Esgotats tos els llibres que corren per casa, incloses les darreres adquisicions, i amb poc temps per anar en persona a la biblioteca del poble, les meves darreres lectures són fruit de la recerca aleatòria per eBiblio, el servei de préstec electrònic de les biblioteques públiques de Catalunya. Us el recomano, si us trobeu en el mateix cas.
De vegades, vaig sobre segur i busco obres d’autors que conec d’altres ocasions i en busco alguna que no hagi llegit encara. És el cas de Maria Mercè Roca, de qui em venia de gust llegir alguna altra creació. Per què no Bones intencions, del 2011, la seva penúltima novel·la? I l’última durant set anys, perquè fins al 2018, amb Nosaltes les dones, no havia publicat res, potser per la intensa vida política, que l’absorvia.
L’obra ens presenta un personatge femení, la Valèria, que és capaç d’evolucionar molt al llarg de la trama, a la recerca d’una nova vida, després de l’ensorrament de la que tenia fins aleshores. Pare, fills, exmarit, antics companys d’institut, cadascun amb els seus propis fantasmes, configuren l’univers que envolta la protagonista i que l’ajuda -la força, en realitat- a transformar la seva existència. Així és com ens ho explica la pròpia autora. De què es tracta la vida segons Maria Mercè Roca?
I com sempre, en un bloc clàssic com aquest, no em puc està de deixar constància d’alguns llatinismes que hi he trobat.
- Al Capítol 1 (Una setmana qualsevol), el Valeri, pare de la protagonista, explica a la seva filla que vol anar a l’enterrament d’un amic a qui agradava fer jocs de mans per entretenir la gent.
-Ui si en sabia! Tenia uns dits! La seva dona va morir fa temps. Atropellada. Una harpia. L’hi va prendre tot i ell anar fent jocs de mans, “in albis“.
- Al 3 (Al cap de nou mesos), la Farners, la millor amiga de la Valèria, explica que en David, un antic company d’institut, era alcohòlic rehabilitat.
Era un gran venedor. Ho venia tot, parcel·les o iots o assegurances. Va cremar la casa en un delírium trèmens.
- Al 6 (Això aquí i això allà), vénen a la Casa rural Can Valeri els representants d’una ONG d’exmarginats a recollir els objectes llençats en la reforma.
Han vingut dos homes, molt educats, un és alt i prim, amb rostre d’“ecce homo“, solcat per moltes arrugues…
- Al següent capítol (Temporada alta), ve un topògraf, l’Abat, a mesurar si un mur molt antic de la finca de la casa es troba en sol públic, i per tant s’ha d’enderrocar, o dintre de la propietat. Al final del seu anàlisi sobre el terreny, l’expert dóna el seu dictamen.
-Ja està! -crida. I afegeix, solemne-: “alea jacta est“.
Com sempre, us animo a plantejar-vos la lectura de l’obra, però sobretot a explicar què signifiquen els llatinismes o expressions llatines en el context i també una referència mitològica que s’ha colat en un dels fragments. Mireu si ja els tenim a Llatinismes “in situ” i en aquest cals deixeu-ne l’enllaç. Podeu utilitzar-los, si voleu i escau, per a l’entrada que hi heu de fer cada trimestre, sempre que indiqueu que els heu tret d’aquest article i també l’enllaceu.
TERESA
Salve
– “in albis” significa “en blancs” i s’utilitza per referir-se a una situación en la qual et quedes en blanc, sense saber que dir.
https://sites.google.com/a/xtec.cat/llatinismes-in-situ/llatinismes-en-la-premsa/-in-albis
-delírium trèmens vol dir deliri tremolant, causat per l’abstinència de l’alcohol.
https://sites.google.com/a/xtec.cat/llatinismes-in-situ/llatinismes-en-textos-oficials/delirium-tremens
-“ecce homo” significa “heus aquí l’home” i s’utilitza per referir-se quan algú està físicament molt deteriorat. Aquest no està a “llatinismes in situ”.
– “alea iacta est” significa “la sort ha estat lençada”.
https://sites.google.com/a/xtec.cat/llatinismes-in-situ/llatinismes-en-el-comic-fw/alea-jacta-est-m211
La referencia mitològica que s’hi fa es troba en el tercer paràgraf, quan diu: “L’obra ens presenta un personatge femení, la Valèria, que és capaç d’evolucionar molt al llarg de la trama, a la recerca d’una nova vida, després de l’ensorrament de la que tenia fins aleshores.”. Ja que s’assembla a Eneas, quan fuig de Troia i va a la recerca d’una nova patria, ja que la seva ha estat cremada, juntament amb amics i familiars, com la seva dona.
Salve!
De què es tracta la vida segons Maria Mercè Roca?
Segons Maria Mercè Roca, la vida tracta de veure com solucionar un problema i apostar per aquella solució, que previ al problema un no s’havia plantejat.
En el fragment l’autora utilitza el llatinisme “in albis” per explicar que el van enganyar i ell no va adonar-s’hi.
https://sites.google.com/a/xtec.cat/llatinismes-in-situ/llatinismes-en-la-premsa/-in-albis
En aquest fragment es troba una referència mitològica a l’harpia, a la qual la dona és comparada. Les harpies segons la mitologia grecoromana són criatures meitat dones meitat ocells.
En el següent fragment utilitza “delírium trèmens” per fer referència al trastorn d’abstinència, que en aquest cas va acabar provocant un incendi.
https://sites.google.com/a/xtec.cat/llatinismes-in-situ/llatinismes-en-textos-oficials/delirium-tremens
En el tercer fragment, el llatinisme “ecce homo” és utilitzat per referir-se a la cara, amb la qual es presenten els representants de l’ONG, que pot referir-se al simple fet de tenir mala cara o de ser gran, ja que esmenta que tenen arruges.
L’últim fragment, inclou una expressió llatina: “alea jacta est”, que es fa servir, igual que en aquest cas, quan en una situació ja s’ha fet tot el possible.
https://sites.google.com/a/xtec.cat/llatinismes-in-situ/llatinismes-en-el-comic-fw/alea-jacta-est-m211
En primer lloc, us demanaria que no copiéssiu i enganxéssiu els fragments de l’article on hi ha els suggeriments de comentari. Feu un comentari lligat i no només un qüestionari.
Ningú ha comentat la proposta de lectura en general, si coneixíeu l’obre si l’argument us recorda a algun llibre que heu llegit, si no us agraden -o sí- aquesta mena d’arguments…
Pel que fa als llatinismes, calia explicar que volien dir al fragment, no només en general, Clara.
Clara, la referència mitològica era molt més concreta i explícita. La resta si heu vist que eren les harpies, però la qüestió era què expliquéssiu com deu ser la dona esmentada al text.
Salvete omnes!
De què es tracta la vida segons Maria Mercè Roca?
Segons l’autora del llibre la vida es tracta d’afrontar les dificultats que van sorgint a mida que la vida va passant amb l’ajuda de la família i els amics i saber quina és la millor manera per ser capaços d’afrontar-los però sempre sense perdre l’optimisme.
Com sempre, us animo a plantejar-vos la lectura de l’obra, però sobretot a explicar què signifiquen els llatinismes o expressions llatines en el context i també una referència mitològica que s’ha colat en un dels fragments. Mireu si ja els tenim a Llatinismes “in situ” i en aquest cals deixeu-ne l’enllaç. Podeu utilitzar-los, si voleu i escau, per a l’entrada que hi heu de fer cada trimestre, sempre que indiqueu que els heu tret d’aquest article i també l’enllaceu.
El llatinisme “in albis” s’utilitza quan una persona es queda en blanc o en un context on no es recorden clarament les coses.
https://sites.google.com/a/xtec.cat/llatinismes-in-situ/llatinismes-en-la-premsa/-in-albis
El llatinisme “delirium tremens” és un trastorn ocasionat per la síndrome d’abstinència de l’alcohol.
Es manifesta quan una persona molt adicta a l’alcohol deixa de beure’l precipitadament després de fer-ho durant molt de temps.
https://sites.google.com/a/xtec.cat/llatinismes-in-situ/llatinismes-en-la-premsa/-in-albis
L’expressió llatina “ecce homo” s’utilitza per descriure que una cosa està feta un desastre o que està molt destrossada.
Es pot aplicar en un context quan una persona ha patit un greu accident de trànsit i està malferida.
També és un tipus de representació religiosa de Crist flagel·lat, amb un mantell porpre i uan corona d’espines.
L’expressió llatina “alea iacta est” s’utilitza en una situació quan no hi ha res a fer que esperar el resultat d’una acció iniciada.
https://sites.google.com/a/xtec.cat/llatinismes-in-situ/llatinismes-en-el-comic-fw/alea-jacta-est-m211
La referència mitológica que hi ha en algun dels fragments és l’harpia.
Les harpies eren uns monstres representats amb forma d’au i amb cap de dona.
En un primncipi s’identificaven amb les forces de la naturalesa, vents tempestuosos que ren capaços d’arrossegar a un ésser humà fins a les mansions subterrànies
La seva imatge va evolucionar molt al llarg del temps. En un principi s’identificaven amb forces de la naturalesa, eren com vents tempestuosos que eren capaços d’arrossegar un ésser humà fins a les mansions subterrànies.Més tard es van identificar amb ànimes de morts que es dedicaven a raptar les dels vius, o fins i tot amb la de simples monstres que raptaven nens.
Actualment la paraula “harpia” s’atribueix a una persona que és molt astuta i que amb la seva astúcia fa mal a la gent.
Valete omnes!
De què es tracta la vida segons Maria Mercè Roca?
Per ella la vida es tracta de veure com, a partir d’un problema que ens posa el destí, som capaços de treure totes les nostres possibilitats, allò que sabem fer, i apostar per això.
Què signifiquen els llatinismes o expressions llatines en el context i també una referència mitològica que s’ha colat en un dels fragments. Mireu si ja els tenim a Llatinismes “in situ” i en aquest cals deixeu-ne l’enllaç.
-Ui si en sabia! Tenia uns dits! La seva dona va morir fa temps. Atropellada. Una harpia. L’hi va prendre tot i ell anar fent jocs de mans, “in albis“.
“In albis” és un llatinisme que significa “en blancs”, es quedar-se en blanc o no entendre res. En aquest fragment crec que l’autora vol fer entendre que l’home no sap res, és dir que o sabia que la seva dona l’enganyava.
https://sites.google.com/a/xtec.cat/llatinismes-in-situ/llatinismes-en-la-premsa/-in-albis
En aquest fragment trobem la referència mitològica de l’harpia, eren una mena d’ocells amb cap de dona.
-Era un gran venedor. Ho venia tot, parcel·les o iots o assegurances. Va cremar la casa en un delírium trèmens.
Aquest llatinisme crec que fa referència a que en un moment de trastorn l’home va cremar la seva casa. O potser al trastorn d’abstinència que porta a un incendi.
https://sites.google.com/a/xtec.cat/llatinismes-in-situ/llatinismes-en-textos-oficials/delirium-tremens
-Han vingut dos homes, molt educats, un és alt i prim, amb rostre d’“ecce homo“, solcat per moltes arrugues…
Aquest llatinisme s’aplica per senyalar a una persona molt greu. Crec que l’autora vol presentar un home fatigat o trastocat pel pas del temps.
–Ja està! -crida. I afegeix, solemne-: “alea jacta est“.
Fa referència a que ja no hi ha marxa enrere, és a dir ningú pot saber quin serà el resultat, per això quan ja estan fets els estudis tot és sort.
https://sites.google.com/a/xtec.cat/llatinismes-in-situ/llatinismes-en-el-comic-fw/alea-jacta-est-m211
La història en sembla molt plana i simple. La típica trama sobreversionada amb una noia insegura que fa una revolució personal, a causa del malestar amb sí mateixa que pateix. Un canvi que modificaria la seva actitud, perquè hauria creat algun recurs de pautes secret que retindrien els seus impulsos per quan aparegués la ira -per dir un exemple d’emoció-. De vegades m’agradaria que els libres, con les cançons, no arribessin mai a un clímax i simplement, fossin en essència, fossin ells en plenitud… o fossin la narració i potser descripció de localitzacions. Per què aquesta necessitat de pujar d’intensitat per tornar a baixar-la a les històries?
La referència mitològica es sobre la harpia.
Una harpia és un desagradable i horrible ser, en part dona i en part voltor.
La part inferior del seu cos i les ales són de voltor, i el tors i la cara de dona, en concret d’una bruixa. El seu pèl és gruixut, dur i embullat, com un fregall, i té les dents podrides. No solen portar robes i sempre estan embolicades en una fètida olor. Són éssers tan bruts que infecten a altres éssers en atacar-los amb les seves arpes.
El seu llenguatge es basa en crits estridents.
Es la passen molestant altres éssers i animals, encara que, són bastant covards, sobretot si es troben soles, per la qual cosa solen fugir amb freqüència. Malgrat això, són molt venjatives i poden seguir a un enemic durant quilòmetres.
Sobre els llatinismes del text, en faig el recull:
In albis: “L’hi va prendre tot i ell va anar seguint fent jocs de mans, in albis” jo entenc que diu amb la expressió dual del final, que va ser -en un obrir i tancar d’ulls/d’un moment per l’altre-. És a dir, és com si la dona es quedés “in albis” perquè ha tingut un lapsus de memòria i com si fossin extranys, es separa del personatge bruscament.
Delirium tremens: En context podria entendre’s com: “va cremar la casa degut a un atac d’histèria per la manca d’alcohol ja que estava en rehabilitació”. El llatinisme significa “deliri tremolós” i s’aplica quan una persona perd facultads mentals i se li altera el sistema nerviós per el síndrome d’abstinencia que li provoca perdre la libertat per escollir quan beu alcohol o quan no.
Ecce homo: El terme fa referència a un passatge de l’Evangeli de Sant Joan (19:5) que relata les paraules pronunciades per Ponç Pilat, el governador romà de la Judea, quan va presentar a Jesús de Natzaret davant la munió hostil a la qual sotmetia la destinació final del reu. Jesús va sortir portant la corona d’espines i el mantell de porpra, i Pilato els va dir: “Heus aquí l’home!”, la qual cosa la versió llatina de l’Evangeli (coneguda com Vulgata) va traduir com ecce homo.
Per tant, si en l’art cristià es denomina d’aquesta manera a una tipologia de representacions de Jesús, en el text que hem llegit es descriu un home alt, prim, educat i amb cara “demacrada” naixent així un paral.lelisme entre els dos personatges. Recordem aquest passatge evangèlic de Jesús (seminu i lligat, torturat i disposat per a la crucifixió, amb o sense els altres personatges -Pilato, la multitud de jueus i els soldats romans-)
Alea iacta est: “La sort ha estat llançada”. En context ens està dient que després de la revisió, del professional del terreny, ja no fa falta patir perquè el veredicte final igualment ja està ben encaminat i registrat en parcel.les d’informació característica recollida per la experiència d’haver visitat el lloc. Evidències com descripcions o fotografies. El ‘jutge” ja ho ha vist i ningún pot eliminar-li aquests records del seu cap.