Hem deixat enrrere els totalitarismes?

Totalitarisme és el sistema polític en el qual totes les activitats, tots els aspectes de la vida, siguin d’ordre social, polític, econòmic, intel·lectual, cultural o espiritual, estan subordinats als interessos i ideologia dels governants. En aquest règim, drets i llibertats no mereixen cap consideració: pertorben els propòsits del líder.

Qualsevol mena d’oposició o crítica a l’Estat i a la ideologia dels governants és reprimida i titllada de traïció. En els totalitarismes, res es pot posar en dubte; la veu de l’argumentació i de la crítica queda anul·lada davant el poder mediàtic de l’organització totalitària.

El totalitarisme del segle XX es diferencia d’altres formes autocràtiques com el despotisme, l’absolutisme, la tirania o la dictadura. En aquestes, pagant el preu d’abstenir-se de política, és generalment factible viure i treballar amb certa autonomia. Però en el totalitarisme modern aquesta parcel·la d’autonomia o independència no és possible; l’organització fa que tothom depengui completament dels desitjos i obsessions del partit polític i del seu líder.

Els totalitarismes menyspreen i s’oposen a les concepcions liberals i democràtiques de la vida política. És el líder i el partit qui organitza directament tant la vida privada com la vida pública. Tota la societat està subjecta a una organització jeràrquica en la qual, fins i tot els membres del partit que ocupen lloc amb un determinat poder, estan sotmesos a la imprevisible «voluntat del líder»

El control de tots els mitjans de comunicació és fonamental per l’establiment del règim totalitari; amb aquest control, la informació esdevé propaganda i adoctrinament. Per altra banda, es disposa d’una eficient policia secreta que espia i horroritza tota la població, inclosos els que ocupen llocs alts en la jerarquia totalitària. Aquesta policia prova i avalua la fidelitat dels individus: els camps de concentració són la seva imprescindible institució.

3. Actituds que fomenten el totalitarisme

Avui el totalitarisme no és la forma de govern del nostre entorn, però actituds totalitàries sovint rebroten com si les llavors d’aquest perduressin ben arrelades en la nostra societat. Quines actituds totalitàries? Podem preguntar-nos en quina mesura tendeixen al totalitarisme les següents:

  1. Por a la diferència. Els moviments totalitaris no accepten les diferències; els que en manifesten són considerats intrusos que cal marginar o eliminar. La diferència no és entesa com a signe positiu i enriquidor de diversitat. Per què, en determinades circumstàncies, rebrota el racisme?
  2. Rebuig dels desacords. Els desacords són titllats de traïcions: desviacions que s’han d’evitar. Però els desacords, en una societat democràtica, són noves perspectives que poden conduir a noves solucions. Forçar acords no tolerant desacords, és una actitud que fomenta el totalitarisme?
  3. Sospita davant la cultura. S’atribueix a Goebbels, el gran propagandista nazi, la declaració: «Quan sento la paraula cultura, trec el meu revòlver». La cultura, quan comporta una actitud crítica, sempre serà sospitosa pels totalitarismes.
  4. Lèxic pobre i gramàtica elemental. Els textos escolars nazis es construïen amb un lèxic ben pobre i una gramàtica elemental amb l’objecte de limitar els instruments del raonament complex i de la crítica aguda. Quan empobrim el nostre llenguatge, debilitem els recursos que ens poden protegir.
  5. Dubte respecte a la legitimitat dels parlaments. Cercant l’aclamació popular, no el debat, els totalitarismes ben aviat fan desaparèixer tota mena d’institucions parlamentàries.

http://www.xtec.cat/~lvallmaj/preso/totalita.htm

Per saber-ne més:

http://www.xtec.cat/~lvallmaj/preso/totalita.htm

http://www.buxaweb.cat/dossiers/feixismes.htm

http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/categoria/historia/6-historia-contemporania/6-1-historia-del-mon-contemporani/3-4-els-totalitarismes-feixisme-i-nazisme/page/3/

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *