Altre cop, per Sant Jordi, va arribar a les meves mans una novel·la amb referents clàssics, aquesta vegada una de fantàstico-científico-mitològica, pràcticament de ciència ficció. El fet que l’autor, Javier Negrete, fos professor de grec de l’Institut Gabriel y Galán de Plasencia, a part de la seva reconeguda experiència com a traductor de Plutarc i escriptor prolífic, suposa per a mi un al·licient més a l’hora d’emprendre la lectura del text. Pensar que cada dia havia de plantejar-se com explicar el món clàssic a un grup d’alumnes com vosaltres, em sembla garantia suficient que la seva obra de divulgació pot ser atractiva també per a vosaltres.
[Font: Viquipèdia]
Com no podia ser d’altra manera, aquesta novel·la tracta sobre el misteri de la desaparició de l’Atlàntida, esdeveniment que ha fascinat i intrigat gent de totes les èpoques, des dels sacerdots egipcis o filòsofs grecs com Plató. Però no es tracta pas d’una novel·la històrica, sinó d’una interpretació des del present a través de personatges capaços de moure’s en el temps i fins i tot traspassar la frontera del món humà al diví. Déu, homes i herois, us sona d’alguna cosa? Aquesta èpica pràcticament homèrica en ple segle XX s’emmarca en un context científic de molta actualitat com és el de la vulcanologia i els moviments tel·lúrics. Qui no ha sentit parlar recentment d’un volcà islandès de nom impronunciable que impedia les comunicacions aèries i va aturar un continent sencer amb les seves emissions de fum? Aquesta mena de fenòmens reals serveix a l’autor per introduir la hipòtesi de què parteix la novel·la: Què passaria si tots els volcans del món entressisn en erupció al mateix temps?
[Ed. Espasa Col. “Narrativa”. Madrid: març 2010]
I el tràiler incideix en el context geològic en què s’emmarca l’obra.
Ateses les característiques de l’obra, es fa difícil parlar-ne sense córrer el perill de desvetllar el misteri que es desenvolupa al llarg de les peripècies dels protagonistes, de diferents edats, personalitats i nacionalitats, que acaben convergint en una illa grega, la bella Santorini. Ara bé, com he fet en totes les recensions publicades fins ara, he seleccionat alguns fragments que, per alguna raó, crec interessant destacar.
Un dels protagonistes és un professor de grec, César Valbuena, que -no podia ser d’altra manera- acaba posant el toc racional a la investigació endegada per antics alumnes seus. Mireu com s’enfronta a un d’ells, l’eixelebrat Herman Gil, quan aquest descriu els atlants com una mena d’extraterrestres amb naus espacials incloses (op. cit. pàg. 191-192).
-Todos esos elementos a los que usted se ha referido son delírios sensacionalistas destinados a vender. Para comprender algo hay que remontarse a su verdadero origen. Veamos: ¿quién es el primer autor documentado que habla de la Atlántida?
-Platón -respondió Herman.
-Al menos, eso no lo ha olvidado.
Valbuena sacó de la estanteria un volumen de Oxford y lo abrió por un pasaje marcado.
-Observen bien lo que dice el divino Platón: “Ákue de, o Sócrates, logu mala men atopu, pantápasi gue men alezús, hos ho ton heptá sofótatos Sólon pot’éfe”.
-Disculpe, profesor, pero hicimos letras mixtas. Nuncadimos griego -dijo Gabriel.
-¿Y cómo pretende escribir sobre la Atlántida sin saber griego? En fin…
No us sona, aquesta insistència en la importància de les fonts? Penso que aquest fragment i tot el que segueix només ho pot haver escrit algú que ha passat per les aules com a a docent. Llàstima de la transcripció pseudofonètica del text de Plató… Quan haguem fet els graus de l’adjectiu traduirem el text original amb els de segon de Grec. De moment, però, mireu de contextualitzar els personatges esmentats (Plató, Soló, Sòcrates), proveu de descobrir en quin diàleg platònic s’esmenta l’Atlàntida, esbrineu a quina col·lecció de clàssics bilingües (original i traducció) es refereix el professor i, potser és demanar massa, ¿algú pot buscar i escriure el text original grec?
I ara una de llatinismes, perquè no sigui dit, protagonitzat altre cop per Valbuena, que a hores d’ara podeu deduir que és un dels meus personatges preferits per la seva ironia, però també per la seva tendresa (op. cit. pàg. 421).
-Sentimos haberle despertado – dijo Gabriel.
-No me han despertado. Sólo duermo cuatro horas al día. Ars longa, vita brevis.
–Perdone, pero no le entiendo -dijo Herman.
-Me habría sorprendido lo contrario, señor Gil. Me refiero a que el conocimiento que merece la pena adquirir es demasiado vasto y la vida humana demasiado breve como para perder el tiempo durmiendo más de lo imprescindible.
-¿Todo eso ha dicho? Sí que resumían esos romanos…
El significat de l’aforisme romà no cal que us el pregunti, evidentment, però digueu-me’n també l’origen i autoria?
Per acabar i, si és possible, incitar-vos a la lectura d’aquesta novel·la, que pot agradar a tota mena de públic, us deixo amb l’enigma que tanca l’epíleg. Qui és Atlas? Per què té tot el temps del món?
Reconeixeu aquesta imatge? Segur que sí…. I us fa por? Us crea incertesa? Mentre la humanitat manté la lluita amb aquest invasor invisible, però omnipresent i poderós, us proposem una reflexió sobre el paper dels éssers fantàstics i monstruosos -impossibles- en la mitologia clàssica. Quan la raó dorm, efectivament, neixen els monstres, que no són més que les nostres pors, el temor de no poder explicar, interpretar, quantificar, racionalitzar… tot el que ens envolta. El desconegut, l’inexplicable, l’incontrolable, l’inabastable, en definitiva, pren forma, en el pensament anterior al “logos” que la mitologia representa, d’aquests éssers inclassificables i excessius. És clar que, per contrarestar aquests perills que assetgen els humans, va néixer la figura de l’heroi, l’humà sovint semidiví, l’actuació superlativa del qual proporciona serenor i esperança a la raça mortal.
Quin és l’objectiu d’aquesta introducció, us preguntareu? Doncs dona peu a la proposta de Sant Jordi d’enguany, on ens inspirarem en el mostres mitològics. No és tan romàntic com l’any que vau escriure sobre l’amor, o el que vam buscar noves visions de les llegendes fundacionals romanes, però creiem que el d’enguany és un tema molt suggeridor, que pot donar peu a creacions diverses i originals.
En aquest context, a l’alumnat de 4t volem demanar-vos dues tasques:
La primera, que confeccioneu un document amb informació sobre un monstre de la mitologia clàssica, que contingui:
Il·lustració del monstre original i, de manera opcional, també de la versió que en feu en la segona tasca.
Dades de la figura mitològica: genealogia, descripció, fonts que la citen, referència d’algun episodi mític destacat en què participi… Aquest apartat no ha de ser gaire extens, cal fer un esforç de síntesi per deixar clares les dades més importants, però és important establir clarament el punt de partida clàssic de la vostra versió, si l’acabeu fent.
En segon lloc, i de manera opcional, volem demanar-vos que confeccioneu una composició escrita sobre un monstre de la mitologia clàssica. El text pot tenir el format, gènere i estil que desitgeu. Podeu actualitzar-lo o ubicar-lo en qualsevol moment de la història, canviar-ne el principi o el final, afegir protagonistes o modificar-ne el nom, assimilar-los a un personatge real o fictici… Per inspirar-vos podeu fer un cop d’ull a exercicis anteriors del mateix caire, com el que vam realitzar fa uns anys amb les Metamorfosis, o els inicis i finals alternatius per al cicle troià, o el gènere epistolar de la sèrie Cartes divines per als aràcnids, i un poema, ¿per què no? N’hi ha molts més, remeneu i agafeu idees, si voleu.
Quimera d’Arezzo Bronze etrusc 400 aC Museu Arqueològic Nacional de Florència [Font: Wikimedia]
De monstres, n’hi ha un munt i de tota mena i, per ajudar-vos a moureu’s en aquest món extraordinari, aquí en teniu un llistat que us pot fer de guia. Com és corrent en l’univers mitològic, de cadascun d’aquests personatges en parlen diferents fonts clàssiques i, per tant, en algun moment podreu trobar informacions contradictòries amb el que jo us exposo. M’he limitat a presentar la versió que em sembla més fonamentada.
En el marc dels mites cosmogònics, la monstruositat d’alguns fills de Gea, la mare terra, radica en la seva magnitud. Al principi, doncs, tot era gran, excessiu…
Amb Úran engendra els Ciclops primigenis (Polifem, que va ser enganyat per Odisseu, és posterior) i els Hecatonquirs.
Dels genitals castrats d’Úran van sorgir les tres Erínies i els Gegants, a qui es va enfrontar Hèracles juntament amb els déus olímpics.
Amb Tàrtar va tenir Tifó i Equidna
Els descendents de Tifó i Equidna, anomenada sovint “la mare de tots els monstres”, semblen fets expressament per al lluiment dels herois més coneguts, especialment Hèracles.
La Quimera va ser vençuda per Bel·lerofontes, que també va domar Pegas, nascut de la sang de Medusa.
L’Esfinx es va suicidar per obra d’Èdip.
Hèracles, però, és l’heroi per excel·lència, que ha de plantar cara a molts ésser per ordre d’Hera: Cèrber, Ortre (el gos de Gerió), Ladó (el drac de les Hespèrides), el lleó de Nèmea, l’hidra de Lerna. Si repasseu els seus treballs, encara en trobareu més…
De Forcis i Zetos, també fills de Gea, en sorgeixen tríades, com en el cas de les Erínies.
Les Gorgones, l’única mortal de les quals, Medusa, és aniquilada per Perseu
Les Grees, que amb l’ull que comparteixen ajuden Perseu a trobar les seves germanes abans esmentades
Per acabar l’inventari de monstres, tot i que no completar-la, perquè no acabaríem mai, podríem destacar:
Alguns de femenins, individuals i col·lectius: la Làmia, les Harpies (consultades també per Perseu), les Sirenes (enginyosament evitades per Odisseu)…
Híbrids d’humà i animal com els Centaures (un d’ells, Quiró, mestre d’herois) i el Minotaure
Animals fabulosos de l’estil de l’au Fènix, el Griu o l’Hipogriu, evocat a les Èglogues de Virgili; les serps marines (Andròmeda, Laocont…); els dracs terrestres (fundació de Tebes, Jàson i el velló d’or…)
La llista és només orientativa, si en coneixeu algun altre, molt millor!
Com cada any per Sant Jordi, a l’Albèniz estan previstos dos guardons de Clàssiques de 30€ en val de l’FNAC, un per a 4ESO i un per a Batxillerat. Enguany farem la selecció entre les recreacions que feu dels monstres clàssics. Teniu fins a divendres 17 d’abril per compartir-ho amb el vostre professor/a. Conjurem les nostres pors més pregones amb el vostre talent! Ara mateix el nostre monstre és diminut i ja sabeu quin nom té, però si és veritat que “qui canta els seus mals espanta”, qui escriu segur que els monstres esvaeix!
Després dels monstres de fa un temps i dels amors diferents de l’any passat, ja tocava un Sant Jordi més introspectiu, com el que us hem proposat enguany.
Així és com us plantejàrem aquesta petita aventura literària:
Creeu una narració, monòleg o poema en primera persona, des del punt de vista d’algun dels personatges que protagonitzen les llegendes fundacionals romanes estudiades. Però atenció, per tal d’intentar fer un esforç per comprendre totes les perspectives, cal que el nois us poseu en el lloc d’un personatge femení i les noies en un de masculí.
No hi ha més requisits indispensables de format, però no heu d’especificar quin és el personatge, perquè només amb la lectura del text i el coneixement del referent clàssic haurà de ser possible identificar-lo.
Lloba Capitolina Museus Vaticans
El Sant Jordi més llegendari és una sel·lecció de 12 dels vostres escrits, ja veureu que n’hi ha de tota mena i les aproximacions al personatge triat es fan des de diferents perspectives. Feu-hi un cop d’ull i trieu-ne cinc (que no incloguin la vostra); a continuació, llegiu amb atenció les triades i:
Digueu el nom del personatge que parla i els indicis que us han portat a deduir-ho.
Si n’hi ha dos que tenen el mateix protagonista, comenteu les diferències de tractament del seu perfil psicològic.
Si hi ha dues visions confrontades del mateixes episodi, valoreu també si coincideixen, si la visió d’un i altre són molt diferents…
Valoreu l’estil i el tractament del tema de cada text, coses que us sorprenguin, o qualsevol cosa que vulgueu destacar.
En definitiva, una bona feina que val la pena compartir!
Ja tenim a prop Sant Jordi, roses i llibres a dojo,… i poesia. De la mateixa manera que en aquest bloc us animem a llegir, a conrear aquest “vici” tan sa i enriquidor per al nostre esperit, en aquestes dates tan assenyalades us proposem que escriviu. Deixeu anar la vostra imaginació, combineu mots, imatges, idees i creeu un univers nou de mots, punts i comes.
Com ja havíem fet altres vegades, enguany posem sobre la taula un tema comú a partir del qual cadascú de vosaltres podreu fer la vostra creació. És tracta de l’amor, sí senyor, però no penseu pas que ens seveix qualsevol història, ha se ser un amor diferent, especial, lluny del “noi coneix noia” a què estem acostumats. La vostra no pot ser una narració convencional, ha de tenir quelcom d’inusual, de sorprenent, de màgic, de perillós, de criminal…. i per això a continació trobareu algunes idees que pensem que us poden encaminar.
El matrimoni, per exemple, no sempre ha estat per amor, és més, fins fa poc era preferible que no n’hi hagués perquè funcionés com a institutció social. Hi ha actualment una exposició al Museu d’Història de Catalunya, T’estimo? Una història de l’amor i el matrimoni, que repassa l’evolució d’aquesta institució al llarg de la història i en l’apartat de L’amor clàssic us pot oferir idees que us serveixin d’inspiració. Per què no us animeu a visitar-la, us la recomanem!
Sabeu qui era Safo? Aquesta poetessa del segle VII-VI aC, considerada pel Plató com una Musa més, va inspirar autors romans com Catul i Horaci, ¿per què no ha de passar el mateix amb vosaltres? Ella i el seu cercle de dones il·lustrades i sensibles de Lesbos van representar una exepció en el seu temps, amb tan poca presència femenina, si més no a nivell públic, potser per això el nom d’aquesta illa va donar nom a la denominació de l’homosexualitat femenina. Llegiu com es descriu l’amor en aquest poema i potser se us acudirà alguna història d’amors entre el mateix sexe, perseguits, amagats…
Uns diuen que un exèrcit a cavall; altres a peu,
i altres, de naus, és el més formós
sobre la negra terra; i jo dic que és
el que un estima.
[…]
Ara m’ha recordat Anactòria,
que no és aquí.
D’ella més voldria el pas digne d’amor
i el guspireig lluminós del seu rostre,
que els carros lidis i guerrers lluitant a peu
amb totes les armes.
Safo 16
Els personatges de la tragèdia grega, especialment els d’Eurípides, quin munt de passions prohibides, violentes, sentiments desenfrenats, patiments impensables, dones i homes víctimes dels capricis del trapella d’Eros i també d’ells mateixos. En trobareu un tastet en aquest article sobre el Treball de recerca de la Marina Ruíz.
Pòster de la pel·lícula “Fedra”. Edició italiana (1962)
En els versos de Catul podreu seguir les etapes d’una relació tempestuosa com la seva amb Lèsbia, des de l’amor més intens a l’odi igualment punyent. Mireu què experimenta el poeta en l’etapa intermèdia.
“Odi et amo. quare id faciam, fortasse requiris. nescio, sed fieri sentio et excrucior.”
Odio i estimo. Com m’ho faig, potser em demanes. No ho sé, però sento que és això el que em passa, i em torturo.
J. Vergés i A. Seva. Fundació Bernat Metge
Les obres amatòries d’Ovidi ofereixen tot mena de detalls sobre la seducció i els seus secrets. Potser alguns de vosaltres vol centrar-se en aquest moment del procés eròtic… A les Metamorfosis, d’aquest mateix poeta, les relacions són d’allò menys convencial, i les transformacions que experimenten els protagonistes, si més no, sorprenents.
Les peripècies de dones que senyoreixen el trajecte vital d’Eneas són símbol de l’abandó com a sacrifici, de desesperació que porta a l’extrem de la mort, o d’acceptació del paper de mera dipositària del poder.
També malhauradament actual és la violència masclista que ja apareix en llegendes fundacionals de Roma com el rapte de les sabines, la violació Lucrècia, el càstig de Camila, l’Horàcia fidel…
En fi, de tot això o qualsevol altre tema podeu parlar en la vostra composició, la llargada del text, el gènere i el format també depèn de vosaltres, així com l’època -contemporània o antiga-, la ubicació, el context, els personatges… Només us demanem dos requisits obligatoris: l’aparició d’alguna referència clàssica, més o menys explícita i, sobretot, que el tema central sigui un amor diferent.
Au ja podeu posar mans a l’obra i penseu que el termini de lliurament al vostre professor/a és el 18 d’abril. Haureu d’obrir un document Drive i compartir-lo amb el vostre professor/a, de manera que puguem guiar-vos en el procés creatiu.
Ja tenim a prop Sant Jordi, roses i llibres a dojo,… i poesia. De la mateixa manera que en aquest bloc us animem a llegir, a conrear aquest “vici” tan sa i enriquidor per al nostre esperit, en aquestes dates tan assenyalades us proposem que escriviu. Deixeu anar la vostra imaginació, combineu mots, imatges, idees i creeu un univers nou de mots, punts i comes.