Després dels monstres de fa un temps i dels amors diferents de l’any passat, ja tocava un Sant Jordi més introspectiu, com el que us hem proposat enguany.
Així és com us plantejàrem aquesta petita aventura literària:
Creeu una narració, monòleg o poema en primera persona, des del punt de vista d’algun dels personatges que protagonitzen les llegendes fundacionals romanes estudiades. Però atenció, per tal d’intentar fer un esforç per comprendre totes les perspectives, cal que el nois us poseu en el lloc d’un personatge femení i les noies en un de masculí.
No hi ha més requisits indispensables de format, però no heu d’especificar quin és el personatge, perquè només amb la lectura del text i el coneixement del referent clàssic haurà de ser possible identificar-lo.
Lloba Capitolina Museus Vaticans
El Sant Jordi més llegendari és una sel·lecció de 12 dels vostres escrits, ja veureu que n’hi ha de tota mena i les aproximacions al personatge triat es fan des de diferents perspectives. Feu-hi un cop d’ull i trieu-ne cinc (que no incloguin la vostra); a continuació, llegiu amb atenció les triades i:
Digueu el nom del personatge que parla i els indicis que us han portat a deduir-ho.
Si n’hi ha dos que tenen el mateix protagonista, comenteu les diferències de tractament del seu perfil psicològic.
Si hi ha dues visions confrontades del mateixes episodi, valoreu també si coincideixen, si la visió d’un i altre són molt diferents…
Valoreu l’estil i el tractament del tema de cada text, coses que us sorprenguin, o qualsevol cosa que vulgueu destacar.
En definitiva, una bona feina que val la pena compartir!
Teresa i Alfonso
38 pensaments sobre “El Sant Jordi més llegendari”
Els 5 què he escollit són: Una dona feliç, què parla de Rea Silvia; Tots a bord, dels bessons Ròmul i Rem; I de sobte, la partida.. tracta de Creúsa la dona de Eneas; La lluita per la meva dona, del rapte de les sabines i El despertar de Eneas.
He descobert de què parla cada relat per el seu context. Els altres personatges coneguts que surten en els mites què hem estudiat, i sobretot per la relació que tenen l’un amb altre. Ningun dels que he escollit no té el mateix protagonista, cadascun parla d’un diferent. Cada text té les seves diferències respecte a com expressa el mite, alguns (els què més m’han agradat) ho expliquen amb un toc d’humor i amb comparacions, de manera què així persuadeixen a qui ho està llegint. He sabut trobar el personatge de qui parla, això significa què ho exposa tan bé com per sense saber el nom poder saber de què tracta el text. També la facilitat en ficar-se dins de l’altre sexe com si fossis aquell mateix i saber que pensa i que faria en aquella situació de la què estas parlant.
Aquest comentari parla de manera més general, però igualment és un bon text, ja què ho explica tot bastant bé, desde el meu punt de vista és un bon text.
Gràcies!
Salve!
-El primer que he escollit per comentar ha estat ”Tots a bord (del riu Tíber)” de la meva companya Paula Olid. Penso que s’ha inspirat en fer aquest text en la llegenda fundacional de ”la concepció, naixement i abandonament de Ròmul i Rem”.
El que m’ha fet pensar en aquesta llegenda és quan parla de ”si la nostra mare agués sigut humana” fent referència a que la mare de Ròmul i Rem és una lloba i sobretot pel títol de tots a bord del riu tíber fent referència a que aquests dos bessons van ser abandonats al riu tíber. També vull dir que m’ha semblat molt graciós el fet de que la meva companya s’hagi fixat en aquella sèrie de Disney Channel en la qual es fa referència a dos bessons que sempre s’estan barallant com Ròmul i Rem.
-El segon que he triat ha estat la narració de ”Tota una dona” del meu company Rafael Cantarero. Penso que aquí s’ha inspirat en la llegenda fundacional de ”Violació i suïcidi de Lucrècia” ja que aquest, parla d’una violació molt clara i de un suïcidi final per aquesta injustícia tal i com diu la llegenda.
-El tercer que he decidit comentar ha estat ”La lluita per la meva dona” de la meva companya Meritxell Graupera. Penso que la meva companya ha volgut fer aquest text basant-se en la llegenda fundacional de ”El rapte de les Sabines”. He fet aquesta deducció pel fet de que parla molt clarament d’aquest fet, de que un grup d’homes plantegen el rapte de un grup de dones per poder formar una família i per aconseguir la seva pròpia felicitat com bé parla la llegenda.
-El quart que vull comentar és ”I de sobte… la partida” del meu company Francesc Becerra. Aquest text dedueixo que parla sobre la llegenda fundacional ”Fugida d’Eneas de Troia i arribada a Itàlia. Suïcidi de Dido.” En la part on Dido decideix suïcidar-se pel fet de que Eneas després d’haver estat amb Dido magníficament decideix anar-se’n i fundar un nou territori. Puc deduir aquest fet ja que en el text es parla molt clarament d’Eneas i la seva desició d’anar-se’n i finalment el motiu pel qual aquesta dona (Dido) decideix suïcidar-se.
-Per últim, el cinquè que he decidit comentar ha estat ”El peatge al Laci” de la meva companya Laura Roca.
Aquí he de dir que penso que es un altre text en el qual fa referència a la llegenda fundacional ”Fugida d’Eneas de Troia i arribada a Itàlia. Suïcidi de Dido”, fent referència al fill d’Eneas el qual parla sobre la seva experiència fugint de Roma amb el seu pare i el seu avi. He pogut deduir això per molts motius, un d’ells perquè parla clarament sobre una fugida de Troia i l’arribada al Laci.
He de dir que personalment aquest text m’ha semblat molt original perquè en la majoria de casos el personatge principal dels textos que hem realitzat els meus companys i jo han estat també fent referència al personatge principal de la llegenda i en aquest cas és el fill d’Eneas del qual en la llegenda fundacional no es parla gairebé gens d’ell.
En general he de dir que m’han agradat molt tots el textos i que alguns m’han semblat molt originals.
En el text “TOTS A BORD (DEL RIU TÍBER)” en el que els personatges són Ròmul i Rem, trobem una comparació entre el passat i les sèries d’avui en dia.
En el text “I DE SOBTE, LA PARTIDA…” trobem com a personatges a Dido i a Eneas en el qual trobem el mite de la Fugida d’Eneas de Troia i l’ arribada a Itàlia. També trobem rl suïcidi de Dido per culpa de la marxa de Eneas.
En el text “EL PEATGE AL LACI” el personatge és Ascani segons la mitologia grega o Iulus segons la mitologia romana que narra la seva història des de la marxa de Troia fins l’arribada a Laci i la seva estada.
En el text “LA LLUITA PER LA MEVA DONA” trobem el mite del Rapte de les Sabines que mostra la lluita entre romans i sabins per aconseguir, uns les seves dones, i els altres, les seves filles.
En el text “TOTA UNA DONA” podem llegir la narració de la violació del fill del rei a Lucrècia, i també el suïcidi d’aquesta després del dolor creat.
Els 5 què he escollit són: Una dona feliç, què parla de Rea Silvia; Tots a bord, dels bessons Ròmul i Rem; I de sobte, la partida.. tracta de Creúsa la dona de Eneas; El dolor de la pèrdua de Eneas i El despertar de Eneas.
He descobert de què parla cada relat per el seu context. Els altres personatges coneguts que surten en els mites què hem estudiat, i sobretot per la relació que tenen l’un amb altre. El dolor de la pèrdua i El despertar són dos texts dels quals parla del mateix protagonista, en el primer ens presenta un Eneas dèbil, trist, sol, decepcionat amb ell mateix per la pèrdua de Dido, la seva amada. Però en l’altre parla de quan sap què és l’elegit de fundar la nova ciutat i ser un emperador, un sentiment de valentia, poder, confiança i sobretot seguretat, encara què una part de les forces què tenia era les què li donava l’amor, Dido. Cada text té les seves diferències respecte a com expressa el mite, alguns (els què més m’han agradat) ho expliquen amb un toc d’humor i amb comparacions, de manera què així persuadeixen a qui ho està llegint. He sabut trobar el personatge de qui parla, això significa què ho exposa tan bé com per sense saber el nom poder saber de què tracta el text. També la facilitat en ficar-se dins de l’altre sexe com si fossis aquell mateix i saber que pensa i que faria en aquella situació de la què estas parlant.
1-Tots a bord (del riu Tiber): Aquest és un escrit que compara la llegenda de Ròmul i Rem amb l’antiga sèrie de televisió, “Zack y Cody todos a bordo”. Aquesta sèrie tracta sobre dos germans que s’embarquen en un vaixell i l’escriptora aprofita aquest fet per explicar l’historia de Ròmul i Rem just en el moment quan son abandonats al riu Tiber a la seva sort. M’agrada molt el moment en que la Paula, parlant de les baralles dels germans, fa broma amb la típica amenaça de mort que, en el cas de la llegenda, acaba amb la mort de Rem per interrompre l'”inaguratio” de Roma. Em sembla que l’idea de l’escrit és molt bona i està molt ben treballada. Merescut el premi.
2-La lluita per la meva dona: Aquest escrit parla sobre el rapte de les sabines. La Meritxell en aquest cas es posa en la pell d’un raptador i explica molt bé el mite des del seu punt de vista. M’agrada sobretot el com tracta els pensaments abans del rapte, com es fixa en la dona rossa, com pensa en la família que formarà, etc..
3-El dolor de la pèrdua: Aquest escrit tracta el mite de la fugida d’Eneas de Troia i el suïcidi de Dido. El que més m’agrada d’aquest escrit és com xoquen els sentiments, per una part de culpa per la mort de Dido i per altra el sentiment de seguir amb la seva missió.
4-Un home de veritat: En aquest escrit la Claudia parla sobre el mite de la mort i violació de Lucrècia. Aquest escrit m’agrada especialment, per com expressa el que pensa l’home, el seu pensament egoista i sempre intentant treure’s la mort de Lucrècia de sobre.
5-Fundará el nuevo territorio quien deba fundarlo: Aquest escrit descriu just el moment de la fundació de Roma. L’Ainhoa, igual que en l’escrit de la Paula, tracta molt bé la ràbia i les ganes que es tenen els dos germans.
1. Un home de veritat: Està narrat per Sextus Tarquinis després de violar a Lucrècia. És un monòleg des del punt de vista d’un maltractador, urant la narració culpabilitza a Lucrècia tot i que dubta una mica al penúltim paràgraf.
2. Tots a bord (Del riu Tíber): Està narrat des del punt de vista d’en Ròmul i els seus enfrontaments amb en Rem dient que és cosa de germans amb referències a sèries de televisió.
3. I de sobte, la partida…: Està narrat per Dido (el seu nom vol dir heroïna) qui va fundar Cartago i narra el seu romanç amb Enees després de la Guerra de Troia i la seva partida.
4. El peatge al Laci: Està narrat per Ascani, fill d’Enees i net de Anquises, narra com van fugir de Troia i es van instal·lar a Laci passant abans per Sicília i Cartago, on té loc la tercera narració.
6. Fundará el nuevo territorio quien debe fundarlo: També està narrat des del punt de vista de Ròmul quan havia de decidir amb Rem on fundar el nou territori i el va acavar matant. Aquesta monòleg és com la segona narració però amb un to una mica més seriós.
1. Un home de veritat -> La autora parla de Sext Tarquini. Els indicis que m’han portat a deduir-ho és que parla de Lucrècia, i diu que se li culpa de la seva mort i és suïcida per que ell la viola.
Aquest m’ha semblat molt bon treball, et felicito Claudia, no m’ha aburrit gens, estava bastant enganxada, tota una pena que no era més llarg.
2. TOTS A BORD (DEL RIU TÍBER) -> La autora d’aquesta narració parla de Ròmul i Rem quan els abandonen al riu Tíber. Els indicis que m’han portat a saber-ho és el fragment que esmentaré a continuació: ”A la vida hem d’anar evolucionant, nosaltres vam començar barallant-nos a ”Romul et Remus in nauem (per Tiberem fluminem)”* i jo vaig acabar debutant en solitari a ”Romul at the House.” **” on esmenta els noms llatins.
M’ha encantat aquesta manera de narrar els fets, el monòleg que fa l’autora, també et felicito Paula Olid. Que compari a Ròmul i Rem amb Zack & Cody que es una sèrie televisiva que veia jo de petita es increïble, ja que m’ha fet veure que tampoc estan tan allunyats. He rigut molt. Una forma molt única de narrar una història.
3. I DE SOBTE, LA PARTIDA… -> L’autor d’aquesta narració utilitza a Dido com a personatge principal i està parlant de la fugida d’Eneas cap a Troia i el suïcidi de Dido.
Ho he sabut per aquest fragment: ”Que sàpigues, Eneas, que fundaràs una nova ciutat on naixeran molts nens i nenes, és a dir que faràs possible moltes noves vides, però que sàpigues que en mates una de molt important, per a tu, per al meu poble i per al món.” Ja que menciona a Eneas i diu que en mata a una molt important per a ell.
M’ha agradat molt veure com un noi es fica a la pell d’una dona i més una dona com Dïdo, felicitats Francesc, està genial.
4. EL PEATGE AL LACI -> La autora parla també de Eneas i de la llegenda fundacional de la fugida d’Eneas cap a Troia, tot i així no utilitza a Eneas com a personatge principal sinó que utilitza a Ascani (el fill d’Eneas). Ho he reconegut quan menciona coses com ”Tot just quan fugíem de Troia, vaig perdre la meva mare… Recordo que jo anava agafat al meu pare, que també portava el meu avi” referint-se a Creüsa com la seva mare i al avi com Anquises.
Felicitats Laura Roca, mai se m’hagués ocorregut fer-ho des de el punt de vista del petit Ascani. M’ha agradat molt.
5. LA LLUITA PER LA MEVA DONA -> L’autora parla d’un home qualsevol Romà i parla clarament de la llegenda fundacional del rapte de les Sabines, ja que parla de les proves esportives dedicades al Déu Neptú i de les Sabines i els Sabins.
També felicitar-te Txell ja que m’ha agradat molt la manera de pensar del home Romà i també que has posat com es sentia la dona Sabina.
1. Un home de veritat.
Parla de Tarquini. Ho dedueixo perquè crec que és l’únic personatge que podia ser culpable de la mort de Lucrècia i perquè diu que és el fill del rei.
2. Tots a bord (del riu Tíber).
Parla de Romúl i Rem, ho sé perquè ells van ser llençats al riu i eren germans.
3. I de sobte, la partida…
Tracta de Dido, per què governava Cartago, parla de quan es va enamorar d’Eneas, del passat d’ell i el que passa quan ell marxa.
7. El despertar.
Tracta d’Eneas perquè és el que se’n va de Cartago cap a Itàlia, el que deixa a Dido i a qui se li apareix Hermes per comunicar-li el missatge de Júpiter.
8. No volia aquest futur.
Parla Rea Sílvia, ja que és la que es va fer vestal perquè la va obligar Amuli, el mateix que va matar al seu germà.
Estan molt bé tots els textos, però els que més m’han sorprès han sigut l’1, per la manera d’expressar-se que li ha donat al personatge fent a una persona sense remordiments després de tot el que ha fet. També m’ha sorprès el 2, per la manera com ha utilitzat els personatges de la sèrie per recrear la llegenda, m’ha fet molta gràcia. I també m’han agradat el 8 i l’11 que tracten dels sentiments de Rea Sílvia en fer-se vestal.
Salve!
UN HOME DE VERITAT:
Parla hi es posa en la pell de Tarquini, violador i causant de el suïcidi de Lucrècia, aquest text a simple vista et sorprèn, ja que és posa i empatitza amb un violador, i masclista, que a pesar de que l’autora és una dona, i que per tant és més difícil posar-se en el paper d’home arriba a empatitzar molt bé en el paper.
LA LLUITA PER LA MEVA DONA:
Parla hi es posa en la pell d’un dels reptadors en l’episodi ‘ El rapte de les Sabines’, i parla sobre la confrontació entre les dones i els soldats i entre els dos pobles. Sorprèn la facilitat i la senzillesa en que et fa empatitzar amb els reptadors, i com s’arriben a perdonar i a reconciliar els dos pobles.
FUNDARÁ EL NUEVO TERRITORIO QUIEN DEBE FUNDARLO:
Parla hi es posa en la pell de Ròmul, el fundador de Roma, i la confrontació i competència que té amb el seu germà Rem, i la seva confrontació a pesar de ser germans, d’aquest text em sorprèn la osadia que té Rem per passar la barrera, i com Ròmul mata al seu propi germà.
NO VOLIA AQUEST FUTUR:
Parla hi es posa en la pell de Rea Sílvia, i la massacre a mans del seu oncle, que mata a el seu pare Amuli i al seu germà, I com, a pesar de no suïcidar-se segueix endavant sense dubtar-ho ni un segon. El que em sorprèn és el punt de vista des del que ho fa i la seva infelicitat.
EL DOLOR DE LA PÈRDUA:
Parla hi es posa en la pell d’Eneas, i del seu dolor sobre la pèrdua de Dido, i primerament del de la seva esposa al fugir de Troia. El que em sorprèn més són els remordiments i els mals pensaments d’Eneas, que ha fallat a dos persones i per tant les ha perdut per sempre.
Vale!
NO VOLIA AQUEST FUTUR:
El personatge està bé trobat, però el seu pare és Numítor. Amuli és el seu oncle. Crec que la infelicitat era l’estat d’ànim perfecte per explicar el mite.
Salve!
7. El despertar
El personatge que parla és Hermes, ho he sabut perquè Júpiter era qui li enviava el missatge a ell, Hermes no sabia que fer però estava enamorat de Dido. El seu destí era ser emperador i fundador d’una nova ciutat. El què m’ha sorprès d’aquest text és que Júpiter ha confiat en Hermes, i ell ha sigut el escollit.
12. Una dona feliç
El personatge que parla és Sílvia, ho he sabut perquè és la filla de Numitor i els seus dos germans són Ròmul i Rem. L’oncle Amuli va prendre el tron al pare de Sílvia i li va treure tot el poder que tenia. Sílvia havia de morir verge i per tant no podia tenir fills i si en tenia el seu oncle Amuli la mataria. El que més m’ha sorprès d’aquest text és que tots els somnis i llibertats de Sílvia van esvair-se junt amb la vida del seus dos germans.
9. El dolor de la pèrdua
El personatge que parla és Eneas, Ho he sabut perquè va perdre a la seva esposa en fugir de Troia i es va sentir amb molta solitud. Va salvar al seu fill i això és el millor que va poguer feri . El que més m’ha sorprès d’aquest text és que Dido és va suicidar per culpa d’Eneas i que ha fallat a una persona que la havia cuidat molt bé.
Respecte el meu comentari, l’has encertat, el personatge era Rea Sílvia i has sabut comprendre la meva idea principal, que era com se li esvanien totes les llibertats de cop, junt amb la vida dels seus dos germans, però recorda que és ella la que es queda embarassada de Ròmul i Rem, per tant no son els seus germans.
3.”I de sobte, la partida…” (Francesc Becerra)
Aquest text parla d’Eneas i del suïcidi de Dido, ho he deduït per què esmenta el seu nom i el text expressa una història d’amor frustrada, com és la de aquest personatges.
12 “Una dona feliç” (Biel Cussó) i “No volia aquest futur” (Jhon Campaña)
Aquests textos parlen de la concepció, naixement i abandonament de Ròmul i Rem ja que ens expliquen com a la mare d’aquests, l’oncle de la qual li treu el poder al seu pare, es sent traïda i amb tots els seus somnis i llibertats fets pols.
5.”La lluita per la meva dona” (Meritxell Graupera)
Aquest text fa referència a el Rapte de les Sabines i ho he deduït principalment per què just començar parla de raptar ( el tema principal de la llegenda) i dels sentiments que té el protagonista cap a fer-ho.
2. “Tots a bord (El riu Tíber) ” (Paula Olid)
Aquest text fa referència un altre cop a Ròmul i Rem però més aviat a la Disputa fratricida i fundació de Roma, ja que fa una comparació humorística amb la sèrie de Disney Zack i Cody, que són dos germans bessons que sempre s’estan discutint, cosa que ha assimilat amb el comportament dels personatges principals d’aquesta llegenda de Ròmul i Rem.
– Altres textos que tracten d’una mateixa llegenda però a diferents punts de vista, és a dir, explicat des de personatges diferents és “El dolor de la pèrdua” (Clara Campos) des del punt de vista d’Eneas, i “I de sobte, la partida…” (Francesc Becerra) des del punt de vista de Dido.
-Una de les coses que més m’ha sorprès ha sigut el text de la Paula Olid, ja que està escrit amb un to humorístic que et fa riure i comprendre perfectament a l’hora del tema del qual està parlant, una cosa tan senzilla com la relació entre germans que ha relacionat tant bé amb la seva llegenda.
Respecte el meu comentari, on el meu personatge ha coincidit amb el del Jhon, crec que has sabut captar la idea principal del meu text. També opino que encara que els textos s’assemblin bastant, tracta sobre punts de vista del personatge diferents.
En el meu text tractava aquesta llegenda. Has agafat l’idea de l personatge encara que el text estigui inacabat. Coincideixo amb el Biel ja que em tractat la mateixa llegenda però de maneres diferents. 🙂
· Tots a bord (del riu tiber).
-Parlen Ròmul i Rem, ho he deduït per les comparacions que fa amb les sèries i també perquè parla de l’episodi en que els deixen riu avall.
– La veritat és que em crida l’atenció les comparacions que ha fet amb sèries actuals i també la manera en que ho expliquen: que un cop passada l’acció facin com si ho estiguessin explicant a un públic que vulgui escoltar la seva història. I també que algunes paraules que ha posat en el text estiguin escrites en llatí.
·El pelatge al Laci.
– El que explica l’história és explicada pel fill de Eneas.
-Em crida molt l’atenció com l’ha plantejat, la visió del seu fill. Em crida sobretot l’atenció aquest punt de vista perquè he fet la mateixa llegenda i no havia pensat en cap moment el punt de vista del fill i m’ha agradat llegir-ho perquè mentre pensava com ho veia el fill he pensat com ho veia quan ho feia jo, fent el pare.
– Com ja he dit em crida molt l’atenció el punt de vista que ha agafat.
·Lluita per la meva dóna
– Ho explica un dels raptadors de sabines.
– La veritat és que em crida l’atenció des del punt de vista com veu la situació el narrador. Jo des de que conec la llegenda havia pensat que els que anaven a raptar sabines anaven amb ràbia i amb descontrol, però en aquest text es veu com es fixa a quina va a agafar i com després raona i parla amb ella. També m’ha cridat l’atenció de que quan els sabins van voler anar a recuperar-les com actuen tots, tant el narrador que enten la situació perfectament encara que tinguin fills i una família formada com les sabines que no volen tornar ràpidament amb els sabins.
·Lucrècia
– Parla la Lucrècia, ho sé perquè és a la personatge que violen i ho especific a perfectament en el text.
– El que m`ha cridat l’atenció és que quan un cop violada quan està pensamnt si suicidar-se o seguir amb la vida ho pensa molt pausadament com si fós una desició normal i corrent.
· Monòleg interior: fundarà el nou territori qui deu fundar-lo.
– És Ròmul quan mata al seu germà, ja que parla d’una manera molt despectiva d’ell, a part el final quan creua la línea diu que aquí arribarà el dia de la seva mort.
– M’ha cridat l’atenció, primer, que estigui en castellà, i després la gelosia de Ròmul que es veu durant tota la narració
Digueu el nom del personatge que parla i els indicis que us han portat a deduir-ho.
Història nº 1: Parla Sexto Tarquinio ja que és qui va violar a Lucrecia
Història nº 3: Parla Dido ja que al final de la historia es suïcida i esta enamorada d’Eneas.
Història nº 7: Parla Eneas ja que explica com Jupiter li va enviar el missatge perquè recordi el seu destí.
Història nº 9: Aquest text també parla Eneas ja que explica com Dido el va collir i com li a afectat el seu suïcidi.
Història nº 12: Parla Rea Silvisa o se perquè explica que el seu oncle després de treure-li el tro al seu pare li va prohibir tenir fills
Si n’hi ha dos que tenen el mateix protagonista, comenteu les diferències de tractament del seu perfil psicològic.
A les històries número 7 i 9 el protagonista és Eneas. En la número 7 Eneas es mostra indecís, confós i preocupat per la decisió que ha de prendre. En canvi a la història número 9 es mostra penedit, dolgut i trist.
Si hi ha dues visions confrontades del mateixes episodi, valoreu també si coincideixen, si la visió d’un i altre són molt diferents…
En l’episodi del suïcidi de Dido els dos personatges estan dolguts però Dido es sent despreciada i Eneas trist.
Valoreu l’estil i el tractament del tema de cada text, coses que us sorprenguin, o qualsevol cosa que vulgueu destacar.
M’ha sorprès bastant com Dido acaba suïcidant-se. També m’ha sorprès com comparàven a Ròmul i Rem amb “Zack y Cody”.
Crec que aquest comentari és massa breu, i encara que hagi trobat el moment, i el personatge del text, no aconsegueix trobar la idea principal i la que l’identifica.
Salvete omnes! ☺☺☺☺
El del Biel parla sobre Rea Sílvia i Amul.li perquè va ser el moment quan el seu oncle la va fer vestal
A mi em crida l’atenció la manera que parla d’Amuli i dels seus trets psicológics.
Descriu els seus sentiments com deessa vestal.
En quant l’estil em sembla correcte.
El de la Mireia parla sobre l’episodi en què va esclatar la guerra a Troia.
El de la Clara parla sobre el mateix personatge.
La diferència està en el punt de vista.
Un ensenya la figura d’un Eneas penedit i que reconeix els seus errors i el de la mireia mostra un Eneas despreocupat i que no es penedeix.
En quant a estil he de dir que m’ha calat més el de la Clara.
El de la Clàudia parla sobre la ignorància de la dona en temps dels romans, que la gent nos es creia a les dones que havien estat víctimes d’una violació.
També parla sobre la culpabilitat de la dona romana davant d’això i el fet que la societat les feia sentir culpables.
El del Rafael parla sobre la sensació que viu quan la van violar i ho diu des de la primera persona.
Aquests dos parlen de la violació i suïcidi de Lucrècia.
El de la Paula Olid partla sobre la fundació de Roma i la disputa fratricida.
Els dos germans volien fundar una ciutat i Ròmul volia fundar-la al Tíber i Rem a l’Aventí.
Amb el tema de la inauguratio un dels germans es va saltar el perímetre i va sabotejar la
celebració.
Llavors Ròmul va matar a rem.
Fa referéncia a una sèrie de televisió molt famosa fa uns anys i a una cosa típica de la gent que té germans\es que mai ens podem posar d’acord i sempre acabem barallant-nos.
El de l’Ainhoa parla del mateix episodi i cocretament de l’elecció del rei i la disputa fratricida.
El primer fa referència a situacions quotidianes que es poden donar si tenim germans i el segon parla del moment i com van fundar la ciutat.
Els dos estils m’agraden.
El de la Clara parla quan Eneas fuig de Troia quan va esclatar la guerra.
Ho explica un Eneas penedit i trist d’abandonar Troia i Crüsa.
Parla sobre que troba a faltar les persones que es va endur amb ell i la sort que li va donar Juno per anar a parar a Cartagi.
Se sent culpable d’haver abandonat Dido i que es suïcidès per culpa seva.
M’agrada molt el teu estil perquè parla desde la perspectiva d’un culpable, no de la víctima que és Dido i en primera persona.
El de la Mireia parlen del mateix episodi però un parla de la culpabilitat d’Eneas i una persona que reconeix els seus propis errors i l’altra parla sobre un Eneas despreocupat i que no reconeix els seus errors ni sent culpa del suïcidi d’una persona que el volia molt.
La veritat que quasi tots els que he llegit m’han agradat,es nota que us heu currat molt
Salve Maria! Tens tota la raó, volia mostrar un Eneas el qual no es penedia de res i despreocupat per el que passés, m’ha agradat el fet que ho hagis vist tan ràpid Maria! Gràcies!
SALVE!
1. En primer lloc, he decidit comentar el relat de “Tots a bord (del riu Tíber)”. El fragment és explicat per dos personatges de l’antiga Roma , Ròmul i Rem, a partir de dos altres personatges anomenats Zack i Cody prenent-los a ells com a referència actual. També, trobem el text de “Fundará el nuevo territorio quien debe fundarlo” el qual fa referència a Ròmul i Rem. Aquest últim ens parla de la competitivitat entre germans però prenent com a referència fets de l’antiguitat. L’estil del text és de monòleg interior i ens mostra en tot moment els pensaments del personatge autor. En canvi el primer, ens vol fer entendre la relació entre germans de l’antiguitat prenent com a referent a dos germans de l’actualitat, aquest també és un monòleg i es pot observar com el monologuista interactua amb el públic:”el monologuista
mira al públic i els pica l’ullet ;-)”. A més a més, també hi ha un fragment narrat.
2. Després també he trobat força interessant el text que s’anomena “El despertar”. en aquest cas són dos personatges els que parlen, de fet, mantenen una conversa en la que un li diu a l’altre que ha d’anar a fundar Italia, que ell, Hermes, ha de ser emperador i fundador de la nova ciutat, això és anunciat per Mercuri.
L’estil d’aquest text és directe ja que estan mantenint una conversa.
3. “Tota una dona” és el fragment narrat per Lucrècia. Podem observar com es descriu a si mateixa i fa una retrospecció en el seu propi ésser. Analitzant també, els fets que viu en primera persona quan un home la viola i ella no se n’adona fins més tard a causa d’una confusió. En el fragment la dona que descriu la seva situació ens mostra en tot moment els seus pensaments i a més a més es mostra reflexiva dabant la por i la sensació d’inquietut. L’estil es indirecte.
4. Un dels textos que més m’ha agradat és el d’ “Un home de veritat”. Podríem dir que es tracta d’un monòleg. El propi protagonista es planteja sobre les seves accions i les de Lucrècia quan aquesta el rebutja. Lucrècia ha estat violada per ell i d’alguna manera vol convence’s a si matex de que el seu suicidi no va ser la seva culpa.
5. Finalment, he volgut destacar el text de “La lluita per la meva dona”. El seu estil és també indirecte com la majoria, de fet el propi protagonista narra els fets en primera persona, ja que ho està vivint així. Simbolitza El Rapte de les savines en el que hi ha un desacord amb Roma i Savínia que finalment es soluciona perquè desideixen fer les paus. Jo crec que al principi els personatge protagonista comença el relat donant-nos a conèixer els seus pensaments, i l’acaba explicant els fets que es viuen durant la troballa d’una dona i les conseqüències que això acaba comportant.
No puc més que felicitar-vos, als que heu fet aquesta tasca, per com us heu enfrontat als textos dels companys de la mateixa manera com ho feu amb les lectures de classe. I és que realment, els autors de les composicions aquí recollides han aconseguit aprofundir en la possible psicologia dels protagonistes llegendaris, amb la dificultat afegida d’haver d’adoptar el punt de vista del gènere contrari. En les correccions dels documents, els professors ja vam deixar el nostre parer sobre els textos, però cal dir que en molts casos coincideix amb el que han observat els companys.
Destaco especialment els comentaris de la Mireia, l’Ainhoa i la Claudia Tello, per la seva profunditat i precisió.
1. TOTS A BORD (DEL RIU TÍBER)
El text parla sobre Ròmul i Rem des de la perspectiva de Ròmul. És fàcil adivinar-ho per les referències a germans, especialment a Zack i Cody, que també són bessons. A més, parla sobre el moment en què van ser llençats al riu Tíber de petis.
En el text de l’Ainhoa (“Fundará el nuevo territorio quien debe fundarlo”) també es parla des de la perspectiva de Ròmul, però aquest cop amb un to més seriós i agressiu. No parla d’una manera desenfadada, sinò que es podria dir que és més realista.
Aquest monòleg ha sigut un dels més diferents pel seu punt de vista divertit, fent comparacions amb la cultura actual i afegint interaccions amb el públic típiques dels monòlegs humorístics.
2. UN DESTÍ A LA MEVA VIDA I MIL VIATGES
Es pot veure que parla des del punt de vista d’Eneas per les explicacions que dóna sobre la seva fugida de Troia, i especialment pel suïcidi de Dido.
Un altre monòleg que parla des de la perspectiva d’Eneas és “El dolor a la pèrdua”, de la Clara Campos, que es centra en el patiment d’Eneas quan Dido es suïcida. Aquest es mostra molt més sensible, mentre que el de la Mireia és més objectiu.
3. TOTA UNA DONA
Aquest text parla de la violació i suïcidi de Lucrècia des del seu punt de vista. Es pot comparar amb el text que vaig fer jo (Un home de veritat), ja que és el punt de vista contrari i d’aquesta manera ens podem fer una idea de com es veia des dels dos punts de vista antagònics.
4. UNA DONA FELIÇ
Està escrit des de la perspectiva de Rea Sílvia, que mostra la seva tristesa al estar condemnada pel seu oncle Amuli a ser vestal.
“No volia aquest futur” també parla de la mateixa persona, però en el text del Biel es nota més l’odi cap a Amuli.
Hola!
A tots que heu comentat el meu text l’heu encertat de ple perquè, crec jo, que es veia claríssim!
Volia expressar els remordiments d’un Eneas penedit dels seus errors però orgullós d’haver seguit endavant i pel que veig, ho heu pillat molt bé.
L’altre dia quan vaig comentar no vaig fixar-me molt en el tema que va tractar la Mireia, per això no vaig adonar-me que parlàvem del mateix personatge, però la gran diferència són els sentiments de cada protagonista, en la seva versió es pot veure un home valent i fort, en canvi, en el meu et trobes amb un de dèbil i, per dir-ho d’alguna manera, destrossat.
El vaig fer així perquè crec que tots ens arribaríem a sentir com ell després de tot el que ha viscut, tantes pèrdues, un suïcidi per culpa seva, etc.
Salve!
Les persones quer han comentat el meu fragment són: l’Ainhoa, en Joan Amat, en Francesc, la Maria i la Claudia Tello.Crec que tots ho han descobert facilment ja que si habien estat atents en l’exposició de les llegendes fundacionals amb la frase que es diu al text ja és sap sobre qui és el text.
Destaco especailment el de la Claudia que és la persona que crec que millor s’ha aprofundit en el comentari i ha entes millor el fragment.
També vull destacar el comentari d’en Francesc que diu que la Lucrècia s’ho pensa molt pausadament com si fós una decisió normal i corrent, jo penso que ho ha de fer aixì pausadament per pensasr que és millor però finalment es suicida.
I per últim també vull destacar el Comentari de la Maria Sorribes operquè sap que el meu Fragment i el de la Claudia parlen sobre la Violació i el suïcidi de Lucrècia però no destaca que cadascú parlem desde una persona diferent els dos desde primera persona però el meu fragment parla la Lucrècia i en el fragment de la Claudia parla el fill del rei.
Salve!
Les persones quer han comentat el meu fragment són: l’Ainhoa, en Joan Amat, en Francesc, la Maria i la Claudia Tello.Crec que tots ho han descobert facilment ja que si habien estat atents en l’exposició de les llegendes fundacionals amb la frase que es diu al text ja és sap sobre qui és el text.
Destaco especailment el de la Claudia que és la persona que crec que millor s’ha aprofundit en el comentari i ha entes millor el fragment.
També vull destacar el comentari d’en Francesc que diu que la Lucrècia s’ho pensa molt pausadament com si fós una decisió normal i corrent, jo penso que ho ha de fer aixì pausadament per pensasr que és millor però finalment es suicida.
I per últim també vull destacar el Comentari de la Maria Sorribes operquè sap que el meu Fragment i el de la Claudia parlen sobre la Violació i el suïcidi de Lucrècia però no destaca que cadascú parlem desde una persona diferent els dos desde primera persona però el meu fragment parla la Lucrècia i en el fragment de la Claudia parla el fill del rei.
Graciés a tots per haver comentat el meu fragment.
Salve!
Gràcies per escollir el meu text, encara què no estigui acabat. Crec que era fàcil encertar qui era el personatge i la llegenda. Els comentaris han estat molt bé explicats.
També volia felicitar als autors dels altres relats ja que són molt bons.
Salve!
Els comentaris han estat bastant correctes i molt bé explicats. Crec que han captat l’idea del personatge i la seva llegenda encara que no hi estigui acabat.
Volia felicitar als autors dels altres relat ja que em semblen molt interessants i m molt ben redactats.
Salve!
Tots els comentaris que parlen del fragment “el peatge al Laci” han acertat perfectament el personatge principal! He observat que molts coincideixen en que els ha sorprès que el personatge sigui un que a la llegenda fundacional original no apareix gaire destacat.
Un dels comentaris que més m’ha cridat l’atenció ha sigut el de la Mireia, ja que ha dit els moments exactes ón ha deduït el personatge del qual es parlava. També m’ha agradat molt el del Francesc, ja que ha comparat els punts de vista, dins la mateixa llegenda, que ell va utilitzar i el que vaig utilitzar jo.
Generalment tots m’han agradat molt i crec que estàn molt ben treballats, es nota que han llegit el text amb molta atenció, que l’han entes i que no han deixat passar ni un detall.
Gratias plurimas per haver comentat el meu text!
Salve!
Gràcies a tots els qui heu escollit el meu monòleg.
No hi ha ningú que s’hagi equivocat, però tampoc ho vaig posar res difícil així que no em sorpren.
Destaco el comentari de l’Arnau perquè ha entés molt bé els girs i referències del meu monòleg. I també perquè m’ha fet una mica la pilota jeje.
De totes maneres me n’alegro que s’hagi entés facilment el monòleg i hagi agradat en general.
Parla de Tarquini. Crec que és l’únic personatge que podia ser culpable de la mort de Lucrècia i perquè diu que és el fill del rei.
En el text “TOTS A BORD (DEL RIU TÍBER)” en el que els personatges són Ròmul i Rem que van ser llençats al riu.
El despertar.
Tracta d’Eneas perquè és el que se’n va de Cartago cap a Itàlia, el que deixa a Dido i a qui se li apareix Hermes per comunicar-li el missatge de Júpiter.
Una dona feliç.
Està escrit des de la perspectiva de Rea Sílvia, que mostra la seva tristesa al estar condemnada pel seu oncle Amuli a ser vestal.
”La lluita per la meva dona”
Aquest text fa referència a el Rapte de les Sabines, ja que al principi parla de raptar ( el tema principal de la llegenda) i dels sentiments que té el protagonista cap a fer-ho.
” Monòleg interior”
– És Ròmul quan mata al seu germà, ja que parla d’una manera molt despectiva d’ell, a part el final quan creua la línea diu que aquí arribarà el dia de la seva mort.
”Tota una dona”
Aquest text parla de la violació i suïcidi de Lucrècia des del seu punt de vista. Es pot comparar amb el text (Un home de veritat), ja que és el punt de vista contrari i d’aquesta manera ens podem fer una idea de com es veia des dels dos punts de vista antagònics.
“Tots a bord”
Aquest text fa referència un altre cop a Ròmul i Rem però més aviat a la Disputa fratricida i fundació de Roma, ja que fa una comparació humorística amb la sèrie de Disney Zack i Cody, que són dos germans bessons que sempre s’estan discutint, cosa que ha assimilat amb el comportament dels personatges principals d’aquesta llegenda de Ròmul i Rem.
” El dolor de la pèrdua”
El personatge que parla és Eneas, ho he sapigut perquè va perdre a la seva esposa en fugir de Troia i es va sentir amb molta solitud. Va salvar al seu fill i això és el millor que va poguer feri . El que més m’ha sorprès d’aquest text és que Dido és va suicidar per culpa d’Eneas i que ha fallat a una persona que la havia cuidat molt bé.
Un destí a la meva vida i mil viatges
Està molt clar que es d’Eneas per la manera de dir-ho i expresar-ho, quan parla de la fugida de Roma i el suicidi. Hi ha un altre monóleg però m’agradat molt més aquest que es mes objectivament i l’altre es amb més sentiments.
Digueu el nom del personatge que parla i els indicis que us han portat a deduir-ho.
Dido, per la manera en la que parla de tristesa i melancolia.
Si n’hi ha dos que tenen el mateix protagonista, comenteu les diferències de tractament del seu perfil psicològic.
Eneas i Dido, el seu perfil psicològic és molt diferent, així que s’ha tractat el monòleg interior des de diferents aspectes.
Si hi ha dues visions confrontades del mateixes episodi, valoreu també si coincideixen, si la visió d’un i altre són molt diferents…
Diferents visions per part de la enamorada Dido i el fugidor de Eneas, que només busca la llibertat. Tenen maneres de pensar bastant diferents i per aquesta raó no comparteixen les mateixes idees i no acaben sent parella, per aquesta raó, Dido es suïcida.
Valoreu l’estil i el tractament del tema de cada text, coses que us sorprenguin, o qualsevol cosa que vulgueu destacar.
Monòleg interior dels sentiments de Dido cap a Eneas. És fascinant els sentiments que té cap a ell, que, fins i tot decideix treure’s la vida, suicidant-se. És impactant.
Els 5 què he escollit són: Una dona feliç, què parla de Rea Silvia; Tots a bord, dels bessons Ròmul i Rem; I de sobte, la partida.. tracta de Creúsa la dona de Eneas; La lluita per la meva dona, del rapte de les sabines i El despertar de Eneas.
He descobert de què parla cada relat per el seu context. Els altres personatges coneguts que surten en els mites què hem estudiat, i sobretot per la relació que tenen l’un amb altre. Ningun dels que he escollit no té el mateix protagonista, cadascun parla d’un diferent. Cada text té les seves diferències respecte a com expressa el mite, alguns (els què més m’han agradat) ho expliquen amb un toc d’humor i amb comparacions, de manera què així persuadeixen a qui ho està llegint. He sabut trobar el personatge de qui parla, això significa què ho exposa tan bé com per sense saber el nom poder saber de què tracta el text. També la facilitat en ficar-se dins de l’altre sexe com si fossis aquell mateix i saber que pensa i que faria en aquella situació de la què estas parlant.
Aquest comentari parla de manera més general, però igualment és un bon text, ja què ho explica tot bastant bé, desde el meu punt de vista és un bon text.
Gràcies!
Salve!
-El primer que he escollit per comentar ha estat ”Tots a bord (del riu Tíber)” de la meva companya Paula Olid. Penso que s’ha inspirat en fer aquest text en la llegenda fundacional de ”la concepció, naixement i abandonament de Ròmul i Rem”.
El que m’ha fet pensar en aquesta llegenda és quan parla de ”si la nostra mare agués sigut humana” fent referència a que la mare de Ròmul i Rem és una lloba i sobretot pel títol de tots a bord del riu tíber fent referència a que aquests dos bessons van ser abandonats al riu tíber. També vull dir que m’ha semblat molt graciós el fet de que la meva companya s’hagi fixat en aquella sèrie de Disney Channel en la qual es fa referència a dos bessons que sempre s’estan barallant com Ròmul i Rem.
-El segon que he triat ha estat la narració de ”Tota una dona” del meu company Rafael Cantarero. Penso que aquí s’ha inspirat en la llegenda fundacional de ”Violació i suïcidi de Lucrècia” ja que aquest, parla d’una violació molt clara i de un suïcidi final per aquesta injustícia tal i com diu la llegenda.
-El tercer que he decidit comentar ha estat ”La lluita per la meva dona” de la meva companya Meritxell Graupera. Penso que la meva companya ha volgut fer aquest text basant-se en la llegenda fundacional de ”El rapte de les Sabines”. He fet aquesta deducció pel fet de que parla molt clarament d’aquest fet, de que un grup d’homes plantegen el rapte de un grup de dones per poder formar una família i per aconseguir la seva pròpia felicitat com bé parla la llegenda.
-El quart que vull comentar és ”I de sobte… la partida” del meu company Francesc Becerra. Aquest text dedueixo que parla sobre la llegenda fundacional ”Fugida d’Eneas de Troia i arribada a Itàlia. Suïcidi de Dido.” En la part on Dido decideix suïcidar-se pel fet de que Eneas després d’haver estat amb Dido magníficament decideix anar-se’n i fundar un nou territori. Puc deduir aquest fet ja que en el text es parla molt clarament d’Eneas i la seva desició d’anar-se’n i finalment el motiu pel qual aquesta dona (Dido) decideix suïcidar-se.
-Per últim, el cinquè que he decidit comentar ha estat ”El peatge al Laci” de la meva companya Laura Roca.
Aquí he de dir que penso que es un altre text en el qual fa referència a la llegenda fundacional ”Fugida d’Eneas de Troia i arribada a Itàlia. Suïcidi de Dido”, fent referència al fill d’Eneas el qual parla sobre la seva experiència fugint de Roma amb el seu pare i el seu avi. He pogut deduir això per molts motius, un d’ells perquè parla clarament sobre una fugida de Troia i l’arribada al Laci.
He de dir que personalment aquest text m’ha semblat molt original perquè en la majoria de casos el personatge principal dels textos que hem realitzat els meus companys i jo han estat també fent referència al personatge principal de la llegenda i en aquest cas és el fill d’Eneas del qual en la llegenda fundacional no es parla gairebé gens d’ell.
En general he de dir que m’han agradat molt tots el textos i que alguns m’han semblat molt originals.
Salve!
En el text “TOTS A BORD (DEL RIU TÍBER)” en el que els personatges són Ròmul i Rem, trobem una comparació entre el passat i les sèries d’avui en dia.
En el text “I DE SOBTE, LA PARTIDA…” trobem com a personatges a Dido i a Eneas en el qual trobem el mite de la Fugida d’Eneas de Troia i l’ arribada a Itàlia. També trobem rl suïcidi de Dido per culpa de la marxa de Eneas.
En el text “EL PEATGE AL LACI” el personatge és Ascani segons la mitologia grega o Iulus segons la mitologia romana que narra la seva història des de la marxa de Troia fins l’arribada a Laci i la seva estada.
En el text “LA LLUITA PER LA MEVA DONA” trobem el mite del Rapte de les Sabines que mostra la lluita entre romans i sabins per aconseguir, uns les seves dones, i els altres, les seves filles.
En el text “TOTA UNA DONA” podem llegir la narració de la violació del fill del rei a Lucrècia, i també el suïcidi d’aquesta després del dolor creat.
Els 5 què he escollit són: Una dona feliç, què parla de Rea Silvia; Tots a bord, dels bessons Ròmul i Rem; I de sobte, la partida.. tracta de Creúsa la dona de Eneas; El dolor de la pèrdua de Eneas i El despertar de Eneas.
He descobert de què parla cada relat per el seu context. Els altres personatges coneguts que surten en els mites què hem estudiat, i sobretot per la relació que tenen l’un amb altre. El dolor de la pèrdua i El despertar són dos texts dels quals parla del mateix protagonista, en el primer ens presenta un Eneas dèbil, trist, sol, decepcionat amb ell mateix per la pèrdua de Dido, la seva amada. Però en l’altre parla de quan sap què és l’elegit de fundar la nova ciutat i ser un emperador, un sentiment de valentia, poder, confiança i sobretot seguretat, encara què una part de les forces què tenia era les què li donava l’amor, Dido. Cada text té les seves diferències respecte a com expressa el mite, alguns (els què més m’han agradat) ho expliquen amb un toc d’humor i amb comparacions, de manera què així persuadeixen a qui ho està llegint. He sabut trobar el personatge de qui parla, això significa què ho exposa tan bé com per sense saber el nom poder saber de què tracta el text. També la facilitat en ficar-se dins de l’altre sexe com si fossis aquell mateix i saber que pensa i que faria en aquella situació de la què estas parlant.
Salve!
1-Tots a bord (del riu Tiber): Aquest és un escrit que compara la llegenda de Ròmul i Rem amb l’antiga sèrie de televisió, “Zack y Cody todos a bordo”. Aquesta sèrie tracta sobre dos germans que s’embarquen en un vaixell i l’escriptora aprofita aquest fet per explicar l’historia de Ròmul i Rem just en el moment quan son abandonats al riu Tiber a la seva sort. M’agrada molt el moment en que la Paula, parlant de les baralles dels germans, fa broma amb la típica amenaça de mort que, en el cas de la llegenda, acaba amb la mort de Rem per interrompre l'”inaguratio” de Roma. Em sembla que l’idea de l’escrit és molt bona i està molt ben treballada. Merescut el premi.
2-La lluita per la meva dona: Aquest escrit parla sobre el rapte de les sabines. La Meritxell en aquest cas es posa en la pell d’un raptador i explica molt bé el mite des del seu punt de vista. M’agrada sobretot el com tracta els pensaments abans del rapte, com es fixa en la dona rossa, com pensa en la família que formarà, etc..
3-El dolor de la pèrdua: Aquest escrit tracta el mite de la fugida d’Eneas de Troia i el suïcidi de Dido. El que més m’agrada d’aquest escrit és com xoquen els sentiments, per una part de culpa per la mort de Dido i per altra el sentiment de seguir amb la seva missió.
4-Un home de veritat: En aquest escrit la Claudia parla sobre el mite de la mort i violació de Lucrècia. Aquest escrit m’agrada especialment, per com expressa el que pensa l’home, el seu pensament egoista i sempre intentant treure’s la mort de Lucrècia de sobre.
5-Fundará el nuevo territorio quien deba fundarlo: Aquest escrit descriu just el moment de la fundació de Roma. L’Ainhoa, igual que en l’escrit de la Paula, tracta molt bé la ràbia i les ganes que es tenen els dos germans.
1. Un home de veritat: Està narrat per Sextus Tarquinis després de violar a Lucrècia. És un monòleg des del punt de vista d’un maltractador, urant la narració culpabilitza a Lucrècia tot i que dubta una mica al penúltim paràgraf.
2. Tots a bord (Del riu Tíber): Està narrat des del punt de vista d’en Ròmul i els seus enfrontaments amb en Rem dient que és cosa de germans amb referències a sèries de televisió.
3. I de sobte, la partida…: Està narrat per Dido (el seu nom vol dir heroïna) qui va fundar Cartago i narra el seu romanç amb Enees després de la Guerra de Troia i la seva partida.
4. El peatge al Laci: Està narrat per Ascani, fill d’Enees i net de Anquises, narra com van fugir de Troia i es van instal·lar a Laci passant abans per Sicília i Cartago, on té loc la tercera narració.
6. Fundará el nuevo territorio quien debe fundarlo: També està narrat des del punt de vista de Ròmul quan havia de decidir amb Rem on fundar el nou territori i el va acavar matant. Aquesta monòleg és com la segona narració però amb un to una mica més seriós.
1. Un home de veritat -> La autora parla de Sext Tarquini. Els indicis que m’han portat a deduir-ho és que parla de Lucrècia, i diu que se li culpa de la seva mort i és suïcida per que ell la viola.
Aquest m’ha semblat molt bon treball, et felicito Claudia, no m’ha aburrit gens, estava bastant enganxada, tota una pena que no era més llarg.
2. TOTS A BORD (DEL RIU TÍBER) -> La autora d’aquesta narració parla de Ròmul i Rem quan els abandonen al riu Tíber. Els indicis que m’han portat a saber-ho és el fragment que esmentaré a continuació: ”A la vida hem d’anar evolucionant, nosaltres vam començar barallant-nos a ”Romul et Remus in nauem (per Tiberem fluminem)”* i jo vaig acabar debutant en solitari a ”Romul at the House.” **” on esmenta els noms llatins.
M’ha encantat aquesta manera de narrar els fets, el monòleg que fa l’autora, també et felicito Paula Olid. Que compari a Ròmul i Rem amb Zack & Cody que es una sèrie televisiva que veia jo de petita es increïble, ja que m’ha fet veure que tampoc estan tan allunyats. He rigut molt. Una forma molt única de narrar una història.
3. I DE SOBTE, LA PARTIDA… -> L’autor d’aquesta narració utilitza a Dido com a personatge principal i està parlant de la fugida d’Eneas cap a Troia i el suïcidi de Dido.
Ho he sabut per aquest fragment: ”Que sàpigues, Eneas, que fundaràs una nova ciutat on naixeran molts nens i nenes, és a dir que faràs possible moltes noves vides, però que sàpigues que en mates una de molt important, per a tu, per al meu poble i per al món.” Ja que menciona a Eneas i diu que en mata a una molt important per a ell.
M’ha agradat molt veure com un noi es fica a la pell d’una dona i més una dona com Dïdo, felicitats Francesc, està genial.
4. EL PEATGE AL LACI -> La autora parla també de Eneas i de la llegenda fundacional de la fugida d’Eneas cap a Troia, tot i així no utilitza a Eneas com a personatge principal sinó que utilitza a Ascani (el fill d’Eneas). Ho he reconegut quan menciona coses com ”Tot just quan fugíem de Troia, vaig perdre la meva mare… Recordo que jo anava agafat al meu pare, que també portava el meu avi” referint-se a Creüsa com la seva mare i al avi com Anquises.
Felicitats Laura Roca, mai se m’hagués ocorregut fer-ho des de el punt de vista del petit Ascani. M’ha agradat molt.
5. LA LLUITA PER LA MEVA DONA -> L’autora parla d’un home qualsevol Romà i parla clarament de la llegenda fundacional del rapte de les Sabines, ja que parla de les proves esportives dedicades al Déu Neptú i de les Sabines i els Sabins.
També felicitar-te Txell ja que m’ha agradat molt la manera de pensar del home Romà i també que has posat com es sentia la dona Sabina.
Felicitar-vos a tots, tots són genials!
1. Un home de veritat.
Parla de Tarquini. Ho dedueixo perquè crec que és l’únic personatge que podia ser culpable de la mort de Lucrècia i perquè diu que és el fill del rei.
2. Tots a bord (del riu Tíber).
Parla de Romúl i Rem, ho sé perquè ells van ser llençats al riu i eren germans.
3. I de sobte, la partida…
Tracta de Dido, per què governava Cartago, parla de quan es va enamorar d’Eneas, del passat d’ell i el que passa quan ell marxa.
7. El despertar.
Tracta d’Eneas perquè és el que se’n va de Cartago cap a Itàlia, el que deixa a Dido i a qui se li apareix Hermes per comunicar-li el missatge de Júpiter.
8. No volia aquest futur.
Parla Rea Sílvia, ja que és la que es va fer vestal perquè la va obligar Amuli, el mateix que va matar al seu germà.
Estan molt bé tots els textos, però els que més m’han sorprès han sigut l’1, per la manera d’expressar-se que li ha donat al personatge fent a una persona sense remordiments després de tot el que ha fet. També m’ha sorprès el 2, per la manera com ha utilitzat els personatges de la sèrie per recrear la llegenda, m’ha fet molta gràcia. I també m’han agradat el 8 i l’11 que tracten dels sentiments de Rea Sílvia en fer-se vestal.
8. No volia aquest futur.
Molt bé clara, el personatge és aquest. Estava bastant clar 😉
Salve!
UN HOME DE VERITAT:
Parla hi es posa en la pell de Tarquini, violador i causant de el suïcidi de Lucrècia, aquest text a simple vista et sorprèn, ja que és posa i empatitza amb un violador, i masclista, que a pesar de que l’autora és una dona, i que per tant és més difícil posar-se en el paper d’home arriba a empatitzar molt bé en el paper.
LA LLUITA PER LA MEVA DONA:
Parla hi es posa en la pell d’un dels reptadors en l’episodi ‘ El rapte de les Sabines’, i parla sobre la confrontació entre les dones i els soldats i entre els dos pobles. Sorprèn la facilitat i la senzillesa en que et fa empatitzar amb els reptadors, i com s’arriben a perdonar i a reconciliar els dos pobles.
FUNDARÁ EL NUEVO TERRITORIO QUIEN DEBE FUNDARLO:
Parla hi es posa en la pell de Ròmul, el fundador de Roma, i la confrontació i competència que té amb el seu germà Rem, i la seva confrontació a pesar de ser germans, d’aquest text em sorprèn la osadia que té Rem per passar la barrera, i com Ròmul mata al seu propi germà.
NO VOLIA AQUEST FUTUR:
Parla hi es posa en la pell de Rea Sílvia, i la massacre a mans del seu oncle, que mata a el seu pare Amuli i al seu germà, I com, a pesar de no suïcidar-se segueix endavant sense dubtar-ho ni un segon. El que em sorprèn és el punt de vista des del que ho fa i la seva infelicitat.
EL DOLOR DE LA PÈRDUA:
Parla hi es posa en la pell d’Eneas, i del seu dolor sobre la pèrdua de Dido, i primerament del de la seva esposa al fugir de Troia. El que em sorprèn més són els remordiments i els mals pensaments d’Eneas, que ha fallat a dos persones i per tant les ha perdut per sempre.
Vale!
NO VOLIA AQUEST FUTUR:
El personatge està bé trobat, però el seu pare és Numítor. Amuli és el seu oncle. Crec que la infelicitat era l’estat d’ànim perfecte per explicar el mite.
Salve!
7. El despertar
El personatge que parla és Hermes, ho he sabut perquè Júpiter era qui li enviava el missatge a ell, Hermes no sabia que fer però estava enamorat de Dido. El seu destí era ser emperador i fundador d’una nova ciutat. El què m’ha sorprès d’aquest text és que Júpiter ha confiat en Hermes, i ell ha sigut el escollit.
12. Una dona feliç
El personatge que parla és Sílvia, ho he sabut perquè és la filla de Numitor i els seus dos germans són Ròmul i Rem. L’oncle Amuli va prendre el tron al pare de Sílvia i li va treure tot el poder que tenia. Sílvia havia de morir verge i per tant no podia tenir fills i si en tenia el seu oncle Amuli la mataria. El que més m’ha sorprès d’aquest text és que tots els somnis i llibertats de Sílvia van esvair-se junt amb la vida del seus dos germans.
9. El dolor de la pèrdua
El personatge que parla és Eneas, Ho he sabut perquè va perdre a la seva esposa en fugir de Troia i es va sentir amb molta solitud. Va salvar al seu fill i això és el millor que va poguer feri . El que més m’ha sorprès d’aquest text és que Dido és va suicidar per culpa d’Eneas i que ha fallat a una persona que la havia cuidat molt bé.
Respecte el meu comentari, l’has encertat, el personatge era Rea Sílvia i has sabut comprendre la meva idea principal, que era com se li esvanien totes les llibertats de cop, junt amb la vida dels seus dos germans, però recorda que és ella la que es queda embarassada de Ròmul i Rem, per tant no son els seus germans.
Salve!
3.”I de sobte, la partida…” (Francesc Becerra)
Aquest text parla d’Eneas i del suïcidi de Dido, ho he deduït per què esmenta el seu nom i el text expressa una història d’amor frustrada, com és la de aquest personatges.
12 “Una dona feliç” (Biel Cussó) i “No volia aquest futur” (Jhon Campaña)
Aquests textos parlen de la concepció, naixement i abandonament de Ròmul i Rem ja que ens expliquen com a la mare d’aquests, l’oncle de la qual li treu el poder al seu pare, es sent traïda i amb tots els seus somnis i llibertats fets pols.
5.”La lluita per la meva dona” (Meritxell Graupera)
Aquest text fa referència a el Rapte de les Sabines i ho he deduït principalment per què just començar parla de raptar ( el tema principal de la llegenda) i dels sentiments que té el protagonista cap a fer-ho.
2. “Tots a bord (El riu Tíber) ” (Paula Olid)
Aquest text fa referència un altre cop a Ròmul i Rem però més aviat a la Disputa fratricida i fundació de Roma, ja que fa una comparació humorística amb la sèrie de Disney Zack i Cody, que són dos germans bessons que sempre s’estan discutint, cosa que ha assimilat amb el comportament dels personatges principals d’aquesta llegenda de Ròmul i Rem.
– Altres textos que tracten d’una mateixa llegenda però a diferents punts de vista, és a dir, explicat des de personatges diferents és “El dolor de la pèrdua” (Clara Campos) des del punt de vista d’Eneas, i “I de sobte, la partida…” (Francesc Becerra) des del punt de vista de Dido.
-Una de les coses que més m’ha sorprès ha sigut el text de la Paula Olid, ja que està escrit amb un to humorístic que et fa riure i comprendre perfectament a l’hora del tema del qual està parlant, una cosa tan senzilla com la relació entre germans que ha relacionat tant bé amb la seva llegenda.
Respecte el meu comentari, on el meu personatge ha coincidit amb el del Jhon, crec que has sabut captar la idea principal del meu text. També opino que encara que els textos s’assemblin bastant, tracta sobre punts de vista del personatge diferents.
En el meu text tractava aquesta llegenda. Has agafat l’idea de l personatge encara que el text estigui inacabat. Coincideixo amb el Biel ja que em tractat la mateixa llegenda però de maneres diferents. 🙂
Salve,
· Tots a bord (del riu tiber).
-Parlen Ròmul i Rem, ho he deduït per les comparacions que fa amb les sèries i també perquè parla de l’episodi en que els deixen riu avall.
– La veritat és que em crida l’atenció les comparacions que ha fet amb sèries actuals i també la manera en que ho expliquen: que un cop passada l’acció facin com si ho estiguessin explicant a un públic que vulgui escoltar la seva història. I també que algunes paraules que ha posat en el text estiguin escrites en llatí.
·El pelatge al Laci.
– El que explica l’história és explicada pel fill de Eneas.
-Em crida molt l’atenció com l’ha plantejat, la visió del seu fill. Em crida sobretot l’atenció aquest punt de vista perquè he fet la mateixa llegenda i no havia pensat en cap moment el punt de vista del fill i m’ha agradat llegir-ho perquè mentre pensava com ho veia el fill he pensat com ho veia quan ho feia jo, fent el pare.
– Com ja he dit em crida molt l’atenció el punt de vista que ha agafat.
·Lluita per la meva dóna
– Ho explica un dels raptadors de sabines.
– La veritat és que em crida l’atenció des del punt de vista com veu la situació el narrador. Jo des de que conec la llegenda havia pensat que els que anaven a raptar sabines anaven amb ràbia i amb descontrol, però en aquest text es veu com es fixa a quina va a agafar i com després raona i parla amb ella. També m’ha cridat l’atenció de que quan els sabins van voler anar a recuperar-les com actuen tots, tant el narrador que enten la situació perfectament encara que tinguin fills i una família formada com les sabines que no volen tornar ràpidament amb els sabins.
·Lucrècia
– Parla la Lucrècia, ho sé perquè és a la personatge que violen i ho especific a perfectament en el text.
– El que m`ha cridat l’atenció és que quan un cop violada quan està pensamnt si suicidar-se o seguir amb la vida ho pensa molt pausadament com si fós una desició normal i corrent.
· Monòleg interior: fundarà el nou territori qui deu fundar-lo.
– És Ròmul quan mata al seu germà, ja que parla d’una manera molt despectiva d’ell, a part el final quan creua la línea diu que aquí arribarà el dia de la seva mort.
– M’ha cridat l’atenció, primer, que estigui en castellà, i després la gelosia de Ròmul que es veu durant tota la narració
Digueu el nom del personatge que parla i els indicis que us han portat a deduir-ho.
Història nº 1: Parla Sexto Tarquinio ja que és qui va violar a Lucrecia
Història nº 3: Parla Dido ja que al final de la historia es suïcida i esta enamorada d’Eneas.
Història nº 7: Parla Eneas ja que explica com Jupiter li va enviar el missatge perquè recordi el seu destí.
Història nº 9: Aquest text també parla Eneas ja que explica com Dido el va collir i com li a afectat el seu suïcidi.
Història nº 12: Parla Rea Silvisa o se perquè explica que el seu oncle després de treure-li el tro al seu pare li va prohibir tenir fills
Si n’hi ha dos que tenen el mateix protagonista, comenteu les diferències de tractament del seu perfil psicològic.
A les històries número 7 i 9 el protagonista és Eneas. En la número 7 Eneas es mostra indecís, confós i preocupat per la decisió que ha de prendre. En canvi a la història número 9 es mostra penedit, dolgut i trist.
Si hi ha dues visions confrontades del mateixes episodi, valoreu també si coincideixen, si la visió d’un i altre són molt diferents…
En l’episodi del suïcidi de Dido els dos personatges estan dolguts però Dido es sent despreciada i Eneas trist.
Valoreu l’estil i el tractament del tema de cada text, coses que us sorprenguin, o qualsevol cosa que vulgueu destacar.
M’ha sorprès bastant com Dido acaba suïcidant-se. També m’ha sorprès com comparàven a Ròmul i Rem amb “Zack y Cody”.
Crec que aquest comentari és massa breu, i encara que hagi trobat el moment, i el personatge del text, no aconsegueix trobar la idea principal i la que l’identifica.
Salvete omnes! ☺☺☺☺
El del Biel parla sobre Rea Sílvia i Amul.li perquè va ser el moment quan el seu oncle la va fer vestal
A mi em crida l’atenció la manera que parla d’Amuli i dels seus trets psicológics.
Descriu els seus sentiments com deessa vestal.
En quant l’estil em sembla correcte.
El de la Mireia parla sobre l’episodi en què va esclatar la guerra a Troia.
El de la Clara parla sobre el mateix personatge.
La diferència està en el punt de vista.
Un ensenya la figura d’un Eneas penedit i que reconeix els seus errors i el de la mireia mostra un Eneas despreocupat i que no es penedeix.
En quant a estil he de dir que m’ha calat més el de la Clara.
El de la Clàudia parla sobre la ignorància de la dona en temps dels romans, que la gent nos es creia a les dones que havien estat víctimes d’una violació.
També parla sobre la culpabilitat de la dona romana davant d’això i el fet que la societat les feia sentir culpables.
El del Rafael parla sobre la sensació que viu quan la van violar i ho diu des de la primera persona.
Aquests dos parlen de la violació i suïcidi de Lucrècia.
El de la Paula Olid partla sobre la fundació de Roma i la disputa fratricida.
Els dos germans volien fundar una ciutat i Ròmul volia fundar-la al Tíber i Rem a l’Aventí.
Amb el tema de la inauguratio un dels germans es va saltar el perímetre i va sabotejar la
celebració.
Llavors Ròmul va matar a rem.
Fa referéncia a una sèrie de televisió molt famosa fa uns anys i a una cosa típica de la gent que té germans\es que mai ens podem posar d’acord i sempre acabem barallant-nos.
El de l’Ainhoa parla del mateix episodi i cocretament de l’elecció del rei i la disputa fratricida.
El primer fa referència a situacions quotidianes que es poden donar si tenim germans i el segon parla del moment i com van fundar la ciutat.
Els dos estils m’agraden.
El de la Clara parla quan Eneas fuig de Troia quan va esclatar la guerra.
Ho explica un Eneas penedit i trist d’abandonar Troia i Crüsa.
Parla sobre que troba a faltar les persones que es va endur amb ell i la sort que li va donar Juno per anar a parar a Cartagi.
Se sent culpable d’haver abandonat Dido i que es suïcidès per culpa seva.
M’agrada molt el teu estil perquè parla desde la perspectiva d’un culpable, no de la víctima que és Dido i en primera persona.
El de la Mireia parlen del mateix episodi però un parla de la culpabilitat d’Eneas i una persona que reconeix els seus propis errors i l’altra parla sobre un Eneas despreocupat i que no reconeix els seus errors ni sent culpa del suïcidi d’una persona que el volia molt.
La veritat que quasi tots els que he llegit m’han agradat,es nota que us heu currat molt
Salve Maria! Tens tota la raó, volia mostrar un Eneas el qual no es penedia de res i despreocupat per el que passés, m’ha agradat el fet que ho hagis vist tan ràpid Maria! Gràcies!
Aquest comentari és molt correcte, ja que plasma gairebé al detall de els sentiments de ser vestal, i com se sent Amuli.
Gràcies
SALVE!
1. En primer lloc, he decidit comentar el relat de “Tots a bord (del riu Tíber)”. El fragment és explicat per dos personatges de l’antiga Roma , Ròmul i Rem, a partir de dos altres personatges anomenats Zack i Cody prenent-los a ells com a referència actual. També, trobem el text de “Fundará el nuevo territorio quien debe fundarlo” el qual fa referència a Ròmul i Rem. Aquest últim ens parla de la competitivitat entre germans però prenent com a referència fets de l’antiguitat. L’estil del text és de monòleg interior i ens mostra en tot moment els pensaments del personatge autor. En canvi el primer, ens vol fer entendre la relació entre germans de l’antiguitat prenent com a referent a dos germans de l’actualitat, aquest també és un monòleg i es pot observar com el monologuista interactua amb el públic:”el monologuista
mira al públic i els pica l’ullet ;-)”. A més a més, també hi ha un fragment narrat.
2. Després també he trobat força interessant el text que s’anomena “El despertar”. en aquest cas són dos personatges els que parlen, de fet, mantenen una conversa en la que un li diu a l’altre que ha d’anar a fundar Italia, que ell, Hermes, ha de ser emperador i fundador de la nova ciutat, això és anunciat per Mercuri.
L’estil d’aquest text és directe ja que estan mantenint una conversa.
3. “Tota una dona” és el fragment narrat per Lucrècia. Podem observar com es descriu a si mateixa i fa una retrospecció en el seu propi ésser. Analitzant també, els fets que viu en primera persona quan un home la viola i ella no se n’adona fins més tard a causa d’una confusió. En el fragment la dona que descriu la seva situació ens mostra en tot moment els seus pensaments i a més a més es mostra reflexiva dabant la por i la sensació d’inquietut. L’estil es indirecte.
4. Un dels textos que més m’ha agradat és el d’ “Un home de veritat”. Podríem dir que es tracta d’un monòleg. El propi protagonista es planteja sobre les seves accions i les de Lucrècia quan aquesta el rebutja. Lucrècia ha estat violada per ell i d’alguna manera vol convence’s a si matex de que el seu suicidi no va ser la seva culpa.
5. Finalment, he volgut destacar el text de “La lluita per la meva dona”. El seu estil és també indirecte com la majoria, de fet el propi protagonista narra els fets en primera persona, ja que ho està vivint així. Simbolitza El Rapte de les savines en el que hi ha un desacord amb Roma i Savínia que finalment es soluciona perquè desideixen fer les paus. Jo crec que al principi els personatge protagonista comença el relat donant-nos a conèixer els seus pensaments, i l’acaba explicant els fets que es viuen durant la troballa d’una dona i les conseqüències que això acaba comportant.
No puc més que felicitar-vos, als que heu fet aquesta tasca, per com us heu enfrontat als textos dels companys de la mateixa manera com ho feu amb les lectures de classe. I és que realment, els autors de les composicions aquí recollides han aconseguit aprofundir en la possible psicologia dels protagonistes llegendaris, amb la dificultat afegida d’haver d’adoptar el punt de vista del gènere contrari. En les correccions dels documents, els professors ja vam deixar el nostre parer sobre els textos, però cal dir que en molts casos coincideix amb el que han observat els companys.
Destaco especialment els comentaris de la Mireia, l’Ainhoa i la Claudia Tello, per la seva profunditat i precisió.
1. TOTS A BORD (DEL RIU TÍBER)
El text parla sobre Ròmul i Rem des de la perspectiva de Ròmul. És fàcil adivinar-ho per les referències a germans, especialment a Zack i Cody, que també són bessons. A més, parla sobre el moment en què van ser llençats al riu Tíber de petis.
En el text de l’Ainhoa (“Fundará el nuevo territorio quien debe fundarlo”) també es parla des de la perspectiva de Ròmul, però aquest cop amb un to més seriós i agressiu. No parla d’una manera desenfadada, sinò que es podria dir que és més realista.
Aquest monòleg ha sigut un dels més diferents pel seu punt de vista divertit, fent comparacions amb la cultura actual i afegint interaccions amb el públic típiques dels monòlegs humorístics.
2. UN DESTÍ A LA MEVA VIDA I MIL VIATGES
Es pot veure que parla des del punt de vista d’Eneas per les explicacions que dóna sobre la seva fugida de Troia, i especialment pel suïcidi de Dido.
Un altre monòleg que parla des de la perspectiva d’Eneas és “El dolor a la pèrdua”, de la Clara Campos, que es centra en el patiment d’Eneas quan Dido es suïcida. Aquest es mostra molt més sensible, mentre que el de la Mireia és més objectiu.
3. TOTA UNA DONA
Aquest text parla de la violació i suïcidi de Lucrècia des del seu punt de vista. Es pot comparar amb el text que vaig fer jo (Un home de veritat), ja que és el punt de vista contrari i d’aquesta manera ens podem fer una idea de com es veia des dels dos punts de vista antagònics.
4. UNA DONA FELIÇ
Està escrit des de la perspectiva de Rea Sílvia, que mostra la seva tristesa al estar condemnada pel seu oncle Amuli a ser vestal.
“No volia aquest futur” també parla de la mateixa persona, però en el text del Biel es nota més l’odi cap a Amuli.
Hola!
A tots que heu comentat el meu text l’heu encertat de ple perquè, crec jo, que es veia claríssim!
Volia expressar els remordiments d’un Eneas penedit dels seus errors però orgullós d’haver seguit endavant i pel que veig, ho heu pillat molt bé.
L’altre dia quan vaig comentar no vaig fixar-me molt en el tema que va tractar la Mireia, per això no vaig adonar-me que parlàvem del mateix personatge, però la gran diferència són els sentiments de cada protagonista, en la seva versió es pot veure un home valent i fort, en canvi, en el meu et trobes amb un de dèbil i, per dir-ho d’alguna manera, destrossat.
El vaig fer així perquè crec que tots ens arribaríem a sentir com ell després de tot el que ha viscut, tantes pèrdues, un suïcidi per culpa seva, etc.
Salve!
Les persones quer han comentat el meu fragment són: l’Ainhoa, en Joan Amat, en Francesc, la Maria i la Claudia Tello.Crec que tots ho han descobert facilment ja que si habien estat atents en l’exposició de les llegendes fundacionals amb la frase que es diu al text ja és sap sobre qui és el text.
Destaco especailment el de la Claudia que és la persona que crec que millor s’ha aprofundit en el comentari i ha entes millor el fragment.
També vull destacar el comentari d’en Francesc que diu que la Lucrècia s’ho pensa molt pausadament com si fós una decisió normal i corrent, jo penso que ho ha de fer aixì pausadament per pensasr que és millor però finalment es suicida.
I per últim també vull destacar el Comentari de la Maria Sorribes operquè sap que el meu Fragment i el de la Claudia parlen sobre la Violació i el suïcidi de Lucrècia però no destaca que cadascú parlem desde una persona diferent els dos desde primera persona però el meu fragment parla la Lucrècia i en el fragment de la Claudia parla el fill del rei.
Salve!
Les persones quer han comentat el meu fragment són: l’Ainhoa, en Joan Amat, en Francesc, la Maria i la Claudia Tello.Crec que tots ho han descobert facilment ja que si habien estat atents en l’exposició de les llegendes fundacionals amb la frase que es diu al text ja és sap sobre qui és el text.
Destaco especailment el de la Claudia que és la persona que crec que millor s’ha aprofundit en el comentari i ha entes millor el fragment.
També vull destacar el comentari d’en Francesc que diu que la Lucrècia s’ho pensa molt pausadament com si fós una decisió normal i corrent, jo penso que ho ha de fer aixì pausadament per pensasr que és millor però finalment es suicida.
I per últim també vull destacar el Comentari de la Maria Sorribes operquè sap que el meu Fragment i el de la Claudia parlen sobre la Violació i el suïcidi de Lucrècia però no destaca que cadascú parlem desde una persona diferent els dos desde primera persona però el meu fragment parla la Lucrècia i en el fragment de la Claudia parla el fill del rei.
Graciés a tots per haver comentat el meu fragment.
Salve!
Gràcies per escollir el meu text, encara què no estigui acabat. Crec que era fàcil encertar qui era el personatge i la llegenda. Els comentaris han estat molt bé explicats.
També volia felicitar als autors dels altres relats ja que són molt bons.
Salve!
Els comentaris han estat bastant correctes i molt bé explicats. Crec que han captat l’idea del personatge i la seva llegenda encara que no hi estigui acabat.
Volia felicitar als autors dels altres relat ja que em semblen molt interessants i m molt ben redactats.
Salve!
Tots els comentaris que parlen del fragment “el peatge al Laci” han acertat perfectament el personatge principal! He observat que molts coincideixen en que els ha sorprès que el personatge sigui un que a la llegenda fundacional original no apareix gaire destacat.
Un dels comentaris que més m’ha cridat l’atenció ha sigut el de la Mireia, ja que ha dit els moments exactes ón ha deduït el personatge del qual es parlava. També m’ha agradat molt el del Francesc, ja que ha comparat els punts de vista, dins la mateixa llegenda, que ell va utilitzar i el que vaig utilitzar jo.
Generalment tots m’han agradat molt i crec que estàn molt ben treballats, es nota que han llegit el text amb molta atenció, que l’han entes i que no han deixat passar ni un detall.
Gratias plurimas per haver comentat el meu text!
A part d’haver confeccionat un textos profunds, heu analitzat amb atenció les apreciacions dels companys. Un bon exercici literari!
Salve!
Gràcies a tots els qui heu escollit el meu monòleg.
No hi ha ningú que s’hagi equivocat, però tampoc ho vaig posar res difícil així que no em sorpren.
Destaco el comentari de l’Arnau perquè ha entés molt bé els girs i referències del meu monòleg. I també perquè m’ha fet una mica la pilota jeje.
De totes maneres me n’alegro que s’hagi entés facilment el monòleg i hagi agradat en general.
Parla de Tarquini. Crec que és l’únic personatge que podia ser culpable de la mort de Lucrècia i perquè diu que és el fill del rei.
En el text “TOTS A BORD (DEL RIU TÍBER)” en el que els personatges són Ròmul i Rem que van ser llençats al riu.
El despertar.
Tracta d’Eneas perquè és el que se’n va de Cartago cap a Itàlia, el que deixa a Dido i a qui se li apareix Hermes per comunicar-li el missatge de Júpiter.
Una dona feliç.
Està escrit des de la perspectiva de Rea Sílvia, que mostra la seva tristesa al estar condemnada pel seu oncle Amuli a ser vestal.
Salve!
”La lluita per la meva dona”
Aquest text fa referència a el Rapte de les Sabines, ja que al principi parla de raptar ( el tema principal de la llegenda) i dels sentiments que té el protagonista cap a fer-ho.
” Monòleg interior”
– És Ròmul quan mata al seu germà, ja que parla d’una manera molt despectiva d’ell, a part el final quan creua la línea diu que aquí arribarà el dia de la seva mort.
”Tota una dona”
Aquest text parla de la violació i suïcidi de Lucrècia des del seu punt de vista. Es pot comparar amb el text (Un home de veritat), ja que és el punt de vista contrari i d’aquesta manera ens podem fer una idea de com es veia des dels dos punts de vista antagònics.
“Tots a bord”
Aquest text fa referència un altre cop a Ròmul i Rem però més aviat a la Disputa fratricida i fundació de Roma, ja que fa una comparació humorística amb la sèrie de Disney Zack i Cody, que són dos germans bessons que sempre s’estan discutint, cosa que ha assimilat amb el comportament dels personatges principals d’aquesta llegenda de Ròmul i Rem.
” El dolor de la pèrdua”
El personatge que parla és Eneas, ho he sapigut perquè va perdre a la seva esposa en fugir de Troia i es va sentir amb molta solitud. Va salvar al seu fill i això és el millor que va poguer feri . El que més m’ha sorprès d’aquest text és que Dido és va suicidar per culpa d’Eneas i que ha fallat a una persona que la havia cuidat molt bé.
Salve!
Un destí a la meva vida i mil viatges
Està molt clar que es d’Eneas per la manera de dir-ho i expresar-ho, quan parla de la fugida de Roma i el suicidi. Hi ha un altre monóleg però m’agradat molt més aquest que es mes objectivament i l’altre es amb més sentiments.
Digueu el nom del personatge que parla i els indicis que us han portat a deduir-ho.
Dido, per la manera en la que parla de tristesa i melancolia.
Si n’hi ha dos que tenen el mateix protagonista, comenteu les diferències de tractament del seu perfil psicològic.
Eneas i Dido, el seu perfil psicològic és molt diferent, així que s’ha tractat el monòleg interior des de diferents aspectes.
Si hi ha dues visions confrontades del mateixes episodi, valoreu també si coincideixen, si la visió d’un i altre són molt diferents…
Diferents visions per part de la enamorada Dido i el fugidor de Eneas, que només busca la llibertat. Tenen maneres de pensar bastant diferents i per aquesta raó no comparteixen les mateixes idees i no acaben sent parella, per aquesta raó, Dido es suïcida.
Valoreu l’estil i el tractament del tema de cada text, coses que us sorprenguin, o qualsevol cosa que vulgueu destacar.
Monòleg interior dels sentiments de Dido cap a Eneas. És fascinant els sentiments que té cap a ell, que, fins i tot decideix treure’s la vida, suicidant-se. És impactant.