Arxiu per Autor: La Sèquia

L’AMPA de l’escola i el claustre de mestres no callem!
Des de l’ensenyament públic de Catalunya, s’ha gestat l’ASSEMBLEA GROGA, un moviment en defensa de l’escola pública que pretén defensar, millorar i enfortir l’Escola Pública, fomentant la participació de tota la Comunitat Educativa en la seva gestió i instar a l’administració educativa que escolti l’opinió d’aquesta comunitat i hi treballi conjuntament pel bé comú de l’Ensenyament Públic.

És per això que juntament a la pancarta de l’AMPA, hem penjat una samarreta groga i els/les mestres també ens l’hem posat.

Aquí teniu el link on trobareu el manifest de l’assemblea.

http://elbagesesmou.blogspot.com.es/p/proposta-de-manifest.html
SOS ESCOLA PÚBLICA!

Visita germans Avila

Els germans Àvila, esportistes amb deficiència visual, ens van fer una visita per endinsar-nos en el món dels Jocs Paralímpics. Van ser tres xerrades on a més de projectar-nos un vídeo sobre els esports adaptats, ens van explicar experiències pròpies i ens van ensenyar les medalles que van aconseguir en els Jocs de Sydney i Pequín. Tot un símbol d’esforç i autosuperació. Molta sort nois!

L’eix temàtic…

Benvolgudes famílies,

Com ja sabeu, aquest any l’eix temàtic de l’escola és l’esport i els seus valors. Aprofitant que estem en any olímpic i del vintè aniversari dels jocs de Barcelona’92, des de l’escola estem preparant activitats enfocades al treball d’aquest tema.

Així que us animem a aportar idees i/o col·laboracions.

Felicitació i vídeo La Sèquia


QUÈ POT PASSAR QUAN NO ES POSEN LÍMITS ALS FILLS?

“Un límit és alguna cosa que ens defineix. De la mateixa manera que les parets d’una casa defineixen l’espai on habitem, els límits emocionals són línies importants i necessàries. Els límits construeixen la identitat de l’individu, diferenciant el que una persona és del que no és i definint l’abast de les seves responsabilitats.”

És normal que els nens petits no sàpiguen el què és correcte i el que és incorrecte. Per a posar límits en aquesta fase, s’ha d’incentivar les actituds positives i criticar les negatives. És probable que si els pares deixen de fer-ho, el nen tingui dificultats per a acceptar qualsevol tipus de límits als seus desitjos.

Si rep atenció sempre que cridi o faci una rebequeria, el nen adoptarà aquesta mecànica com a forma de comunicació i de control del món que l’envolta. S’ha de desaprovar aquest comportament, d’aquesta manera el nen entendrà que aquesta és una acció que els altres no aproven i abandonarà aquesta actitud poc a poc.

Quan comença a tenir problemes de conducta, el nen manifesta falta de respecte envers els pares i a qualsevol altre tipus d’autoritat. El nen que no aprèn a tenir límits creix amb una deformació en la percepció de l’altre. Només l’importen els seus desitjos i el seu benestar. Com a conseqüència presenta desinterès pels estudis, manca d’atenció, dificultat per acabar els deures, excitabilitat, baix rendiment escolar, manca de capacitat per a suportar dificultats i falta de respecte envers els altres.

Si els pares actuessin quan el nen encara està a la fase de les rebequeries, el nen aniria aprenent a iniciar-se en la societat, interioritzant valors, adquirint respecte per a si mateix i pels altres; aniria experimentant el diàleg, sense necessitat d’agredir, ni xisclar ni patalejar. Existeix una relació directa entre l’absència de límits amb la distorsió del món, que pot arribar a la marginalització, l’alcohol i a les drogues.

És imprescindible posar límits als nens perquè puguin tenir un desenvolupament sa i per a que puguin tenir una comprensió envers l’altre. Han de comprendre que no sempre es pot fer tot el que es desitja. Incumbeix als pares posar límits als seus fills, perquè són la seva responsabilitat i aquesta no es pot delegar. Posat que són els pares els que ofereixen amor, afecte, protecció, confiança i satisfan totes les seves necessitats bàsiques. L’escola només pot ajudar, però no pot substituir-los en aquesta tasca.

Posar límits implica ensenyar que existeixen altres persones al món i que els drets són iguals per a tots. Per això s’ha de desenvolupar la capacitat del nen de posposar la seva pròpia satisfacció: primer s’han de presentar les obligacions i després les diversions. Dir “sí” sempre que sigui possible i “no” sempre que sigui necessari.

Posar límits no consisteix en ésser autoritari i fer només el que volen els pares; tampoc consisteix en deixar d’atendre les necessitats bàsiques del nen — gana, set, seguretat, afecte — per a utilitzar-les com a càstig envers ells.

Posar límits tampoc consisteix en pegar, perquè sinó serien actituds oposades; qui pega dóna una autèntica lliçó de mancança de límits propis. Existeixen formes més civilitzades de mantenir la disciplina, com ara el diàleg i el missatge positiu. El que ensenya una bufetada és a témer el més fort i legitima el comportament agressiu.

Però com posar límits?
•Donant el sentit o la raó del límit que s’ha d’imposar. Encara que ens prengui més temps, els fruits no trigaran en aparèixer.
•Demostrant afecte pel nen. Això relaxarà la tensió i farà sentir que se’l valora.
•Sent coherents. Si violem el límit que vam imposar, tard o d’hora això serà percebut i tant nosaltres com el propi límit serem desacreditats.
•Incentivar-los i reforçar-los positivament. Per això s’ha de ressaltar sempre el seu bon comportament, d’aquesta manera s’adonaran de que val la pena fer-ho tot bé, donat que els comportaments aprovats poden portar-li un gran plaer. Però no s’ha d’oblidar que l’actitud positiva per part dels pares és tan important com no deixar de corregir els errors del seus fills.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=5pwCh5C_Ed0[/youtube]