Àrees

L’altre dia, a classe, va sorgir una pregunta interessant.

Quantes taules de classe ocuparien 5.000 monedes d’un cèntim d’Euro?

Hi va haver moltes hipòtesis, tant del resultat com del mètode per calcular-ho.

T’animes tu també?

 

a

 

 

 

 

Recorda: el diàmetre de la moneda és de 17 mm

 

8 de març, dia de la dona treballadora

EE.UU. New York 1908 moltíssimes dones (sobre tot mares) treballaven massa i li pagaven una misèria, elles volien un descans, i que els pagessin més. Van fer una vaga decidint tancar-se dins la fàbrica teixits (on treballaven) els propietaris,cansats de que estiguessin tancades a la fàbrica

van llençar bombes pensant que així marxarien. Van matar a moltes dones, altres es llençaven des de el novè pis. Van morir 146 dones i la seva edat era entre 11 i 26 anys.

Si no hagués estat per aquelles dones ara nosaltres no estaríem a l’ escola,estaríem treballant.

Naima

El 1908 unes dones van fer una vaga perquè una fàbrica uns senyors feien que les noies fessin roba sense descans ni anar al lavabo.

El nens i les nenes treballaven a partir de 6 anys.

Llavors és van tancar dins de la fàbrica sense treballar i els senyors van enviar a uns nois i van fer un incendi.

Les dones tenien 20 galledes i llavors van anar a dalt però les finestres no es podien obrir i van sortir saltant.

149 dones van morir i tenien entre 10 i 26 anys.

Llavors la roba era de color lila i tots els 8 de març celebrem el dia de la dona treballadora.

Alba

UNA HISTÒRIA PREHISTÒRICA

    Fa molts i molts anys, en un poblat del que avui dia és Catalunya , hi havia un grup d’amics adolescents que van sortir a buscar llenya i es van perdre pel bosc.

    Tot caminant ,caminant es van trobar amb una cova molt misteriosa, van entrar a dins i no hi havia ningú, però es van trobar menjar i aigua. Com que estaven molt cansats es van quedar dormits.

    De sobte , un soroll molt fort els va despertar, van sortir ràpidament de la cova i van trobar un petit mamut ferit.

    Els nostres amics el volien ajudar perquè es recuperés, es van quedar uns quants dies amb ell , rentant-lo, donant-li menjar, etc. Fins que un dia el petit mamut es va voler aixecar , ell sol no podia , així doncs els nens el van ajudar , li van lligar una corda i el van aixecar.

    El petit mamut per agrair la seva ajuda els va acompanyar fins el poblat.

    Quan van arribar al poblat els pares dels nens el volien matar per fer mamutifarres i menjar-se’l. Però els nens van dir que no perquè els havia ajudat a sortir del bosc.

    Des de llavors van decidir no caçar i dedicar-se només a l’agricultura.

    Vet aquí un mamut, vet aquí un mamat i aquest conte s’ha acabat.



UNA HISTÒRIA DE POR…

Uh, Oh no tinc por

Hi havia una vegada un grup d’amics que anaven amb dos cotxes…van parar el cotxe perquè ja no tenien gasolina ,havien vist una mansió i s’hi van acostar per si havia gasolina.

Van entrar a la mansió,és van separar per buscar gasolina ,anaven de porta en porta per buscar-la.

Van sentir un crit,van anar corrents fins a la porta de la entrada,es van reunir…la porta estava oberta i es va tancar “boom” van anar a la porta del darrera,algú va tocar els peus del John C. Van perdre de vista al David ,hi havia una persona que tenia un ganivet molt gros.La persona que tenia el ganivet va tallar els peus del Sebastià,a la Romina li va tallar el seu cap,la Naíma ,l’Aroa i l’Angela es van quedar el sofà assegudes…la persona amb el ganivet els va tallar els seus caps. L’Aron va veure la gasolina en el sofà,va cridar el David,John C.,Hussnain,Karim…..però no podien anar amb l’Aron perquè estaven en perill. L’Aron se’n va anar sol cap a casa però la persona amb el ganivet estava sentat en el cotxe,tots plegats van morir….la persona amb el ganivet es deia LA POR!.

Kawchar, Fiza i Aron