SEGUIRÉ EL CAMÍ DE LES PARAULES

I seguiré el camí que les paraules

apareixent em fressen, cap a quines

profunditats? Com pedres o com fletxes

posades per senyal del caminant,

indici, no clarors, així m’apropen

cap al sentit; més ara, quin silenci

d’entre dos mons acull una pregunta

que m’enriqueix? Oh veritable càntic!

Joan Vinyoli

(El callat, 1956)