Dones euripídees: L’univers femení d’Eurípides és el títol del meu treball de recerca. El tema del treball és l’anàlisi dels personatges femenins que protagonitzen les tragèdies d’Eurípides i la seva pervivència en l’actualitat.
Abans d’anar a l’essencial del treball, faré una introducció de l’objectiu, hipòtesi i estructura, sobretot perquè alumnes de primer de batxillerat tinguin una idea de què ha de tenir un treball de recerca i com ha de ser.
L’objectiu era saber si l’essència femenina ha canviat des de l’Antiga Grècia fins als nostres dies. Si les dones se senten de la mateixa manera i també si es té el mateix concepte de la dona. La hipòtesi era que sí es poden trobar dones euripídees en l’actualitat. Les dones d’Eurípides es van caracteritzar per les seves personalitats properes a la realitat, per això vaig pensar que segur trobaria alguna Medea o Ifigenia en el meu entorn.
A partir d’aquí vaig dividir el treball en dues parts: la primera, que contenia una petita teoria sobre Eurípides i la seva tragèdia, i la lectura i anàlisi de les tragèdies, i la segona part, que era la pervivència en una petita filmografia i en el treball de camp.
En el panorama de la tragèdia grega van destacar tres grans tràgics: Èsquil, Sofòcles i Eurípides. Aquest últim és el que jo he treballat.
En les seves tragèdies, Eurípides feia baixar l’heroi del pedestal i l’apropava a l’home del carrer. Els herois i heroïnes actuaven de la mateixa manera que els ciutadans de la societat de l’època d’espectador, amb les mateixes passions i febleses. Hi ha, sobretot, una profunda descripció psicològica dels personatges, i un gran ús de la retòrica (com discursos sofístics). La tècnica més característica de les seves tragèdies és l’ús del deus ex machina, que consistia a posar un déu en l’escena final perquè salvés l’heroi i resolgués el conflicte. Tot això va fer que el públic atenès no entengués aquesta manera de fer tragèdies.
Un cop feta la part més teòrica del treball, em vaig disposar a fer la lectura i anàlisi de les tragèdies. De les dinou tragèdies conservades en vaig seleccionar deu, que van ser: Medea, Andròmaca, Alcestis, Hècuba, Electra, Ifigenia a l’Àulide i Ifigenia a Tàuride, Hèlena, Bacants i Hipòlit. La lectura la vaig fer en un PDF de les tragèdies traduïdes en castellà i prosa per l’autor J. A. López Férez. Aleshores un cop llegida em disposava a fer el seu apartat. Primer escrivia l’argument, després el cicle mític al qual pertanyia i per últim la caracterització acompanyada d’unes citacions, que servien per justificar la característica que jo havia posat. Aquestes citacions eren extretes de les traduccions de Carles Riba. Aquesta part del treball ha comportat també una gran recerca iconogràfica, els quadres que acompanyen el text i que precedeixen els apartats representen molt bé les dones euripídees, els moments de la tragèdia i del cicle mític.
Tant a l’exposició oral, com en aquest article només he seleccionat una dona euripídea, Medea. Ella pertany al cicle dels argonautes, on es relaten els episodis mítics de Jàson. Medea és una fetillera, princesa de la Cólquida que en la seva tragèdia bàsicament es relata com va assassinar els seus propis fills per venjar-se del seu marit, Jàson, que l’havia abandonada per una altra dona només per aconseguir el tron. Deixant de lloc l’acció nefasta que fa, ella és una dona amb un caràcter fort, decidida i intel·ligent. Personalment, el considero un dels millors personatges d’Eurípides, que destaca per sobre de totes les altres dones euripídees.
Un cop fet la primera part del treball, em vaig disposar a fer la segona. Aquesta, com he dit abans, és la part de pervivència, la més personal i menys analítica. Comença amb una petita filmografia amb dues pel·lícules del mateix director, Jules Dassin, i la mateixa actriu, Melína Merkoúri. Una és Mai en diumenge, que dóna una versió de Medea en boca d’una prostituta, i l’altre pel·lícula és Fedra, una adaptació de la tragèdia Hipòlit.
Però ara em centraré en la part de pervivència en la societat, que és la més important. Aquesta pervivència va consistir en l’elaboració d’un test per poder trobar les dones euripídees en l’actualitat. En vaig fer una selecció de dones (Andròmaca, Medea, Alcestis, Hèlena, Bacants i Ifigenia) i a partir de les caracteritzacions vaig elaborar les preguntes i les diferents respostes de cada pregunta; també vaig fer les preguntes finals, que serien les que enviaria a les persones que haguessin respost el test i a més haguessin deixat el seu correu electrònic. Les preguntes i respostes estaven basades en accions que havien fet les dones i també en tests que hi havia per Internet. Tot això era per obtenir els arquetips de les dones euripídees i poder afirmar o negar la meva hipòtesi. El test va estar obert uns 4 dies i en vaig rebre un total de 49 persones. Les respostes van ser molt variades, tant per perfils exactes, com perfils variats de dones euripídees. Però la dona que més resultats va tenir va ser Andròmaca.
A partir d’aquí vaig arribar a diferents conclusions. Primer, l’objectiu marcat, saber si l’essència femenina ha canviat des de l’Antiga Grècia fins als nostres dies. Després de la lectura i recerca de la pervivència, he vist que aquesta essència femenina no ha canviat gaire, és obvi que el concepte de la dona no és el mateix però l’essència és la mateixa. Segon, la hipòtesi, que era que sí que es podien trobar dones euripídees en l’actualitat. Amb la filmografia, i sobretot el test, la hipòtesi va ser confirmada. Vaig trobar un munt de dones euripídees en el meu entorn i, a més, això també em va confirmar que possiblement Eurípides, a l’hora d’elaborar aquests personatges, es va basar molt en les dones que coneixia, els dos matrimonis que va tenir o en les que l’envoltaven (esclaves, per exemple).
- Vau estar en l’exposició? Si és així, comenteu què us va semblar.
- I a vosaltres, com us va anar el vostre treball de recerca? Esteu satisfets amb el resultat?
- Després d’aquesta ullada a les dones euripídees, podríeu fer una breu reflexió sobre el paper de la dona?
- Quan hàgiu llegit l’Antítgona de Sòfocles, feu una comparació amb el tractament que fa Sòfocles dels personatges femenins.
Marina Ruiz. 2n Batx Grec i Llatí
Xaipete!
– No vaig poder assistir a la teva presentació Marina, però només llegint aquest article, puc fer-me a la idea de que la presentació i el treball són d’allò més interessant i original.
– Jo penso que sí que em va anar bé tant el treball com l’exposició, potser vaig començar amb una mica de nervis, i pel que fa al meu treball hi havia apartats que se’m van fer difícils de tractar ja que no podia recollir massa informació, però resumint va ser una gran experiència.
– En comparació a la valoració del paper de la dona actualment, podem observar com clarament ha sofert un gran canvi dins de la societat. En aquella època la dona no tenia cap paper important a la vida quotidiana, i no tenia gairebé cap dret. Aquestes característiques són les que podem observar en les dones d’Eurípides. Segurament si ell fes, avui en dia, aquestes obres no tractaria els personatges, sobretot el paper femení, de la mateixa manera.
Χαίρετε!
Opino que l’article de la Marina Ruiz, la nostra companya, està molt ben elaborat. El seu treball de recerca és molt interessant. Personalment, crec que les tragèdies d’Eurípides ofereixen molta informació sobre la vida i l’aristocràcia grega del segle V aC. D’altra banda, les obres d’aquest autor ofereixen moltes possibilitats d’interpretació, tant de l’argument com dels personatges; tenen, per tant, molta riquesa.
Els objectius del TR de la Marina, a parer meu, estan ben plantejats. Per saber si l’essència femenina de les dones gregues ha canviat gaire o bé perdura avui en dia, la nostra companya fa primer una anàlisi de les dones euripídees, i després investiga la seva pervivència en la filmografia i en la societat actual, amb un treball de camp en els dos àmbits (ressenyes de dues pel·lícules basades en les tragèdies d’Eurípides, i enquesta a 49 dones sobre qüestions de caràcter i d’actitud). La conclusió de la Marina és que, de l’època d’Eurípides a avui, de l’Antiga Grècia als nostres dies, no hem canviat tant; i hi estic d’acord.
Jo no vaig poder ser en l’exposició del treball de la Marina, ja que, com a alumne de 2n de batxillerat, presentava un treball propi, que tractava sobre la pervivència del gaèlic en la societat irlandesa. El títol del meu treball era el següent: Is the Gaelic language vanishing in the Republic of Ireland? Vaig començar la meva investigació buscant els fonaments teòrics sobre la llengua irlandesa: un marc general de la història d’Irlanda, i les característiques lingüístiques més destacades del gaèlic irlandès. Durant l’estiu, en un viatge al país de Joyce (autor d’una reelaboració de l’Odissea), vaig dur a terme el meu treball de camp. En aquesta recerca, vaig donar especial importància a l’ús de l’irlandès entre els parlants, i vaig destacar-ne aquests tres ítems: l’edat, el nivell educatiu i el lloc de procedència (hi ha un grup d’àrees especials, anomenades àrees Gaeltacht, en les quals una gran majoria de la població (més del 90 %) parla o sap parlar l’irlandès. També vaig estudiar la presència del gaèlic en la llengua escrita, tant a nivell oficial com privat. Vaig fixar-me en senyals de trànsit; menús de restaurant; indicadors de carretera, d’organismes i d’institucions, etc. Finalment, vaig fer una cerca a Internet per veure la presència de l’irlandès a la xarxa -em va sorprendre el fet que era molt i molt minsa- i vaig tancar el meu treball amb una enquesta dirigida als professors per conèixer la situació de l’irlandès a l’ensenyament. Les meves conclusions van ser les següents: Tot i el suport del govern a la llengua irlandesa, que és la primera llengua oficial del país, aquesta no aconsegueix imposar-se entre els parlants, ja que la majoria té com a primera llengua l’anglès, fins i tot en les àrees Gaeltacht. Hi ha una gran diversitat dialectal que dificulta la consolidació de la llengua entre els parlants. Aquests l’aprenen a l’escola, com una Koiné, que actualment està prenent pes com a llengua específica, encara que no coincideixi amb cap dels tres grans dialectes de l’irlandès. Per tant, aquest sobreviu més aviat com a llengua escolar. La xarxa educativa és, avui en dia, el gran suport del gaèlic a Irlanda. Aquest va ser el plantejament del meu treball. Tot i que em vaig posar una mica nerviós a l’hora d’exposar i respondre les preguntes del tribunal en anglès, considero que he fet un bon aprenentatge, que em servirà en el futur.
La meva reflexió sobre les dones euripídees és la següent. Primer cal dir que es tracta, en tots els casos, de dones protagonistes, no pas secundàries. En aquest punt, notem una evolució respecte de la literatura grega anterior (pensem, per exemple, en la Ilíada), i fins i tot, respecte d’altres autors tràgics (Èsquil i Sòfocles). Les figures femenines d’Eurípides són de caràcter complex, totes elles desgraciades. En més d’un cas, les seves reaccions, les porten a actes de violència extrema (Medea, Hècuba, Fedra), fins i tot incontrolada (Àgave, a Les Bacants). Per tot això, gairebé mai no representen valors morals, com sí que ho fa Antígona. En l’obra homònima de Sòfocles, l’heroïna defensa la llei dels déus i de la tradició per sobre del dictat de Creont. Ella no rep directament la desgràcia (són els seus germans, Etèocles i Polinices que es maten l’un a l’altre en l’enfrontament davant de la setena porta de Tebes), com sí que la pateixen les dones d’Eurípides. Per aquesta diferència, Antígona actua moguda per la pietas (que demana enterrar el cos del germà proscrit i insepult, Polinices), mentre que les altres actuen mogudes pel despit, la venjança, l’excés. La diferència, doncs, és important, en el tractament que Sòfocles i Eurípides fan de la figura femenina en les seves obres.
Vull fer una comparació entre les dones sofòclies i les euripídees. Les primeres, com Antígona, actuen per complir una missió ètica: n’és un exemple l’actitud de l’heroïna, que intenta enterrar Polinices tot i saber que la seva actuació li costarà la condemna a mort per part del tirà Creont, rei de Tebes. La protagonista actua per amor però sobretot per complir la llei dels déus i de la tradició, que estableix el següent principi: un mort de la família ha d’ésser incinerat i enterrat amb els cants i ritus funeraris preceptius. En canvi, les dones de les tragèdies d’Eurípides tenen un caràcter més complex que les que observem en les tragèdies de Sòfocles. Les dones euripídees, com per exemple Medea, arriben a exercir la violència contra algunes de les persones que les envolten. Per exemple, l’heroïna tràgica arriba a occir els fills que ha tingut amb Jàson, un cop aquest s’uneix amb Glauca, una princesa de Corint filla de Creont, rei de la ciutat, que també és assassinat, igual que Glauca. La finalitat d’aquesta acció és danyar socialment i psicològicament Jàson.
En conclusió, hem de dir que les heroïnes sofòclies actuen imbuïdes pel deure, pel compliment dels principis religiosos i de les lleis ancestrals. En canvi, les euripídees tenen més relleu psicològic, són profundes, i es veuen arrossegades per les passions intenses; si actuen de forma violenta, és perquè han patit moltes injustícies abans de cometre els seus crims.
Χαίρετε!
M’agrada comprovar que tos heu tret el màxim profit del vostre TR. Gràcies per explicar amb detall el teu, Pau, perquè tampoc nosaltres vam poder estar presents a la teva exposició.
Raquel, quan hagis fet la lectura d'”Antígona, no oblidis fer la comparació amb les dones sofòclies.
– Vau estar en l’exposició? Si és així, comenteu què us va semblar.
Malauradament no vaig ser a la seva exposició, però trobo que és un treball de recerca molt interessant.
– I a vosaltres, com us va anar el vostre treball de recerca? Esteu satisfets amb el resultat?
No he començat el meu treball de recerca, però estic molt nerviosa i ansiosa, m’agradaria començar-lo ja. Espero sincerament complir els meus objectius i certificar la meva hipotèsi.
-Després d’aquesta ullada a les dones euripídees, podríeu fer una breu reflexió sobre el paper de la dona?
En les obres d’Eurípides es presenta a les dones, com sers forts que es confrontem als homes i que es deixen guiar per les seves passions, per les quals son capaces de tot.
-Quan hàgiu llegit l’Antígona de Sòfocles, feu una comparació amb el tractament que fa Sòfocles dels personatges femenins.
No he llegit Antígona, però podria dir que una gran diferència es que Antígona es guia més per la lleialtat i el valor, en canvi, les dones euripídees són molt més passionals.
No vaig veure la presentació. Per a classe vaig llegir Medea.
A les obres d’Eurípides les dones són valents, passionals, heroiques. Els hi dóna humanitat i les mostra enfrontant-se a els homes cruels i egoistes. Tot i així també a les seves obres hi havia misogínia pròpia de l’època.
Us ha quedat clar en què consisteix el tema, l’objectiu i la hipòtesi? I l’estructura del treball? nois i noies, heu de començar a pensar en el vostre i cal fer-ho al més aviat possible.
Em fascina el tema que has triat, ha d’admetre que m’ha sorprés la teva hipòtesi i els resultats que hi treus en les conclusions.
Ara veig clar quins punts bàsics ha de tenir un Treball de Recerca, i com s’ha d’elaborar cadascú d’aquests. El cos del teu treball està ben dividit, amb una part teòrica i una altra més pràctica. El TR que vull fer també es basa en una comparació, entre la cultura grega i la ucraïnesa, i no sabia ben bé com organitzar la informació en la part teòrica ni quins punts són importants en les comparacions.
Amb la teva feina com a exemple, entenc una mica millor com disgregar tot aquest embolic d’informació i d’idees que tinc al cap i donar-li una forma més racional.
També m’ha sorgit la idea de incloure un apartat de la pervivència d’algunes de les tradicions ucraineses, semblant al que has fet tú, perquè em sembla interessant veure com perduren certes llegendes o costums al llarg de generacions i generacions, igual que el comportament de Medea.