossos la van seguir quan de sobte, es va trobar una capella plena de gent resant. Va entrar fent molt enrenou i va trencar el silenci de la missa. D’es d’aleshores a la nit es senten crits del caçador i els seus gossos que ronden pel bosc. Això es el que li va passar perque Deu el va castigar.
Carles Cotano i Rubén Rosa
1r
Una vegada fa molt de temps, a Gualba s’en van anar totes les veus i sorolls.
Els havitants estaben desesperats no sabien que fer, ells pensaven que havien sigut els vertaders culpables del problema.
El batlle va intentar buscar una solució dient a tothom que aniria a consultar al rei a Barcelona, però en veritat ell va anar a la masia de la seva germana i va fer un pròpi pergamí on explicaba la solució al problema.
Aquest pergamí que més tard va ensenyar al poble fent veure que l’havia escrit el rei, deia que els havitants havien de marxar del poble sense cap pertanença pròpia: Roba, casa, menjar etc…
Finalment, de camí a un altre municipi tornen totes les veus i sorolls a Gualba.
LES VEUS DE GUALBA
Una vegada fa molt de temps, a Gualba s’en van anar totes les veus i sorolls.
Els havitants estaben desesperats no sabien que fer, ells pensaven que havien sigut els vertaders culpables del problema.
El batlle va intentar buscar una solució dient a tothom que aniria a consultar al rei a Barcelona, però en veritat ell va anar a la masia de la seva germana i va fer un pròpi pergamí on explicaba la solució al problema.
Aquest pergamí que més tard va ensenyar al poble fent veure que l’havia escrit el rei, deia que els havitants havien de marxar del poble sense cap pertanença pròpia: Roba, casa, menjar etc…
Finalment, de camí a un altre municipi tornen totes les veus i sorolls a Gualba.
Judith i Sharon 1r
En Francesc, en Roger i en Marc diuen:
La llegenda és: EL GORG NEGRE
Diu: Hi havia una vegada a Gualba, que sempre hi havie grans tempestes que destrossaven, enlletgien i capolaven els paisatges, boscos, etc. Després de les tempestes es sentien les grans rialles d’alegria dels bruixots que habitaven a la muntanya que hi havia davant del Gorg Negre. Abans de la tempesta el gorg rebullia i formava un gran núvol negre.
Per solucionar aquest problem el rector de Gualba va fer plantar una creu a la muntanya,els bruixots es van espantar, les tempestes, rialles, etc. Van marxar. Des d’aleshores a Gualba viuen feliços.
Francesc, Roger i Marc 1er
Hi havia una vegada, als pics pics del Montseny, els rius baixaven amb força a causa de la neu de la muntanya del Montseny. A les nits fredes d’hiverns hi havien unes encantades que cantaven i ballaven. A la nit de Sant Joan van sortir a fer la bugada, a estendre roba i tres xicots s’e l’es van trobar. Es van trobar afortunats en veure-les i els hi van agafar un mocador que estaven enstenent. Aquest mocador no era normal, sinó, si l’estiraves es convertia amb or, i els tres xicots el van estirar i el van partir amb tres trossos. L’any després hi van tornar per fer el mateix i quan van agafar el mocador, el van estirar i en comptes de convertir-se en or es va convertir en pedres. Això els hi va passar per el càstig d’ambició.
arnau i Issaies
1rA