La revolució industrial

La Revolució Industrial és el conjunt de transformacions econòmiques, basades en l’aplicació de la màquina a la producció, que promogueren un gran creixement de tots els sectors de l’economia.
És un procés iniciat a la Gran Bretanya a la segona meitat del segle XVIII i que s’estengué per l’Europa continental, EUA i Japó al llarg del segle XIX.
Els antecedents els trobem en la protoindustrialització, període previ en què es donen les condicions que permeteran l’inici del procés d’industrialització: mercat supralocal, iniciatives empresarials, desenvolupament tecnològic, gran mobilitat de capitals, etc.

Aquest conjunt de canvis, que a la Gran Bretanya els podem situar entre 1750 i 1850, fan possible la desaparició de l’Antic Règim econòmic i la implantació del capitalisme industrial.
Aquestes transformacions acaben amb les societats agràries i imposen les societats industrials, caracteritzades per la modernització de l’agricultura (revolució agrària), els canvis demogràfics i socials (revolució demogràfica, urbanització) i el naixement del capitalisme industrial com a sistema econòmic, que suposa una indústria basada en el maquinisme i les fàbriques, que substitueixen a poc a poc els petits tallers artesanals, l’aplicació de les màquines als transports i a les comunicacions, l’acumulació de capitals, l’organització de xarxes financeres, l’obtenció de beneficis i els contractes laborals patrons-treballadors.

La revolució industrial és un fenomen encara vigent, lligat a les innovacions tècnico-científiques. Actualment les societats més desenvolupades es troben en la quarta fase de la revolució industrial. I ja es parla de l’arribada d’una cinquena fase.

http://www.buxaweb.com/historia/temes/contemp/revolucioindustrial.htm

 

LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
REVOLUCIÓ AGRÍCOLA

impulsa

• Nous sistemes de conreu
• Noves màquines
• Canvis de la propietat de la terra
• Increment de la producció d’aliments
• Èxode rural cap a les ciutats
REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA • Augment i davallada posterior de la natalitat
• Disminució de la mortalitat
• Augment de l’esperança de vida
INDUSTRIALITZACIÓ • Sistema fabril de producció – Mecanització
– Obrers concentrats en fàbriques
– Noves fonts d’energia: hidràulica i vapor (carbó)
– Màquina de vapor
– Augment de la producció
– Descens dels preus
• Sectors industrials – Tèxtil cotoner
– Carbó i siderúrgia
– Altres: metal.lúrgia, químic…
• Nous sistemes de transport – Ferrocarril
– Vaixell de vapor
• Expansió del comerç – Comerç internacional
– Mercat nacional
LIBERALISME I CAPITALISME • Doctrina econòmica
(liberalisme)
– L’individu busca el màxim benefici
– El mercat regula els interessos individuals
– L’Estat no ha d’intervenir en economia
• Sistema econòmic
(capitalisme)
– Propietat privada dels mitjans de producció
– Competència entre empreses
– Tendència a la concentració: societats anònimes
– Crisis periòdiques
– Proteccionisme i lliure canvi
SOCIETAT INDUSTRIAL • Urbanització – Èxode rural
– Creixement urbà
– Segregació per barris
• Societat de classes – Burgesia
– Proletariat
• Triomf dels nous valors burgesos

• Diferenciació social per gèneres

SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL • Creixement demogràfic →  Migracions a ultramar
• Noves fonts d’energia – Electricitat
– Petroli
• Desenvolupament científic i tecnològic – Revolució dels transports
– Relació ciència-indústria
– Nous invents
• Canvis en l’organització empresarial: concentració d’empreses – Càrtel
– Trust
– Hòlding
– Monopoli
• Canvis en l’organització del treball – Taylorisme
– Fordisme
→ Consum en massa
• Augment del comerç internacional i de la venda al detall

II República Espanyola

El 14 d’abril de 1931 es proclamava la Segona República espanyola en un ambient d’eufòria. Alfons XIII havia abandonat el país i semblava arribat el moment per a que la república arreglés tot allò que la monarquia (amb la Dictadura de Primo de Rivera inclosa) no havia pogut solucionar.

Però la República tampoc va poder resoldre els problemes pendents.
Primer per les divisions entre dretes i esquerres, que s’anaren agreujant, i pels problemes derivats de la crisi econòmica i la ineficàcia d’algunes de les solucions aplicades.
En segon lloc, per les circumstàncies internacionals desfavorables que li va tocar viure a la República: la crisi econòmica dels anys 30 i l’ascensió dels règims totalitaris no ajudaren en res a la voluntat dels republicans, especialment els d’esquerra, de crear un règim democràtic estable.

La història de la Segona República espanyola es divideix en quatre fases: govern provisional (1931), Bienni Reformador (1931-1933), Bienni Negre (1933-1936) i Govern del Front Popular (1936). La dinàmica és prou senzilla: durant el govern provisional, redacció de la Constitució de 1931, la base jurídica del nou règim; durant el Bienni Reformador, govern d’esquerres, amb una clara voluntat transformadora, que es plasmà en diverses reformes a nivell polític, militar, econòmic, social, cultural, etc; durant el Bienni Negre, amb govern de dretes, reacció conservadora, amb la paral.lització de les reformes; finalment, amb el govern del Front Popular, les esquerres recuperen el poder i reinicïen el procés reformista endegat el 1931.

En cada fase hi va haver oposició i problemes, raó per la qual la República mai va trobar l’estabilitat necessària. Ans al contrari, la radicalització políticosocial de les dretes i esquerres va anar augmentant fins arribar al trencament: un grup de militars dretans, que no païren el nou triomf de les esquerres en les eleccions de febrer de 1936, s’aixecaren contra la República i forçaren la guerra civil de 1936-1939.
I amb la guerra va venir la derrota dels republicans i la fi del somni d’una Espanya democràtica, republicana i lliure.

Enllaços d’interès:

http://www.buxaweb.com/historia/temes/escat/segonarepublica.htm

Benvinguts i benvingudes a Les Veus del Passat (Els Origens d’Europa)

Les veus del passat pretén ser una eina educativa per l’àmbit de les ciències socials . Un bloc que ens acosti als orígens d’Europa des d’una perspectiva global i a partir de com els homes i les dones han anat donant forma a partir de les seves formes de viure. Europa no és una unitat natural geogràfica com ho és Austràlia o África, sinó que és un producte d’un llarg procés d’evolució històrica i cultural. Quan podem parlar d’Europa, què és allò nque la identifica ? Després de l’any 1000 comença a desaparèixer la foscor i la confusió originada ja en temps prehistòrics , donant origen a un moviment de progrés que continuaria fins als temps moderns . Aquest moviment va establir els fonaments del món que coneixem , no sols creant institucions característiques de la nostra cultura, sinó també formant una comunitat de pobles que sense unitat geogràfica coneixem amb el nom d’Europa. I amb aquesta declaració d’intencions, us convido a participar d’aquest petit projecte on tots els apasionats de la història podreu trobar un recull dels millors  recursos i fonts documentals digitals per poder desenvolupar el vostre pensament més crític.