Aquesta imatge m’ha semblat significativa, ja que aboca el sentiments els quals t’enfrontes quan et planteges utilitzar les diferents eines que s’ofereixen informàticament parlant a dins d’una aula.
Com en gairebé tot, quan un deixa enrere les pors, “desembolica el ratolí del cos” i s’esforça per gaudir d’allò que està aprenent, descobreix coses interessant i progressa.
Això és el que m’ha passat a mi, primer vaig tenir un sentiment de sobre càrrega d’informació i tenia la sensació de no saber per on començar, i desprès vaig començar a trobar útils les eines que hem treballat i ha portar-les a l’aula, el resultat ha estat molt més satisfactori del que jo havia imaginat. 😀