Quan proposes als alumnes noves versions d’un mite, mai se sap per on poden sortir, però és un perill que als professors ens paga la pena de córrer si volem que ens sorprenguin. Mireu, si no, què ha respost la Laura al meu suggeriment, arran de la lectura d’A la recerca d’una pàtria. La història de l'”Eneida”.
- Fem que Nis sigui més egoista? Com hauria anat la cosa?
Em giro. No veig Euríal enlloc. “Maleït sigui. No podia córrer més de pressa?”
“Què s’ha pensat aquest noiet, que sempre l’haig de salvar? No, ni pensar-hi, que jo arrisqui la meva vida per ell? Qui s’ha cregut que és?”
Nis es va aproximar a les línies enemigues per provar de veure Euríal. Va albirar el seu cos estès al terra i com qui no veu res, va marxar. Va córrer pel bosc tant de pressa com va poder, tal com una llebre recorre les praderies fugint d’un depredador, però l’exèrcit que havia mort Nis ja el perseguia.
Va arribar al campament dels arcadis, però no va veure res, ni gent, ni muralles, ni rastre. “Tot això per no res…”
Quan es va girar es va trobar amb els seus “caçadors” i en un moment va morir.
I aquell que pretenia ser recompensat amb magnífics regals i ser la mà dreta d’Ascani, va morir com el més desprestigiat dels homes, havent traït el seu amic, i sense sepultar. Ara el seu destí seria vagar eternament per l’Avern.
- Què t’ha semblat?
- Compara aquesta versió amb l’episodi original de l’Eneida. Què n’ha modificat l’autora?
- Quin recurs estilístic propi de l’època homèrica hi ha inclòs?
- En què consisteix la referència als arcadis?
- Relaciona la frase que tanca el text amb algun episodi de l’Eneida i desenvolupa la referència.
TERESA
Salve!
– M’agradat, ja que era semblat a l’idea que jo volia donar a l’examen.
– Els canvis són els següents:
Nis no salva a Euríal i marxa.
Nis mor com un desprestigiat ja que a sigut un cobard, ja que pretenia ser la mà dreta d’Ascani.
– “Tot això per no res..”
– Ve a dir com que ja era massa tard perquè ja havien matats a tots.
– La frase final és “Ara el seu destí seria vagar eternament per l’Avern”.
Em recorda a a part on Nis i Euríal estan al campament i són atacats per Turn i els dos lluiten contra ell, quan de sobte Euríal es ferit i Nis fa tot el que pot per protegir-lo però finalment moren el dos.
-Què t’ha semblat?
M’ha semblat molt bo, ben escrit i concís amb el que s’explica.
-Compara aquesta versió amb l’episodi original de l’Eneida. Què n’ha modificat l’autora?
Va fer que Nis sigui més egoista i no es sacrifiqui per Euríal. En l’episodi original Nis va sortir del seu amagatall al bosc i va voler venjar la mort d’Euríal.
-Quin recurs estilístic propi de l’època homèrica hi ha inclòs?
El recurs estilístic de les comparacions i les al·legories, quan compara a Nis corrent pel bosc amb una llebre fugint d’un depredador i els seus enemics com caçadors.
-En què consisteix la referència als arcadis?
Nis fuig al campament dels arcadis i es troba a l’exércit del llatins que el maten.
-Relaciona la frase que tanca el text amb algun episodi de l’Eneida i desenvolupa la referència.
Es referència l’avern, l’inframón i on la gent que no ha sigut sepultada vaga eternament. És el lloc on Eneas viatja per a veure al seu pare tot i que encara estava viu.
Què t’ha semblat?
M’ha semblat una bona recreació perquè explica els sentiments a flor de pelld’una persona, la persona ha interioritzat la gosadia de la joventut d’Euríal.
Aquesta recreació sembla la del mateix Virgili però amb un toc més personal.
Compara aquesta versió amb l’episodi original de l’Eneida. Què n’ha modificat l’autora?
L’autora ha modificat la persona del narrador: ha alternat el narrador en primera persona amb el de tercera persona cosa que Virgili només empra la tercera persona
Quin recurs estilístic propi de l’època homèrica hi ha inclòs?
El recurs estilístic propi de l’època homèrica que inclou l’autora és el símil que és un moment de l’acció en que aquesta es deté per donar pas a una comparació llarga amb la natura o la vida quotidiana i al final del símil es reprèn altre cop la lectura.
En què consisteix la referència als arcadis?
Quan l’autora es refereix als arcadis es refereix a que ells no són tan forts com els llatins i per això diu “tant per no res” i això ve a dir la manera d’actuar d’Euríal que és un jove que es deixa massa emportar per la joventut i la seva gosadia.
Relaciona la frase que tanca el text amb algun episodi de l’Eneida i desenvolupa la referència.
Aquesta última frase fa referència al moment en què Eneas arriba a Cumes i veu la sibil·la.
Aquesta referència està compresa al capítol “Descens a l’avern”.
És quan el seu pare Anquises ja havia mort i baixa als inferns a veure’l per aconseguir consell a l’hora de fundar una nova ciutat.
Allà als averns es troba amb el seu pare i li aconsella un seguit de coses i li anticipa fets del futur i passat de Roma perquè fundi la ciutat que vol fundar Eneas.
Però abans de trobar-se amb Anquises Eneas ha de trobar el branquilló d’or de Prosèrpina i donar-se’l a la Sibil·la, una vegada el troba ja pot entrar però Eneas es troba en mig d’un riu i ha de creuar-lo, per això hi ha un barquer que es deia Caront que era qui passava les ànimes de la persona morta a l’altre riba.
Quan li diu a Caront que vol creuar-lo, ell li diu que només hi poden passar els què han mort.
Una vegada que Eneas aconsegueix creuar el riu i passar a l’altra riba es troba a Palinur, que va ser la persona que van haver de sacrificar perquè Eneas i la seva flota tinguessin bon viatge.
Despreś de trobar-se Palinur es troba amb una sèrie de monstres mitològics com les quimeres o les gorgones i d’altres molt pitjors com la fam , la discòrdia o la guerra.
Alea iacta est,
Vale!
Salve.
1. Què t’ha semblat?
Màgrada molt, està ben escrit i és una bona idea.
2.Compara aquesta versió amb l’episodi original de l’Eneida. Què n’ha modificat l’autora?
En l’episodi original, Nis no fuig sinò que intenta protegir a Euríal i després venjar-lo.
3. Quin recurs estilístic propi de l’època homèrica hi ha inclòs?
Comparacions.
4. En què consisteix la referència als arcadis?
5. Relaciona la frase que tanca el text amb algun episodi de l’Eneida i desenvolupa la referència.
Relaciono la frase amb l’episodi de “Descens a l’Avern”, ja que Eneas va a l’Avern a despedir-se del seu pare, i allà a part de trobar-se’l, també veu a Dido, Palinur…
Nois i noies, algunes precisions.
-El recurs estilístic es diu símil homèric. Acostumeu-vos a utilitzar els termes precisos.
-Ningú m’explicarà qui són els arcadis i quin paper tener al moment en què té lloc l’episodi?
Què t’ha semblat?
Mentre feia l’examen, em va agradar la proposta, però no vaig saber com desenvolupar-la, pel que vaig triar un altre suggeriment de recreació. Personalment m’agrada molt la recreació de la Laura, i penso que està molt ben narrada, i és fidel al personatge, referent al que es demanava.
Compara aquesta versió amb l’episodi original de l’Eneida. Què n’ha modificat l’autora?
Modifica, principalment, l’actitud de Nis, tal com demanava a l’examen, i per tant, també canvia el que succeeix, tot i que al final és el mateix, Nis i Euríal acaben morts. En l’episodi original, Nis no marxa sense Euríal, al contrari, es queda amb ell i intenta salvar-lo, sense pensar en si mateix.
Quin recurs estilístic propi de l’època homèrica hi ha inclòs?
Els símils homèrics, que són aquells moments de l’acció en què aquesta s’atura per donar pas a una comparació llarga amb la natura o la vida quotidiana, al final del símil es reprèn altre cop la lectura. En aquest cas, el símil el trobem en l’oració “Va córrer pel bosc tan de pressa com va poder, tal com una llebre recorre les praderies fugint d’un depredador, però l’exèrcit que havia mort Nis ja el perseguia.”, on es compara les ganes de fugir de Nis amb la velocitat d’una llebre.
En què consisteix la referència als arcadis?
Fa referència als guerrers provinents de la ciutat arcàdica, on habita gent provinent de la regió d’Arcàdia en la Peninsula dels Peloponnès, els quals eren els seus aliats, ja que el rei Evandre havia decidit aliar-se amb Eneas.
Relaciona la frase que tanca el text amb algun episodi de l’Eneida i desenvolupa la referència.
“Ara el seu destí seria vagar eternament per l’Avern.”
Aquesta frase fa referència a l’episodi en el qual Eneas viatja a l’Avern, per veure per última vegada Anquises, el seu pare. Allà es troba amb diversos personatges que apareixen al llarg de la història, com per exemple, Palinur, el qual no va ser enterrat i per aquesta raó vagava per l’Avern, tal com succeeix en aquest cas amb Nis, pel que ell també vagarà per l’Avern.
És interesant el final d’aquest curt escrit, com per una traÏció tot el que donaves per soposat desapareix. Axò era molt real en aquella època així que em sembla creatiu parlar sobre aquest tema, era dels més típics pel que he estudiat i llegit.
Efectivament, Júlia, els finals dels textos de Laura sempre sorprenen el lector, igual com passa a No m’oblidis.
Pablo, fas bé de fixar-te també en la imatge que il·lustra el text, és una part important de l’article i les dades de la imatge també.
El fragment m’ha semblat molt cridaner, creia que seria una ‘història’ feliç o amb millor final, però no, es tot el contrari. També és molt interesant que l’escultura estigui a Paris i no a Roma.
Mai he anat a Paris però si alguna vegada tinc l’oportunitat aniré al Louvre i miraré l’escultura ‘Nis i Euríal’ .
M’ha semblat una versió molt original, i no esperava que aquest Euríal també acabi mort. Tot i que crec que aquesta actitud del protagonista trenca totalment el personatge, ja que el que el caracteritza és la seva compassió i unió amb Nis, per tant crec que ell mai hauria pres aquesta decisió.
La diferència entre aquesta versió del llibre i l’original és que Euríal decideix fugir quan els enemics capturen i maten Nis. En la versió d’Ovidi, Euríal arrisca la seva pròpia vida per fer front als altres soldats i intentar salvar o venjar el seu amic, tot i que mor en la batalla. La diferència que ha inclòs l’autora canvia tot el curs de la història: la covardia i l’egoisme d’Euríal només el porta a una mort deshonrosa.
El recurs homèric que n’hi ha és la importància de l’honor per a un guerrer: Euríal pren la seva fatal decisió per obtenir prestigis del seu poble, recompenses com ara convertir-se en la mà dreta d’Ascani, el fill d’Eneas.
El tràgic final d’Euríal és morir sense sepultura, cosa que significava que la seva ànima no passaria a l’Avern i que només vagaria a les seves vores patint eternament. Aquesta era una creença de la mitologia tant grega com romana: si un cos no s’enterrava, l’anima del mort no podria descansar mai. Aquesta maledicció també la pateix un altre personatge de l’Eneida: Palinur, l’antic timoner de la nau d’Eneas. Per voluntat dels déus, el troià es va quedar adormit mentre conduïa el vaixell i va caure per la borda al mar. Va aconseguir nedar fins a es costes d’Itàlia però allà es va trobar uns bàrbars que el van matar i van llençar el seu cos al mar, per tant, ningú el va enterrar i es va convertir en un ànima en pena per tota l’eternitat.
L’autora ha canviat completament el paper de Nis, ja que en el capítol original de l’Eneida, Nis, al veure que el seu amic Euríal havia estat atrapat, va decidir posar en risc la seva vida per salvar al seu amic. En canvi, en aquesta versió es deixa a Nis com a un ésser egoista, que prefereix fugir covardment que no pas morir com un heroi i com un bon amic intentant salvar a Euríal.
El recurs estilístic que s’utilitza és el símil homèric, que és la versió llarga d’un símil normal. El símil s’utilitza per fer una comparació directa de dues coses, incluint personatges, accions i naturalesa. En aquest cas, el símil és utilitzat per explicar la fugida acovardada de Nis, comparada amb una fugida que fa una pressa quan sent que el seu depredador va a per ella. L’atrapada i la mort de Nis és comparada amb la caça del depredador i la mort de la pressa.
Els arcadis eren el poble que vivia a Arcàdia (Grècia). La seva vida era molt senzilla.
La referència que es fa en el text sobre els arcadis consisteix en explicar que la fugida de Nis i la traïció que va fer al seu amic Euríal no va servir de res, ja que finalment va acabar mort a mans dels arcadis, morint covardment.
“Ara el seu destí seria vagar eternament per l’Avern.” aquesta frase la relaciono amb el capítol on Eneas baixa a l’inframon per parlar amb el seu pare, i es troba a almes en pena vagant per l’Avern, on una d’aquelles almes en pena és Palinur.
M’ha semblat bona idea canviar la personalitat i amb ella les accions del personatge Nis. Encara que em quedo amb la versió original de l’Eneida, on Nis és un personatge heroic que sacrificaria la seva vida per salvar als seus.
M’ha semblat un article interessant, era més o menys la idea que tenia jo al cap, i el que modifica l’autora es que en l’episodi original, Nis no fuig d’allà, si no que es queda per intentar protegir a Euríal i després fer-li justícia a la seva mort i venjar-la, en un moment del capítol, es compara la velocitat amb la que fuig Nis per no ser aniquilat amb la velocitat que corre una llebre en fugir de el seu depredador, i això es pot considerar un recurs estilístic propi de l’època homèrica, la referència que fa als arcadis, ve a dir que els arcadis no son tant forts com ells llatins, per això Nis fuig cap al campament dels arcadis, allà es on troba la seva mort, el exèrcit de llatins, i la frase que surt al final es; ”Ara el seu destí seria vagar eternament per l’avern”, fa referència a quan Nis i Euríal estan al campament i de sobte son atacats per Turn, ells lluiten junts contra Turn, en aquesta lluita Euríal cau ferit i Nis fa tot el que està en la seva mà per ajudar-lo però desgraciadament, acaben morint tots dos en la lluita.
Em sembla una alternativa al llibre interessant. De manera sintetitzada fa entendre el text amb una explicació clara, i ha sabut utilitzar altres referències del llibre.
Al text original, el tret que destaca de Nis és que es mostra una persona i amic fidel, amb uns clars ideals que sobreposa a la por, i que perd la seva vida per intentar ajudar el seu company Euríal tot i haver estat atrapat per culpa seva. El canvi que es fa al text d’aquesta alumna consisteix en pensar què passaria si aquest personatge, Nis, hagués actuat de manera egoista i culpant el seu amic, creant un final alternatiu per a aquest personatge al que va crear Virgili.
Fa comparacions pròpies de l’estil homèric, que es reconeixen ja que son símils llargs. Per exemple, en aquest text, ho està fent al comparar una llebre fugint del seu depredador amb el moment en què Nis fuig corrent.
Fa una referència als arcadis, guerrers provinents de la regió idíl·lica d’Arcàdia, i diu la frase “tot això per no res…” donat que ja no hi havia ningú que el podés ajudar.
L’última frase d’aquest comentari fa referència a una fet que s’explica a un altre capítol del llibre anomenat “Descens al Avern”. En aquest episodi s’explica tot sobre l’Avern, quan Eneas el descobreix al anar en busca del seu pare. L’autora del text ho utilitza per fer aquesta recreació.
– Em sembla que ha interpretat molt bé la part de la historia de la Eneida, ha fet un aprofundiment d’aquest capítol en versió pròpia. Ha de ser una persona amb molta imaginació i creativitat per poder fer aquesta versió tant original ,i a més relacionar-la amb altres capítols del llibre.
– En aquesta versió, a diferència de l’original, fa que Nis sigui una persona que es covard i fuig quan maten a Euríal per convertir-se en la mà dreta de Ascani i així ser recompensat per regals, però va morir com un home desprestigiat i sense ser sepultat. En canvi, a la versió original, Nis mor per ajudar a Euríal.
– Utilitza el recurs del símil homéric.
– Fa referència a la regió Grega i és coneguda per ser un lloc idílic.
-L’última frase està relacionada amb un capítol del que es titula Descens al Avern, on explica com Eneas va haver de baixar al infern per parlar amb el seu pare i pel cami es troba ànimes que estan allà atrapades perquè no poden passar a l’altre costat del riu. Les ànimes que estan alla no han tingut un sepulcre i per això no poden pasar. El relaciono amb aquest capítol perquè Nis mor i no hi ha ningú per donar-li un sepulcre i per això la seva ànima estara sempre vagant en pena.
Salve!
Personalment aquesta recreació de la versió de l’episodi original de l’Eneida m’ha semblat molt bona, ja que dona ens dona una altra perspectiva del succés, la qual es podria adaptar com alternativa a la publicada al llibre. Cal destacar que en aquesta interpretació el personatge Nis, amb les seves paraules, deixa veure la seva joventut i la seva inexperiència envers la vida, així com el valor de la lleialtat.
Si comparem aquesta versió amb l’episodi original de l’Eneida, podríem dir que té un toc més personal que la de Virgili. A més a més, també ha modificat aspectes com el narrador, és a dir, a alternat el narrador en primera persona i tercera, la qual cosa, des del meu punt de vista, dinamitza la lectura, ja que Virgili només utilitza la tercera persona. En la versió original, Nis no marxa sense el seu amic i company Euríal, sinó que va en busca d’ell i intenta salvar-lo dels enemics que el prenen com a presoner, i en cap moment pensa en ell mateix i en les possibilitats de morir en l’intent, és a dir, mostra una actitud valenta i honrosa. En canvi, en aquesta versió es mostra covard i arrogant. Dit això, podem dir que el canvi que es fa respecte a la versió original es troba en la manera d’actuar de Nis.
El recurs estilístic propi de l’èpica homèrica que inclou és el símil, justament quan diu;
Va córrer pel bosc tant de pressa com va poder, tal com una llebre recorre les praderies fugint d’un depredador, però l’exèrcit que havia mort Nis ja el perseguia.
Ja que en aquest moment està comparant una llebre fugint del seu depredador amb el moment en què Nis surt corrents per escapar-se.
Quan l’autora fa referència als arcadis, els quals eren guerrers que provenien de la regió grega d’Arcàdia, afegeix una frase que diu: “Tot això per no res…”. Amb aquesta frase vol transmetre que tot aquest esforç que havia fet per poder fugir i amargar-se i buscar ajuda no ha valgut la pena, ja que no ho aconseguit perquè l’han capturat.
Finalment, l’última frase que tanca el text fa referència al moment en el qual Eneas arriba a la costa de Cumes i veu a Silbil·la, aquesta referència està explicitada al capítol Descens a l’Avern, en el qual s’explica com Eneas vol descendir als Inferns per tal de poder veure per última vegada al rostre del seu pare Anquises. Abans de trobar-se amb el seu pare, Eneas ha de trobar el branquilló d’or de Prosèrpina i donar-se’l a Sibil·la, de manera que, una vegada el troba, ja pot entrar. A continuació, Eneas ha de creuar el riu Estix, tot i que, abans, ha de passar pel vestíbul de l’Infern on hi ha la Malaltia, la Por i la Fam – a més a més, allà també hi viuen la polsosa Vellesa, la mortífera Guerra i la insensata Discòrdia. En aquella foscor s’agiten mil criatures monstruoses, així com gòrgons, harpies i la flamígera Quimera, una barreja horrorosa de lleó, serp i cabra. Si més nó, el barquer Caront, encarregat en transportar les ànimes dels morts a l’altra riba, no el deixa creuar, ja que només podien creuar els morts. Un cop Eneas li ensenya el branquilló d’or, Caront el convida a pujar a la barca per tal de transportar-lo. Un cop als Averns es troba amb Dido, Palinur, Deífob… i, finalment, amb el seu pare, el qual li aconsella un seguit de coses i li anuncia el seu futur i el de la seva pàtria.
M’ha semblat una molt bona forma de que el lector pogui sentir per un moment els sentiments del personatge en aquesta escena en particular, en general, m’ha semblat més realista i, per tant, més fàcil de creure. El final m’ha sobtat una mica, com passa de pretendre la gloria a morir sense sepultar.
Principalment, l’autora ha modificat el comportament que té Nis quan mor Euríal. A la versió original, Nis es queda amb Euríal i fins i tot l’intenta salvar però no fuig, com a la versió proposada al blog.
El recurs estilístic inclòs és el símil homèric, que té dues o tres paraules: “com un déu”; aquests són comuns en Homer i en altres èpiques antigues, i usualment s’usen sense un altre efecte addicional al de l’epítet estàndard. Amb ells s’addiciona un èmfasi en la narració però no pretenen ser una descripció amb significat particular.
Fa referència a l’episodi “Descens a l’Avern”, on Eneas fa un llarg viatge fins poder introduir-se a l’Avern, on es troba el seu pare i aquest li recorda el seu destí.
Aquest final m’ha semblat molt egoísta per part de Nis. En l’episodi original Nis es torna quan veu que Euríal està en apurs i intenta sacrificar-se pel seu amic, encara que no aconsegueix salvar-lo.
En el text hi ha inclòs un recurs estilístic propi de l’època homèrica (símil homèric) que cal destacar; la comparació: “Va córrer pel bosc tan de pressa com va poder, tal com una llebre recorre les praderies fugint d’un depredador, però l’exèrcit que havia mort Nis ja el perseguia.”. Un símil homèric es tracta d’una comparació directa entre dues coses com personatges, accions i naturalesa. En aquesta comparació es retraten les ganes de còrrer de Nis veient que el volen matar. A aquest final, es fa una referència als arcadis, quan arriba al campament dels arcadis i no troba ni rastre de la civilització. La frase que tanca el text fa referència al episodi anomenat “Descens a l’Avern”, on Eneas fa un viatge on es troba a Dido i el seu pare.
Crec que esta molt be explicat sobretot la part de la història de l’Eneida, m’ha semblat una versió molt original.
El que he trobat mes reellevant es que l’autora d’aquest text ha modificat el comportament que té Nis quan mor Euríal. A la versió original, Nis es queda amb Euríal i fins i tot l’intenta salvar.
En aquest text el recurs d’estil utilitzat és el símil homèric, que és una versió llarga del símil comú i s’utilitza per comparar directament dues coses.
Què t’ha semblat?
Personalment m’agradat molt ja que l’enfoc que li dona l’autora és per que el lector al estar llegint sembli que estigui en primera persona dins la narració.
Compara aquesta versió amb l’episodi original de l’Eneida. Què n’ha modificat l’autora?
La modificació que ha realizar l’autora ha sigut anar alternant el narrador jugant amb la primera i la tercera persona que, a diferencia de Virgili, només utilitza la tercera persona.
Quin recurs estilístic propi de l’època homèrica hi ha inclòs?
També utilitza la comparació com a recurs estilístic quan compara la natura i la vida.
En què consisteix la referència als arcadis?
Quan parla sobre els arcadis es fa referencia a la gent pròpia de la regió d’Arcàdia i sobre els guerrers que tornen d’allà.
Relaciona la frase que tanca el text amb algun episodi de l’Eneida i desenvolupa la referència.
“Ara el seu destí seria vagar eternament per l’Avern.” és la frase que tanca el text i la relaciono amb el capítol on Eneas baixa a l’infern per parlar amb el seu pare (Anquises) per últim cop.
Em sembla que l’acte que comet Nís és molt egoísta, tot i que aquesta versió resulta més adequada al pensament d’avui dia. En l’actualitat ningú tornaria pel seu companyó i menys si ja es troba en les mans enemigues. L’autora ha canviat per complet el capítol de l’Eneida. En l’original Nís va tornar per rescatar Euríal, cosa que va acabar en la mort dels dos amics.
El recurs estilístic propi de l’èpica homèrica, un símil.
Els arcàdis eren els grecs que residien l’Arcàdia, cosa que no sé que té a veure si els personatges es troben a la península itàlica.
L’última frase del text relaciona el no tenir un sepultura amb un dels capítols prèvis en l’Eneida, quan Eneas baixa a l’Avern i es troba amb Palinur, el seu timonel que va morir misteriosament per a ell, que no va rebre sepultura i es veu obligat a vagar per l’Avern eternament.
“Salve Noah”
vull pensar que avui dia sí que algú es tornaria per ajudar; no hem de perdre la confiança en l’ésser humà.
Respecte al paper dels arcàdis a l’Eneida, pensa que aquest episodi, al igual que d’altres, juga un paper important com prolepsi de la grandesa de Roma, constant en tota l’obra. La llegenda de Pal·lant , a més de ser important per a la formació de la mitologia romana en relació a la grega, va establir un vincle directe amb els herois grecs, caracteritzant-la com una veritable polis des del seu origen i avançant de una manera humil la grandesa de Roma.
“Plurimas gratias”
Alfonso
“Salve!”
M’ha semblat molt interessant i m’ha agradat molt la interpretació que ha donat la Laura a aquest mite. La modificació que ha fet l’autora ha estat que, després que Euríal es perdi entre els arbres, a la reinterpretació Nis se’n va. En canvi, a la versió original, Nis no es va amagar i, després de la mort del seu amic, va quedar cegat per la ràbia. A més a més, en aquesta versió Nis mor sent un covard i a la versió original mor cosit a llançades intentant venjar la mort del seu amic. L’autora ha utilitzat un recurs estilístic propi de l’època homèrica anomenat símil, que consisteix en la utilització de comparacions o expressions que fan referència a la semblança entre dues coses. Podem trobar aquest recurs a la frase: “Va córrer pel bosc tan de pressa com va poder, tal com una llebre recorre les praderies fugint d’un depredador, però l’exèrcit que havia mort Nis ja el perseguia”.
Durant la narració, es fa referència als arcadis, un poble assentat al Laci, el rei dels quals era Evandre. A aquest relat, Nis es dirigeix al campament dels arcadis perquè Eneas i els seus companys anaven acompanyats per Pal·lant, el fill d’Evandre i quatre-cents generals. A l’arribar al campament i no trobar-se amb ningú, Nis diu: “Tot això per no res…”, perquè s’adona que malgrat haver fugit i haver traït al seu amic, el seu destí és morir.
Finalment, podem trobar una referència a l’episodi del Descens a l’Avern quan se’ns explica que el seu destí serà vagar per eternament per l’Avern, en conseqüència de no haver rebut sepulcre. Això se’ns explica quan Eneas es troba a Palinur a l’Avern, i aquest li explica que Caront no el deixa creuar l’altra banda de l’Estix perquè el seu cadàver continua insepult.
Salve!
-Què t’ha semblat?
M’agradat bastant aquesta versió, ja que podem veure els sentiments d’aquest personatge en concret, i esta b´molt bé explicat
-Compara aquesta versió amb l’episodi original de l’Eneida. Què n’ha modificat l’autora?
El que ha modificat ha sigut el comportament de Nis a l’hora de que Eurial es mor, en l’altra versió intenta salvar-ho però no ho aconsegueix, en canvi ,en aquesta pasa tot el contrari
-Quin recurs estilístic propi de l’època homèrica hi ha inclòs?
Hi ha una comparació o simil homèric, en aquest cas està comparant la fugida de Nis de quan està morint Eurial amb una llebre quan està fugint del seu depredador . Aquest simil es una comparació entre dues coses, personatges..
-En què consisteix la referència als arcadis?
Fa referencia al Arcadis ja que tot l’esforç que havia fet per que no el capturesin no ha valgut la pena
-Relaciona la frase que tanca el text amb algun episodi de l’Eneida i desenvolupa la referència.
La frase es de l’episodi de “Descens a l’Avern”, on Eneas va a l’Avern a veure al seu pare que ja havia mort, i allà es va trobar també a Dido, on va veure el seu destí i la ciutat que havia fundat Eneas
Salve!!!
M’ha semblat molt interessant, ja que m’ha agradat molt l’interpretació de l’Eneida.
La modificació que he trobat es el comportament de Nis, ja que en l’original Nis es sacrifica per el seu amic cuan intenta salvar-lo. El recurs estilístic es el símil homèric.
Salve!
Aquesta recreació m’ha semblat que està molt ben escrita i que és molt interessant que es tracti el succés des d’una altra perspectiva.
L’autora, respecte a l’episodi de l’Eneida, ha modificat el comportament de Nis quan mor Euríal. A la versió original, Nis es mostra una persona fidel i amb una actitud valenta, que perd la seva vida per intentar ajudar al seu company Euríal, tot i haver estat atrapat per culpa seva. En canvi, en aquesta versió, Nis es mostra com un covard que actua de manera egoista, i prefereix fugir que morir intentant salvar el seu amic.
El recurs estilístic propi de l’època homèrica que hi ha inclòs és el símil homèric, que és aquell moment en que l’acció s’atura per donar pas a una comparació amb la natura o la vida quotidiana, i quan s’acaba el símil es reprèn l’argument.
L’autora fa referència als arcadis, que eren els guerrers que provenien de la regió grega Arcàdia. Afegeix la frase: “Tot això per no res…”, perquè vol transmetre que l’esforç que ha fet Nis per fugir i amagar-se no ha servit, ja que no hi ha ni rastre de la civilització.
La frase que tanca el text fa referència a l’episodi en que Eneas fa un viatge a l’Avern per veure per última vegada el rostre del seu pare. Nis vagarà eternament per l’Avern, perquè el seu cos no ha estat sepultat.
“Salve”
Aquest article m’ha semblat molt interessant, ja que enfoca des d’un altre punt de vista aquest episodi de Nis i Euríal, i li dona una altra perspectiva que no havia pensat. Penso que aquest final no era molt previsible i ha quedat molt ben plasmada la idea.
L’autora ha modificat l’actitud de companyerisme que té Nis amb Eurial, fa que Nis sigui molt egoista amb Euríal i que se’n vagi i no el salvi. Passa el contrari que a l’episodi original de l’Eneida, ja que en el llibre de l’Eneida, Nis surt d’on estava amagat i vol venjar la mort d’Euríal.
Ha inclòs el recurs estilístic anomenat símil homèric, propi de l’època homèrica. Utilitza aquest recurs estilístic quan diu: “va córrer pel bosc tant de pressa com va poder, tal com una llebre recorre les praderies fugint d’un depredador, però l’exèrcit que havia mort Nis ja el perseguia.” Aquest recurs estilístic es caracteritza per la comparació de dos personatges, accions, etc.
Els arcadis són els guerrers de la ciutat d’Arcàdia i la referència als arcadis té a veure amb que front a ells, els llatins es veuen inferiors.
L’article acaba amb la frase ”Ara el seu destí seria vagar eternament per l’Avern” i aquesta frase es podria relacionar amb l’episodi “Descens a l’Avern”, perquè quan Eneas vol veure el seu pare per última vegada baixa als Averns amb la Sibil·la de Cumes. Abans de veure el seu pare, coneix al barquer Caront i descobreix que les ànimes que no han tingut sepultura no creuaran el llac. Allà es va trobar a Palinur, el timoner que no havia rebut sepultura.
Salve!
Aquest article m’ha semblat molt interessant i a la vegada està molt bé escrit, m’ha agradat degut a que nosaltres vam llegir una versió contrària a la que expliquen en aquest article.
El que ha modificat l’autora respecte a l’episodi de l’Eneida és el comportament de Nis quan mor el seu amic Euríal. A la versió original Nis es mostra com una persona valenta i fidel al seu amic en canvi en aquesta versió ens demostra el contrari.
El recurs estilístic que utilitza és el símil homèric, utilitza aquest recurs estilístic quan diu: “Va córrer pel bosc tan de pressa com va poder, tal com una llebre recorre les praderies fugint d’un depredador, però l’exèrcit que havia mort Nis ja el perseguia”
Els Arcadis són els guerrers de la ciutat d’Arcàdia i la referència als Arcadis té a veure amb la inferioritat que senten els llatins.
La frase que tanca l’article fa referència a l’episodi en què Eneas viatja a l’Avern amb Sibil·la amb el propòsit de veure per últim cop el rostre del seu pare.
Salve!
M’ha agradat molt, veure una hipotètica faceta de Nís traÏnt el seu amic i desfent-se del seu atribut de lleialtat que sempre l’ha perseguit m’ha semblat molt encertat.
Veiem clarament el canvi de personalitat de Nís, passa de ser un home i amic lleial fins la mort a un cobard que fuig cames ajudeu-me. En el capitol original Nis torna a buscar i salvar el seu amic, i quan aquest és occit , Nis , ferit de dolor, mor en l’intent de venjar-se.
L’autora del relat utilitza un recurs literari prou encerat com és el símil.
“Va córrer pel bosc tant de pressa com va poder, tal com una llebre recorre les praderies fugint d’un depredador, però l’exèrcit que havia mort Nis ja el perseguia.”
Hi fa una comparació en relació amb les llebres, la velocitat, aquestes dues qualitats tenen una semblança i aquest recurs els hi dóna sentit.
Els arcadis eren un poble del Laci el qual el rei era Evandre i el seu fill Pal.lant, que estava aliat amb Eneas, doncs pensava que al arribar allà trobaria la seva pàtria per ajudar-lo, o al menys els seus aliats i al veure que estava buit va pronunciar aquestes paraules “Tot això per no res.” doncs sabia que havia arribat el seu final.
L’última frase la podem relcionar amb l’episodi en el que Eneas baixa a l’Avern i veu que hi ha un munt d’ànimes que no van ser sepultades i que ara tenen com a càstig etern vagar per allà mateix. Al final Nís no serà sepultat ja que va trair al seu amic i morirà havent de complir condemnde com una ànima perduda.
Marina
Salvete
Què t’ha semblat?
Aquest article m’ha semblat molt interessant i ben escrit, i m’agrada perquè la versió que llegim és contrària a la seva explicació en aquest article.
Compara aquesta versió amb l’episodi original de l’Eneida. Què n’ha modificat l’autora?
Respecte a la trama de l’Eneida, l’autora va modificar el comportament de Niça després de la mort d’Auriar. En la versió original, Nis era un home lleial amb una actitud valenta, tot i que va ser atrapat per culpa d’ell, va sacrificar la seva vida per ajudar la seva parella Euryal. En canvi, en aquesta versió, Nis apareix com un covard, que es comporta egoístament i prefereix fugir abans que morir per salvar el seu amic.
Quin recurs estilístic propi de l’època homèrica hi ha inclòs?
El recurs estilístic que apareix en el període d’Homeric són els símils d’Homer, que són els moments en què l’acció s’atura i deixa pas a la comparació amb la natura o la vida quotidiana, i quan els símils reprenen l’argumentació.
En què consisteix la referència als arcadis?
L’autora es refereix als acadians, són combatents de la regió acadiana de Grècia. Va afegir “Tot això per no res…”, perquè el que volia expressar és que els esforços de Nice per escapar i amagar-se no van funcionar, perquè no hi havia rastre de civilització.
Relaciona la frase que tanca el text amb algun episodi de l’Eneida i desenvolupa la referència.
La darrera frase del text fa referència a la trama on Enees viatja a l’Avern per veure la cara del seu pare per última vegada. Nice sempre vagarà per l’Avern, perquè el seu cos no ha estat enterrat.