De tant en tant us demanem exercicis de creació literària inspirats en algun aspecte de la cultura clàssica. Valguin com a exemple els monstres que ens van terroritzar un curs o els monòlegs llegendaris que ens van fer posar en la pell dels protagonistes de orígens de Roma.
Enguany els professors us hem demanat partir d’algun moment de la narració El valor de una simple manzana per fer una proposta diferent: una littera escrita per un dels personatges o un final diferent, entre d’altres propostes que no han tingut tant d’èxit. Per tal de deixar-ne constància al nostre bloc, hem fet un recull d’algunes d’aquestes narracions sota el títol Nous valors per a la poma.
Veureu que estan repartides en dos apartats, Litterae i Alius finis, segons el tema tractat, i que són força variades pel que fa al punt de vista i també a la forma. En algun cas són força fidels a l’original, però en altres, us heu permès transgressions temporals o fins i tot heu optat per la ciència ficció. Feu-hi un cop d’ull, trieu-ne dues (que no siguin la vostra), una de cada apartat, i després de llegir-les amb atenció:
- Expliqueu detalladament el tractament que fa de l’original: si és hi és fidel, si ha canviat moltes coses…
- Analitzeu si els personatges tenen el mateix esperit que l’original o han canviat.
- Valoreu l’estil i el tractament del tema de cada text, coses que us sorprenguin, o qualsevol cosa que vulgueu destacar.
- Compareu-lo amb el vostre text, si és que el vau arribar a fer.
A continuació, trieu un relat de cadascun dels reculls d’anys anteriors enllaçats al principi d’aquest article i expliqueu en què consisteix i per què l’heu triat.
La literatura és a les nostres mans, discipuli discipulaeque, no la deixem passar i llancem-nos-hi de cap, que bé s’ho mereix!
TERESA
Expliqueu detalladament el tractament que fa de l’original: si és hi és fidel, si ha canviat moltes coses…
Les redaccions que he llegit segueixen molt bé el tema del qual tracta “El valor de una manzana” i els personatges segueixen igual de ben caracteritzats. Hi ha cartes super maques que sembla que de vritat les hagi escrit el personatge i no una altra autora o autor.
Analitzeu si els personatges tenen el mateix esperit que l’original o han canviat.
Per mi, els personatges tenen el mateix esperit ja que a pesar de les circumstàncies es segueixen estiman i a les cartes i al final ho demostren. L’esperit amorós que tenien des d’un principi al text el segueixen mantenint.
Valoreu l’estil i el tractament del tema de cada text, coses que us sorprenguin, o qualsevol cosa que vulgueu destacar.
La primera carta és una de les que més m’ha agradat ja que està molt ben feta, amb paraules molt cultes i molt adequada. És molt maca i emotiva i et deixa el cor trencat ja que fa molta pena que la relació amorosa que tenian s’hagi acabat.
La redacció de la Paula m’ha sorpés molt també ja que el tema que se li ha ocorregut es fantàstic i té una imaginació brutal. Felicitats! El de la Marta també m’ha sorprés molt ja que reflexa la societat actual i ésmolt graciós. I el diàleg ha estat molt interessant també, molt ben pensat i esctit.
Compareu-lo amb el vostre text, si és que el vau arribar a fer.
Veien els textos de els meus companys m’he adonat de que era una mica curt i poc elavorat. També podria utilitzar paraules més cultes d’aquella època.
Bé, Júlia, però potser els comentaris que fas són un pèl massa generals.
En primer lloc he llegit en l’apartat de monstres el relat de l’Esfinx, tracta sobre una noia que amb la pèrdua de la seva mare li apareix una Esfinx amb dos enigmes que no pot resoldre, amb el temps, es capaç de trobar les respostes i lliurar-se de la incapacitat de ser feliç. El segon relat ha sigut el de les sirenes que tracta sobre una nena que estudia molt per a l’examen en el qual arriba tard i ha d’assentar-se en un lloc que no li agrada per la gent que hi ha al voltant, es dona compte de que li estan copiant l’examen i intenta tapar-lo però els seus companys la molesten per que els hi deixi, la professora es dona compte i suspèn a Mariona i als companys que han copiat. La Mariona ha caigut davant l’engany dels seus companys.
En l’apartat de monòlegs llegendaris he triat el de La lluita per la meva dona que explica la situació d’un home per triar dona, explica els seus sentiments i els de la dona i el conflicte posterior amb les Sabines el qual acaba bé ja que el protagonista no sembla just les conseqüències que hi podrien haver-hi perdessin uns o altres. El segon relat que he triat es el de El despertar el qual explica que Hermes que es el missatger de l’Olimp li porta un missatge molt important al protagonista dient-li que ha de ser el fundador i emperador d’una nova ciutat a Itàlia, el protagonista, enamorat i preocupat per la responsabilitat que això suposa tem a perdre la seva dona i no fer l’encàrrec no ho pot permetre, partint així al seu destí.
Ben triats, Laia, ja veuràs que quan treballem les llegendes sobre la fundació de Roma, encara entendràs encara millor com van jugar els autors amb el relat original per crear la seva pròpia versió.
A continuació, trieu un relat de cadascun dels reculls d’anys anteriors enllaçats al principi d’aquest article i expliqueu en què consisteix i per què l’heu triat.
Jo escolleixo el relat de “El ca Cèrber”. Em sembla molt interessant ja que mai havia escoltat que ala mitologia hi hagués un gos amb tres caps, a més, el fet de que els hi costés molt enfrentar-se a ell va portar a moltes aventures. El final, quan l’adormen amb un pastís, m’ha semblat graciós ja que després de tant de temps, m’esperava un enfrontament més bèstia. El poema està molt ben fet i organitzat, rimma molt bé. M’ha agradat molt!
Saluete!
A mi el text que més m’ha agradat ha sigut el de la Júlia Ramos perquè m’agraden molt les històries d’amor i com calistràta (que en teoria ella mor desprès que gai peró segons el conte pasa al revés) li envia al Gai una carta d’amor dient-li que l’estima….
La Calistrata va morir en un amfiteatre i un lleó se la va menjar.
Ella deia que en Cayo tenía que viure i ella va morir per ell. La litter diu bàsicament el contrari.
Sincerament la Júlia escriu i s’expressa molt bé, el conte està donat la volta, és al revés.
Ni els personatges ni els caràcters, ni la història és igual, justament tot és al contrari
Salve!
Jo del primer apartat he escollit “Carta d’en Gai abans de morir”, m’ha semblat que té una fidelitat important amb comparació del text original, els personatges conserven el seu esperit enamorat l’un de l’altre. D’aquest text m’agradaria destacar l’estil poètic que té, jo crec que encara a ser un escrit en prosa, l’estil que té sembla un poema escrit en prosa.
Del segon apartat he escollit “LA LLUITA INVISIBLE”.
Aquest final alternatiu em sembla bastant diferent del original, per no dir completament diferent, té alguns aspectes que encara romanen igual que l’original però en general ha estat bastant modificat i això ha estat molt interessant. Encara i això, els personatges conserven el seu esperit original, les seves característiques per defecte i el seu estil, encara que aquest últim ha estat una mica modificat. D’aquest final alternatiu m’agradaria destacar la importància donada als pensaments de la protagonista, es veuen molt bé les seves reflexions en aquest moment de perill, de por i de veritablement no saber que fer.
I per acabar, del recull de obres de cursos anteriors he escollit la número 8 ” No volia aquest futur”. Aquesta historia parla de una dona en la que el seu oncle tenia un desig molt gran de ser rei, i fins i tot arriba a matar al germà de la protagonista per arribar-hi, ella només pensa en fer una nova vida lluny del regnat del seu oncle, ja que les decisions que ell pren fan mal a la vida de la protagonista. La he escollit perquè em sembla una història molt interessant en la que et dona a veure el que a vegades és capaç de fer la gent per tal d’arribar on vol, sense importar el mal que pugui arribar a fer, i aquesta m’ha semblat una lliçó molt bona.
Òndia Jordi, no només ets bo en els fòrums, sinó que també ets precís en la crítica literària. M’ha fet especial impacte la frase que has dedicat a la carta de la Júlia Ramos: l’estil que té sembla un poema escrit en prosa . Ella mateixa et podria dir que li vaig posar un comentari semblant en un fragment, mentre li feia el seguiment del text.
“Salve” estic d’acord amb el que diu la Teresa, molt bon comentari; el temps fa madurar les idees. A més del dos primers comentaris, jo destacaria l’últim ja que t’has apropat a temàtica d’una tragèdia grega. Hauries de llegir alguna de Sòfocles.
Salvete!!
Jo he escollit per comentar el text de la Paula Sorribes i la Júlia Ramos.
El text de la Paula explica que, en el moment en el qual Cal·listrata mor, arriba a un lloc diferent, un món paral·lel en el qual una dona parla amb ella i li diu que té la possibilitat de tornar al món dels vius ja que si no canviarà els esdeveniments de la història. A més a més, també li diu que ha de guiar a moltes dones a revoltar-se i trobar un lloc/paper millor en la societat. L’esperit de la Cal·listrata segueix sent al mateix, el que canvia és la aparició d’aquesta dona que li fa la proposta a la Cal·listrata. m’ha agradat molt aquest gir de la història i la idea de que les dones es revoltin també. És genial! Enhorabona Paula!
En el text de la Júlia Ramos s’expliquen tots els sentiments que té en Caius quan perd a Cal·listrata, l’esperit d’en Caius segueix sent el mateix, completament enamorat d’ella i molt, molt, però que molt trist per la seva perdúa, també arrepentit de tot el que ha fet i de no haver-ho pogut fer d’una altra manera. En la carta també hi apareix un savi que aconsella a en Caius en el moments díficlis.
La comparació amb el meu seria que el meu estil de text i tema és diferent, ja que, jo he fet un guió cinematogràfic i les meves companyes han fet, una carta i una especie de monóleg amb diàleg.
Sigui com sigui totes hem treballat molt i tots els escrits estàn molt ben redactats i buscats. Així que enhorabona a tots i totes!
Valete!!
Tal com m’has comentat, a veure si aconseguim representar el guió que has confeccionat. A veure si aconsegueixes els dos actor i una actriu necessaris. I si són actrius que fan de nois, tampoc no passa res. Des d’aquí fem una crida, els interessats/des podeu adreçar-vos a la guionista, productora i directora Helena Ortiz!
1-La primera redacció que elegeixo és la carta que li fa en Gai a la Calístrata abans de morir, escrita per la meva companya Júlia Ramos. L’he escollit perquè m’ha semblat molt intesa i trobo que ha sapigut expressar molt bé el que sentia ell, ja que mentre llegia la història del Valor de una manzana el que em va sorprendre sobretot va ser la intensitat amb la que s’estimaven els dos personatges en tant poc temps.
M’ha semblat molt adequada la lletra que ha utilitzat per a escriure el text ja que sembla que hagi sigut escrita a mà. A part destapa molts dels sentiments que sent en Gai, els quals no havíem pogut apreciar molt durant la història (més aviat, ens imaginavem que sentia el mateix que la Calístrata).
No puc comparar aquest text amb el meu ja que jo vaig fer un final alternatiu, osigui que són dues coses totalment diferents, però he de dir que m’ha agradat molt aquesta carta.
2-La segona redacció que elegeixo és el final alternatiu que ha escrit la Paula Sorribes.
De totes les que he llegit ha sigut la que m’ha agradat més i fins i tot he pensat que hauria de continuar l’història. Està molt ben pensat perquè conserva l’esperit principal dels peronatges i la seva història però hi ha afegit un component feminista que em sembla molt adequat tenint en compte que en aquella època la dona no tenia cap paper a part de ser subordinades a un home.
A part el títol “La lluita invisible” està molt relacionat amb la història.
Així que bàsicament no tinc cap queixa ni li trobo cap error a aquest final alternatiu.
Comparat amb el meu final, és molt millor el de la Paula i molt més elaborat.
3-De l’any en el que es fan fer redaccions sobre monstres em quedo amb la redacció sobre L’Esfinx.
No m’estranya que rebès un premi ja que està molt ben redactada. L’història de la Queralt comença sent molt trista per la mort de la seva mare però acaba amb una nova Queralt plena d’emocions i projectes.
Això és el que m’ha agradat més de l’història, que al principi és tot molt fosc ja que se li ha mort la seva mare i mai ha conegut al seu pare, sembla que no tornarà a tenir la felicitat que tenia, però al final tot acaba bé.
4-De l’any en que es van fer els monólegs legendaris em quedo amb Tots a bord (del riu Tiber) perquè m’ha sembla molt enginyós fer una adaptació de Zack i Cody amb Romul et Remus.
M’hagués agradat que fos més llarga.
Ariadna, em deixes ben sorpresa amb la teva capacitat d’aprofitar al temps. Has fet tota la tasca molt completa i a sobre t’has pogut dedicar al fòrum al final. Això només s’aconsegueix amb l’hàbit lector, si no m’equivoco.
Sobre les observacions que fas, he de dir, com deia a la Marta Molina, que comparteixo moltes de les coses que apuntes i especialment encertat trobo el comentari formal sobre la font de lletra triada per la Júlia per a la seva carta. Quan ho vaig corregir, de seguida ho vaig considerar d’aquells petits detalls que donen valor a l’escrit, per les ganes de fer la feina ben feta que denota.
Salve!
En la meva opinió crec que la Júlia redacta molt be les cartes per alguna persona estimada.
M’ha agrada força perquè de seguida me donat conta de que era mentida el relat i que estava tot canviat i a l’inrevés.
Jo de tots els textos el que més m’ha agradat ha sigut el de la Júlia Ramos perquè juga amb una mentida.
La cosa va entre la Calistrata i el Cayo. En teoria ella mor després del Gai, però en realitat segons el conte és al revés, la Calistrata mor a l’amfiteatre amb un lleó perquè deia que Cayo tenia dret a viure i que ella es volia morir per ell i no era just que el tractessin així però al final la Calistrata és suïcida a l’amfiteatre i després el Cayo per amor i per no suportar mal de caps és tira des de l’Aquadupte i es mata.
A la litter ho explica tot diferent.
Has vist clarament “el joc“que es pot fer amb una història, aquest era el nostre propòsit; fer-vos jugar amb les paraules i la vostra imaginació per crear noves històries.
Salve!
He llegit tots els textos escrits per les nostres companyes, tots els relats estan molt ben escrits i la manera com ho explica et desperta curiositat i et fa seguir llegint.
Jo he escollit el segon relat, “La carta per al Caius” i l’últim, el de “En temps moderns”.
El de la carta per al Carius, explica que el Lucius va trobar una carta que anava dirigida a Caius escrita per la Calistrata en el que explica que si està llegint la carta és perquè ja no estan junts, referint-se a Calistrata i Caius.
Recorda els bons moments que han passat els dos junts i li diu que encara que no es tinguin un a l’altre sempre es es tindran en record.
El que Calístrata no espera es que qui llegeixi la carta sigui Lucius.
El relat de “En temps moderns” tracta de dues persones que es coneixen en un espectacle cinematogràfic i les dues persones volen ser amigues.
Els dos volien parlar-se, però ella al veure la poca fama del noi va decidir no parlar-se amb ell, i desgraciadament, així va ser.
Vale!
Jo he triat la narració- Carta d’en Gai abans de morir-
És una carta que fa en Gai abans de morir a la seva estimada, on li demana perdo per no haver expressat tots els sentiments que ell tenia cap a ella, i ara que ja no pot, ho lamenta profundament.
En Gai segueix tenint aquest esperit enamoradís cap a la seva estimada, igual que a la versió original.
M’agrada molt l’estil que utilitza, ja que fa que la carta sigui més realista i també la manera d’escriure i de com parlaven en aquella època fa que et sigui més fàcil posar-te en la pell de l’escriptor de la carta. L’únic que hagués afegit jo, serien uns quants llatinismes.
Jo també havia fet una carta, però no tan bona com aquesta, crec que jo li hauria d’haver dedicat més temps a millorar-la. Sense dubte aquesta narració es mereix ser unes de les millors.
ANYS ANTERIORS:
L’Esfinx ha sigut l’article que més m’ha sorprès ja que és un mostre que el seu cos és una mescla entre un lleó i una dona. és un dels monstres més complets.
Em sembla els més interessant ja que l’Esfinx representa el temor al desconeixement de l’origen d’una epidèmia o d’una malaltia ja que, quan l’Esfinx apareix, és quan arriba la pesta.
Salve!
M’ha semblat molt original l’idea de que a partir d’aquesta obres es fessin com cartes per expressar que sentien els personatges en aquest moment o uns pels altres, aquesta ha sigut una de les idees que m’ha agradat més, que son de l’apartat litterae i m’ha agradat una en concret que es titula: ‘Carta d’en Gai abans de morir’.
L’altre que més m’ha agradat ha sigut: ‘En temps moderns’.
La de la carta m’agrada perquè apart de ser fidel a l’obra original té com molts sentiments i em sembla molt bonic sobre el que es sent al estar enamorat o enamorada. Expressa tot el que seria capaç d’arribar a fer en Gai per la seva enamorada i ho complicades que es poden arribar les coses per culpa d’altres persones i del que puguin opinar.
I l’altre m’agrada perquè es una idea fora del que seria normal, una història que potser no t’esperes i que te més a veure amb el temps d’ara i amb la superficialitat que poden arribar a tenir algunes persones només per ser més populars que altres a les xarxes socials.També expressa que vivim a una època molt diferent a la de abans i que ara tots estem amb el mòbil i es més important que per exemple poder arribar a conèixer a altres persones sense que sigui a traves d’una pantalla.
La meva història la veritat es que no te res a veure amb aquestes idees, jo vaig decidir fer una història normal sobre la obra però amb un principi diferent on desprès pogués deixar al lector amb l’intriga. Encara això em semblen dos bones idees.
Dels relats que he llegit per ara de l’any passat els que més m’han agradat han sigut: ‘Un home de veritat’ i ‘La lluita per la meva dona’. Encara que em queden alguns per llegir, que no m’ha donat temps d’acabar de llegir-los a classe.
Avete!
-De l’apartat Litterae m’he llegit la “Carta d’en Gai abans de morir”. Aquesta carta és fidel a l’original ja que s’adapta a la mort de Calístrata i al suïcidi d’en Gai. No han canviat gaires aspectes respecte la història original, tret de que en Gai redacta una carta a la difunta Calístrata. El caràcter dels personatges, en aquest cas en Gai, ha canviat una mica. En aquesta carta es mostra més sentimental i expressiu, en canvi a la història original es mostrava més tancat. Aquest text m’ha agradat molt. És un text escrit en forma de carta on s’expressa el sentiment de tristesa i d’amor que sent el Gai abans de suïcidar-se. Està molt ben escrita i redactada i expressa molt bé les idees i sentiments. M’ha semblat molt bona idea i molt original el fet de que introdueixi un consell d’un personatge extern. Si ho comparo amb el meu text, que també era una carta, puc observar algunes diferències. Per exemple, la meva carta estava escrita per la Calístrata i no per en Gai, però també tracta sobre l’amor, així que també he trobat algunes semblances.
-De l’apartat Alius finis he escollit “La lluita invisible”. Aquesta història no és fidel al final, ja que el canvia. bé, si més no, podríem dir que allarga la història i hi afegeix un final nou. En aquest final, Calístrata rep l’oportunitat per poder tornar al passat i reviure. Se li presenta aquesta oportunitat per poder escapar amb en Gai i servir d’exemple i inspiració a altres dones. Jo crec la Calístrata manté el seu caràcter inicial i el seu mateix esperit ja que segueix sent lluitadora i valenta, tot i que ara amb les idees canviades ja que al final decideix no morir. Aquest relat penso que és un molt bon relat, ja des de la seva redacció fins al seu tema. Utilitza paraules ben escollides i que expressen molt bé la idea principal. El que més m’ha agradat ha sigut que tracti temes feministes i que ressalti, destaqui i defensi la llibertat i els drets de la dona. En comparació amb el meu text, aquest és molt diferent en tema del format. A més, a la meva carta la Calístrata acaba morint, no com en aquest relat, que reviu. També a la meva redacció la protagonista adopta un punt de vista més emocional i sentit, i en el relat “La lluita invisible” té un caràcter menys sentimental i més lluitador.
Molt bons relats tots dos!
Valete!
Del teu comentari, Marina, destacaria l’anàlisi dels personatges que fas, especialment en el segon relat, així com les precisions pel que fa a la forma dels relats.
Salve!
Els texts que he elegit son el de ‘Carta d’en Gai abans de morir’ i ‘En temps moderns’.
He elegit el de la carta perquè es el que mes bonic i de veritat hem sembla. Apart, es un text fidel a l’obra original que perfectament podria estar dins de l’obra. Un altre cosa molt important es que ha sapigut plasmar els sentiments del Gai tal com son. M’ha sorprès la manera de expressar tot l’amor del Gai a la Calistrata, ja que a sembla que el que posa a la carta ho sent també l’autora de la carta, i això es bo perquè el lector nota con si estigues ell visquen allò.
L’altre text que es amb un final i amb una trama totalment diferent l’he elegit perque es el mes diferent. Des de el meu punt de vista no te res a veure amb el text original, només en que passa a Tàrraco i en que la Calistrata te diners i en Gai es pobre. L’espiritu dels personatges s’assembla al original pero en aquest text l’amor noesta present per cap lloc i les ganes per lluitar i estar junts tampoc. El que destacaria es l’originalitat de recrear el text en aquesta epoca i amb coses que fem servir habitualment.
Salve!
Jo he escollit Carta d’en Gai abans de morir de l’apartat littera i el valor d’una simple poma de l’apartat Alius finis.
La Carta d’en Gai abans de morir em sembla que té una sensibilitat increïble. La carta és fidel al relat original, ja que és quan el Gai és mata després que la Calístrata moris. En aquesta carta el Gai mostra els seus sentiments a la Calístrata i s’obre, li diu el que mai li va poder dir quan estava viva. En aquest aspecte, el Gai comença a expressar els seus sentiments i a mi això m’ha agradat.
M’ha sorprès que el Gai expliqués el que li havia dit un savi a la plaça, però m’ha agradat molt el punt de vista que apareix en tota aquesta carta.
El valor d’una simple poma m’ha encantat també perquè ens mostra un altre final possible, en el que la Calístrata i el Gai segueixen vius i sembla que podran tenir un futur junts.
No és molt fidel a l’original, ja que en aquesta versió el Gai i la Calístrata sobreviuen, però a mi m’ha agradat com mantenia el misteri fins a l’últim moment en que la Calístrata decideix fugir amb el Gai. En aquesta versió, es canvia el caràcter de la Calístrata, ja que accepta fugir amb en Gai en comptes d’acceptar la seva imminent mort.
M’ha sorprès que fes un guió de la història, però és una idea molt original. També m’ha sorprès com el Luci els ajuda a fugir i com la Calístrata estima tant la Claudia que no vol marxar sense saber si estarà bé.
Si les comparo amb el meu relat veig que la carta és molt més personal i sensible que el meu relat. També penso que el guió s’assembla una mica al meu final perquè els personatges principals no moren, sinó que segueixen vius.
Dels relats d’anys anteriors he escollit Tots a bord perquè m’han agradat molt les seves referències a series que conec i el seu humor. És fàcil de llegir i té punts divertits.
Vale!
Ja veus, Paula, que molts comentaris destaquen diverses coses sobre el teu relat, però especialment el tractament que fas de la situació de la dona, tot reprenent l’esperit de la protagonista del relat original, que intenta rebel·lar-se a la intransigència paterna, tot i que finalment hi sucumbeix. M’apunto també a aquesta reivindicació que sembla compartida per molts de vosaltres.
Salve,
A mi les dues histories que m’han cridat més l’atenció han sigut les dues primeres, Carta d’en Gai abans de morir i La lluita invencible.
La carta d’en Gai abans de morir, m’ha impactat molt, no perquè declari el seu amor a la persona de la qual està enamorada, que també, si no per el valor que te per suïcidar-se i tenint l’esperança que es trobara en algun lloc amb la seva estimada. i una de les coses que m’ha agradat més d’aquesta historia i la que destacaria, es el que li va dir el savi al Gai. Que no busques al seu amor i que aprengues a esperar, que no malgastes el seu amor amb qui no se’l mereix, que quan hagi de ser estimarà a la indicada.
I La lluita invencible, m’ha cridat l’atenció, per el poder que se li dona a la dona, Calistrata, moltes dones es van aixecar en contra d’un poder que les tenia sotmeses als seus marits, una revolució que va provocar molts canvis, gràcies a Calistrata, i per això m’ha agradat, per els canvis que poden aconseguir les dones i que poden viure sense els seus marits i ser independents sense cap problema, i tot gràcies a aquesta dona, Calistrata.
I de l’apartat dels monòlegs llegendaris, la que més m’ha agradat ha sigut, Tota una dona, perquè, abans no es tenia en conta el que digues la dona, i era igual, i si la violaven, feien veure que no havia passat, i aquesta dona es va acabar suïcidant, perquè no podia viure amb aquell pes a sobre la resta de la seva vida i metres es clavava el punyal al pit va dir: Cap dona quedarà autoritzada,amb l’exemple de Lucrècia, a sobreviure al seu deshonor!
stic d’acord amb tu, Berta; va ser la primera dona que va fer públic un fet que li va suposar la mort, però també el final d’un sistema basat en el poder absolut. Seria, salvant les distàncies, la primera activista #MeToo.
Salve!
He decidit escollir el de la Júlia Ramos (Carta d’en Gai abans de morir) perquè trobo que està molt ben escrit i que expressa molt el sentiment que tenia en Gai per la Calistrata.
Aquest tractament està completament relacionat amb l’història original, ja que fa referència a posteriori de l’execució de la Calistrata.
Jo diria que aquesta carta l’escriu des de l’aqüeducte, ja que és on més records tenia amb la Calistrata i on després sabem que posara fi a la seva vida.
Segurament va decidir suïcidar-se allà perquè sentia que a la que caigués de l’aqüeducte tornaria a estar amb la Calistrata, i probablement que, mentre estava a l’aire, tots aquells records van passar com estrelles fugaces pel seu cap.
L’esperit d’en Gai no és el mateix.
Ja no està il·lusionat, ja no té aquella energia i aquella fortalesa que desprenia. Se li veu que la mort de la Calistrata serà la primera mort que li marcarà la seva vida i també la última, ja que seguidament decidirà acabar amb aquest sofriment.
El que més m’ha impactat d’aquest text, és la manera que ha tingut l’autora d’expressar aquests sentiments.
Per mi és un dels texts més bonics que he llegit en llatí, ja que ho ha expressat com si fos ella la que ho sentia i perquè hi havia frases que eren bastant poètiques.
El meu text no té res a veure amb el de l’autora, ja que el meu era un monòleg de la Marcia on predominaven els seus sentiments i els de la Calistrata.
El segon tractament que he escollit és el de la Marta Bonilla (En temps moderns)
He analitzat el text i crec que l’autora s’ha arriscat basant, ja que ha canviat totalment la història.
Ha seguit una de les pautes més importants de la historia, que era la procedència familiar d’on venien, però la més important que era la relació entre la Calistrata et Cayo s’ha quedat en un simple follow.
El que més m’ha sorprès de la història és el final, ja que jo esperava que acabessin enamorats com l’original però no ha sigut així.
Com he dit més endavant, aquest text tampoc té cap similitud al meu, ja que jo vaig continuar amb el mateix temps i l’història i la Marta ha canviat el temps, on es van conèixer i el final.
He escollit Tots a Bord de Paula Olid, ja que encara que és un text molt curt, m’ha fet gràcia que utilitzes sèries que en la meva infància eren conegudes per explicar la història.
Crec que és un text que fà com una crítica a les baralles entre germans.
També perquè és molt diferent de tots els que havia llegit anteriorment, tot s’ha de dir que l’he hagut de llegir més d’un cop perquè no l’havia entès a la primera i perquè jo també tinc una germana i sé el que és barrellar-se dia i nit.
Salve!
Un comentari fantàstic, Marta, que denota una sensibilitat literària i una capacitat d’anàlisi textual gran. Coincideixo amb la majoria de les opinions que planteges. Trobo, a més, que has aprofitat molt el temps i has llegit amb atenció els textos. Ja pot estar content l’Alfonso!
Per part de littera el que mes me ha agradat de tots ha sigut la carta d’en gai abans de morir o suïcidar ja que reflectia el gran amor que sent per la Calistrata de una manera molt apassionada, escrita molt detalladament i de manera que pugui entendre fins a quin punt la estima i tot el amor que sent.
La carta segueix completament el tractament que de la original i realment aquesta carta no està fora de context a la historia original.
Per una altra part en la secció de alius finis, la historia que mes me ha agradat ha sigut el text de en temps moderns, es un text podrirem dir futurista per a la època en la que es tovaven, bastant entretenit ja que situa els personatges en una època com la nostra actual, on n’hi ha xarxes socials i tecnologies modernes. Planteja una historia completament diferent a la original encara que es graciosa i recomanable de llegir si ja has llegit la historia del valor de una manzana.
Salve! Jo he triat el text de la Júlia Martínez i el de la Paula Sorribes. Començaré per la part Litterae.
La Júlia ha estat molt fidel a la narració original, ha explicat certs moments que surten a la història per justificar l’amor que sentia Calístrata per Caius. Una cosa que m’ha agradat és que nombra la font de la salvació.
Respecte el caràcter que adopta Calístrata en aquesta carta, trobo que és molt semblant al de la narració original. Ella era bastant romàntica, sobretot quan coneix al Caius, i això es veu reflectit en el text de la Júlia.
Ara el “Alius finis”. El text de la Paula m’ha agradat moltíssim! El fet que li doni tant de poder a la Calístrata és molt xulo, et cautiva.
Per una part ha sigut fidel: comença el text a l’amfiteatre, on el lleó s’està a punt de menjar a la Calístrata, però enlloc de morir va a un món paral·lel on li diuen que, sense ella, no hi haurà cap canvi en el món i les dones continuaran adoptant el mateix paper secundari per sempre. Per l’altre, ha inventat un món diferent on les coses són diferents. Per això, encara que no hagi sigut fidel en aquesta part, ha estat una idea molt bona.
La Calístrata té el mateix esperit combatiu que a l’altra narració, fins i tot més fort, i lluita per canviar un món en el que no està còmoda, ni ella ni la majoria de les dones.
Un moment que m’ha sorprès és el moment en el que dubta de si travessar la llum blanca o no. La veritat és que no em plantejava una Calístrata amb dubtes, una que no estigués segura de les decisions que havia pres. És, segurament, el moment que més m’ha sorprès.
Els dos textos m’han agradat molt, i tota la resta també. Trobo que tothom ha fet una feina molt bona.
Vale!
Aina, trobo a faltar la comparació amb la teva carta, però m’ha agradat que et fixessis en el detall que la Júlia Martínez esmenta la font que vam veure i comentar al passeig de la muralla. Són aquelles coses que els professors valorem en un text, sobretot perquè denoten que s’ha tret profit de la sortida.
1. Carta d’en Gai abans de morir – Júlia Ramos Hernàndez 4C2
Crec que és bastant fidel a la història principal, la de la Paula, encara que “ho he donat tot per tu” no em sembla quelcom que en Caius escriuria. La persona que ho donava tot i la que se sacrificava era la Calístrata, no en Caius. En la història principal, no es veu massa com en Caius parlava (i menys com escrivia) i per tant crec que no podria confirmar si ell ho escriuria d’aquesta manera, però tot i això, la carta ha quedat molt real i es podria adaptar perfectament a l’original, sense tenir en compte el que he esmentat abans.
2. La lluita invisible – Paula Sorribes 4C2
En aquest relat predomina la ciència-ficció amb l’aparició d’una dona a l’amfiteatre que surt d’un fum blanc. És un element inesperat en la història, ja que en l’original, en cap moment es recorreix a aquest estil. Si es mira des d’un altre punt de vista, podria ser perfectament un somni de la Calístrata creat per la seva consciència on veu realment que vol estar amb en Caius per sobre de tot i que ha de superar la por. Jo ho hauria enfocat d’aquesta manera perquè la idea de la Paula Sorribes és molt bona, però crec que no acaba d’encaixar del tot.
El meu text era un final alternatiu on la Clàudia, la criada, ocupava el lloc de la Calístrata a l’amfiteatre perquè es disfressava d’ella, mentre que en Caius i aquesta s’escapaven de la ciutat. No s’assembla en res amb la carta de la Julia perquè el meu es centra més en la Calístrata i la criada i el d’ella amb en Caius i el seu amor per aquesta. En canvi, amb el de la Paula la idea principal és l’amfiteatre i la Calístrata i si assoleix la condemna o no.
He escollit “El relat de l’amor” i no me’n penedeixo. La protagonista de la història està basada en Medusa, que en la mitologia era un monstre femení que convertia a la gent en pedra quan aquests la miraven directament als ulls. En aquest relat la protagonista, enamora a tots als nois que la miren. M’ha agradat molt perquè en certa manera és una modernització d’aquest mite i s’adapta als nostres temps.
“Una dona feliç” tracta d’una jove que perd les seves llibertats com a persona i com a ciutadana per culpa del seu oncle, que s’alça al poder i pren el tron. He triat aquest monòleg perquè el títol m’ha cridat l’atenció i encara que sigui curt dóna molt a pensar.
Ostres Anna, m’he quedat amb les ganes de veure la teva narració, perquè tal com ho expliques, el teu plantejament prometia. La idea del sacrifici de la serva és interessant.
De les d’anys anteriors, he de confessar que l’actualització de la Medusa també em va robar el cor.
Salve Anna!
El plantejament del teu text estava bé, molt bé; només la part final em quedava una mica coixa. Pot ser que sigui ara de retomar-lo?
Pel que fa al tema de la dona, et recomano alguna de les tragèdies antigues protagonitzades per dona. Avui he llegit que la Antígona, una dona lluitadora contra el poder establert, és la obra de teatre més representada del món.
Salve!
En el meu cas, he escollit la “Carta d’en Gai abans de morir”. És el que més m’ha agradat i crec que és la més original. És veritat que ha canviat unes quantes coses de l’original però segueix sent entretinguda. En la meva opinió, hi ha respectat la fidelitat a l’original encara que ha fet uns petits canvis.
Cal recalcar que a la carta hem pogut observar un Gai més enamorat i directe. Sincerament, m’agrada més aquest Cai més enamorat. També m’ha semblat una carta súper bonica.
Destacar també que ha sigut un dels únics textos on la font de la lletra ha canviat i l’hi ha donat un cop més antic i més de carta. M’ha sorprès molt el consell que li dóna el savi; crec que és un consell que podem utilitzar tots i totes.
Canvien moltes coses si ho compares amb el meu text, començant que el meu no era una carta i tenia una finalitat totalment contrària a aquest.
Tots a bord (Del riu Tíber)
He escollit aquest, perquè quan era petit, Zack i Cody era la meva sèrie preferida i m’ha fet molta il·lusió.
D’aquest text m’hi ha agradat molt les referències que fan a la sèries de Disney Chanel.
Aquest text consisteix en un monòleg entre dos germans que no s’aguanten. També fa un ús molt bo dels llatinismes com per exemple; trochus. No sabia el que significava i ho he hagut de buscar; és com una espècie d’estri per jugar.
En conclusió els dos textos m’han semblat molt bons i si tingués que quedar-me amb un hem quedaria amb el primer encara que el segon és també molt bo.
Feu un cop d’ull relat del vostres companys, trieu-ne dues, una de cada apartat, i després de llegir-les amb atenció:
Expliqueu detalladament el tractament que fa de l’original: si és hi és fidel, si ha canviat moltes coses…
Analitzeu si els personatges tenen el mateix esperit que l’original o han canviat.
Valoreu l’estil i el tractament del tema de cada text, coses que us sorprenguin, o qualsevol cosa que vulgueu destacar.
Compareu-lo amb el vostre text, si és que el vau arribar a fer.
SALVE!
Jo he escollit la litterae de la Júlia Ramos (Carta d’en Gai abans de morir) i el Alius Finis de la Paula Sorribes (La lluita invisible)
Carta d’en Gai abans de morir:
Jo penso que aquest text és força fidel amb l’original encara que es pot observar una forta evolució de l’escriptor de la carta (Gai) ja que en la història comença sent un noi molt fred i tot hi haver passat una vida difícil ell segueix endavant i s’ho pren amb humor. En canvi, en la carta, després de la mort de la Calistra demostra que està derrumbat i fart de la seva vida per aquesta raó decideix suïcidar-se.
Alius Finis de la Paula Sorribes (La lluita invisible)
Aquest Alius Fini m’ha agradat molt ja que està molt ben plantejat i el fet de que es parli sobre el feminisme i la lluita sobre les dones em sembla molt bé, ja que a ple s.XXI existeix el masclisme ni m’imagino en aquella època… Aquest final m’ha semblat super original i inesperat i penso que la decisió que pren la Calistra és molt encertada amb la seva personalitat , ja que és una noia lluitadora, valenta i revolucionaria.
A continuació, trieu un relat de cadascun dels reculls d’anys anteriors enllaçats al principi d’aquest article i expliqueu en què consisteix i per què l’heu triat.
Jo he escollit el relat número 2, “Tots a bord (del riu tíber)” el qual tracta sobre dos germans, en Zack i en Cody, als quals els seus pares els envien una bona temporada a aigües endins perquè no els soportent ja que tot els dia s’estan barallant per ser millor que l’altre.
He escollit aquest relat ja que fa referència a dos series que jo veia quan era petit les sèries són la de: “Zack i Cody todos a bordo!” i la de “Cory in the House”.
Els dos textos que he escollit són: «Carta d’en Gai abans de morir» (de la Júlia Ramos) i «La lluita
invisible» (de la Paula Sorribes)
Per una banda, la carta és molt fidel al text original ja que la manera de parlar i pensar que es mostra és
molt similar per no dir idèntica a la manera en la que ho fa el personatge al relat original. Te un amor
infinit per la Calístrata a la vegada que te una forta autoestima i caràcter com es mostra a aquesta part:
«…No sóc res sense tu. I no perquè no sigui autosuficient…». A més a més m’agrada molt com està
redactat i el sentiment que vol transmetre mentre es manté fidel al personatge.
D’una altra banda, el final alternatiu escrit per la Paula Sorribes és completament diferent. Aquest relat
trenca totalment amb la lògica del text original i escriu un text de ciència ficció donant un gir de 180
graus a l’historia. El comportament dels personatges no és totalment el mateix i potser és massa irreal però
en conjunt està molt ben pensat i redactat.
Salve!
He leido las cartas y las versiones que han realizado sobre “el valor de una simple manzana” y me he quedado muy sorpendida. Me ha gustado que mis compañeros se hayan tomado el tiempo para pensar y crear algo en base a la narración escrita.
He seleccionado dos:
el primero:
en tiempos modernos. Creo que si esta historia ocurriera en timpos modernos no seria asi. La personalidad de Calistrata seguiria siendo la misma, no dejaria a Cayo por tener menos seguidores en instagram, porque eso a ella no le importaria.
el segundo:
la lucha invisible, no me creo que mi compañera creara todo eso, solo por salvar a Calistrata. Me ha impresionado mucho porque es muy original e irreal, me ha gustado por su originalidad, como ya he dicho antes.
Como la autora, me gustado todo, claramente veo a estos personajes como hijos porque yo los cree y les di su destino. Me han gustado las cartas y las versiones todos a partes iguales.
De los años anteriores he escogido los monólogos legendarios, ya que me llama la atención las leyendas. Todos me han gustado pero me gustaría declarar dos. “tira una dona” va sobre Lucrecia y su suicidio y el que me dejó más impactada “un tome de veritat”, me impactó porque aún no entiendo como alguien se puede justificar de esa manera haber violado a alguien, creo que por parte del autor es un trabajo muy completo y complicado ya que pensar de esa manera y hacerlo todo lo lógicamente posible debe ser muy difícil.
De l’apartat de litterae he triat la “Carta per al Caius” de Júlia Martínez i del apartat de Alius finis he triat “La lluita invisible” de Paula Sorribes.
Expliqueu detalladament el tractament que fa de l’original: si és hi és fidel, si ha canviat moltes coses…
El text de la Júlia és fidel al original ja que utilitza situacions que es tracten al original, el de la Paula també es fidel perquè conserva la seva història però hi ha afegit un context feminista que està molt relacionat amb aquella época.
Analitzeu si els personatges tenen el mateix esperit que l’original o han canviat.
El de Carta per al Cauis té el mateix esperit combatiu que a l’altra narració, fins i tot més fort, i lluita per canviar un món en el que viu. La lluita invisible, conserva l’esperit principal dels personatges.
Valoreu l’estil i el tractament del tema de cada text, coses que us sorprenguin, o qualsevol cosa que vulgueu destacar.
En el text de la Júlia l’estil varia ja que és una carta i l’altre és una història per tant no tenen res a veure, m’ha sorprès la capacitat de posar-se en la pell dels personatges. En el text de la Paula té un estil semblant i la història lo varia gaire
Compareu-lo amb el vostre text, si és que el vau arribar a fer.
Al meu text jo vaig afegir moltes paraules en llatí per practicar el vocabulari i era força diferent als que he escollit ja que el meu era un principi de la història diferent cosa que vol dir que algunes coses del relat cambien.
Los textos que elegí yo fueron: ‘En tiempos modernos’ y ‘Carta de en Gay antes de morir ‘
El de la carta lo elegí porque es lo que más bonito y de verdad me parece. Ademas que es un texto fiel a la obra original que perfectamente podría estar dentro de la obra. Otro cosa muy importante es que supo plasmar los sentimientos del Gay tal como son. Me sorprendió mucho la manera de expresar todo el amor de Gay en la Calístrato, ya que a parece que lo que pone a la carta lo siente también la autora de la carta, y eso es bueno para que el lector nota como si estuviera él vivan aquello.
El otro texto que se con un final y con una trama totalmente diferente lo elegí porque es diferente. Desde mi punto de vista no tiene nada que ver con el texto original, sólo en que pasa a Tarraco y en que la Calístrato tiene dinero y en Gay se pobre. El espíritu de los personajes parece al original pero en este texto el amor no esta presente por ningún sitio y las ganas para luchar y estar juntos tampoco. Lo que destacaría es la originalidad de recrear el texto en esta época y con cosas que usamos habitualmente.