Història de Roma. Indro Montanelli

Una obra que torna a la seva condició de mortals als grans protagonistes del món romà.

I. AB URBE CONDITA

Quan els grecs Menelao, Ulises i Aquiles van conquerir Troia, a l’Àsia Menor, i la van passar a sang i foc. Un dels pocs defensors que es va salvar va ser Enees, fortament “recomanat” (coses que ja es feien servir en aquells temps) per la seva mare, que era ni més ni menys que la deessa Venus – Afrodita -. Amb una maleta a l’esquena, plena d’imatges dels seus celestes protectors, entre els quals, naturalment, el lloc d’honor corresponia a la seva mare, per sense un euro a la butxaca, el pobrissó se’n va a anar a recórrer món, al atzar. I després de no se sap quants anys d’aventures i desventures, desembarcar, sempre amb la maleta a sobre, a Itàlia; es va posar a remuntar-la cap al nord, arribà al Laci, on es casà amb la filla del rei llatí, que es deia Lavinia, fundà la ciutat a la que va donar el nom de la seva esposa, i al costat d’aquesta va viure feliç i content fins a la resta dels seus dies.

El seu fill Ascani fundà la ciutat d’Alba Longa, convertint-la en la seva capital. I després de vuit generacions, es a dir, uns dos-cents anys després de l’arribada d’Enees, dos dels seus descendents, Numitor i Amuli, estaven encara al tro del Laci. Desgraciadament, dos en un mateix tro i són massa atapeïts. I així, un dia, Amuli expulsà al seu germà per governar tot sol, i va matar tots els seus fills, menys un Rea Silvia. I perquè no pogués portar al món a cap fill, que de gran, volgués venjar el seu avi, la va obligà a fer-se sacerdotessa de la deessa Vesta, o sigui monja.

Un dia, Rea, que probablement tenia moltes ganes de marit i es resignava mal a la idea de no poder casar-se, prenia la fresca a les ribes del riu ja que era un estiu molt calorós, i es quedà dormida. Per casualitat passava per aquells paratges el déu Mart, que baixava freqüentment a la Terra, una mica per organitzar alguna guerrilla que altre, que era el seu ofici habitual, i altra per buscar noies, que era la seva passió favorita. Va veure a Rea Silvia. S’enamorà d’ella. I sense despertar-la, la va deixar embarassada.

Amuli va entra en colera quan ho va saber. Però no la va matar. Va esperar que donés a llum, no un sinó, dos bessons. Després, ordenà ficar-los en una petita cistella que confià al riu perquè se la endugués fins al mar, i s’ofeguessin. Però el vent que bufava amb força conduí la fràgil embarcació no molt lluny d’allà, encallant a la sorra dels marges del riu. Els dos desemparats, que ploraven sorollosament, van cridar l’atenció d’una lloba que va acudir per amamantar-los. I per això aquest animal s’ha convertit en el símbol de Roma, que va ser fundada després pels dos bessons.

Els maliciosos diuen que aquella lloba no era una bèstia, sinó una dona de veritat, Acca Laurentia, anomenada la lloba a causa del seu caràcter salvatge i per les moltes infidelitats que feia al seu marit, un pobre pastor, anant a fer l’amor al bosc amb tots els joves dels voltants. Però això no són res mes que xafarderies…

Història de Roma, Indro Montanelli.

ACTIVITAT pel·lícula TROYA

L’ORIGEN MÍTIC DE LA FUNDACIÓ DE ROMA

Els origens dels fundadors de Roma. TROYA de wolfgang Petersen.

Activitat sobre la pel·lícula Troya.

1.- Respon a les preguntes següents:

  1. En quin llibre se’ns transmet la història de la guerra de Troia? I qui és l’autor?
  2. On i quan transcorre la història?
  3. Qui s’enfronta en el conflicte?
  4. Quin és el casus belli?
  5. Com es resol el conflicte?
  6. Hi ha una frase llatina que diu “no et refiïs dels grecs ni quan portin regals“, que creus que significa? Què té a veure amb la nostra pel·lícula?
  7. Com es planteja el tema de la immortalitat a la pel·lícula? I que pensaven ells?
  8. Tria un personatge de la pel·lícula i analitza i explica tots els aspectes referents al seu paper?
  9. Quin paper desenvolupen els deus, segons la pel·lícula, en la trama de la història?
  10. Realitza una petita reflexió sobre els deus grecs: la seva relació amb els humans, com surten a la pel·lícula, les seves característiques… (tot el que puguis explicar).

2.- Posa el nom corresponent en cada espai.

…………, príncep de Troia, fill de Hècuba y el rei………., el seu germà (gran) és…………  . La dona més bella era…………., casada con el rei d’Esparta ……………….. (germà de……………….., rei de Micenes), que enganya al seu marit amb ………... Menelao convocà als millors guerrers para venjar aquesta traïció, entre ells ……………… (fill de la deessa “Tetis” y del mortal “Peleu”).

3.- Identifica els personatges que has posat a l’apartat anterior amb les imatges de la pel·lícula.

4.- Explica breument el mite relacionat amb aquesta imatge de la pel·lícula.

5.-Quin Déu protegeix als troians. Cerqueu les
característiques d’aquesta divinitat clàssica.

6.- Quin és el veritable motiu de la invasió de
Troia? En el món contemporani hi hagut o hi ha guerres on les parts
bel·ligerants esgrimeixen arguments aparents i amaguen els motius reals?

7.- Quan Paris lluita amb Menelau, el príncep de Troià,
vençut, no es deixa matar i busca la protecció del seu germà Hèctor. Què en
penseu de la seva actitud? Hauria d’haver-se deixat matar i salvar el seu
honor, o conservar la seva vida, vergonyosament?

8.- En el film podem observar com els guerrers
morts són incinerats amb dos monedes als ulls. Cerqueu l’explicació d’aquest
costum funerari de l’antiga Grècia.

9.- Quan els grecs entren a Troia i la
destrueixen, alguns troians s’escapen per un passadís seguint les instruccions
que Hèctor havia donat a la seva esposa Andròmaca. Paris li dóna l’espasa de
Troia a un noi, Enees, i li diu: Mentre es conservi aquesta espasa el nostre
poble tindrà futur. Investigueu què va fer Enees després de fugir de Troia,
segons els relats mítics.

10. Dóna una breu opinió personal sobre la
pel·lícula.

L’Antiga Roma en 3D

Viatjar a la Roma del s.III aC ja es possible gràcies a Google earth. Amb aquest tutorial podràs descarregar i instal·lar el programa. I et mostrarà com obrir l’aplicatiu per tal de poder passejar pels seus principals carrers i visitar els seus principals edificis i monuments.