Divendres passat, 18 d’agost,ens vam despertae amb una sensació estranya…com si algú hagués volgut treure’ns el somriure, com si algú volgués implantar-nos la foscor i la por però el que no sabien és que la foscor és la barreja de molts colors. Sense foscor no podri­em apreciar la llum, i sempre ,sempre, la bondat dels infants i la llum dels seus somriures ens recorda que l’amor sempre guanya, per tot això, vam decidir jugar a posar color a la Cuca, a estimar-nos i a somriure junts.