“Es conta que un deixeble d’un savi filòsof va arribar a casa i li va dir:
· Estimat mestre, es diu que un amic teu ha estat parlant malament de tu.
· Espera!- el va interrompre el filòsof -. Has fet passar pels tres filtres el que ara vas a explicar-me?
· Els tres filtres? – va dir el deixeble.
· Si. El primer filtre és la veritat. Estàs segur de que el que vas a dir és absolutament cert?
· Bé, no ho sé directament. M’ho han dit uns veïns.
· Al menys –va dir el savi- ho hauràs passat pel segon filtre que és la bondat. A veure, això que vas a dir és bo per algú?
· No, realment, no. Més bé al contrari
· Ah,…mirem llavors el darrer filtre. El darrer filtre és la necessitat, creus que és realment necessari fer-me saber això que tant t’inquieta?
· De fet, no.
· Llavors –va dir el savi somrient- si no és veritat, ni és bo ni és necessari, millor l’enterrem a l’oblit.
hola. moltes grecies per aquesta estoria . m’agrada molt : per qui parla més aviat .
Hola,m’agradat molt aquesta historia perque parla de la gent que contan cosas que els van senti i no saben si es vritat o mantida i perque serveix i si es bo o no a mi tambe em passa aixo sento cosas de l’altres gent i el dic a algo i jo no se si es vritat o no i despres passan problemes pero ara quan vaig lliegir aquesta historia vaig entendra que el tinc que passa per el tres filtres.
moltes gracies per penjar aquesta historia.