Experts en educació demanen que abans de fer una llei es faci un diagnòstic de l’estat de les aules

MARCEL BARRERA. Barcelona

Abans de fer una llei d’educació com la que vol aprovar el govern català, cal fer un diagnòstic de la situació amb què es troben les aules. Si no, pot ser que anem a les palpentes. Experts en educació, com ara el catedràtic de la UAB Joan Subirats i el pedagog Jaume Carbonell, van coincidir ahir en una taula rodona organitzada pel sindicat de mestres USTEC-STEs que calen canvis de fons, però que en la reforma catalana s’estan donant remeis per a l’educació abans de fer una radiografia seriosa de l’estat en què es troba. Per Subirats, la definició del problema que fa la llei és «errònia», i s’equivoca el departament quan busca la solució només en una nova organització dels recursos humans dels centres. Ahir es van fer a Barcelona dos debats paral·lels sobre la reforma.

Després del parèntesi electoral, el debat a l’entorn de la reforma educativa que impulsa el conseller Ernest Maragall i que ha d’aprovar el Parlament aquest any 2008 ha tornat a la palestra. Ahir van coincidir a Barcelona dos debats a l’entorn de la llei d’educació (LEC). Per una banda, la Fesoca va demanar més recursos pedagògics per als sords i que la reforma inclogui el coneixement de la seva realitat. A pocs metres, a l’Ateneu de Barcelona, el sindicat de mestres USTEC-STEs, fins ara el principal opositor de la reforma, va organitzar una xerrada del professor anglès Richard Hatcher, membre de la National Union of Teachers, i una taula rodona en què es va criticar que el professorat s’estigui convertint en l’ase dels cops. El pedagog Jaume Carbonell va criticar que no s’hagués fet amb la LEC un diagnòstic de l’estat de l’educació. Carbonell va resumir amb una frase el que sent amb les bases de la LEC: «Sembla que es vulgui fer una mica més privada l’escola pública.»

Santi Silva, director de l’institut Jaume Callís de Vic va demanar a l’administració educativa que s’«ordeni» i creï una única autoritat educativa amb els centres, i que la llei inclogui «mesures de control» cap a l’escola privada concertada. «Les bases de la llei sembla que volen tranquil·litzar la concertada», va dir Callís, que es va mostrar preocupat pel fet que el nou perfil de director que s’està gestant s’«allunya de l’activitat docent i es converteix en el braç executor de l’administració».

Carme Brassó, mestra de l’escola La Sardana de Badia del Vallès, va demanar que la llei faci una aposta per la cohesió social. Els ponents també van coincidir en la necessitat de garantir l’escolarització de 0 a 3 anys.

Durant el torn d’intervencions, un professor es va preguntar per què s’han aturat les mobilitzacions contra la LEC si el Departament d’Educació no ha retirat el document de bases, i una estudiant va qüestionar les crítiques que rep la llei pel fet que es vulgui formar gent per entrar al mercat de treball. Rosa Cañadell, d’USTEC-STEs, va dir que l’«educació ha de servir per al treball, però no exclusivament». La líder sindical es va mostrar a favor de fer canvis en el món educatiu, però no d’una reforma del model: «L’educació és un dret social i no pot estar al servei de l’economia.»

LA INTEGRACIÓ DELS ALUMNES SORDS.

La Federació de Persones Sordes de Catalunya (Fesoca) va organitzar ahir la segona edició de les jornades sobre educació bilingüe a la seu que l’ONCE té a Barcelona. A la dreta de la imatge, la presidenta de Fesoca, Encarna Muñoz, parla amb llenguatge de signes al costat de la directora general d’Atenció a la Comunitat Educativa, Isabel Darder, que tot i que també parla la llengua de signes va dir que no es veia capaç de fer-ho.

«L’ESCOLA PERD PES».

L’escola com a institució està perdent pes, i per això cal que quan es parli d’educació s’inclogui tot l’entorn. El pedagog Jaume Carbonell –a la imatge ahir durant una taula rodona organitzada a l’Ateneu Barcelonès– va subratllar la importància que la reforma educativa tingui el suport dels agents socials, educatius i dels partits polítics, mentre que el catedràtic Joan Subirats va lamentar que s’estigui fent més una llei d’ensenyament que d’educació.

Educació prepara un pla d’acció per a l’escola inclusiva

La directora general d’Atenció a la Comunitat Educativa, Isabel Darder, va dir ahir que el Departament d’Educació treballa en l’elaboració d’un pla d’acció fins al 2010 que es presentarà d’aquí a un mes i que va adreçat a millorar la integració dels alumnes discapacitats. El pla inclourà mesures per millorar la coordinació entre els departaments de la Generalitat i també per evitar que molts dels alumnes amb discapacitat s’hagin de desplaçar com a norma a la ciutat de Barcelona, on té la majoria dels recursos. Darder va dir que cal estendre més equitativament els recursos que hi ha per atendre els alumnes amb problemes d’aprenentatge. L’alt càrrec va fer aquest anunci durant les segones jornades d’educació bilingüe organitzades per la Federació de Persones Sordes (Fesoca). Els assistents a la trobada van demanar a Darder que en els currículums de les escoles on hi ha alumnes sords s’hagi d’estudiar la seva realitat, que s’editin materials pedagògics i que es reformin els Creda, els serveis de suport que tenen els professors per atendre alumnes amb dificultats greus d’audició.

El Punt, Diumenge 6 d’abril de 2008