Salvete!
En aquesta ocasió us portem un article una mica peculiar, on us explicarem la realització dels vídeos que vam fer després d’haver llegit el llibre sobre la tràgica història d’Antígona. Per portar a terme aquest treball vam tenir l’ajuda de les matèries de Literatura Universal-Llatí-Grec, en el marc del projecte anomenat Clàssics universals dut a terme entre el departament de Català i Clàssiques.
Es tractava de fer una entrevista als personatges que apareixien en aquesta tragèdia per poder saber com havia canviat la seva vida després dels tràgics esdeveniments i què n’opinaven. Durant aquesta entrevista, en qualsevol moment podien aprofitar per fer una mena de debat entre alguns dels personatges on es deien un a l’altre el que pensaven, o mantenien una breu discussió.
En primer lloc, a l’assignatura de Literatura Universal vam començar a llegir el llibre amb la finalitat de poder entendre bé la història i posar-nos a la pell dels personatges, ja que és un llibre que intenta arribar bastant als sentiments del lector. Encara que ens va portar unes quantes setmanes de lectura, quan la vam finalitzar ens vam posar ipso facto a fer els guions del diàleg i a repartir entre nosaltres els personatges. Com que som en total 16 alumnes els que formem part d’aquesta matèria, vam fer finalment 4 grups amb diferent distribucions, per exemple: el grup 1 i el grup 2 estaven constituïts per 3 alumnes cadascun, en canvi al grup 3 hi havia 4 alumnes i al grup 4 n’hi havia 6.
Després els papers que ens van distribuir van ser: entrevistador, càmera/tècnic, i després els personatges segons la quantitat de gent que hi hagués dintre del grup.
Ens vam repartir la feina entre tots els alumnes, i cada grup tenia un personatge diferent que havia d’interpretar, els 3 primers grups van fer unes entrevistes normals, però com que el grup 4 tenia molts personatges perquè hi havia molta gent dintre del grup, van decidir fer una tertúlia.
Un cop ja va estar acabat el treball vam dedicar una sessió de Literatura universal per veure, entre tots, els vídeos dels altres, i per comentar què es podia millorar i què estava ben elaborat.
Aquí us deixem la recopilació dels nostres vídeos.
- Tragèdia “in extenso”. Entrevista a Creont
- Tragèdies mítiques. Entrevista a Antígona
- L’hora de la mitologia. Entrevista a Hèmon
- Desastres mitològics. Tertúlia entre tots els personatges
I algunes propostes de treball.
- Havíeu escoltat alguna vegada alguna cosa sobre la tragèdia Antígona? I n’heu llegit el llibre?
- Mireu els títols dels programes televisius? Quin conté un llatinisme? Quin termes estan repetits en alguns d’ells? Per què?
- Trieu-ne un, que no sigui el vostre, i comenteu com està tractat el personatge o personatges. I des del punt de vista tècnic quines estratègies de muntatge, d’interpretació… destacaríeu?
- Posem en comú les conclusions de la sessió que esmentem de valoració i millora que vam fer a Literatura universal.
Pablo Chinchilla i Brenda Morilla
1r de batxillerat
Primer de tot vull dir que la feina feta pels companys està molt ben explicada i literalment vam fer tot allò que esmenten ells a l’article.
Jo no havia escoltat ninguna cosa d’Antigona perquè no s’havia donat el cas, però quan el vem llegir a Literatura Universal, em va sorprendre molt com era perque no me l’esperava tant tràgic sinó més amoròs i no amb tanta tenebrositat. Però s’ha de dir que em va agradar bastant.
Dels noms dels programes televisius veig un llatinisme que es en el primer de les Tragèdies in extenso que fan l’entrevista a Creont. També veig termes repetits com per exemple la paraula tragèdia i mitologia, estan repetits per què literalment la novela va de tragèdies entre els personatges i la mitologia entre la familia.
He escollit un que s’anomena l’hora de la mitología que constan de l’entrevista e Hèmon. Crec que els personatges estan ben elaborats ja que les preguntes son conscies i raonades, i l’actuació dels personatges també està bastant bé. Jo des del punt de vista tècnic destacaría les estratègies de muntatge de, de tant en tant, parar el video perque els personatges puguin descansar una mica. I destacaria una altre cosa que es com fan l’entrevista que normalment l’entrevistador i l’entrevistat fan l’entrevista amb mig cos mirant a la càmara i en aquesta l’entrevistat està totalment mirant a l’entrevistador, però tot i així se’l veu amb claredat.
Has fet un comentari detallat del que se’t demanava i crec que has tret profit de l’experiència des del punt de vista de les dues matèries. Només vull puntualizar que en un moment has parlat de “novel·la” i cal tenir en compte que és molt més tardar i en tot cas podem parlar de tragèdia o de cicle mític, que és al que em sembla que volies referir-te.
Havieu escoltat alguna vegada alguna cosa sobre la tragèdia Antígona? I n’heu llegit el llibre?
Abans d’aquest any no havia escoltat sobre aquesta tragèdia, però aquest any la vam llegir a classe de Literatura Universal i va ser una lectura molt interessant que transmet els profunds sentiments dels personatges.
Mireu els títols dels programes televisius, quin conté un llatinisme? Quin termes estan repetis en alguns d’ells? Per què?
El títol que té un llatinisme és el primer, tragèdia “in extensso”. El terme que esta repetit és “tragèdia”, es repeteix perquè aquest llibre és una obra teatral tragica de Sofocles, els grecs tenien obres teatrales tragiques, de comedia i drama.
Triu-ne un, que no sigui el vostre, i comenteu com està tractat el personatge o personatges. I des del punt de vista tècnic quines estratègies de muntatge, d’interpretació destacaríeu?
He triat la tertulia “desastres mitològics”, crec que els personatges estan ben tractats però em sembla que en el llibre Antígona tenia un caràcter més fort i des del punt de vista tècnic, crec que està molt bé gravat hi ha una mica de vent i a vegades no s’escolta bé per això.
Paula, ves amb compte, perquè no has escrit bé el llatinisme, i a part podries haver esmentat alguna cosa sobre el seu significat i l’ús al títol. En general crec que podies haver aprofundit una mica més, perquè estic segura, pel comentaris que feies a classe, que vas treure moltes més de la lectura d’aquesta obra.
Salve!
-La veritat és que abans que ens parlessin a classe sobre aquesta tragèdia, no l’havia escoltat mai. Potser el nom Antígona sí que em sonava però no sabia gran cosa. Sí que m’he llegit el llibre d’Antígona i gràcies a això he après moltes més coses de les quals ens havien explicat, per tant, m’ha ajudat bastant.
-El programa que conté un llatinisme com podem observar és: Tragèdia “in extenso”. Els termes que estan repetits són: tragèdia que el trobem en plural, i també, mitologia, que podem trobar mitològics. Jo penso que estan repetits perquè Antígona és una tragèdia, per tant, potser s’havia de posar aquest títol per tal de concretar el tema. Seguidament, el terme mitologia també era bastant significatiu, ja que en Antígona, els personatges que surten són de la mitologia grega, o sigui, mitològics i potser era necessari posar-ho.
-Jo he triat tragèdia “in extenso” que és l’entrevista a Creont. Penso que la presentadora, tracta a Creont de tu a tu, és a dir, no utilitza pas el vostè sinó que l’acció és d’una manera més propera. Això, fa que el programa sigui com més fluid i entenedor per a l’espectador. Des del punt de vista tècnic, m’ha agradat la idea de fer els sorolls dels aplaudiments i de gent rient i també l’acció de connectar en directe amb les altres companyes mitjançant la televisió. M’ha semblat bastant creatiu i molt bona idea per a dur a terme.
-Segons la meva opinió, totes les entrevistes estan bastant ben fetes i cadascuna té un punt que és bo per a destacar. Mitjançant les opinions que vam donar de cada entrevista a Literatura Universal, cadascú ha pogut agafar idees per a una següent gravació o simplement ha pogut veure on podria millorar en aquest aspecte. Penso que aquesta idea de mirar els treballs que hem fet tots junts i després donar les nostres opinions és molt bona, ja que cadascú es pot donar conta del que tornaria a repetir i del que no.
Vale!
Molt bones reflexions, Maria, clares i ben expressades.
– Sí, “Antígona” és una tragèdia grega escrita per Sòfocles al segle V aC. A classe de literatura vam llegir aquesta tragèdia que narra la història d’Antígona, filla del rei Èdip. Èdip va casar-se amb la seva mare sense saber-ho i, quan va adonar-se’n, la seva muller va suïcidar-se i ell es va deixar cec. Antígona tenia tres germans, que eren Etèocles, Polinices i Ismene. Els dos germans van barallar-se pel tron de Tebes, ciutat on vivien. Anaven governant per torns, però Etèocles no volia cedir el torn al seu germà Polinices. Polinices, llavors, demana ajuda a Argos i ataca la ciutat de Tebes. Els dos germans s’enfronten i s’acaben matant, tal com va predir el seu pare. Creont era el familiar més proper i es fa càrrec del regne. Creont prohibeix enterrar Polinices perquè el considera un traidor, ja que ha lluitat en contra de la ciutat, però Antígona no està disposada a deixar al seu germà a terra perquè sigui presa per a les aus rapinyaires. Agafen Antígona quan es disposava a enterrar al seu germà i Creont la condemna a ser enterrada viva en una tomba de pedra. Antígona era també la promesa d’Hèmon, fill de Creont, que va intentar que el seu pare la perdones. Davant la negació del seu pare, Hèmon va anar a veure Antígona a la cova on la tenien retinguda, però va arribar massa tard, ja que Antígona s’ha penjat amb el seu vestit de núvia. Creont arriba a la cova, disposat a cedir a les peticions el seu fill, però, quan arriba, es troba Antígona morta i Hèmon s’enfronta amb ell. Després d’això Hèmon se suïcida. La tragèdia acaba amb la mort d’Eurídice, que se suïcida també perquè ha perdut el seu fill. El tema principal d’aquesta tragèdia és l’enfrontament entre Antígona i Creont.
– El títol que conté un llatinisme és “Tragedia in extenso”. Aquest llatinisme literalment vol dir en sentit estès. Els termes que es repeteixen en els títols són tragèdia i mitologia. Tragèdia es repeteix perquè “Antígona” és una tragèdia grega, és a dir, que no té un desenllaç feliç. La paraula mitologia es repeteix perquè aquesta és una llegenda clàssica, de la qual no tenim proves que hagi existit.
– He escollit “Tragèdies mítiques”, on apareix Antígona sent entrevistada. El personatge està tractat com una convidada especial que explica com ha viscut la decisió del seu tiet i també parlen sobre els seus pares. Antígona arriba un moment en què es posa a plorar en recordar la pèrdua dels seus germans i parla de com va reaccionar Ismene davant la seva decisió. Aquest personatge parla abans d’enterrar al seu germà i, per tant, abans que succeeixi la tragèdia. Jo destacaria el format de programa, que és dinàmic perquè hi ha moments que trobem la presentadora sola, però hi ha moments que interactuen totes dues. El paisatge també és molt bonic i aporta aquesta sensació d’història mitològica.
– A classe de literatura universal vam veure tots els vídeos i vam comentar els aspectes a millorar. Era el primer vídeo que fèiem d’aquestes característiques i això comportava una dificultat. Tot i això, jo crec que van sortir vídeos molt interessants i molt ben fets, ja que cadascun dels grups ho ha fet d’una manera diferent. Hi ha aspectes a polir, com el volum del so o els sorolls de fons, però les preguntes estaven ben plantejades.
Paula S., coincideixo plenament amb la valoració que has fet de “Tragèdies mítiques”i està clar que heu aprofitat les conclusions que vau treure amb la Susanna per als següents vídeos que heu fet, tant el de Hamlet com el CMC. Què us penseu que no ho veig tot, jo?
Salve!
Havíeu escoltat alguna vegada alguna cosa sobre la tragèdia Antígona? I n’heu llegit el llibre?
Sí, ha classe de Literatura Universal vam llegir l’obra de Sòfocles que parla sobre la tragèdia d’Antígona. L’obra ens relata una història que gira al voltant de la família reial de Tebes, que ha estat en guerra contra un altre. En la guerra, els prínceps -germans d’Antígona- lluiten l’un contra l’altre; Etèocles con defensor de la seva pàtria i Polinices en el bàndol contrari. Sabem que la lluita la guanya la ciutat de Tebes, però tots dos germans acaben morts en mans de l’altre. El rei Creont decideix enterrar a Etèocles com el guerrer noble que era i dóna l’ordre de deixar el cos de Polinices allà on havia mort i que ningú podia enterrar-lo, que el deixessin allà com el traïdor que era. A partir d’aquí comença el final de la vida d’Antígona. Ella com germana de tots dos, no podia concebre deixar al seu germà Polinices allà, ni que no el donessin sepultura perquè descanses en pau. Llavors en contra del dictat reial de Creont, antígona decideix sepultar el seu germà perquè per a ella era pitjor el càstig diví, per no sepultar el cos, que el càstig del seu oncle, el rei Creont. Quan el rei es va assabentar va demanar que l’enterressin viva en una cova i la deixessin morir allà.
Mireu els títols dels programes televisius? Quin conté un llatinisme? Quins termes estan repetits en alguns d’ells? Per què?
La Tragèdia “in extenso” que entrevista a Creont és la conté el llatinisme que vol dir en el mateix moment del fet. L’entrevista de Creont i d’Antígona tenen el terme “tragèdia” en comú, i
l’entreviasta a Hèmon i la tertúlia tenen el terme “mitològic” en comú. Això és gràcies al fet que la història d’Antígona és una de les obres tràgiques més reconegudes i és evident que la història és un mite, per això els títols.
Trieu-ne un, que no sigui el vostre, i comenteu com està tractat el personatge o personatges. I des del punt de vista tècnic quines estratègies de muntatge, d’interpretació… destacaríeu?
Jo m’he centrat en Tragèdies “in extenso”, entrevista a Creont. El que m’ha cridat l’atenció ha sigut que a l’hora de passar amb l’entrevista a Ismene, en comptes de tallar el vídeo, han inserit l’entrevista en la televisió com si fos un altre càmera. He de dir que això especialment m’ha sorprès. El micròfon fals que van muntar també té el seu mèrit, i totes quatre han estat molt pulcres.
Posem en comú les conclusions de la sessió que esmentem de valoració i millora que vam fer a Literatura universal.
Ha classe ja vam esmentar els pros i els contars de cada vídeo, no fa falta que els tornem a esmentar. Però tots estem d’acord en el fet que haver fet els vídeos, ha sigut una experiència totalment diferents de tots els altres. Sovint els treballs són presentacions o treballs escrits, i haver fet d’actors ha sigut molt refrescant per dir-ho d’alguna manera. Ara en qualsevol vídeo ja sabrem com actuar i les característiques que té fer un.
Guanna, m’ha fet gràcies que comentessis de tragèdies “in extenso” exactament el primer que els vaig dir jo, la pantalla dins la pantalla, com la tècnica Shakespeariana del teatre dintre del teatre, que segur que coneixeu. I el micròfon de la Marina, digna d’anar a un museu.
La reflexió final està bé i fa que les professores tinguem el repte d’anar buscant nous formats que us incentivin. Ja ens has posat deures, veus?
Salve!
He de començar dient que mai havia escoltat o sentit parlar sobre aquesta tragèdia o simplement el nom d’Antígona, per això quan vam començar a llegir el llibre a classe al principi em va costar una mica entendre tot i ficar-me dintre del context, tot i això em va agradar molt la història, ja que aquest tipus de gènere que tracta sobre les tragèdies sempre m’ha cridat l’atenció, ja que l’obra tracta d’una història la qual fa referència i va succeir-li a una família reial de Tebes.
Un dels títols dels programes que hem realitzat conté un llatinisme, aquest programa és el de: tragèdia “in extenso”. Encara això si ens fixem bé podem observar que hi ha dues paraules que es solen repetir bastant en els títols d’aquests programes, aquestes paraules són: tragèdia i mitologia, ja que alguns estan escrits directament així i els altres en l’únic que varien és que estan en plural o canviant la forma de la paraula (tragèdies, mitològics). Jo crec que el motiu de què estiguin repetits aquests termes és perquè l’obra d’Antígona dintre del gènere literari és una tragèdia, llavors s’utilitza per donar més informació per saber de què tracta i de les coses que aniran succeint al llarg de l’obra i en el cas del terme mitologia jo diria que és perquè tots els personatges, inclòs els protagonistes formen part o tenen a veure amb la mitologia grega, llavors potser han ficat aquest terme per fer-nos referència a on passaran aquestes tragèdies i esdeveniments (és a dir, a Grècia).
L’obra que he triat per comentar és ‘desastres mitològics’, tertúlia entre tots els personatges, on el que he trobat jo per a destacar és la forma en què es van organitzar per parlar del que hi havia ocorregut, sense trepitjar el torn de paraula de ningú ni res, i que tots podien mirar-se a la cara perfectament per a saber a quina persona estaven dirigint-se i a part d’això, que tots van poder donar el seu punt de vista. Es nota que va haver-hi una preparació i el programa va quedar bastant correcte.
Ha classe vam dedicar una de les sessions a parlar sobre els pros i els contres dels vídeos però el que jo destacaria és que estaven bastant ben fets encara que no teníem molta experiència sobre fer treballs d’aquest tipus. I com a contra i per finalitzar diré que pot ser la pròxima vegada que fem un vídeo tindrem ja més pràctica i podrem corregir els errors que vam fer en aquest.
Comentari detallat i ben argumentat. Segueix per aquesta línia, Brenda, perquè normalment els feies menys treballats.
Salve!
Com bé diu aquest article, Antígona narra de forma teatral una història molt tràgica. Jo havia sentit a parlar d’aquesta història abans, però mai havia tingut l’oportunitat de llegir-la fins ara. A principis de curs la vam llegir a classe de Literatura Universal, per acompanyar el tema que estàvem fent, que eren les literatures clàssiques, en aquest cas la grega. I, com esmenta l’article al segon paràgraf, aquesta lectura la vam acompanyar d’un treball audiovisual que tractava de fer una entrevista als personatges. Amb aquesta entrevista vam poder aprofundir més en els personatges i vam poder comprendre millor l’obra.
Si ens fixem en els títols dels programes televisius, és a dir, de les entrevistes, ens podem fixar en diverses coses. Primer, podem veure que el programa “Tragèdia “in extenso”” inclou un llatinisme. Aquest és “in extenso”, que és un complement circumstancial format per una preposició+ablatiu. Aquest s’utilitza per dir “en tota l’extensió” o “completament”. El programa porta aquest nom, ja que és un programa que parla exclusivament i completament de tragèdies, és a dir, que explica per extens les tragèdies clàssiques.
També ens podem fixar en el fet que els substantius “tragèdia” i “mitologia” són presents en els títols. Això és perquè aquests programes giren al voltant de tragèdies i de la mitologia, que són elements que molt sovint es poden trobar junts, ja que a l’antiga Grècia la mitologia era molt important i es trobava present en quasi totes les obres.
Si ens fixem en el programa “Tragèdies mítiques”, podem veure que el personatge està molt ben tractat. Les preguntes estan molt encertades i les respostes permeten saber com pensa realment el personatge. A més, l’actuació també ajuda molt a entendre els sentiments del personatge. Quant a qüestions tècniques, tot i el soroll de Fons, també està molt bé. M’ha agradat sobretot la intervenció a la meitat del vídeo, que fa com de publicitat per anunciar el pròxim episodi.
Finalment, ja a l’últim paràgraf, el text esmenta la sessió de Literatura Universal que vam utilitzar per comentar els vídeos, per suggerir millores i per valorar allò que ens havia semblat positiu per a pròxims vídeos. Aquestes idees, “grosso modo” van ser intentar buscar lloc on no hi hagués massa soroll de Fons, intentar pujar l’àudio perquè la veu dels participants s’escolti més i que no llegir el guió. En general, tots els programes estaven molt bé i s’hi poden treure bones idees pels pròxims treballs.
Vale!
Bon comentari, Marina. Destacaria sobretot, que t’has aturat a explicar el llatinisme, cosa que jo pensava que faríeu la majoria. Es nota elteu interés per la llengua… Ep, i el fet d’utilitzar-ne un altre al final també és un punt. Penseu que els llatinismes que estudiem a llatí no tenen sentit si no els feu servir en qualsevol àmbit. Ben usats i sense abús, són una manera d’enriquir el vostre discurs.
Salvete!
Havíeu escoltat alguna vegada alguna cosa sobre la tragèdia Antígona? I n’heu llegit el llibre?
La veritat és que mai l’havia sentida fins a aquest any que vam començar a parlar d’ella a la classe de literatura universal. Si, el vam llegir al primer trimestre de literatura i també vam tindre la sort de poder anar a veure una representació que van fer.
Mireu els títols dels programes televisius? Quin conté un llatinisme? Quin termes estan repetits en alguns d’ells? Per què?
Normalment no em fixo i si hem fixo ha de ser un que tingui un nom que crida l’atenció. El programa que conté un llatinisme és el programa de “tragèdia in extenso” i el llatinisme que conté es “in extenso”. Els termes que es repeteixen són els que provenen de la paraula mite (μύθος en grec), per que aquesta història es ficticia i per tant es tracta d’això.
Trieu-ne un, que no sigui el vostre, i comenteu com està tractat el personatge o personatges. I des del punt de vista tècnic quines estratègies de muntatge, d’interpretació… destacaríeu?
Jo he escollit el de “Tragèdies mítiques: Entrevista a Antígona” perqué trobo que li donen molt realisme a l’història els diàlegs de l’Antígona i com fa les intervencions la presentadora també son molt meditades. Més des del punt de vista tècnic voldria destacar la interpretació de l’Antígona com quan li diu la presentadora sobre la familia i es posa a plorar o com també més tard diu que no comentara sobre el tema com si fos seu mateix a part la introducció al programa esta molt ben feta i sembla que pugui ser de qualsevol programa de tel·levisió actual i per ultim destacar la intervenció de la presentadora per dir el roxim programa trobo que és una molt bona idea.
Posem en comú les conclusions de la sessió que esmentem de valoració i millora que vam fer a Literatura universal.
Les conclussions les vam comentar a classe peó tornaré a destacar que per tots el fet de fer el video va ser mes instructiu ja que així vam poder posar-nos en la pell dels personatges i crear de primera má com serien a l’actualitat. Va ser una gran feina!
Valete!
Del teu comentari, Aida, destacaré l’anàlisi de l’entrevista, perquè coincideixo en la majoria de les teves apreciacions. Està clar que les llàgrimes d’Antígona han despertat passions. I també que hagis aportat l’única paraula en grec de tots els comentaris. Tot un detall.