El curs 17-18 l’alumnat de Llatí es va enfonsar en la lectura d’obres amb referències clàssiques. Després de comentar articles de cursos anteriors en què els companys presentaven la seva experiència lectora, van anar a la recerca d’una de nova, van fer-ne la fitxa i van llençar-se a la seva lectura. Finalment van fer creacions inspirades en ella: una conversa radiofònica entre la protagonista d’Odessa i el món secret dels llibres, i el de l’Heroi perdut, titelles de paper (Helena i la guerra de Troia), unbooktrailer (El sueño de Roma), muntatges audiovisuals (Safo de Lesbos: el somriure d’Afrodita)…
Aquí teniu el recull que van fer de les fitxes dels llibres que van llegir.
Aprofitem la seva feina per endinsar-nos en el món de la literatura amb referències clàssiques.
Escolteu i visioneu amb atenció les recreacions i comenteu-les. Què podeu destacar de cadascuna? Us semblen originals? Creieu que són atractives per fomentar la lectura de l’obra en qüestió?
Repasseu el recull de fitxes, comenteu els diferents tipus de lectures s’hi presenten i destaqueu-ne 5 de diferents per algun motiu.
N’heu llegit algun? O potser n’heu vist l’adaptació cinematogràfica? us havíeu adonat de les referències clàssiques que s’hi amagaven. Com més n’analitzeu, més enriquireu el comentari.
Quin plaer, a l’estiu, tenir temps per llegir, per explorar nous universos, nous mons que el tràfec del dia a dia no ens deixa recórrer la resta de l’any. Per a mi, el més agradable és llençar-me a l’aventura sense tenir res planificat, triar un llibre en què mai havia pensat, un autor per descobrir, i llençar-me a al vertigen del desconegut.
Com a fan d‘Isabel Allende, sempre miro d’estar al dia de les seves novetats o d’aquella novel·la seva que encara tenia pendent, però enguany la recerca sobre aquesta autora m’ha portat una altra escriptora xilena, Marcela Serrano, nou anys més jove però amb una experiència vital similar. La seva darrera novel·la, La Novena (2016), reprèn els temes de la repressió, l’exili, la dictadura xilena, però com a escenari per a un munt de sentiments, el regust amarg de la traïció sobretot. Novel·la de dones, de generacions que se succeeixen i perduren a través del seu llegat, amb un jove estudiant d’esquerres com a convidat especial.
En tractar-se d’un relat en què els llibres i la lectura adquireixen un paper cabdal, no hi falten les referències clàssiques, però també els llatinismes i els aforismes. Us n’he seleccionat alguns. Comenteu el seu significat al fragment i si es troba aLlatinismes “in situ”,enllaceu-lo; si no, podeu utilitzar-lo per fer-ne una entrada nova.
A la Segona part (Una carta), Amelia utilitza per se i a posteriori en la carta on descriu el seu captiveri a la seva amiga Sybil.
Yo, que he sostenido que la felicidad per se no existe, caí en la cuenta de que la suma de momentos felices juega un papel mayor del que yo imaginaba frente al trauma.
Entenderás, Sybil, que estos pensamientos estructurados son a posteriori.
A la Tercera part. Inglaterra, hasta fines del siglo XX, Miguel Flores, frisós que arribi el cap de setmana que ha de passar a York amb Sybil, diu: El feriado largo estaba ya ad portas.
A la Quarta part. La Novena, de tornada a Xile, Miguel conversa amb Mel, la filla d’Amelia, sobre els canvis que hi ha hagut en el camp de les comunicacions: El trabajo debía realizarse in situ, nada de virtualidad, nada de pensamiento o inventiva subida a la nube.
Aquí ho deixo, per continuar el fil d’una altra troballa casual que se m’ha presentat en forma de recomanació de l’Amèlia, mestressa de la hisenda La Novena, al jove Miguel Flores, durant les converses que mantenen sobre literatura i política. Es tracta de la novel·la Mary Barton(1848) d’Elisabeth Gaskell, una escriptora anglesa del segle XIX que ens deixà el retrat de la vida de les classes més humils en el seu temps. En l’obra esmentada deixa palesos els grans contrasts entre els propietaris i els obrers de la industrial ciutat de Manchester, amb les inevitables tensions, disturbis i revoltes que hi van tenir lloc. Desconeixia aquesta autora, però no pot ser casual que fos la biògrafa de Charlotte Brontë, autora del la coneguda i cinematogràfica Jane Eyre (1847), així com de dos dels llibres que porto llegits aquest agost, The professor (1856) i Villette (1853).
Coneixeu alguna d’aquestes autores? N’heu llegit alguna obra o n’heu vist una adaptació cinematogràfica?
Quin bé de Déu de dones escriptores i de dones fictícies protagonistes de les seves creacions! I això que per a totes elles no va ser fàcil desenvolupar la seva vocació literària. però això ja és una altra història…
Quan proposes als alumnes noves versions d’un mite, mai se sap per on poden sortir, però és un perill que als professors ens paga la pena de córrer si volem que ens sorprenguin. Mireu, si no, què ha respost la Laura al meu suggeriment, arran de la lectura d’A la recerca d’una pàtria. La història de l'”Eneida”.
Fem que Nis sigui més egoista? Com hauria anat la cosa?
Fragment de l’escultura “Nis i Euríal” de Jean-Baptiste Roman (1792-1835) Musée du Louvre, Paris [Font: andrejkoymasky.com]
Em giro. No veig Euríal enlloc. “Maleït sigui. No podia córrer més de pressa?”
“Què s’ha pensat aquest noiet, que sempre l’haig de salvar? No, ni pensar-hi, que jo arrisqui la meva vida per ell? Qui s’ha cregut que és?”
Nis es va aproximar a les línies enemigues per provar de veure Euríal. Va albirar el seu cos estès al terra i com qui no veu res, va marxar. Va córrer pel bosc tant de pressa com va poder, tal com una llebre recorre les praderies fugint d’un depredador, però l’exèrcit que havia mort Nis ja el perseguia.
Va arribar al campament dels arcadis, però no va veure res, ni gent, ni muralles, ni rastre. “Tot això per no res…”
Quan es va girar es va trobar amb els seus “caçadors” i en un moment va morir.
I aquell que pretenia ser recompensat amb magnífics regals i ser la mà dreta d’Ascani, va morir com el més desprestigiat dels homes, havent traït el seu amic, i sense sepultar. Ara el seu destí seria vagar eternament per l’Avern.
Què t’ha semblat?
Compara aquesta versió amb l’episodi original de l’Eneida. Què n’ha modificat l’autora?
Quin recurs estilístic propi de l’època homèrica hi ha inclòs?
En què consisteix la referència als arcadis?
Relaciona la frase que tanca el text amb algun episodi de l’Eneida i desenvolupa la referència.
Després dels monstres de fa un temps i dels amors diferents de l’any passat, ja tocava un Sant Jordi més introspectiu, com el que us hem proposat enguany.
Així és com us plantejàrem aquesta petita aventura literària:
Creeu una narració, monòleg o poema en primera persona, des del punt de vista d’algun dels personatges que protagonitzen les llegendes fundacionals romanes estudiades. Però atenció, per tal d’intentar fer un esforç per comprendre totes les perspectives, cal que el nois us poseu en el lloc d’un personatge femení i les noies en un de masculí.
No hi ha més requisits indispensables de format, però no heu d’especificar quin és el personatge, perquè només amb la lectura del text i el coneixement del referent clàssic haurà de ser possible identificar-lo.
Lloba Capitolina Museus Vaticans
El Sant Jordi més llegendari és una sel·lecció de 12 dels vostres escrits, ja veureu que n’hi ha de tota mena i les aproximacions al personatge triat es fan des de diferents perspectives. Feu-hi un cop d’ull i trieu-ne cinc (que no incloguin la vostra); a continuació, llegiu amb atenció les triades i:
Digueu el nom del personatge que parla i els indicis que us han portat a deduir-ho.
Si n’hi ha dos que tenen el mateix protagonista, comenteu les diferències de tractament del seu perfil psicològic.
Si hi ha dues visions confrontades del mateixes episodi, valoreu també si coincideixen, si la visió d’un i altre són molt diferents…
Valoreu l’estil i el tractament del tema de cada text, coses que us sorprenguin, o qualsevol cosa que vulgueu destacar.
En definitiva, una bona feina que val la pena compartir!
Ja tenim a prop Sant Jordi, roses i llibres a dojo,… i poesia. De la mateixa manera que en aquest bloc us animem a llegir, a conrear aquest “vici” tan sa i enriquidor per al nostre esperit, en aquestes dates tan assenyalades us proposem que escriviu. Deixeu anar la vostra imaginació, combineu mots, imatges, idees i creeu un univers nou de mots, punts i comes.
Com ja havíem fet altres vegades, enguany posem sobre la taula un tema comú a partir del qual cadascú de vosaltres podreu fer la vostra creació. És tracta de l’amor, sí senyor, però no penseu pas que ens seveix qualsevol història, ha se ser un amor diferent, especial, lluny del “noi coneix noia” a què estem acostumats. La vostra no pot ser una narració convencional, ha de tenir quelcom d’inusual, de sorprenent, de màgic, de perillós, de criminal…. i per això a continació trobareu algunes idees que pensem que us poden encaminar.
El matrimoni, per exemple, no sempre ha estat per amor, és més, fins fa poc era preferible que no n’hi hagués perquè funcionés com a institutció social. Hi ha actualment una exposició al Museu d’Història de Catalunya, T’estimo? Una història de l’amor i el matrimoni, que repassa l’evolució d’aquesta institució al llarg de la història i en l’apartat de L’amor clàssic us pot oferir idees que us serveixin d’inspiració. Per què no us animeu a visitar-la, us la recomanem!
Sabeu qui era Safo? Aquesta poetessa del segle VII-VI aC, considerada pel Plató com una Musa més, va inspirar autors romans com Catul i Horaci, ¿per què no ha de passar el mateix amb vosaltres? Ella i el seu cercle de dones il·lustrades i sensibles de Lesbos van representar una exepció en el seu temps, amb tan poca presència femenina, si més no a nivell públic, potser per això el nom d’aquesta illa va donar nom a la denominació de l’homosexualitat femenina. Llegiu com es descriu l’amor en aquest poema i potser se us acudirà alguna història d’amors entre el mateix sexe, perseguits, amagats…
Uns diuen que un exèrcit a cavall; altres a peu,
i altres, de naus, és el més formós
sobre la negra terra; i jo dic que és
el que un estima.
[…]
Ara m’ha recordat Anactòria,
que no és aquí.
D’ella més voldria el pas digne d’amor
i el guspireig lluminós del seu rostre,
que els carros lidis i guerrers lluitant a peu
amb totes les armes.
Safo 16
Els personatges de la tragèdia grega, especialment els d’Eurípides, quin munt de passions prohibides, violentes, sentiments desenfrenats, patiments impensables, dones i homes víctimes dels capricis del trapella d’Eros i també d’ells mateixos. En trobareu un tastet en aquest article sobre el Treball de recerca de la Marina Ruíz.
Pòster de la pel·lícula “Fedra”. Edició italiana (1962)
En els versos de Catul podreu seguir les etapes d’una relació tempestuosa com la seva amb Lèsbia, des de l’amor més intens a l’odi igualment punyent. Mireu què experimenta el poeta en l’etapa intermèdia.
“Odi et amo. quare id faciam, fortasse requiris. nescio, sed fieri sentio et excrucior.”
Odio i estimo. Com m’ho faig, potser em demanes. No ho sé, però sento que és això el que em passa, i em torturo.
J. Vergés i A. Seva. Fundació Bernat Metge
Les obres amatòries d’Ovidi ofereixen tot mena de detalls sobre la seducció i els seus secrets. Potser alguns de vosaltres vol centrar-se en aquest moment del procés eròtic… A les Metamorfosis, d’aquest mateix poeta, les relacions són d’allò menys convencial, i les transformacions que experimenten els protagonistes, si més no, sorprenents.
Les peripècies de dones que senyoreixen el trajecte vital d’Eneas són símbol de l’abandó com a sacrifici, de desesperació que porta a l’extrem de la mort, o d’acceptació del paper de mera dipositària del poder.
També malhauradament actual és la violència masclista que ja apareix en llegendes fundacionals de Roma com el rapte de les sabines, la violació Lucrècia, el càstig de Camila, l’Horàcia fidel…
En fi, de tot això o qualsevol altre tema podeu parlar en la vostra composició, la llargada del text, el gènere i el format també depèn de vosaltres, així com l’època -contemporània o antiga-, la ubicació, el context, els personatges… Només us demanem dos requisits obligatoris: l’aparició d’alguna referència clàssica, més o menys explícita i, sobretot, que el tema central sigui un amor diferent.
Au ja podeu posar mans a l’obra i penseu que el termini de lliurament al vostre professor/a és el 18 d’abril. Haureu d’obrir un document Drive i compartir-lo amb el vostre professor/a, de manera que puguem guiar-vos en el procés creatiu.
El món de les altes capacitats és sovint obviat en els plans educatius de tots els colors i tendències. Sembla que l’alumnat d’aquestes característiques va tot sol, no cal fer cap adaptació perquè parteix d’avantatges per sobre dels altres. Res més lluny de la realitat, la seva diversitat també demana ser atesa i hem de preguntar-nos què hi podem aportar des de les nostres disciplines clàssiques. Aquesta és la reflexió que va centrar la meva presentació del llibre de contes LES ALTES CAPACITATS A L’ESCOLA INCLUSIVA. Dan i Nica. Els viatges de la Boleta Mundis, escrit per la meva exalumna de Grec Maria S. Dauder i adreçat a l’alumnat de primer cicle de primària d’aquestes característiques.
Convertida en una especialista reconeguda en el tema, la Maria va tenir l’amabilitat de convidar-me a la presentació d’aquest llibre, el seu tercer, que va tenir lloc el passat 3 de desembre a l’Espai Betúlia de Badalona.
A continuació, us transcric les meves paraules durant l’acte, que pretenen ser una reflexió sobre com les disciplines clàssiques podem col·laborar en l’enriquiment del contingut dels material adreçat a l’alumnat d’altes capacitats. S’ha obert un camí que de ben segur continuarem…
Quan la Maria va tenir l’amabilitat de convidar-me a aquesta presentació, vaig acceptar encantada i, com a exalumna meva de Grec a l’Institut Isaac Albéniz, vaig sentir inevitablement el cuquet de curiositat docent per saber si en la seva creació hi trobaria traces de tantes hores de traducció i contacte amb el món clàssic. Suposo que els docents de la sala sabeu a què em refereixo.
I efectivament, he pogut comprovar, amb satisfacció, que el tema grecollatí apareix de manera recurrent com un element d’aprofundiment per sadollar l’afany de coneixement d’aquest alumnat amb altes capacitats que necessita anar una mica més enllà.
Cariàtides despentinades; Atena, la deessa de la saviesa amb què en certa manera s’identifica la Nica, sense arribar a la divinitat; Euclides, Eurípides, Medea, Octavi August, Ovidi, Nausica, Ulisses, (de fet, al conte de les lletres la majoria dels personatges són clàssics); un conte dedicat exclusivament al passat romà de Badalona (ja m’agradria que els meus alumnes d’ESO sabessin tantes coses de Baetulo!)… Totes aquestes referències són mostra de la presència dels fonaments clàssics de la cultura que aquests nens i nenes frissen per descobrir, juntament és clar, amb l’apassionant món de l’art, la música, la ciència, la tecnologia… una visió ben àmplia del saber humà traspua per aquestes pàgines!
Mireu que bonica la Nica, amb Bètulo al fons! Il·lustració: Georgina González Puig
D’altra banda, també voldria destacar l’interès per l’aprofundiment en l’origen i l’etimologia dels mots, una manera de donar sortida les necessitats dels infants a qui va adreçat el conte. Un alumne de primer cicle de primària a qui se li explica que la nota do antigament es deia ut (suposo que en un conte adreçat a un públic més gran, caldrà explicar la frase llatina a què pertany aquesta conjunció) i a qui se li pot explicar com escriure la lletra PI, com una taula amb dues potes, o ja estan preparats per conèixer la numeració romana, de ben segur que no en tenia prou amb els contes convencionals i agrairà l’existència de bibliografia adaptada com la que crea La Maria.
Tot això està molt bé i ha estat un dels atractius de la lectura, però encara ha estat més important per mi tot el que he après des d’un punt de vista pedagògic sobre les necessitats d’aquests nois i noies. Per començar, a la introducció he pogut fer-me a la idea de la importància de la detecció precoç d’aquest alumnat, que fins als dotze anys no poden ser definits com d’altes necessitats, però als quals la seva “precocitat intel·lectual” els provoca la necessitat de “vitamines culturals extres” com diu l’autora.
Moment de l’acte. De dreta a esquerra, Sílvia Llucià, Loluca Tascón, Maria Sánchez, Teresa Devesa i Georgina González
A secundària, aquests nois i noies ja ens solen arribar amb l diagnosi feta i algun curs avançat, tot i que també recordo un cas recent en què el pas el vam diagnosticar i fer de 2n a 3r d’ESO. L’alumna havia vist un reportatge televisiu sobre la superdotació i s’havia identificat plenament amb els nois i noies entrevistats, per tanti, amb el permís dels pares i l’assessorament del psicopedagog del centre, vam començar l’estudi del cas. No era una alumna amb notes brillants i tenia alguns enfrontaments amb el professorat, però finalment la promoció al final de la primera avaluació ceriem que va ser un encert. Personalment, com a coordinadora pedagògica de l’Institut, que també sóc, crec que m’ha servit de molt comprendre les necessitats de l’alumnat al principi del seu procés d’aprenentatge, per tal de poder atendre’l millor quan ens arriben als ensenyaments superiors.
Ja tenim a prop Sant Jordi, roses i llibres a dojo,… i poesia. De la mateixa manera que en aquest bloc us animem a llegir, a conrear aquest “vici” tan sa i enriquidor per al nostre esperit, en aquestes dates tan assenyalades us proposem que escriviu. Deixeu anar la vostra imaginació, combineu mots, imatges, idees i creeu un univers nou de mots, punts i comes.
