Salvete! Avui us portem un article en què us explicarem com vam dur a terme la presentació del poeta Horaci, en el marc del projecte interdisciplinari Literatura universal-Llatí-Grec anomenat Clàssics universals. Vam començar l’elaboració d’aquesta presentació el 4 d’octubre i l’equip de treball era format pels alumnes de Llatí que no cursem Grec.
Primer vam haver d’escollir un/a coordinador/a perquè mantingues la coherència de la presentació i després vam repartir les diferents diapositives entre la resta del grup. A la primera sessió de treball la nostra presentació constava només de cinc apartats, però a partir de la segona van ser més, ja que les nostres companyes que sí que cursen Grec van afegir-n’hi de noves. Per tant, la presentació definitiva constava d’aquests apartats:
- Portada de la presentació
- Horaci (la seva vida)
- Ubicació geogràfica
- Epodes (breu explicació)
- Epode II d’Horaci
- Beatus Ille, tòpic literari de l’epode
- Altres obres on podem trobar el tòpic beatus ille
- Altres tòpics literaris d’Horaci
- Contraportada
Com podeu veure, van ser molts apartats que vam acabar confeccionant. Al principi ens va ser fàcil perquè només n’hi havia cinc. Després, en veure que serien més, vam haver de treballar i esforçar-nos més entre tots; ens va semblar difícil, ja que coordinar-se amb tantes persones era complicat. I per això el paper de coordinador/a és essencial per tal d’aconseguir una bona presentació.
Quan va arribar el dia de la prèvia (pràctica per al dia de l’exposició) encara no ho teniem tot llest i faltaven alguns detalls per corregir, per tant, vam aprofitar l’ocasió per decidir qui parlaria a cada diapositiva, i quins eren els temes que havíem de destacar de cada apartat. Després d’això, va arribar el dia de l’exposició en què sí que ho vam tenir tot llest i preparat. Vam exposar la presentació als nostres companys de Literatura universal.
Aquí us deixem la presentació definitiva amb què vam exposar.
Us deixem alguns suggeriments de comentari que podeu seguir.
- Quin tòpic literari destacaríeu de la presentació?
- Què us ha agradat de la presentació i què canviaríeu?
- Busqueu un tòpic literari i feu-ne l’anàlisi.
Valete!
Text i fotos: Júlia Ramos i Helena Ortiz
Alumnes de 1r de batxillerat de Llatí
Salve!
-Quin tòpic literari destacaríeu de la presentació?
De la presentació destacaría el tòpic literari de “Non omnis moriar” ja que s’utilizta per dir que sempre quedarà alguna de tu quan mors i és un tòpic que em representa molt ja que ho he passat molt malament amb la pèrdua de familiars i sempre crec en això que ens vol dir el tòpic
-Què us ha agradat de la presentació i què canviaríeu?
Trobo que la presentació està força bé i s’entén tot perfectament, tot i que trobo que pel que fa al estilisme no esta força bé ja que hi ha massa diferents tipus de lletra i no està tot estructurat de la mateixa manera.
-Busqueu un tòpic literari i feu-ne l’anàlisi.
“Ubi sunt”: “On són? Què se n’ha fet?” És el lament de les coses del passat perdudes amb el pas del temps. Està vinculat amb el tema de l’amor.
Salve!
(1) Quin tòpic literari destacaríeu de la presentació?
El tòpic literari que jo, personalment destacaria seria el de “carpe diem”, ja que sempre ha sigut el meu llatinisme més destacable, favorit, que significa que aprofitis el dia, no et quedis amb les ganes de fer res, viu la vida amb intensitat i plaer i aprofita l’oportunitat, no esperis al demà.
(2) Què us ha agradat de la presentació i què canviaríeu?
El que més m’ha agradat de la presentació és que porta un bon orde, està molt ordenat i s’entén perfectament ja que está molt ben explicat i resumit, per altre banda el que menys m’ha agradat ha sigut que l’editora no ha posat igual totes les lletres i pot ser no queda tot igual però han fet un bon treball.
(3) Busqueu un tòpic literari i feu-ne l’anàlisi.
He fet recerca i el tòpic literari que he escollit ha sigut “Puer senilis” que significa que el jove és savi com un ancià i l’ancià tè un esperit jove, es refereix a un estat d’esperit de la joventut o de la bellessa,.
Salvete!
-Quin tòpic literari destacaríeu de la presentació? Destacaria el tòpic literari de Beatus ille, ja que és el que m’ha semblat més interessant de tots. El seu significat extens faria referència a lloar la vida al camp.
-Què us ha agradat de la presentació i què canviaríeu? M’ha semblat un article molt ben estructurat i molt ben elaborat, l’ajuda d’imatges afavoreix l’article bastant.
-Busqueu un tòpic literari i feu-ne l’anàlisi. Fugit irreparabile tempus : “El temps passa massa de pressa”. Es refereix, també, al pas inexorable del temps amb el regust amarg dels records.
Salve!
-Quin tòpic literari destacaríeu de la presentació?
Jo, personalment, destacaria sobretot el tòpic “carpe diem”, que vol dir “recull el dia, aprofita’l”. El destacaria ja que és un dels tòpics literaris més utilitzats i coneguts que existeixen. A més, ja que s’utilitza molt, sempre va bé saber-ne les dades per poder-lo fer sevir correctament i amb propietat.
-Què us ha agradat de la presentació i què canviaríeu?
El que més m’ha agradat ha sigut l’organització, tant dels apartats com de la informació. També el format en que està, és a dir, la tipologia de la lletra, la mida, etcètera estan molt ben escollits. Crec que no canviaria res, ja que està molt bé. Tot i això, les coses sempre es poden millorar.
-Busqueu un tòpic literari i feu-ne l’anàlisi.
He buscat “ubi sunt”. Aquest tòpic literari està format per un adverbi interrogatiu de lloc + verb “sum” en present indicatiu. Literalment vol dir “on són”. Aquest tòpic fa referència al lament de les coses perdudes i el caràcter transitori d’aquestes i de la vida en general.
Vale!
Salve!
Personalment d’aquesta presentació destacaria el tòpic literari “monumentum aere perennius”, ja que mai havia escoltat aquest tòpic, tot i ser una frase dels poemes d’Horaci (Odas III, 30). El seu significat em sembla molt interessant, ja que s’utilitza per dir que alguna cosa és més duradora que el bronze, per tant, que durarà per sempre, tot i que el bronze és un material molt resistent i dur.
El que més m’ha agradat d’aquesta presentació són les imatges, ja que penso que són molt representatives amb allò que diu el text de la diapositiva pertanyent, també m’ha agradat molt la diapositiva de la ubicació geogràfica pel fet que està molt ben representada. Per una altra banda no m’ha agradat la utilització de diferents fonts de lletra, ja que penso que aquests tipus de contrastos no queden bé, també penso que en alguna diapositiva hi havia massa text i sense cap separació la qual cosa no queda gens bé a l’hora de plasmar les idees principals. Tot i això, són petits detalls i penso que han fet una gran feina en equip.
Un dels tòpics literaris que més m’agrada és “locus amoenus” el qual té el seu origen en la literatura clàssica grecollatina. Consisteix en la descripció idealitzada d’un paisatge o de la naturalesa en general. Aquest tòpic és de caràcter mític, descrit bucòlicament a través dels seus diversos components (prat, rierol, arbre…) i relacionat, gairebé sempre amb el sentiment amorós. Va ser molt utilitzat en la poesia del Renaixement i en la novel·la pastoril dels segles XVI i XVII. La seva traducció és: “lloc agradable”. És un sintagma nominal format pel substantiu masculí de la segona declinació locus, -i en nominatiu singular + l’adjectiu de primera classe amoenus, -a, -um, que hi concorda.
Gisela,
Bé pel tòpic literari però no t’has de confondre. Aquest tòpic no s’associa a Horaci, sinó que a neix de la poesia bucòlica ; els “Idil·lis (Εἰδύλλια)” de Teòcrit i les “Èglogues” de Virgili.
Quin tòpic literari destacaríeu de la presentació?
Personalment destacaria el tòpic de “carpe diem” , que literalment significa aprofita el dia. He escollit aquest perquè representa una mica el meu estat d’ànim últimament, on m’he parat a pensar en les coses que he fet durant aquests dies i de com haig de disfrutar aquesta etapa de la meva vida (malgrat la situació que vivim actualment) perquè sé que només la viuré una vegada.
Què us ha agradat de la presentació i què canviaríeu?
Una de les coses que més m’ha agradat ha sigut la seva estructura, considero que està molt bé endreçada i la informació que dona és clara i concisa, i, l’altra cosa que m’ha agradat ha sigut la dedicació i les ganes que li han posat els alumnes per fer-la (ho sé perquè la meva germana ha col·laborat i he vist la seva dedicació i el seu temps invertits en aquesta presentació). L’única cosa que jo canviaria seria que a l’inici d’aquest article posa que “l’equip de treball era format pels alumnes de Llatí que no cursem Grec.” i que al final de la presentació, en l’apartat d’autors, posa amb “’ajuda dels alumnes de grec”, penso que s’hauria d’aclarir. Però, deixant de banda això, no crec que canviaria res perquè considero que jo no seria capaç d’haver-ho fet millor.
Busqueu un tòpic literari i feu-ne l’anàlisi.
El tòpic que jo he buscat és tempus fugit (“el temps fuig o passa de pressa”). És una oració simple formada pel substantiu neutre de la tercera declinació tempus, -oris en nominatiu singular, com a subjecte del verb fugit (3a del singular del present d’indicatiu actiu de fugio, 4a conjugació). S’utilitza per expressar la brevetat de la vida. Prové del llibre III de les Geòrgiques de Virgili, concretament del vers que diu “Sed fugit interea fugit irreparabile tempus”.
Després de molts anys de comentaris a les TIC, em disposo a escriure’n l’últim.
Han estat uns anys que recordaré tota la meva vida, amb els seus alts i baixos, però sempre amb ganes de continuar aprenent. Aquesta matèria m’ha ensenyat, sobretot, a intentar donar sempre el millor de mi mateixa ja que sempre ens heu demanat l’exel·lència (sobretot quan haviem d’entregar els dossiers 🙂 ), així que gràcies i a reveure.
D’aquesta presentació m’agradaria destacar el tòpic literari de “carpe diem”, que és, probablement , el més conegut mundialment. Aquest tòpic m’agrada especialment perquè crec que és indispensable aplicar-nos-el durant la nostra vida. El seu significat, “disfruta del moment”, ens vol fer veure que preocupant-nos pel passat o pel futur no arribarem enlloc, que el més important és centrar-nos en el present, en disfrutar-lo i viure’l al màxim.
La presentació em sembla molt correcta i el que més m’ha agradat ha estat la manera de tractar cada tòpic. S’ha fet de manera clara i entenedora perquè qualsevol persona que ho llegeixi, estudii llatí o no, pugui entendre el seu significat.
El que hagués canviat, però, hauria estat la reducció de text a cada diapositiva, ja que sóc una persona que acostuma a entendre millor els conceptes d’una manera més visual i no tant escrita.
Finalment, un dels altres tòpics que m’agrada molt, i que realment, té una mica a veure amb “carpe diem”, és “peregrinato vitae”. L’obra més famosa on apareix aquest tòpic és a “Los milagros de nuestra señora”, al fragment:
Todos cuantos vivimos y sobre pies andamos
-aunque acaso en prisión o en un lecho yazgamos-
todos somos romeros que en un camino andamos:
esto dice San Pedro, por él os lo probamos.
Mientras aquí vivimos, en ajeno moramos;
la morada durable arriba la esperamos,
y nuestra romería solamente acabamos
cuando hacia el paraíso nuestras almas enviamos.
Aquest tòpic, format per dos substantius, el subjecte i el seu complement del nom, significa el viatge de la vida, i ens vol donar a entendre que la vida és un viatge que tothom ha de fer i on haurem de superar diferents tipus d’adversitats.
Aquí finalitza el meu comentari, i, com he esmentat abans, gràcies per aquests anys d’aprenentatge d’aquesta llengua tan especial.
El tòpic literari que més destacaria d’aquesta presentació (segons el meu criteri) és “aurea mediocritas”, ja que crec que en el nostre dia a dia hauria de ser molt important mantenir-nos al mig dels dos extrems: el desig i el vici. Considero que una persona que no cau en l’excés de les coses i els plaers sap com mantenir una vida equilibrada.
La presentació m’agrada per el seu format, m’agrada el color que s’utilitza per a totes les diapositives i la incorporació d’imatges en cadascuna que fa ressaltar més el text i a què pertany.
Potser el que canviaria seria la seva introducció. Tot i que ja hi ha un índex explicat en aquesta pàgina, crec que és necessari col·locar-ho a la presentació. També afegiria subapartats per a cada cosa que es tracta de la presentació. Però m’agrada molt com està explicat amb ajuda d’imatges.
Un tòpic literari que m’agrada molt és “vulnus amoris”, traduït com a “la ferida de l’amor o una dolça ferida”. Aquest tòpic està creat per un substantiu neutre singular (“vulnus”), seguit d’un CN masculí singular (“amoris”). Apareix en el text clàssic d’Ovidi, Amores, I, 1,21-26.
M’agrada perquè es tracta de l’exposició del sentiment contradictori que provoca l’amor (dolor i plaer, felicitat i angoixa …), que és concebut com una dolça ferida. Aquest tòpic es pot portar a l’actualitat, ni més ni menys en l’àmbit musical hi ha moltes cançons que parlen sobre les emocions contradictories que a vegades sentim a causa de l’amor.
Salve Abril,
En relació al teu tòpic i al que hem vist en el tema de la lírica , ja que parles de les emocions contradictòries de l’amor, et recordo els famosos versos del “Carmen LXXXV” del Catul :
“Odi et amo. Quare id faciam, fortasse requiris.
nescio, sed fieri sentio et excrucior”
Admiro molt la capacitat creativa d’Horaci, tan gran que fins i tot segles després els grans autors lírics fan reviure les seves paraules en la seva llengua materna, els quals anomenem tòpics literaris. A mí personalment em fascinen tots els tòpics que ha cultivat aquest poeta, però si hagués d’escollir un, diria que és l'”aurea mediocritas”. Aquest apareix en l’obra Oda 10, llibre II. Em sembla una orientació filosòfica molt interessant i pràctica, ja que busca el plaer i la felicitat en les coses quotidianes de la vida: Horaci demanava poder viure a gust, però sense implorar grans luxes en la seva vida. En aquest tòpic podem veure clarament la influència de la filosofia epicuriana, que tant caracteritza les composicions d’Horaci.
Sobre la presentació que han organitzat aquestes alumnes, voldria destacar que m’agrada molt l’estructura que han elaborat per explicar la poesia d’Horaci: des d’una contextualització de la seva vida i la ubicació geogràfica, fins l’explicació de quines obres elaborava… També el mapa que hi apareix, per contextualitzar millor la vida del poeta, està molt ben elaborat i editat. A més a més, el detall d’analitzar cadascun dels tòpics i incloure el poema en el qual apareix està molt bé per aprofundir en l’explicació.
He trobat un altre tòpic literari que m’ha cridat l’atenció: “collige, virgo, rosas”. Aquest està format per un verb principal (“collige”), declinat en 2ª persona Singular Present Imperatiu Actiu, que té com a CD el sustantiu “rosas”, en Acusatiu Plural Femení. Entremig dels dos mots hi ha una apel·lació (“virgo”) que trobem, naturalment, en vocatiu. Tot el conjunt es tradueix com ‘cull, verge, les roses’ i ve a dir que hem d’aprofitar i gaudir mentre poguem de les coses bones i temporals, com les roses a què es refereix, abans que el pas del temps o la mort ens les arrabassin.
Salve Marta !
Has obert un bon tema de debat, la filosofia en la poesia antiga.
El mateix Horaci en la seva “Ars poetica” (VV.309-322) -quin altre nom té aquesta obra? – diu que un bon poeta, el poeta ideal, ha de tenir un completa formació filosòfica. Manuel Mañas, diu que “Horaci , al igual que el poetes grecs, és un filòsof poeta , o millor, un poeta filòsof”. Tota la seva poesia està plena de elements de l’epicureisme; una vida feliç, cercant de manera intel·ligent els plaers, l’ataràxia (ἀταραξία) i l’amistat. Tot i això, el tòpic que has triat, l’ “aurea mediocritas” és clarament estoic.
Llàstima que ho hagi més temps per aprofundir en el tema, però recoda’t que sempre agraïm a les teves participacions als blogs.
“Tibi plurimas gratias ago quod tua dicta mihi semper placent “
Alfonso Campo
Quin tòpic literari destacaríeu de la presentació?
D’aquesta presentació destacaria “carpe diem” perque des de la meva opinió, és el que s’utilitza més freqüentment i moltes vegades s’usa de forma inadequada. La seva traducció és així com “aprofita el moment” o “viu el moment”, és a dir, aprofita l’oportunitat i no esperis a demà, perquè pot passar que demà l’oportunitat ja no existeixi. Aquest confinament m’ha fet reflexionar i crec que hauríem de pensar més en el present i viure-ho al màxim i no procrastinar tant, ja que mai es pot saber que ens pot deparar el futur, i aquests dies ens ho ha demostrat.
Què us ha agradat de la presentació i què canviaríeu?
El que més m’ha agradat ha estat l’estructura global nítida de la presentació i l’estil pulit i simple que presenta, doncs així es fa més fàcil d’entendre la informació i és una molt bona forma de poder estudiar aquests tòpics, sobretot amb els exemples que es dónen.
Busqueu un tòpic literari i feu-ne l’anàlisi
El tòpic literari que he buscat ha estat “vita flumen”, ja que és un dels meus preferits. Es tradueix com “la vida com un riu” i dóna entendre la vida com un riu que segueix el seu curs fins que desemboca al mar, que representa la mort. També però, es comprèn com que la vida és molt breu i té un fi prefixat des del naixement. El vaig trobar a “coplas a la muerte de su padre” de Jorge Manrique, tot i que inicialment la va utilitzar Heràclit.
Salve Paula!
En primer lloc una bona relació, però has de distingir entre tòpic literari i premissa filosòfica .
El tòpic és en recurs estilístic definit com “ fórmula discursiva molt cohesionada i culturalment tipificada capaç d’adaptar-se a diferents contextos i significats” i premissa és “proposició provada anteriorment o donada com a certa que serveix de base a un argument o discussió”
Evidentment que el tòpic de “vita flumen”, que em sona que sigui més d’època medieval que clàssic, pot estar relacionat amb la màxima de Heràclit “panta rei“ (πάντα ρεῖ καὶ οὐδὲν μένει); però pensa que en Heràclit és un concepte de caire filosòfic relacionat amb l’idea de que el món ens mostra una realitat sotmesa al canvi, etc. Temes filosòfics que no conec del tot.
Jo ho associaria més amb el del “homo viator “, que sorgeix de les peregrinacions d’època medieval, amb la concepció del món com simple pas, transit, cap el destí final, el cel .
“Plurimas gratias “
Alfonso CAmpo
El tòpic literari que destacaría de la presentació és el “carpe diem” ja que sempre ho utilitzo com a llei de vida. Crec que sempre hem de valorar el moment que estem vivint per què mai ho podrem tornar a repetir. Mai s’ha d’esperar al dia següent per fer el que realment vols.
La presentació està molt bé ordenada i estèticament està perfecte. Tots els conceptes s’entenen perfectament i per entre-ho està bé.
“Beatus ille” és un llatinisme format per un adjectiu, que fa d’atribut, i un subjecte. És un tòpic que consisteix a lloar la vida al camp. És tradueix com “feliç aquell que…”, fa referència a la balança de la vida senzilla.
És va utilitzar molt durant el Renaixement Espanyol, com per exemple en les obres de Fray Luís de León.
Salve Gisela!
Al teu comentari fas referència a la balança, però entre quins elements? Em falta això.
Com ben dius el tòpic “Beatus ille”, “Benaurat aquell”, és un cant a la vida natural, a la felicitat inherent a la vida retirada al camp, allunyada de la bullícia de la ciutat. Implica, doncs, una visió idealitzada de la naturalesa i del món rural com al altre tòpic amb referència a la vida natural “locus amoenus” (“lloc plaent”). Horaci desenvolupa aquest tòpic al seu epode II, com ben marca la presentació.
Alfonso.