El títol d’aquest article és el nom d’una petita narració que he realitzat, conté 12 capítols narrats per Calístrata, la protagonista principal.
La idea d’aquesta narració va començar amb preguntes. S’acostava la sortida a Tarragona, llavors em vaig preguntar “com seria jo, si no visqués en aquesta època d’ara?”. Després vaig començar a pensar i pensar, a fer-me preguntes d’aquest tipus i a investigar com era la vida en l’època romana o diferents èpoques. Vaig arribar a la conclusió, que (personalment), no podria viure amb el tipus de regles i situacions de masclisme on la dona no té cap poder, (que en alguns casos se segueixen veient). Així que vaig pensar “Com haurà viscut una persona a la qual no agrada seguir les regles? Tindria por?”. Llavors vaig voler crear un personatge amb aquestes característiques i més, però volia agregar emoció, un motiu pel qual trencar les regles i vaig pensar en alguna cosa per la qual cosa tots o la majoria hem fet alguna cosa estranya i per la qual tots hem o hauríem de passar: l’amor. Vaig aquesta idea a la Teresa, i ella em va donar el vistiplau.
El següent pas va ser pensar en la trama, en com succeiria tot, com acabaria i com ordenar els esdeveniments. Vaig començar imaginant petites converses, moments i pensaments, tant de Cayo com de Calístrata. Després, estant a Tarragona, en aquells llocs esmentats en la narració, vaig començar a imaginar més i més coses. Així que anava escrivint el que se’m passava pel cap i després vaig anar descartant coses i ordenant-les de manera lògica.
Vaig continuar creant els personatges, escrivia coses que pensaven, el seu passat, fins al més mínim detall, encara que no ho esmentés. Mentre escrivia, buscava la informació que necessitava sobre l’època per evitar els anacronismes.
Vaig tenir alguns problemes per trobar informació, sobretot amb les togues, ja que eren moltes i no trobava dues pàgines que en diguessin el mateix. També vaig poder comprovar la transcendència dels errors argumentals relacionats amb l’època, ja que vaig cometre una incongruència històrica i per aquest petit error, vaig haver de reestructurar part de la trama i, de vegades, no sabia com continuar narrant o em quedava pensant què afegir. En aquests casos vaig rebre ajuda d’una gran amiga, que m’animava, em suggeria escenes, converses…, i la seva ajuda va ser molt important per poder lliurar la narració a temps.
Personalment, va ser un repte fer aquesta narració, perquè tenia un termini de lliurament i mai havia escrit sobre una època passada, i si ho feia, havia de seguir totes les regles d’aquesta època i no podia canviar o afegir coses.
Aquí la teniu perquè pugueu llegir-la. Fabulam vobis ago!
Totes les imatges: Lucía Nieto i Marta Ucero
Paula Torres 4ESO
M’ha semblat molt bé que una companya nostra hagi fet aquest gran treball que es a partir d’una excursió i de dies de feina arribes a aquesta conclusió que es escriure un llibre de 12 capítols.
Jo crec que mai podria escriure una narració com la que ha fet la Paula.
A l’excursió jo estava amb ella i mai m’havia dit el que estava fent i m’ha sorprès que hagues fet tota aquesta feina.
Felicitats Paula!
Muchas gracias Ona. Creo que te lo comenté un poco por encima, pues no lo tenía muy claro aún.
Salve!
La veritat es que no es un article que m’agradi gaire, tampoc em llegiria la narració ja que el tema no m’atrau, tot i així crec que la companya ha fet un bon treball presentant-la i no dubto que hi hagi posat tot el seu esforç i carinyo.
Vale!
Ai Marta, que no t’has llegit bé el plantejament de la tasca que us ocuparà uns quants dies… Cal llegir bé l’enunciat del moodle. Caldrà buscar-te un altra lectura, doncs, perquè el text de la Paula val la pena llegir-lo amb interès.
Salve!
Per començar, un treball de la Paula molt bo, fer una narració així és un treball de molt temps i molt elaborat, per cert destacar que tot això ha estat una idea donada a partir d’una excursió, això s’ha de valorar, perquè tenir una inspiració allà és molt difícil; Per concluir, aquest treball és d’una dificultat molt elevada, jo no seria capaç de fer un treball així. També s’ha de valorar, fora del tema excursió, la cerca d’informació per poder fer-ho el més ambientat en aquella època possible, això també molta dificultat i també s’ha de valorar. Un molt bon treball!
Tens tota la raó Jordi, a l’article deixa clar com va estructurar la seva feina i com va investigar per que fos el més real possble. Aquesta és la gran feina d’un/a escriptor/a.
Muchas gracias, Jordi por darme a conocer tu opinión. Sí, como tu dices no fue fácil encontrar la información pues todo no era fiable.
Salve!
Hem sembla una treball molt original per part es la nostre companya, no és gens fàcil ficar-te en la pell de la gent d’aquella època i poder escriure un relat d’amor.
M’he llegit la presentació i el primer capítol, i de moment té molt bona pinta.
Gran treball!
Gracias. Ponerme en la piel de los personajes no fue tan fácil, pues muchas veces estuve tentada a poner algo que no sería bien visto en esa época, ni muchos menos en una mujer.
Em sembla molt bé que una companya meva hagi decidit fer un article on es tingui en compte el paper i la perspectiva d’una dona de l’antiguitat, ja que tots sabem que abans a la societat hi havia molt mes masclisme i per una dona que no estava d’acord amb la situació de la seva època devia ser molt complicat viure.
No savia que quan estavem a l’excursió ella estava prenent apunts per a fer una història d’amor, segurament si ho haguès sabut li haguès donat algunes idees.
Em ve molt de gust llegir-me la seva història així que espero el dia en que ens posin com a tasca llegir aquest article.
Et felicito per el teu esforç i per la teva feina.
Salve
Gran feina la de la nostra companya que ha fet aquesta narració basant-se en una sortida a Tàrraco. Segur que la llegiré encara que no sóc gaire aficionat a la lectura. Ja he vist el principi i he volgut llegir mes, i mes…a tota això afegiré el fet de saber que es una companya tant propera a nosaltres.
Les meves felicitacions per a la nostra companya i autora
Salvete!
M’agrada, que algú s’hagi pogut plantejar totes aquetes preguntes i tenir interès per els abanpassat i com es devien sentir les dones que estaven reprimides a tot. Que hagi escrit això i amb català, que estic segura que s’ha esforçat molt, i es un esforç que s’ha de reconèixer.
Aquest treball està molt ben fet i la felicito per això.
Salve!
Hem sembla molt bona idea escriure un relat sobre la època romana i fer una trama amb la vida d’una noia.
Pero crec que l’article es una mia dolç, pero hem sembla molt be la idea i espero que vagi be.
Felicitats Paulaaa!
Salve!
Em sembla un treball molt original. Haurà suposat un gran esforç situar correctament la trama de la història en l’antiguitat, ja que no ho hem viscut personalment. L’argument del llibre m’ha despertat interès i espero llegir-lo a les pròximes sessions.
Vale!
Salve!
Em sembla super interessant aquesta història. També trobo molt fascinant la idea de que hagi escrit una història sobre temes passats, cosa que és molt complexe ja que nosaltres no hem viscut en aquelles èpoques. Aquesta història ens permetrà ficar-nos en la pell de les persones d’aquella època, i en aquest cas, d’una noia que no vol seguir les regles que li imposen. El tema del amor i del masclisme en èpoques passades és un tema que pot ser molt interessant per un llibre. També m’agradaria destacar la traducció al català, que està molt bé. Molt bona feina Paula, segur que serà una història molt emocionant!!!
Salve!
Em sembla una molt bona feina.
Crec que és molt difícl fer el que ella ha fet ja que no és que hagi tingut tot el temps que ha volgut sinó que tenia una data termini.
El més dificil però, crec que és situar aqiesta història en el temps ja que nosaltres no hi hem viscut personalment.
Molt bona feina Paula i espero llegir aviat la teva història.
Gracias, Marta por tu comentario. Tenía encima la presión de la fecha de entrega, y me estresaba demasiado porque creía que no lo cumpliría, pero tuve una muy buena amiga que me ayudaba con ideas y me animaba. ¡Espero que te guste!
Salve!
Em sembla que la Paula ha fet un molt bon treball!
Personalment admiro la seva imaginació perquè a mi no se m’hagués acudit escriure una història d’amor inspirada en Tarraco quan vam anar-hi.
Aquesta narració tenia una complicació afegida, que era ubicar-la en un temps molt passat que nosaltres no hem viscut. Per fer una narració així cal treballar moltíssim i tenir molta imaginació.
Em sembla que també ens explica molt bé tots els passos pels que ha passat per acabar fent aquesta narració i m’ha deixat amb curiositat sobre com serà la història.
Vale!
Salve!
Al començament dius que vas haver de fer una «petita» narració. Em pensava que seria d’una o dues pàgines com a molt però després dius que té un total de 12 capítols i m’he quedat sorprès perquè jo mai he escrit res semblant, ni per la part que és una història ambientada en el passat, ni per la part de la llargària. Igualment crec que és tot un esforç i tinc ganes de llegir-ho. Si jo hagues de fer una història semblant no hauria pensat en l’amor com a tema principal però jo no sóc qui per criticar, ja que no se’m dóna massa bé això de relatar històries. Finalment vull dir que potser ampro alguna idea del teu relat i gràcies per l’article.
Ave!
Salve!
Aquest treball de la Paula em semble molt interessant ja que penso que posar-se en la pell d’una dona dp’aquella epoca ha de ser molt dificil i fa falta molta investigació, interes i imaginació. També em sembla molt original que l’historia transcurreixi en un lloc avui en dia encara perdura, tot i els canvis notables. A sobre una historia d’amor i revelació podria transcorre també avui en dia però en canvi ella ho ha fet sobre aquella epoca cosa que fa que ha sobre d’entretinguda sigui didactica. També permet que ens adonem de que el masclisme provenent de molts any enrera lamentablement, tot i que cada cop hi ha menys, encara existeig i de lo dificil que pot ser la vida d’una dona, tant en el passat com en el presnt, per culpa del masclisme
Molt bona feina Paula, ja tinc ganes de lleguir aquest narració!
Vale!
Salve!
Em sembla que la nostra companya ha fet un bon treball i el fet per el qual va decidir escriure-ho em sembla molt interessant ja que jo penso igual que ella en el sentit de que no podria soportar tant de masclisme i em sembla interessant com ella ha intentar posar-se a la pell d’aquelles dones així creant un petit relat d’amor.
Gracias, Clàudia. No es machismo del todo, más que todo del parte del padre, también hemos de tener en cuenta la época, las mujeres de esa época no estaban acostumbradas a lo que nosotras en esta época. Aunque todo el maltrato que recibe Calístrata es por parte de su padre, ya que se cree superior y la culpa de algo que lo lastimó demasiado.
Salve!
Si haig de ser sincera, la veritat és que m’ha sorprès que una companya meva tingues la idea d’escriure una història sobre el passat. Sempre m’ha semblat molt interessant poder llegir textos o novel·les sobre els nostres avantpassats i de la nostre història en general. Em fascina la seva idea de centrar-se en un tema com aquest ja que és el que estem treballant i a més pot resultar molt interessant pels lectors. Vull felicitar-la per haver volgut posar tota la seva creativitat en aquesta història que crec que podrem llegir tots amb moltes ganes. Gran treball Paula.
Vale!
Em sembla una magnífica idea!
Estic molt orgullosa de tenir una companya que hagi fet una història sobre una dona de l’antiguetat ja que abans teniem molts pocs drets i es una dorma de reivindicació.
És un treball que s’ha de valorar molt positivament i també se’n pot fer alguna crítica constructiva.
Tinc moltes ganes de tenir la oportunitat de llegir-me l’escrit aque ha fet la meva companya!
Felicitats.
Salve!
La nostra companya Paula ha fet un molt bon treball. El fet d’escriure una narració de 12 capítols requereix un gran esforç i creativitat, ja que ha de saber com organitzar la historia, els personatges, també s’ha hagut d’informar i buscar la informació que no en sabia, i no és una feina fàcil de realitzar. Haver-se inspirat en la sortida que vam fer a Tàrraco fa que ens fiquem més en la pell dels personatges, degut a que coneixem llocs que anomena en la historia. Personalment, jo no hagués sigut capaç d’escriure un relat tan ampli i es nota que l’ha posat entusiasme i ganes al moment de redactar-ho. Moltes felicitats per la teva feina realitzada!
Ave.
Salve.
Llegint només la part que ens corresponia, crec que la protagonista s’enamora de Cayo, però el seu pare no accepta la relació. Sobre el pare, crec que com que tenia el dret de controlar la vida de la filla, la tractava fins i tot malament, ja que ella era més liberal i independent. Fins que finalment la va matar, per això diu que es reuniria amb la seva mare i que seria feliç amb el noi.
Salve
Em sembla una proposta molt interessant i molt útil per a conèixer més sobre Tàrraco des de dins. Definitivament ha sigut un treball que ha requerit molt d’esforç ja que són dotze capítols.
Encara no he llegit l’escrit però he llegit la introducció que situa l’acció posterior i la conclusió amb el destí dels personatges i estic segur que serà una història amb un final tràgic sobre el personatge de Calistrata.
Salve!
Considero que la idea general és bona, tot i que no m’he llegit la història, però diverses vegades he pensat en si hi havia personatges rebels en aquella època.
Mentre llegia aquest article m’he sentit bastant identificada, ja que jo també m’he fet diverses vegades la mateixa pregunta, com viuria jo si estigués en aquella época, sobretot quan tractem temes de la vida quotidiana a casse. Tot i això, difereixo de l’opinió de la Paula, ja que jo crec que si hagués nascut en aquella època ho consideraria com quelcom normal, ja que és el que s’havia fet durant tota la vida i el que se seguia fent.
Després de llegir l’article i la introducció i cloenda de la història, suposo que la trama se centra en un amor impossible o amb moltes dificultats que acaba tràgicament, amb la mort dels dos amants. De fet, m’ha recordat a la metamorfosi de Píram i Tisbe, escrita per Ovidi, en la qual es basa Shakespeare per crear “Romeu i Julieta”.
Salvete omnes!
L’article està molt bé perquè s’explica la gènesi del projecte, que és sobre un tema molt actual(el masclisme i la situació de la dona) i la valentia que es mostra per escriure una història sobre la situació de la dona a l’Antiga Roma, cosa que no és molt fàcil tenint en compte la recerca d’informació fidedigna que circula per la xarxa i posar-se a escriure la narració.
Entenc que hagi estat un repte per a la escriptora confeccionar una narració de dotze capítols perquè és necessària la memòria històrica tant com les fonts històriques a més de posar-se en la pell d’una dona romana de l’època de Tàrraco.
Jo crec que explicarà la vida d’una dona romana amb iniciativa i que un home que abusa d’ella i que després d’allò es calli l’assumpte perquè no es creien la versió de la dona o ja sigui perquè no estava ben vist a la societat que es denunciessin aquestes coses. Llavors a partir d’això la narradora està disposada a explicar el que li va passar a aquella dona perquè la narradora pensa que és obligartori que ho expliqui. Com a final d’aquest relat crec que finalment es creuran a Calístrata i que es farà justícia al cap i a la fi però amb la seva vida com a intermediari perquè acaba morint Calístrata.
En definitiva, l’autora vol destapar tot l’entramat que volia tapar la família de Calístrata per temes d’honor o fama i que finalment gràcies a la narradora s’acaba descobrint el pastís quan mor Calístrata per estar amb Cai(Cayo) i finalment se sap que els seu pare va ser desterrat de la ciutat de Tàrraco.
Valete omnes!
Salve!!
Crec que ha sigut molt bona idea fer aquest article, ja que parla d’un tema actual com pot ser el masclisme però vist des de una altre època, i que millor que fer-ho amb capítols en els quals a protagonista és una dona.
Pel que fa a la narració, desprès de llegir la part indicada puc interpretar que durant el transcurs de la narració el que succeeix tracta d’una trama amorosa. Jo imagino que una parella de joves s’enamoren, però el pare d’ella no accepta la relació i fa tot el possible per impedir-ho, també per les poques coses que se del jove suposo que es ficarà en problemes encara que fos per intentar ser lliure amb la seva amada. Per suposat es una relació d’amor impossible i acaben morint. Aquesta narració em fa recordar la metamorfosis de Piram i Tisbe.
Salve!
Primer m’agradaria dir que m’ha semblat un relat molt bonic i molt ben treballat.
Només llegint la part en cursiva del relat he pogut entendre que la història tracta sobre la vida d’una noia valenta, lluitadora i passional que, tot i que no acaba tenint un final feliç, ha lluitat fins al final per aconseguir una vida feliç i trobar l’amor on abans mai ho havia pogut trobar.
Ella és una noia molt persistent forta de caràcter que ha patit molt a causa d pèrdues properes, com és el cas de la seva mare i, més tard també pateix quan l’únic que vol fer és lluitar per un amor, amb Cayo, que sembla pràcticament impossible per traves que els hi posen altres personatges per tal que no es cassin.
És una noia que no li agrada seguir les regles imposades pels demés i per això farà tot el possible per assolir els seus objectius, però, no tindrà el final que a ella li hagi agradat i acabarà morint acompanyant a la seva mar, que també va morir fa un temps. Més tard , també hi haurà la mort del seu amat, en Cayo, que se suïcidarà després de veure com seria la vida sense Calístrata.
En general, l’única part que he pogut llegir m’ha agradat molt com a addicta a llegir relats, tant d’amor com històriques, i espero acabar-me la història sencera.
Molt bon relat!
Vale!
He llegit l’article introductori. Em sembla que la Paula, veritablement, se sentia atreta per fer una redacció que tractés temes del passat, però personalment no m’atreu gaire..
Però reconec el seu gran esforç en fer aquest redacció.
Crec que aquesta redacció es tracta un tema d’amor, en qual una part surt més afectada que l’altre. On ella pateix la pitjor part, fins i tot la porta a la mort per l’amor pels seus actes i després ell se suïcida per la seva mort. Haig de dir que només m’he llegit la cursiva i la primera pàgina del capítol 1, però no m’ha decepcionat.
Salve!
És obvi que aquesta història ha sigut creada amb molta cura, dedicació i empenyorament, ja que no qualsevol persona té la capacitat i voluntat (sobretot) d’agafar les seves idees i com si de parcel·les es tractessin, donar-li nom a cadascuna d’elles, un motiu, un fil conductor cap a una conclusió bonica que pot ser la moralitat que aprens a mesura que t’introdueixes en el món imaginari o història que ha creat l’autora.
Anotació: a continuació escriure segons la meva percepció.
Els fets tenen lloc a Tarragona. Sembla ser que la nostra protagonista podria haver format part de l’aristocràcia i que no era una ànima rebel com se’ns vol fer pensar, que volia fugir amorosament amb un noi, sinó només una jove que es va veure envoltada, sense voler-ho, en diferències socials que la tancaven en un cercle molt reduït de persones, les quals posseïen molt de poder. Un poder que ells mateixos s’havien otorgat.. El xoc de la seva identitat amb la que li volien imposar era evident. Tenim en primer plà doncs, una jove que buscaria la llibertat, la senzillesa, la pau de l’ànima; i per gelosia, el seu dolent pare podria haver manat a separar-la del seu amat (potser no tan ric com ella); com a conseqüència podria haver ordenar fer atrocitats i com a resposta del seu amat, per traició, aquest s’hauria suïcidat a l’aqüeducte, simbolitzant aquest l’únic lloc a on era feliç ella. Així doncs, a partir d’ara, ella ja no ho podria ser més… si el seu racó ja no hi és, “quin sentit té viure?” La Paula ens diu que quasi ningú va quedar viu.
Tot i això, hi ha una petita esperança, una fe, en la possible reconciliació en una altra vida, havent sigut en vida el seu pare desterrat.
M’imagino una ascendència de les ànimes joves pures al cel i la permanència eterna a la terra de les ànimes pecadores i ímpies.
Allà hi hauria una unió exitosa sense ressentiment dels dos nois, potser allà si que poden arribar a ser feliços sense que ningú els hi impideixi.
Potser és una història de valors. Això després de la mort és l’únic que roman. Per això les riqueses són efímeres. Per això el seu pare podria haver escollit donar-li suport, i no haver anat en contra seva per la seva elecció..
Alumnat de batxillerat, veig que alguns de vosaltres, Maria i Gabriela, podríeu fer un text alternatiu a partir de les suposicions que presenteu. D’altres heu deduït molt encertadament el desenvolupament dels fets i m’agrada especialment, Neus i Paula, la comparació que heu fet amb una de les Metamorfosis llegides. D’això es tracta, que apliqueu el que heu après i ho relacioneu amb altres manifestacions.
No tots heu comentat la presentació del procés creatiu a l’article i d’altres n’heu destacat encertadament alguns detalls i fins i tot, respost algunes de les preguntes que llença l’autora.
Salve!
Aquest treball de la Paula em semble molt interessant ja que penso que posar-se en la pell d’una dona d’aquella epoca ha de ser molt dificil i fa falta molta investigació, interès i imaginació.
Mentre llegia aquest article m’he sentit bastant identificada, ja que jo també m’he fet diverses vegades la mateixa pregunta, com viuria jo si estigués en aquella época.
Haver-se inspirat en la sortida que vam fer a Tàrraco fa que ens fiquem més en la pell dels personatges, degut a que coneixem llocs que anomena en la historia
En general, aquest article m’ha semblat molt bé.
Vale!
Salve!
Hem sembla molt bona idea escriure un relat sobre la època romana i fer un relat sobre la vida d’una noia o un noi romà.
És un article molt interessant ja que tots suposo que alguna que altra vegada ens hem preguntat com estariem o ens sentiriem nosaltres si estiguéssim en aquesta època. A si que moltes felicitats Paula, es nota que has posat tot el teu esforç!
Saluete!
La veritat es que em sembla que la nostra companya ha fet molt bon treball i el fet pel qual va decidir escriure-ho em sembla molt curiós ja que jo penso igual que ella, no sería capaç de suportar tan de masclisme i em sembla molt bé com ella ha intentat posar-se a la pell d’aquelles dones.