Amb el ulls com taronges, observo el cos immòbil de Basileus, estès al terra en una postura gens còmoda ni natural. Tot i que no crec que els morts es preocupin per coses així.
Després d’un silenci asfixiant i etern, tot es va posar en moviment de cop; uns inicials crits de sorpresa sacsejaren tot el menjador, els homes s’aixecaren dels seus respectius triclinis d’un salt, les músiques i els esclaus que ens servien van fugir, alguns fent una pregària de salvació a Zeus o fins i tot a Hades.
Cosme, l’home més gran de tots els convidats a casa de Basileus, va ser el primer a reaccionar amb racionalitat. Sense ni tan sols preocupar-se per recol·locar el seu himàcion, va córrer cap a Basileus, esquivant petites taules individuals, algunes de les quals van bolcar, i trepitjant la sang d’algunes fruites oblidades, pintant el blanc terra. Es va agenollar al costat de Basileus per comprovar si encara respirava. El dolor i la incredulitat del seu rostre ens va confirmar a tots que ja no podríem fer res per salvar l’amfitrió.
Un silenci encara més dens i fred es va imposar sobre el gran i luxós menjador. Ningú hauria predit tal esdeveniment en aquesta nit tan esperada per tothom. Els riures que ballaven minuts abans s’han convertit en mirades fugisseres i amargues. Les galtes enrojolades pel vi han esdevingut expressions demacrades que s’ompliren de tota una gamma d’ombres: d’angoixa, de desconsol, de patiment, de por. Cap dels amics de Basileus -ni ell mateix- s’hauria esperat aquesta vergonyosa punyalada per l’esquena. Ni molt menys, en una nit de pau i de reconciliació, per primera vegada en molts anys entre els homes més savis i benestants de tota la ciutat. El poder i l’orgull és un regal que només es pot gaudir plenament en solitud. Pocs sabien els efectes secundaris que provocaven: hostilitat, guerres, traïcions… i, fins i tot, la mort.
Però inclús als homes més savis els va costar un temps i moltes pèrdues adonar-se d’una vegada del valor de la pau. Per això aquest simposi era una reunió que no es presenciava des de feia molt de temps… i que, pel que sembla, no es tornarà a presenciar.
Va ser Andreu, conegut per la seva temeritat, qui va trencar agressivament l’abstreta quietud:
-De qui ha sigut tal covardia?! Qui és capaç de condemnar no tan sols un dels homes més grans que he conegut, sinó també de condemnar-se ell mateix, perquè sigui qui sigui, juro, senyors meus, que aquest criminal pagarà molt car el dolor que ha portat!
-Calma’t Andreu -va intervenir el relaxat Macari, que mai havia estat tan tens com en aquest moment-. Així no el trobarem mai.
-No em calmaré fins que buidi tota la sang del cos d’aquest miserable! D’aquell qui ha traït no tan sols el meu bon amic Basileus, sinó que també ha ferit irreparablement els cors de tothom qui li tenia una estima com la meva. D’aquell qui ha condemnat a la solitud la seva família: la seva pobra esposa, Sofia, i el seu fill Acaci, que ha hagut de presenciar aquesta catàstrofe amb els seus propis i joves ulls -tots els presents es van girar per mirar-me, com si haguessin recordat de cop que jo era amb ells.
Vaig notar com la ràbia s’obria pas entre la por i la tristor, i aquesta barreja en els homes -igual que en un camp de batalla- donaria lloc a unes conseqüències fatals. La situació realment començava a divertir-me.
-Déus! -exclamà Arseni- Està consternat, no el veieu? A penes té expressió a la cara. Ara el jove Acaci s’haurà de convertir en l’home de la casa i carregar l’àrdua tasca de fer tirar endavant una família sense pare.
Que haurà d’encarregar-se de l’àrdua tasca d’heretar totes les riqueses i el poder del meu pare, vaig pensar.
La veu serena de Cosme va interrompre els meus cobdiciosos pensaments, i va acallar la nova remor d’indignació que estava creixent al menjador. L’home, que era metge, havia fet una ràpida anàlisi superficial del cos de Basileus i va declarar:
-Ha mort a causa d’un verí, com sospitava. Si no m’equivoco, diria que es tracta de la planta Helleborus orientalis: l’ha matat a l’instant.
-Qui podria haver sigut?- preguntà Macari, trasbalsat.
-Si ha mort per enverinament no queda cap dubte que ha sigut un assassinat -va declarar Heliodor. En silenci, va passejar la mirada per tot el menjador, analitzant cadascun dels presents-. En realitat el culpable pot ser qualsevol de nosaltres -la seva mirada ni tan sols es va aturar una mica en mi. Vaig sospirar alleujat-. Conec a més d’un individu capaç de guardar tant de rencor a un germà nostre, fins i tot després d’establir una digna pau.
-Com goses! -va cridar Andreu, tot tirant al terra la taula prop del seu triclini, llençant pels aires els menjar de la seva safata de plata-. Insinues que no conec el significat de lleialtat? Que sóc un gos que es tacaria les mans amb la vida d’un germà per quatre monedes d’or?
-Bé, tampoc ets l’home més serè de tots, Andreu- va dir en veu baixa Evarist-. De vegades les emocions et poden… -es va aturar quan va veure com Andreu començava a avançar a gambades en direcció cap a ell i cap a Heliodor, esquivant les àmfores i la ceràmica trencada per terra. Els altres el van aturar i van aconseguir calmar-ho. La seva reacció em va semblar ximple, ja que aquesta actitud no faria més que augmentar les sospites generals dirigides a ell. Però això ja m’estava bé. La situació no podria anar millor.
-Mantinguem la serenitat tothom, si us plau! -per primera vegada, va ser Cosme qui va alçar la veu- És evident que tots estem trastocats per aquesta tràgica pèrdua, però ja tindrem moments més favorables per plorar i per clamar venjança en nom del nostre company Basileus. Però ara no ens podem ensorrar, ni molt menys ensorrar-nos entre nosaltres.
-El culpable podria ser algun esclau -va suggerir Arseni-, o algun dels artistes.
-I per què haurien fet una cosa així? -contestà Hipòlit- Mossegar la mà que els dona el menjar? No té sentit.
-Probablement Basili tenia molt enemics. Tal vegada algun d’ells s’ha infiltrat, o ha obligat un esclau a fer la feina bruta- va aventurar fredament Evarist.
I així continuaren els necis amics del meu pare, donant voltes a les mateixes possibilitats que mai han ocorregut. L’agressivitat va tornar a florir entre ells, la desesperació dominava les seves ments, i la moral ni tan sols els va deixar apropar-se a l’home que estaven buscant.
En un punt de la nit, quan una nova disputa començava a enfrontar-los de nou, vaig sortir del menjador, impassible, aprofitant que ningú se n’adonaria. Em vaig assegurar que entre els plecs del meu himàcion no sobresortís un petit flascó amb algunes gotes verdes. Però mai ningú sabrà que portava l’Helleborus orientalis.
- Què me’n dieu? Us ha sorprès el desenllaç o bé ja us pensàveu qui era el culpable? Com definiríeu el personatge del narrador?
- En tractar-se d’un relat situat en un temps passat, segurament hi ha alguns termes referits a elements de l’època clàssica que no coneixeu. Feu-ne una llista i busqueu-ne le significat.
- D’altres potser ja els coneixeu pel que heu après a classe. Apunteu-los i definiu-los també, amb el nom original, si el sabeu.
Marta Verkholyak
1r de batxillerat
Salve!
Per començar volia fer una definició de simposi: És la segona part dels banquets celebrats pels grecs, on bevien, cantaven poemes, recitaven poesies o conversaven.
Dit això, volia dir que a mi m’ha sorprès el final, no pensava que el culpable fos Acaci, ha estat una sorpresa la veritat. Jo definiria el personatge del narrador com una persona amb molta sang freda i molt planificador. M’ha agradat molt aquest relat i com ja he dit, m’ha semblat una sorpresa aquest final. Bon treball!
Salve!
Jordi quan parlem de narradors hem de dir si és de primera, segona o tercera persona; si és observador, omniscient, protagonista…
Alfonso
-Què me’n dieu? Us ha sorprès el desenllaç o bé ja us pensàveu qui era el culpable? Com definiríeu el personatge del narrador?
La veritat és que des de la meitat de l’historia m’he començat a imaginar que l’assesí havia sigut el fill de Basileus ja que ho explica tot d’una manera desprecupada i sense donar-li gaire importància al fet que el seu pare havia mort. A part. quan els amics de Basileus comencen a acusar-se els uns als altres, ell mostra un aire divertit en la situació.
Penso que el personatge del narrador és una persona molt llesta ja que ell sap que segurament no sospitaran d’ell si mata al seu pare, i que tenint en compte que hi havia més gent a la reunió i a part els esclaus i artistes de la casa, ningú es pararia a pensar en el seu fill.
-En tractar-se d’un relat situat en un temps passat, segurament hi ha alguns termes referits a elements de l’època clàssica que no coneixeu. Feu-ne una llista i busqueu-ne el significat.
·himàcion, era un tipus de vestimenta que portaven els grecs, semblant a un mantell.
·simposi, era un banquet que celebraven els grecs
-D’altres potser ja els coneixeu pel que heu après a classe. Apunteu-los i definiu-los també, amb el nom original, si el sabeu.
A la lectura he identificat alguns termes que havíem utilitzat a classe com el “triclinium” (triclini en català) que era el lloc on es feien els banquets.
Anomena les anfòres, que són els objectes que utilitzaven antigament per a mantenir l’aigua freda.
Tambè cap al final parla dels esclaus, cosa que em fa veure que Basileus era una grec ric i que segurament vivia en una “domus” i es podia permetre tenir esclaus al seu servei.
-Què me’n dieu? Us ha sorprès el desenllaç o bé ja us pensàveu qui era el culpable? Com definiríeu el personatge del narrador?
Jo crec que era evident qui era el culpable des de ben aviat per com reaccionava el protagonista davant de tot el que estava succeint. Acaci, encara que no s’esmena mai quina edat té, és un home sense escrúpols que òbviament és capaç de fer qualsevol cosa per aconseguir una mica de poder i riqueses.
-En tractar-se d’un relat situat en un temps passat, segurament hi ha alguns termes referits a elements de l’època clàssica que no coneixeu. Feu-ne una llista i busqueu-ne’le significat.
Simposi: era un gran banquet on els convidats menjaven mentre escoltaven música.
Himàcion: vestimenta semblant a un llençol que portaven els antics romans.
Flascó: és un recipient petit de coll ample, generalment de vidre.
Triclinis: era una mena de sofà llarg que compartia el seu nom amb l’estança del menjador.
-D’altres potser ja els coneixeu pel que heu après a classe. Apunteu-los i definiu-los també, amb el nom original, si el sabeu.
Zeus: deu grec del poder i del cel.
Hades: deu grec de l’inframon.
Salve!
La història m’ha semblat molt entretinguda i fàcil de llegir i entendre!
1. Què me’n dieu? Us ha sorprès el desenllaç o bé ja us pensàveu qui era el culpable? Com definiríeu el personatge del narrador?
Jo ja he pensat que ell era el culpable en el moment en el que Macari es passeja per tot el menjador mirant a tothom un per un i el narrador al veure que no sospiten d’ell sospira alleujat. El narrador em sembla un nen molt intel·ligent però molt dolent, és llest perquè sap com guanyar riquesa i poder però és dolent perquè mata al seu propi pare per aconseguir-ho.
2. En tractar-se d’un relat situat en un temps passat, segurament hi ha alguns termes eferits a elements de l’època clàssica que no coneixeu. Feu-ne una llista i busqueu-ne el significat.
L’àrdua: Que és difícil de fer, que requereix un gran esforç. Quan uns bombers apaguen un gran incendi, realitzen una tasca àrdua.
Himàcion: Mantell rectangular que es posava sobre l’espatlla esquerre i es recollia pel costat contrari deixant el braç dret lliure de moviments.
3. D’altres potser ja els coneixeu pel que heu après a classe. Apunteu-los i definiu-los també, amb el nom original, si el sabeu.
Triclini: El nom original és “triclinium” i és l’habitació de la domus on es menja, està decorat per pintures i murals i està format per tres llits.
Esclau: El nom original es “servus” i es la persona que fa les tasques de una domus.
Bon article! Vale!
Salvete!
L’he trobat fantàstic, m’he enganxat molt llegint la historia, es molt interessant i intrigant.
No m’esperava per res que el que l’havia matat es el fill. I es interessant, perquè tothom sospita de tothom, però ningú sospita del fill, totalment al contrari. I he no diu directament que l’hagi matat el fill però qui narra la historia es el fill i la frase del final la diu ell “Però mai ningú sabrà que portava l’Helleborus orientalis.” i jo entenc que ha sigut ell qui li ha posat el verí.
Per mi és un treball que està molt ben fet, i amb ganes. Sincerament m’ha agradat moltíssim.
Salve Berta,
Has passat per sobre sobre el tipus de narrador…
Alfonso
Salve!
La veritat es que no m’ha sorprès el desenllaç de l’historia, ja que he sospitat una mica i a sobre diuen que era tindrà que ser l’home de la casa i agafar les herències. El personatge del narrador el definiria com algú calmat i amb la capacitat de mantenir la calma en moments de tensió i com era el seu pare s’aprofita del demes per que no el culpin.
-àrdua : Que es molt difícil o requereix molt esforç.
-Helleborus orientalis: es una especie de la família de las ranunculàcies. Es originaria de Grècia i Turquia.
-himàcion: una pesa de roba.
-gamma: una lletra de l’abecedari grec
Salve Brenda,
quan parlem de narradors hem de dir si és de primera, segona o tercera persona; si és observador, omniscient, protagonista, etc. El comentari que podria estar molt millor. La paraules àrdua sí que ve del llatí, però no ens referíem a aquest tipus de paraules, sinó més als tipus himàcion, triclinis, etc.
Vale!
Salve!
Ja sospitava que l’ assassí era el fill, perquè quan el metge investiga la raó de la mort, diu que a sigut un assassinat i a pogut ser per qualsevol persona, el narrador que es suposa que es el fill afirma que va sospirar alleujat.
El fill sembla una persona freda i calculadora.
Himàcion: estètica dels grecs
Helleborus orientalis:és una espècie de planta de la família de les ranunculàcies, originària de Grècia i Turquia
Al principi no he entès de què anava la història, però després, quan ja ho he fet, el desenllaç no m’ha sorprès. En un moment el protagonista, l’Acaci quan estan parlant sobre qui és el culpable, ell “sospira alleujat” i també quan pensa que ell heretarà la riquesa del seu pare, coses que a mi ja em fan sospitar.
El narrador és intern i està dintre de la història.
Paraules que no sabia el significat:
-Himación: mantell rectangular que passaven per sobre l’esquena.
Paraules que ja sabia:
-Àmfora: recipient de ceràmica que s’usava per guardar i transportar aliments.
-Triclini: butaca llarga que estava al menjador i on els romans menjaven.
Què me’n dieu? Us ha sorprès el desenllaç o bé ja us pensàveu qui era el culpable? Com definiríeu el personatge del narrador?
No m’ha sorprès gens que el culpable fos el seu fill Acaci, ja que mentre anava narrant la història, ja tenia alguns comentaris que el desemmascaraven. El personatge que fa de narrador el definiria com un assassí i una persona sense cor ni empatia, s’ha de ser una persona molt freda com per arribar a matar al teu pare que és la persona que li donava de menjar i el cuidava sempre.
En tractar-se d’un relat situat en un temps passat, segurament hi ha alguns termes referits a elements de l’època clàssica que no coneixeu. Feu-ne una llista i busqueu-ne le significat.
-himàcion: és un tipus de vestimenta grega, és un mantell rectangular que es posava sobre l’espatlla esquerra i al costat contrari el deixaven lliure el moviment del braç dret
-simposi: Trobada d’experts sobre un tema que, a traves de conferències, actualitzen els seus coneixements
D’altres potser ja els coneixeu pel que heu après a classe. Apunteu-los i definiu-los també, amb el nom original, si el sabeu.
-triclinis: del llatí triclinium, era l’estança d’una casa romana amb la funció de menjador.
-àmfores: és un recipient de terrissa de cos ovalat i coll estret flanquejat per dues nanses, normalment acabat en un piu, i que és usada per a guardar-hi i transportar-hi aliments.
Salve!
-Què me’n dieu? Us ha sorprès el desenllaç o bé ja us pensàveu qui era el culpable? Com definiríeu el personatge del narrador?
-No m’ha sorprès, ja que des de que apareix comentaris seus que va fent durant la història, es va delatant, ja que per exemple el primer es quan els presents estan rabiosos i tristos ell diu que la situació li està començant a divertir i quan Heliodor diu que si ha sigut enverinat vol dir que ha sigut assassinat, Heliodor passa la vista per tots els presents menys a ell, llavors ell diu que respira alleujat, si no hagues sigut ell no sentiria la necessitat de sentir-se alleujat si no preocupat perquè el seu pare ha mort.
El personatge és despreocupat però intel·ligent perquè ha sabut ficar-li el verí sense que ningú s’adonés.
-En tractar-se d’un relat situat en un temps passat, segurament hi ha alguns termes referits a elements de l’època clàssica que no coneixeu. Feu-ne una llista i busqueu-ne el significat.
-Himàcion: és la roba que es posaven a sobre de la seva si tenien fred tant homes com dones.
-D’altres potser ja els coneixeu pel que heu après a classe. Apunteu-los i definiu-los també, amb el nom original, si el sabeu.
-triclini “triclinium”: és una estància destinada a menjador formal en un edifici/”domus” romà o grecoromà.
-àmfora “amphora”: és un recipient de terrissa de cos ovalat i coll estret flanquejat per dues nanses , normalment acabat en un piu, usat per guardar-hi i transportar-hi aliments.
Salve Marta,
M’ha agradat molt l’explicació de tu tèsis, en sembla molt interessant.Quan parlem de narradors hem de dir si és de primera, segona o tercera persona; si és observador, omniscient, protagonista, etc.
Vale!
Salvete!
Què me’n dieu?
Us ha sorprès el desenllaç o bé ja us pensàveu qui era el culpable? Com definiríeu el personatge del narrador?
M’ha semblat una historia molt interessant, el final m’ha sorprès, a la meva idea jo crec que Basili ha mort a causa de un antídot l’Helleborus orientalis.
Ha fet una catxa utilitzant a un esclau quan ell ha sigut ell el que matat al Basili.
En tractar-se d’un relat situat en un temps passat, segurament hi ha alguns termes referits a elements de l’època clàssica que no coneixeu. Feu-ne una llista i busqueu-ne le significat.
Ximple–Tonto
Trasbalsat–Mudar una cosa d’una part a l’altra.
D’altres potser ja els coneixeu pel que heu après a classe. Apunteu-los i definiu-los també, amb el nom original, si el sabeu.
Helleborus orientalis.–El eléboro negre d’Hipòcrates és una espècie pertanyent a la família de les ranunculàcies. És originària de Grècia i Turquia.
Salve!
M’ha semblat una història molt ben elaborada i entretinguda. El desenllaç, m’ha sorprès molt, jo creia que havia sigut un esclau, no el seu fill.
També voldria definir el que significa simposi: és una reunió d’experts en el qual s’exposa i desenvolupa un tema.
La planta amb el qual el fill el mata es diu Helleborus orientalis, és una planta que es troba només a Grècia i Turquia, i una curiositat és que en realitat la planta no pot matar a ningú.
Una de les paraules que surt al text i hem estudiat és triclinis (triclinium) és com un sofà i estava en les domus (cases romanes o grecoromanes).
Salve Pablo,
no fas cap comenatri sobre el tipus de narrador; si és de primera, segona o tercera persona; si és observador, omniscient, protagonista, etc. El comentari que podria estar molt millor. La paraulaque nombres sí que ve del llatí, però haries de haver assenyalar més.
Vale!
Salve!
Com sempre, aquest document m’ha servit de molt.
Explica que a casa de Basileus, ell mor i explica com reaccionen els convidats.
Cosme explicava que havia mort, com ell sospitava, a causa d’un enverinament.
Tothom pensava qui podia haver estat.
Arseni va dir que podria haver estat algun esclau o algun dels artistes.
Al final ningú va saber qui va ser, però qui va ser es va encarregar de que ningú s’adonés de qui va ser.
Vale!
“Salve” Pol,
No has aclarit qui ha estat? Ni res respecte al narrador i cap menció al vocabulari. Pol, tu pots fer-ho molt millor. Ànim!
Alfonso
Salve!
La història m’ha agradat molt! Jo, la veritat, al principi de tot no hauria pensat que el fill hagués matat al seu propi pare, però en el moment en el què es diu que el fill tindrà tot el poder i la herència del pare, he lligat caps i ja he començat a sospitar d’ell. El final m’ho ha confirmat. El personatge és molt llest, i utilitza aquesta intel·ligència per matar al seu pare en un moment on és impossible que el culpin d’assassinat. El que passa és que és molt dolent, i prefereix el poder i la riquesa abans que un pare viu.
No entenia les paraules següents:
– Himàcion: mantell rectangular que es posava sobre l’espatlla esquerra i es recollia pel costat contrari, deixant al braç dret lliure de moviments.
– Simposi: trobada d’experts sobre un tema que, a traves de conferències, actualitzen els seus coneixements.
– Neci: que no sap allò que podria saber o allò que hauria de saber.
Paraules que ja coneixia:
– Triclini: El nom original és “triclinium”. És el lloc de la domus que els amos utilitzaven com a menjador.
– Esclau/va: Ve del mot en llatí “servus/a”. Eren les persones que servien als amos d’una domus o una vil·la. Vivien amb els amos, no tenien la seva pròpia casa.
– Menjar: Ve del mot en llatí “cibus”.
Aquesta narració és molt bona, al principi, la primera vegada que la he llegit m’ha costat entendre-la, però després, a la segona vegada que la he llegit no m’ha costat.
1.Què me’n dieu? Us ha sorprès el desenllaç o bé ja us pensàveu qui era el culpable? Com definiríeu el personatge del narrador?
La veritat és què aquest desenllaç ja me’l esperava, ja sabia que el seu fill matav al seu pare.
En tractar-se d’un relat situat en un temps passat, segurament hi ha alguns termes referits a elements de l’època clàssica que no coneixeu. Feu-ne una llista i busqueu-ne le significat.
-Himàcion: Peça de roba que portaven els romans.
-Ximple: tonto
D’altres potser ja els coneixeu pel que heu après a classe. Apunteu-los i definiu-los també, amb el nom original, si el sabeu.
-Triclini: Menjador dels romans.
-Amfitrió: Persona que té convidats a taula especialment tractant-los amb magnificència.
O el lloc on es feien els teatres.(Amfitrió)
Salve Clàudia,
La segona accepció de la paraula amfitrió no és correcta; d’on l’has tret?
Alfonso
Salve!
Simposi: Reunió on es parlava de diferents temes filosòfics acompanyat d’alguna beguda, normalment vi.
Trobo que es una història molt ben elaborada i que des de la primera linia enganxa ja que vols saber qui ha comes l’assassinat. La veritat es que el final aquest no me’l esperava en ningun moment. El narrador està en primera persona des de el punt de vista de el fill de l’home que han assassinat. Definitivament si aquesta història fos un llibre me’l llegiria.
Himàcion: mantell regular que es posava sobre l’espatlla esquerra i es recollia pel costat contrari deixant lliure de moviments el braç dret.
Consternat:Aflicció profunda, aclaparament, produït per una desgràcia, una catàstrofe.
Vale!
Què me’n dieu? Us ha sorprès el desenllaç o bé ja us pensàveu qui era el culpable? Com definiríeu el personatge del narrador?
En realidad ya me lo esperaba, desde que dice “La situació realment començava a divertir-me.”, me lo imagine y luego, pequeñas pistas o pensamientos, me aseguaron que lo hizo Acaci. Creo que el narrador, es ambicioso y muy mala persona para llegar a matar a su padre.
En tractar-se d’un relat situat en un temps passat, segurament hi ha alguns termes referits a elements de l’època clàssica que no coneixeu. Feu-ne una llista i busqueu-ne le significat.
himàcion
simposi
Helleborus orientalis
triclini
D’altres potser ja els coneixeu pel que heu après a classe. Apunteu-los i definiu-los també, amb el nom original, si el sabeu.
triclini: Es la silla que está en la habitación, su nombre en español sería triclino
himàcion: Era un prenda que se colocaba sobre los hombros
Salve!
Crec que aquesta narració és molt entretinguda i amb molta intriga. No sabia com s’acabava el text i no m’imaginava que fos el seu propi fill. Jo definiria el narrador com un home tant barruer que no se per quines qüestions havia de matar al seu pare i que en comptes de dir-ho al principi davant de tothom quan va aparèixer la noticia ho hagi dit al final.
Les paraules de la època són: Helleborus orientalis, triclini…
Helleborus orientalis: planta que pertany a la familia Ranunculaceae.
Triclini: cadira que està al menjador on s’assenten per menjar.
Salve!
M’ha agradat molt aquesta narració d’un simposi agredolç ja que penso que està molt ben redactat i et permet sentir-te en aquell gran i luxós menjador on aquell terrible succés es va portar a terme i fins i tot, al estar en primera persona, sentir-te com el culpable que va dur a terme l’assassinat. Sincerament, el final ja me’l esperava des de ben començada la narració, però crec que està molt ben narrat i que es transmet la maldat i manya del personatge molt bé.
Sobre el vocabulari i termes referits a elements de l’època clàssica m’han cridat la atenció molt noms que ja coneixia d’anteriorment com Zeus, Basileus, Arseni, Evarist… També m’ha cridat l’atenció vocabulari com el de “simposi” que seria una reunió on es parlava de diferents temes filosòfics acompanyades d’alguna beguda alcohòlica, normalment vi.. per tant el que seria ara un “botellón” o un pretitus, no?
Què me’n dieu? Us ha sorprès el desenllaç o bé ja us pensàveu qui era el culpable? Com definiríeu el personatge del narrador?
Aquesta història m’ha agradat molt! Em sembla molt interessant com es manté el misteri fins a l’últim segon.
A mi el desenllaç m’ha sorprès perquè no m’esperava que l’assassí de Basileus fos el seu fill, Acaci. Em vaig adonar de que l’assassí era Acaci quan diu que la situació de que els amics del seu pare s’estiguessin barallant per qui l’havia matat era divertida.
Crec que ha matat al seu pare perquè volia heretar tota la riquesa i el poder que tenia.
El narrador és Acaci, fill i assassí de Basileus. Ens relata la història segons el seu punt de vista, incloent-hi pensaments i opinions personals.
Jo al narrador el definiria com un personatge que passa desapercebut per als altres personatges, però es el que de veritat ha comés el crim.
En tractar-se d’un relat situat en un temps passat, segurament hi ha alguns termes referits a elements de l’època clàssica que no coneixeu. Feu-ne una llista i busqueu-ne el significat.
Jo no he entès les paraules simposi i himàcion.
Simposi: ve de la paraula simpòsium, que vol dir reunió de professionals, d’investigadors i d’altres experts d’una mateixa àrea per discutir i estudiar qüestions relacionades amb els seus interessos.
Himàcion: mantell rectangular que es posava sobre l’espatlla esquerra i s’enrotllava entorn del cos per sota del sota del braç dret, deixant anar una punta sobre l’espatlla i recollia damunt del braç esquerre. També podia cobrir el cap.
D’altres potser ja els coneixeu pel que heu après a classe. Apunteu-los i definiu-los també, amb el nom original, si el sabeu.
Triclini: (triclinium). És el menjador de la domus i s’anomena així perquè està format per 3 llits en forma de u.
L’home de la casa: (dominus), era el senyor de la domus.
Esclau: (servus). Eren els que treballaven a una domus o a una vil·la. No tenien casa pròpia, vivien amb els senyors, també eren molt pobres.
A les dues Paules, Sorribes i Torres, us he de dir que les vostres impressions de lectura coincideixen en gran part amb els comentaris que vaig fer en el document de la Marta, l’autora, a mida que l’anava llegint. El tema del suspens, de la sospita, l’heu vist molt bé.
Pel que fa al vocabulari, heu d’anar amb compte sobretot amb la definició de simposi. Calia posar la definició del concepte en el món grec clàssic, no en l’accepció actual, que no és més que un llatinisme amb un significat extens diferent del literal. Ara bé he de confessar que el comentari que més m’ha impressionat és l’assimilació que ha fet el Pol amb “botellón” i pretitus. Quina paraula “pretitus”! Al principi m’ha costat perquè pensava que era una paraula en llatí (ja sabeu, nominatiu masculí singular) que no coneixia. Després se m’ha encès la llumeta i ho he vist clar! Sabeu que aquesta discoteca porta el nom d’un emperador romà del segle I dC? Titus Flavius Caesar Vespasianus Augustus, Titus per als amics.
I per acabar, ara veig Albert, perquè m’has preguntat la paraula “catxa”. Està molt bé que no paris fins a trobar la paraula exacta que necessites. Així és com s’aprèn…
Què me’n dieu? Us ha sorprès el desenllaç o bé ja us pensàveu qui era el culpable? Com definiríeu el personatge del narrador?
Al començament no tenia clar qui era el culpable de la mort de Basileus, però a mesura que anava avançant la història era més evident que qui l’havia matat era el seu fill, Acaci, ja que la manera de comportar-se en aquesta situació no era la més normal. Al narrador el definiría com una persona freda, sense empatía, degut a que ha sigut capaç d’enverinar al seu propi pare, també era una persona materialista i egoista, ha preferit quedar-se amb el seu poder i riquesa de Basileus en comptes de esperar a que mori per altres motius.
En tractar-se d’un relat situat en un temps passat, segurament hi ha alguns termes referits a elements de l’època clàssica que no coneixeu. Feu-ne una llista i busqueu-ne le significat.
himàcio: mantell rectangular que es posava sobre l’espatlla esquerra i es recollia pel costat contrari i deixant lliure de moviments el braç dret.
D’altres potser ja els coneixeu pel que heu après a classe. Apunteu-los i definiu-los també, amb el nom original, si el sabeu.
Zeus: El seu nom en llatí és Júpiter. És fill de Cronos i Rea. Representa el domini i el poder. Els seus atributs són el llamp, el tro, el ceptre i l’àguila reial.
triclini: en llatí triclinium era una habitació on hi havia 3 llits col·locats en forma de U, que era utilitzat com a menjador.
Avete!
1.Què me’n dieu? Us ha sorprès el desenllaç o bé ja us pensàveu qui era el culpable? Com definiríeu el personatge del narrador?
La veritat és que, tot i que al principi no m’imaginava que l’assassí estava entre ells, al final m’he anat fent una idea de qui podia ser. Primer he pensat que podria haver sigut l’Andreu, ja que salta molt ràpidament quan l’Heliodor parla de la traïció. De totes maneres, més endavant, quan el personatge que narra la història comença a comentar que ningú l’ha vist i que ningú ha pensat que l’assassí pot ser ell, ja he acabat de descobrir qui havia matat a en Basileus.
El personatge del narrador el definiria com a misteriós. El definiria així perquè en un principi sembla innocent però en realitat no ho és, i perquè ha afrontat aquesta situació fins i tot amb un caràcter diferent, positiu.
2.En tractar-se d’un relat situat en un temps passat, segurament hi ha alguns termes referits a elements de l’època clàssica que no coneixeu. Feu-ne una llista i busqueu-ne el significat.
Jo no he entès les paraules següents:
HIMÀCION: peça de roba que s’utilitzava a grècia. Es posava a l’espatlla esquerra, deixant lliure el braç esquerra. Normalment era blanc.
SIMPOSI: nom donat a la segona part dels bànquets que celebraven els grecs, on bevien, converdaven, recitaven poemes…
3.D’altres potser ja els coneixeu pel que heu après a classe. Apunteu-los i definiu-los també, amb el nom original, si el sabeu.
Jo coneixo les paraules següents, ja que les estem treballan a l’assignatura:
TRICLINI: “triclinium”. És el menjador de la domus. S’anomena així perquè està format per tres llits en forma “U”. És el lloc on es menjava . En aquest text, suposo que es referia al llit en si, més que a l’habitació.
ESCLAU: “servus”. Persona que treballa per a algú i és propietat d’aquest.
ZEUS: déu del poder. En llatí, “Júpiter”. És fill de Cronos i Rea i els seus atributs són el llamp, el tro i una àguila. A més, s’el pot identificar també amb un ceptre (bastó) que porta una àguila a dalt.
Veig que tothom ha vist clar quin era el desenllaç de la meva història: aquests petits comentaris que delaten la vertadera naturalesa del protagonista apareixen de manera intencionada, em preguntava si algú se n’adonaria qui era l’assassí abans del final. I tots ho heu endevinat! Seríeu uns bons detectius.
He intentat també posar en mig alguns elements de la vida quotidiana dels clàssics, i els heu identificat de seguida. Espero que us hagi ajudat una mica a ampliar els vostres coneixemens i a relacionar-los amb els nostres costums actuals, sempre està bé saber d’on venen algunes coses.
M’al·legra molt el bon impacte que ha tingut la meva narració, he aconseguit allò que pretenia: entretenir els lecors i ficar-los de ple al misteri i al suspens. Els vostres comentaris han motivat molt la meva escritora interior.
Salve.
– No m’esperava aquest final! Al principi pensava que seria un esclau però cap a la mitat del text ja no s’havia que pensar. I finalment, es veu la avarícia i la maldat de l’assassí, que li importa més els diners i l’herència que l’amor de pare.
– Després de repassar-me el text perquè no se m’escapi cap paraula, crec que conec el significat de les paraules.
–
Triclini: ve de “triclinium”. És el menjador d’una domus.
Himàcion: mantell rectangular que es posava sobre l’espatlla esquerra i es recollia pel costat contrari, deixant al braç dret lliure de moviments.
Simposi: trobada entre amics.
M’he oblidat de comparar amb la redacció que vaig fer l’any passat, encara que l’única cosa que tenen en comú és que tracta sobre un tema grec, ja que la meva tractava sobre el paper de la dona.
Χαίρε!
Què me’n dieu? Us ha sorprès el desenllaç o bé ja us pensàveu qui era el culpable? Com definiríeu el personatge del narrador?
El text està molt bé sobretot la part del fina, que és un final obert, m’ha sorprès perquè finalment se sap que és l’assassí de Basileus i perquè actuava d’una manera aparententt normal. El narrador és testimoni de la mort de Basileus i omniscient perquè relata els pensaments de les diverses persones que havia al simposi a més de relatar detalladament la situació. El narrador és un personatge astut perquè fa que li afecta la mort de Basileus però quan comencen a investigar fuig amb el verí amagat al seu himàcion.
M’agrada el punt d’intriga i supens que té aquesta recreació.
En tractar-se d’un relat situat en un temps passat, segurament hi ha alguns termes referits a elements de l’època clàssica que no coneixeu. Feu-ne una llista i busqueu-ne le significat.
No coneixia que era “l’helleborus orientalis”, que és una planta verinosa que fa malbé el menjar.
D’altres potser ja els coneixeu pel que heu après a classe. Apunteu-los i definiu-los també, amb el nom original, si el sabeu
Els simposis eren banquets on hi participaven exclusivament els homes on es es bevia vi, es cantava, es recitaven poemes o simplement es conversa estant estirats
El triclini(“triclinium”) era la part de la “domus” romana on hi havia un menjador amb tres llits col·locats en forma d’U on s’hi celebraven banquets.
L’himàcion(ἰματίον) és un mantell que es posava per sota del braç dret i deixant una punta a l’espatlla que es posaven tant els homes com les dones a sobre del peple o del quitó.
Una àmfora és una peça de ceràmica que serveix per guardar líquids com l’oli o el gra. Les gregues tenien la base rodona decorada i les romanes eren amb base punxeguda de fang.
M’agrada el punt d’intriga i supens que té aquesta recreació, Marta, està ben buscat l’argument perquè a través de l’ambientació en l’Antiga Grècia has fet una narració típica de la novel·la negra. Sembla que sigui una novel·la que va de la saga “Poirot” d’Agatha Cristie, que posteriormnet va ser adaptada en una sèrie de televisió que té uns quants anyets on recordo que en alguns episodis hi havia enverinaments.
Χαίρε!
Què me’n dieu? Us ha sorprès el desenllaç o bé ja us pensàveu qui era el culpable? Com definiríeu el personatge del narrador?
Està molt bé la idea de la narració. Es nota que està fet amb ganes, i cal comentar que no avorreix, ni desagrada. Esmenta un vocabulari bastant ric i presenta una idea bastant clara del paper de cadascú i de la història en general. Jo no podría saber que el culpable era el mateix narrador, tret que anava donant-me pistes a lo llarg del text, però igualment no tenia ni idea de qui era l’assassí.
Es pot definir al narrador com un personatge segur de sí mateix, potser rencorós i traicioner. Gairebé podria dirigir-nos a ell com un interessat amb pocs o cap sentiments més que l’egoisme i l’avarícia.
En tractar-se d’un relat situat en un temps passat, segurament hi ha alguns termes referits a elements de l’època clàssica que no coneixeu. Feu-ne una llista i busqueu-ne le significat.
He trobat dues paraules que no entenc:
Simposi i himàcion
Simposi: Simposium, reunió d’especialistes per a discutir un tema.
Himàcion: mantell rectangular que es posava sobre l’espatlla esquerra i s’enrotllava entorn del cos per sota del sota del braç dret, deixant anar una punta sobre l’espatlla i recollia damunt del braç esquerre. També podia cobrir el cap.
D’altres potser ja els coneixeu pel que heu après a classe. Apunteu-los i definiu-los també, amb el nom original, si el sabeu.
El triclini (triclinium ), mena de llit, butaca llarga, sofà era l’estança d’una casa romana amb la funció de menjador. El nom s’origina perquè a l’habitació hi havia tres d’aquests mobles coberts amb coixins, al voltant de tres dels costats de la taula, i pel quart que quedava se servia el menjar. Els romans menjaven estirats damunt aquests mobles, recolzats sobre el costat esquerre.
Una àmfora és un recipient de terrissa de cos ovalat i coll estret flanquejat per dues nanses, normalment acabat en un piu, i que és usada per a guardar-hi i transportar-hi aliments.
Helleborus orientalis: nom genèric que deriva del nom grec per a Helleborus d’Helle per a “fer mal” i bora per a “menjar”, fent referència al fet que danya el menjar per ser planta verinosa.
orientalis: epítet llatí que significa “d’Orient”.
Què me’n dieu? Us ha sorprès el desenllaç o bé ja us pensàveu qui era el culpable? Com definiríeu el personatge del narrador?
-Personalment he de dir que no sóc una persona que m’agradi molt llegir, però aquesta història m’ha agradat molt i ha estat molt entretinguda. Al principi he dubtat una mica sobre l’assesí però després m’he donat compte que havia sigut el seu fill ja que es volia quedar amb tota l’herencia del seu pare per tenir mes riquesa i poder. El narrador es una persona molt savia ja que en tot moment està pendent dels actes dels presuntes culpables.
En tractar-se d’un relat situat en un temps passat, segurament hi ha alguns termes referits a elements de l’època clàssica que no coneixeu. Feu-ne una llista i busqueu-ne le significat.
-“l’helleborus orientalis”= planta verinosa que fa malbé el menjar.
-Himàcion: era una peça de roba que es feia servir a Grècia. Solia ser blanca.
D’altres potser ja els coneixeu pel que heu après a classe. Apunteu-los i definiu-los també, amb el nom original, si el sabeu
-El triclini(“triclinium”): era la part de la domus on hi havia un menjador on s’hi celebraven banquets.
-Zeus: jupiter, era el déu que tenia el poder. És fill de Cronos i Rea. Atributs: el llamp, el tro i l’àguila.